BLOCS DE FILOSOFIA

Canales

24462 temas (24270 sin leer) en 44 canales

Associacions

• Adhoc. Filosofia a secundària (25 sin leer)
• Associació filosófica de les Illes Balears (114 sin leer)

Estudiants

• telèmac (1186 sin leer)

Professors

• A l'ombra de Zadig. (165 sin leer)
• Aprender a Pensar (188 sin leer)
• aprendre a pensar (70 sin leer)
• ÁPEIRON (16 sin leer)
• Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 sin leer)
• Boulé (267 sin leer)
• carbonilla (46 sin leer)
• Comunitat Virtual de Filosofia (830 sin leer)
• CONTRA LA NECIESA (31 sin leer)
• CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 sin leer)
• DE SOFISTA A SAVI (10 sin leer)
• DIDÁCTICA de la FILOSOFÍA (41 sin leer)
• Educación y filosofía (229 sin leer)
• El café de Ocata (5078 sin leer)
• El club de los filósofos muertos (88 sin leer)
• El Pi de la Filosofia
• EN-RAONAR (489 sin leer)
• ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 sin leer)
• Filolaberinto bachillerato (213 sin leer)
• FILOPONTOS (10 sin leer)
• Filosofía para cavernícolas (706 sin leer)
• FILOSOFIA A LES TERMES (164 sin leer)
• Filosofia avui
• FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 sin leer)
• Filosofia para todos (134 sin leer)
• Filosofia per a joves (11 sin leer)
• L'home que mira (74 sin leer)
• La lechuza de Minerva (26 sin leer)
• La pitxa un lio (10609 sin leer)
• LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 sin leer)
• Materiales para pensar (1039 sin leer)
• Meditacions des de l'esfera (13 sin leer)
• Menja't el coco! (30 sin leer)
• Minervagigia (24 sin leer)
• No només filo (61 sin leer)
• Orelles de burro (525 sin leer)
• SAPERE AUDERE (617 sin leer)
• satiàgraha (25 sin leer)
• UN LUGAR PARA APRENDER FILOSOFÍA (69 sin leer)
• UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR (40 sin leer)
• Vida de profesor (272 sin leer)

temas sin leer (50)

• noviembre 24, 2012
• 13:09

  El mur de Diògenes del Costafreda

   » ‎ Menja't el coco!

• noviembre 17, 2012
• 16:37

  Les formes de la vida catalana. Josep Ferrater Mora

   » ‎ No només filo
  . Commemorem els 100 anys del naixement del filòsof català Josep Ferrater Mora (30 d’octubre de 1912). A moltes persones ens ha ajudat, a l’hora d’aclarir conceptes i d’establir relacions, el seu Diccionario de Filosofía, una obra que Ferrater Mora publicà inicialment el 1941, en un únic volum, però que constantment ha anat creixent; així, […]

• noviembre 15, 2012
• 20:03

  Dia mundial de la Filosofia

   » ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II

  Foto UNESCO

  El tercer dijous de novembre la UNESCO va decidir que seria el dia mundial de la filosofia. Es va triar aquest dia per recordar la mort de Sòcrates. Enguany el 15 de novembre de 2012 se celebra el dia mundial de la filosofia a diferents llocs del món i el tema central és "Les Generacions Futures". 
  

  La filosofía tiene el poder de cambiar el mundo, pues está dotada de esa capacidad de transformarnos, dando mayor peso a nuestras indignaciones ante la injusticia (...), más convicción para defender la dignidad humana

   Irina Bokova, Directora General de la UNESCO
  Mensaje con motivo del Día Mundial de la Filosofía 2012

  
  
  
  

• noviembre 13, 2012
• 12:18

  Hadot i la mirada des de dalt

   » ‎ aprendre a pensar
  Normal 0 21
  Pierre Hadot (Paris, 1922), especialista en filosofia antiga, defensa que en l’Antiguetat, la filosofia es, essencialment diàleg i es tracta més d’una relació viva entre persones que d’una relacio abstracta amb idees. “Intenta formar, més que informar”, per reprendre les paraules utilitzades per Victor Goldschmidt a Les Dialogues de Platon. El que considerabam a l’Antigüetat com pura teoria, era pràctica, tant per la seva forma d’exposició com per la seva finalitat. Formació que va molt unida a ensenyar a raonar. Hadot és ben conegut per l’estudi i divulgació dels exercicis espirituals que s’inspiran en la tradició filosòfica. L’expressió exercici espiritual, no té una connotació religiosa. Es tracta d’una pràctica voluntària, personal, destinada a operar una transformacióa la persona a partir d’una manera nova de veure el món
  Un dels exercicis que analitza és el de la mirada  des de dalt, que consisteix a prendre distància respecte a les coses i els esdeveniments, a esforçar-se a veure’ls des d’una perspectiva de conjunt, desprenguent-se del punt de vista individual, parcial i passional. En el seu llibre, La filosofia como forma de vida ho expressa amb les següents paraules: Este ejercicio puede ser puramente imaginativo, pero también corresponde a una acción física como la ascensión de una montaña. Lo que importa es que nos libremos de nuestros anteojos, si se puede decir así, que restringen nuestra visión sólo a nuestro propio interés. Se trata de ponerse en el lugar de los demás y de intentar resituar nuestra acción a la vez en el punto de vista de la humanidad, no de la humanidad en abstracto, sino de los otros hombres, y también en el punto de vista del mundo, no tanto para decir lo que  podemos aportar al cosmos, cuanto para volver a situar los acontencimientos en esta amplia perspectiva. Es un tema muy tradicional  capital que se puede resumir así: la tierra misma no es más que un punto, somos algo microscópico en la inmensidad. Este ejercicio que consiste en recorrer con la imaginación la inmensidad del espacio, en acompañar el movimento de los astros, pero también en dirigir desde lo alto la mirada hacia la tierra, para observar en ella el comportamiento de los humanos, es descrito con frecuencia, por Platón, Epicuro, Lucrecio, Marco Aurelio...
  Pierre Hadot ens segueix explicant: Este esfuerzo de la imaginación, pero también de la inteligencia, está destinado, sobre todo, a volver a situar al ser humano ante la inmensidad del universo, haciéndole tomar conciencia de lo que es. Conciencia en primer lugar de su debilidad, ya que le hace sentir cuántas cosas humanas que nos parecen de una importancia capital son, vistas desde esta perspectiva, de una pequeñez ridícula. Se trata asimismo de hacer tomar conciencia al ser humano de la grandeza del hombre, ya que su espíritu es capaz de recorrer todo el universo. Pues este ejercicio conduce a una ampliación de la conciencia. deprenderse de su punto de vista egoísta y conduce a la imparcialidad, para abrirse a una perspectiva universal. Es precisamente la mirada desde lo alto lo que permite al hombre salir de sus límites, que vuelve a situar a la humanidad en el Todo y que, al mismo tiempo, haciéndonos tomar conciencia del hecho de que somos parte del Todo, nos mueve a abrir nuestro corazón a todos los seres vivos y de ponerse al servicio de la comunidad humana. De una manera general, esta preocupación de la comunidad humana es una dimensión esencial del pensamiento y de la vida filosófica. Sócrates, en la Apología de Platón, insiste mucho en el hecho de que desatiende todos los intereses personales para ocuparse únicamente de los otros (aunque sólo se ocupe de sus almas).
  A altra obra seva No te olvides de vivir. Goethe y la tradición de los ejercicios espirituales, podem trobar al capítol  II La mirada desde lo alto y el viaje cósmico, on es tracta de nou aquest exercici espiritual. Comença fent una recerca històrica des de la filosofia antiga, passant per per bona part de la tradició occidental, on fa una aturada  a l’època de Goethe per mostrar la mirada des de les alçades en bona part de la seva obra.  Més endavant,  també assenyala les similituds existents entre Nietzsche i Goethe en relació a aquesta temàtica i, per acabar descobreix la influència que poden haver tengut els viatges en globus aerostàtics a l’epoca de Goethe i a la Lluna a l’actualitat. El fet del globus va marcar porfundament a Goethe. De forma casual, a un llibre que llegeixo, que és una antologia del conte de ciència ficció espanyola actual que es titula Prospectivas, editat per Fernando Angel Moreno podem observar aquest fet. Doncs, bé, em trob un conte de Juan Miguel Aguilera que porta com a títol: Todo lo que un hombre puede imaginaron un ancià Jules Verne ascendeix, amb un artefacte que té  apariència de globus, a la velocitat de la llum fins arribar al Punt Omega, un punt fictici que existeix al final del temps i que està molt en consonància amb les teories contemporànies de la física quàntica i certes idees clàssiques extretes de Descartes i de Kepler que mostren l’Univers com un instrument de rellotgeria. Aquest viatge em provoca diferents pensaments que només enunciaré. Per una banda, l’impacte d’aquest viatge a través de les estrelles que protagonitza un Jules Verne fictici que permaneix tancat entre quatre parets a Amiens i la seva immediata tranformació personal quan observa el món com realment és i d’una perspectiva d’immersió dins de l’Univers. D’una altra banda, com hauria afectat de forma real  un viatge d’aquestes característiques a Jules Verne, en la seva trajectòria vital i literària.  Per últim, en el cas que existeixi una transformació personal a partir de una nova interpretació del món, com es donaria en termes d’una nova cosmivisió com és el de la física quàntica i que es reflexen en algunes obres de ciència ficció. Viatges, que en certa manera, ens transporten a distopies on regna el desenvolupament tecnològic, les aspiracions econòmiques i estratègiques, però on imperen uns sentiments que ens acompanyan al llarg de la història. Com molt  bé explica l’astronauta Edgar Mitchell,  existeix una nova relació amb l’Univers després de les seves expedicions: “He sentido bruscamente que el universo es inteligencia, armonia y amor”.
  Per acabar, ens convé relacionar aquesta última qüestió de l’impacte i la transformació aplicades als homes que han fet viatges reals a la lluna. El mateix Hadot al final del capítol esmentat fa una petita reflexió sobre els astronautes que han experimentat un viatge d’aquestes característiques. Tots els viatges imaginats per poetes, filòsofs i escriptors es fan reials. Hadot es pregunta quines transformacions poden implicar en la conciència dels individus, en la representació que la humanitat es fa de si mateixa i del món. Podem preguntar-nos si l’experiència real ens pot provocar el mateix que aquells filòsofos i poetes que ho van experimentar com a exercici espiritual. Des d’aquest ùltim, alguns filòsofs havien denunciat la vanitat i les injustícies de les desigualtats socials i la inutilitat de la guerra; com l’home es concebia com a ciutadà del cosmos, s’alliberaba del temor de la mort i li procurava pau i serenitat interiors. L’estudi de Hadot sobre els testimonis d’alguns astronautes expressen el següent:  “Sonrio al darme cuenta de la inmensidad irrisoria y relativa de nuestro planeta. En primer lugar son seducidos por la belleza de la Tierra y, como Goethe, por la variedad de sus colores, pero, sobre todo, la Tierra vista desde el cielo despierta en muchos amor y solicitud. Como dijo el astronauta Wubo J. Ockels: Creo que el hecho de estar en el espacio y de poder observar la Tierra-Madre hará nacer poco a poco un sentimiento de proteccción hacia ella. Hay que señalar el hecho de que la expresión “Tierra- Madre vuelva tan frecuentemente en los testimonios de los astronatuas”. És obvi que els astronautes no poden canviar el món i que tampoc uns pocs filòsofofs, poetes, artistes i esciptors, però Hadot expressa que sí poden canviar-lo els polítics i que els vindria molt bé practicar l’exercici interior de la mirada des de dalt, com a mínim per aconseguir obrir el seu cor a tots els éssers vius i a la naturalesa sencera i alliberar-se de mirades parcials i egoistes. En el poema de Goethe Genio que planea por encima de la esfera terrestre ens expressa aquest sentiment amb aquest poema:
  Entre lo alto y lo bajo, planeo para mirar con alegría,me complazco en la multitud de colores,me regocijo en el azur.Y cuando, durante el día, lo lejanode las montañes azules me atrae apasionadamentey cuando, por la noche, la sobreabundancia de los astrosplanea, espléndida, por encima de mí, Todos lo días, todas las noches,Alabo así la suerte del hombre.Si se piensa en lo que es Justo,Tendrá simpre belleza y grandeza.
  Com ens diu el mateix Hadot, la justícia no es troba fent el bé o practicant la justícia, sinó en relació a la contemplació de la bellesa del cosmos del que formen part. Això provoca una elevació de la nostra conciència cap al Tot i és des d’aquesta perspectiva des d’on aplica la justícia al servei de la comunitat humana. Una gran lliço de Hadot als polítics que haurien de prendre nota dels seus exercicis per comprendre el que passa al món. Jo afegeixo, i no puc evitar-ho, millor que alguns d’ells se’n vagi a la Lluna i no torni més.
  
  
  

• noviembre 11, 2012
• 11:24

  ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA

   » ‎ UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
  
   Luis Roca Jusmet
  
   Què és l’home ? Lántropologia filosòfica tracta de trobar una concepció interdisciplinária i global de l´home i al mateix temps reflexionar el problema de la llibertat i sobre el sentit i el valor d ela vida humana
  
  .
  Al segle XVIII es feia mitjançant únicament el mètode científic newtonià, basat en el
  llenguatge matemàtic i l’experimentació (ciència moderna). Però, es pot estudiar l’home des
  del punt de vista científic, és a dir, buscant lleis? Al segle XIX sorgeixen les ciències humanes
  (August Comte), de les quals destaquen les ciències socials (història, sociologia, antropologia)
  que són quantitatives i hermenèutiques i la psicologia, que té una base biològica en les
  neurociències (estudi científic del cervell humà). Tot i així, es continuava intentant donar una
  resposta mitjançant el punt de vista únicament científic i, la conducta humana és
  indeterminada, és a dir, no funciona ni amb el llenguatge matemàtic ni amb l’experimentació.
  Així doncs, sorgeix l’antropologia filosòfica, que intenta donar una visió global a partir dels
  diferents coneixements que ens dóna la ciència humana. A més, contesta les preguntes sobre
  l’ésser humà que no pot contestar la ciència (sentit i valor de la vida humana). Per tant, és
  evident que hem de reconèixer una dualitat de l’home, és a dir, l’existència de dues parts
  independents com deien Pitàgores i Plató. Plató, concretament, parlava d’una ànima eterna i
  indivisible i d’un cos mortal i divisible complementats per la transmigració de la sang i, per
  tant, també de l’ànima. Així doncs, si es reconeix aquesta existència dual de l’home, és molt
  important la fenomenologia de les religions i és que aquestes teories dualistes continuen com
  en l’època hel·lenística.Plató, en canvi, parla d’una alliberació de l’ànima. En tot cas l´`anima sobreviu a la mort físic que es prepara per tornar al món més perfecte del que venia. El cristianisme rep la influència de la teoria dualista de Plató, tot i que no defensen la teoria de la trasmigració d eles ànimes que ell defensava. Igualment l´ànima de Plató era eterna i la del cristianisme immortal, ja que l'havia creat Déu.
       Epicur defensa una visió materialista, és a dir, la vida no té finalitat sinó valor i defineix la
  ment com una cosa física que es redita. Són teories monistes-materialistes Al segle XVIII hi ha un ressorgiment de les teories materialistes, que defensen que el cervell i la ment són la mateixa cosa, mi ha diferència entre ment i cervell però no contradiu una dependència: si no hi ha cervell, no hi ha ment. Per ment s’entén el conjunt de representacions amb càrrega emocional (imatges, records, fantasies, idees, emocions), és a dir, com una xarxa. Diferencia per tant, un llenguatge simbòlic (que hem d’inventar i aprendre) pròpiament humà d’un llenguatge de signes comú en la resta d’animals. De fet, el filòsof Ernest Cassier ja va dir que “som un animal simbòlic” . Hume va dir anteriorment que el “jo” era producte de la imaginació/memòria, és a dir, que els humans som instruments del llenguatge. Aquest “jo” del que parla Hume és  el que ens dóna identitat,l’autoconsciència. També cal destacar a Freud i la teoria de l’inconscient.
        El que és molt important, però, és que l’home és un animal no-acabat, és a dir, que té
  plasticitat neuronal, connexions cerebrals no rígides. No estem genèticament adaptats al medi
  com la resta d’animals i, pels humans, l’instint és secundari a favor de la cultura, és a dir, que
  som éssers condicionals però no determinats. Una condició estableix una relació tendencial
  (pot escollir), mentre que el determinisme és una necessitat (no pot escollir i, per tant, no és
  responsable). 
      Pel que respecta al sentit les teories dualistes séncaminen a respostes religioses, que donen un sentit trascendent. Pels materialistes la vida pot ser absurda ( Cioran) o pot tenir un snetit immanent. D´aquesta manera és l´home el que crea el sentit de la seva vida. Això es pot enfocar de manera individualista ( Nietzsche) o social ( Marx)
• 7:29

  SOM LLIURES ?

   » ‎ UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
  Luis Roca Jusmet
  
  
  
   Aristòtil  defensa que una persona és lliure quan té capacitat de decidir i, per tant, quan no és esclau d’un altre o d’un mateix (és a dir, de les seves passions). 
   Pels estoics (Marc Aureli, Sèneca i Epictet ), la llibertat només basa en la nostra actitud, la manera com nosaltres enfoquem el que ens està passant. Només es pot canviar el nostre interior, s’ha d’acceptar tot el que ens ve. Això quan les coses no depenen de nosaltres. Quan depenen de les nostres decisions, la llibertat és fer el que és moralment correcte, el bé moral. El cristianisme, mitjançant el lliure albir, creu que és la possibilitat d’escollir entre el bé i el mal.  
    Però : som lliures o estem determinats? Aquesta és la pregunta moderna. La llibertat requereix responsabilitat, capacitat d’autocreació (podem decidir com volem ser)?. El determinisme defensa que fem necessàriament l´únic que podem fer, el resultat de la combinació dels nostres condicionants interns i externs. Potser és la necessitat de fer-se càrrec de la responsabilitat d´assumir les conseqüències del que fem la que crea la ficció/il·lusió de llibertat. Aquest és el plantejament de Spinoza.L´única llibertat possible, per ell, és la capacitat de distanciar-nos de les nostres passions, una autodeterminació que és simplement seguir el nostre conatus, la nostra determinació interna. el què realment necessitem. La llibertat és, doncs, la consciència de la necessitat, assumir el desig del què realment som. El màxim que podem fer és voler ser el que som.
   Kant, en canvi, creu que la llibertat és la possibilitat de fer el que creus correcte,  Parla d’una llei natural (tot segueix els seus impulsos, instints determinats) i d’una llei moral (no segueix la llei natural, sinó que fa el que creu que és correcte), és a dir, “actuar de manera diferent al que et diuen les teves inclinacions”.
   Per liberalisme la llibertat no és una capacitat interna sinó la possibilitat externa d’escollir. Com diu John Stuart Mill, és la salvaguarda de l´espai privat que ens permet la societat per decidir sobre el que volem fer a la nostra vida, acceptant el límit de les lleis. Sartre parteix de que estem condemnats a ser lliures (hem de decidir, és el destí humà). Erich Fromm parla del temor a la llibertat (la llibertat com a capacitat interna que dóna responsabilitat) com a base de la servitud voluntària que hi ha darrera la servitud voluntària.
   Hi ha molt suggeriments dels filòsofs sobre els que hem de pensar, partint de la base que hi ha moltes paradoxes, moltes contradiccions que són només aparents.
      Hi ha dos nivells de llibertat: una és externa (llibertat com a possibilitat de decidir) i altra és interna (llibertat com a capacitat de decidir). Aquesta llibertat interna és la capacitat de distanciar-se dels nostres condicionaments. Així doncs, partint de la base que estem condicionats externament i també internament. Els condicionants externs són socials, tenen de les normes, dels altres. Hi ha condicionaments interns dels que tenim o no tenim la capacitat de distanciar-nos i això és la llibertat interior. 
     Els animals escullen aparentment perquè és des dels seus propis condicionaments que determinen el que fan. No hi ha decisió. Decidir, en canvi, fa referència a una llibertat interna, a una capacitat de distanciar-nos de les condicions que ens determinen. És aquesta capacitat reflexiva la que fa que la nostra conducta sigui imprevisible.
     La llibertat no s’ha d’entendre com una qüestió únicament interna (estoïcisme) ni com una qüestió totalment externa ( liberalisme). Els dos aspectes són reals i cal considerar-los.
    La llibertat és possible quan hi ha un reconeixement de l´altre. Únicament des d´aquest reconeixement és possible la llibertat de tots. Això vol dir que la ética és la pràctica singular de la llibertat, com deia Foucault, però també que cal un universalisme moral, com deia Kant. També és molt interessant la formulació de Philip Pettit de la llibertat como no-dominació, que vol dir que només poden limitar-te el que és necessari per garantir els drets de tots.
• noviembre 10, 2012
• 20:51

  Slajov Žižek

   » ‎ UNA CAIXA D´EINES PER PENSAR
  
  Reseña de Luis Roca Jusmet del llibreEl espinoso sujeto: el centro ausente de la ontologia política. Slajov Žižek Buenos Aires: Editorial Paidós, 2000
  
  
  Žižek, com bon lacanià, diu a la introducció del llibre  que reivindica el subjecte cartesià i que ho fa en un sentit molt precís: el seu cogito el que fa possible tant la ciència moderna com la psicoanàlisi. Però també que els grans errors de Descartes són, en primer lloc considerar que el subjecte és una substància i en segon la seva oposició entre raó i bogeria. Žižek, com deia, afirma la subjectivitat cartesiana en contra de tots els que la critiquen, des de l’organicisme del estructuralisme fins al postmodernisme desconstructivista, passant pel cognitivisme i la New Age. S’ha de mantenir l’aposta de Lacan de mantenir la subjectivitat com el que possibilita pensar la condició humana moderna i també defensar el que cadascú té de més propi. Però no com un sí mateix transparent sinó com el seu contrari : el seu nucli excedent i no reconegut. La raó té una part de bogeria, que és justament la imaginació desbocada i destructiva davant de la qual es replega Kant i que posaran de manifest Schelling o el mateix Hegel. Žižek polemitza amb tots aquells que en algun moment l’han influenciat però que posteriorment ha superat. Al primer capítol d titulat “La noche del mundo” Žižek passarà les comptes amb Heidegger, que cau en la mateixa trampa que ell critica a Kant, que és el de retrocedir davant de la subjectivitat radical anunciada per la imaginació transcendental. Però si Kant ho fa replegant-se en la metafísica, Heidegger ho fa replegant-se en l'historia del ser. Žižek també polemitza amb molts autors actuals.
  Žižek defensa a la segona part una política de la veritat i el que critica és la consideració que la política és purament pragmàtica i possibilista i que, en el fons, totes les perspectives són narracions diferents que tenen el mateix valor relatiu. Žižek diu que no, que encara que tot són perspectives hi ha sempre una perspectiva que és la vertadera, que és la de l’homo sacer,la del que és considerat abjecte, l’exclòs. Precisament perquè l’exclòs és la negació de la universalitat la seva perspectiva, que és particular, és la única que representa la universalitat. Per exemple, els ciutadans pobres són els que introdueixen un concepte universal de ciutadania a la Polis; o el Tercer Estat amb la revolució francesa; o els jueus són els portadors de la veritat de l’ holocaust. No hi ha posició cap objectiva però s’ha que prendre posició i sempre hi ha una que és la portadora de la veritat de la situació. Hi ha un dret a la veritat i s’ha saber qui és el que la representa, en contra de la falsedat de la ideologia dominant. Badiou defensa aquest plantejament i reivindica la figura de Sant Pau com a defensar de l'universalitat. Per Žižek és paral·lel a Lenin ( universalisme comunisme) i a Lacan ( universalisme psicoanalítica 9 que igual que el primer amb Jesús són capaços de ampliar l'horitzó de Marx i de Freud. Critica a Rancière el centrar-se en la política i no en l'estructura econòmica. L''ultima part és una polèmica amb Foucualt i amb Judith Butle, encara que podríem potser situar com a referència el "Anti-Edip" de Deleuze i Guatari. Žižek qüestiona el paper emancipador de la transgressió i considera que avui la transgressió s'està transformant en un mandat del superjò : Gaudir com imperatiu.Hi ha al llibre molts suggeriments i debats molt interessants, que posen una vegada més a Žižek com un dels filòsofs vius més estimulants.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  

• 18:24

  Novetats

   » ‎ A l'ombra de Zadig.

  Estimats alumnes de 2n de batxillerat: ja teniu a la vostra disposició (a la pestanya d’Història de la filosofia/documents) els exàmens de les darreres convocatòries de la sel·lectivitat, és a dir, juny i setembre de 2012. A la convocatòria de juny hi ha un examen de Plató… què esteu esperant?

  Us recordo que els dies 20 i 21 de novembre hi haurà exàmens de Plató… no noteu com el terror s’apropia dels vostres membres i us impedeix realitzar cap altra activitat que no sigui llegir i comentar a Plató? Si no teniu aquesta sensació és que no esteu vius del tot, si més no, acadèmicament parlant.

  Terrorificament vostre, el vostre professor d’Història de la Filosofia.

• noviembre 08, 2012
• 18:34

  CONVOCATÒRIA DEL PREMI D'ASSAIG "CATEDRA BLASCO"

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  
  
  

• noviembre 02, 2012
• 13:49

  Com reeducar els fills que agredeixen els pares?

   » ‎ CONTRA LA NECIESA
  [www.tv3.cat]
  

• octubre 29, 2012
• 16:56

  II CONGRESO INTERNACIONAL SOBRE LA REFORMA PROTESTANTE ESPAÑOLA

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  
  
  
  
• 16:52

  II JORNADAS INTERNACIONALES DE INNOVACIÓN DOCENTE

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  
  
  
  

• octubre 27, 2012
• 22:09

  Pitàgores i Plató

   » ‎ FILOPONTOS

  [youtube [www.youtube.com]

• octubre 21, 2012
• 22:54

  L’obediència a l’autoritat

   » ‎ FILOPONTOS

  [youtube [www.youtube.com]
  L’experimet de Milgram van ser una sèrie d’experiments de psicologia social portats a terme per Stanley Milgram, psicòleg de Yale i descrits en un article publicat el 1963. El seu llibre de 1974 Obedience to authority. An experimental view, s’intenta mesurar la disposició d’una persona per obeir les ordres d’una autoritat fins i tot quan aquestes puguin entrar en conflicte amb la consciència personal.
  Els experiments van començar el 1967 després que Adolf Heichmann fos sentenciat a mort a Jerusalem per Crims contra la humanitat durant el règim nazi. La pregunta de Milgram era si podia ser que Eichmann i el milió de guàrdies còmplices en l’Holocaust, només seguissin ordres. Potser eren còmplices i no assassins?

  Los aspectos legales y filosóficos de la obediencia son de enorme importancia, pero dicen muy poco sobre cómo la mayoría de la gente se comporta en situaciones concretas. Monté un simple experimento en la Universidad de Yale para probar cuánto dolor infligiría un ciudadano corriente a otra persona simplemente porque se lo pedían para un experimento científico. La férrea autoridad se impuso a los fuertes imperativos morales de los sujetos (participantes) de lastimar a otros y, con los gritos de las víctimas sonando en los oídos de los sujetos (participantes), la autoridad subyugaba con mayor frecuencia. La extrema buena voluntad de los adultos de aceptar casi cualquier requerimiento ordenado por la autoridad constituye el principal descubrimiento del estudio.
  Stanley Milgram. The Perils of Obedience (Los peligros de la obediencia. 1974)Los aspectos legales y filosóficos de la obediencia son de enorme importancia, pero dicen muy poco sobre cómo la mayoría de la gente se comporta en situaciones concretas. Monté un simple experimento en la Universidad de Yale para probar cuánto dolor infligiría un ciudadano corriente a otra persona simplemente porque se lo pedían para un experimento científico. La férrea autoridad se impuso a los fuertes imperativos morales de los sujetos (participantes) de lastimar a otros y, con los gritos de las víctimas sonando en los oídos de los sujetos (participantes), la autoridad subyugaba con mayor frecuencia. La extrema buena voluntad de los adultos de aceptar casi cualquier requerimiento ordenado por la autoridad constituye el principal descubrimiento del estudio.
  Stanley Milgram. The Perils of Obedience (Los peligros de la obediencia. 1974)

• 22:39

  El experimento

   » ‎ FILOPONTOS

  [youtube [www.youtube.com]
  Aquesta pel·lícula es basa en la novel·la Caixa negra, de Mario Giordano, inspirada en l’experiment real dut a terme pel psicòleg Philip Zimbardo a la presó d’Stanford, Califòrnia, l’any 1971. Aquest experiment havia de durar dues setmanes i només amb sis dies es va haver de finalitzar. Es va agafar un grup d’estudiants, uns feien el paper de guàrdies, els altres de reclusos. En pocs dies, els guàrdies es van tornar sàdics i els reclusos, depressius i amb símptomes d’ansietat greus.
  En aquesta pàgina podreu trobar fotos i dades de l’experiment real. És molt interessant llegir tots els passos de l’experiment per veure com van anar canviant els rols dels personatges i quines preguntes ètiques es generen a cada pas:
  [www.prisonexp.org]
  Preguntes pel debat:
  [www.prisonexp.org]

• octubre 18, 2012
• 13:21

  CURS "UNA MIRADA FILOSÒFICA A LA CRISI"

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  

• octubre 14, 2012
• 15:18

  La libertad y el ser humano

   » ‎ ÁPEIRON
  
   Por David Franco Rodríguez               2º Bach A     A lo largo de la historia, el ser humano ha luchado por conseguir dos elementos tan fundamentales como son la libertad y la felicidad,significa que puede realizarse escogiendo, dentro de varias opciones, una que le satisfaga, que esté de acuerdo con sus dotes y que le permita ser útil a la sociedad. Con este fin, para evitar ser engañados por otros, pasamos hace más de 2000 años a utilizar la razón, en vez de creernos lo que otros nos dicen; años después, ya en el s: XVIII, vimos que nuestra situación en la sociedad no podía caer más bajo y dado que no había nada que perder, apoyados por la burguesía, optamos por luchar y conseguimos acabar con la opresión del antiguo régimen que dominaba Europa y además logramos una Declaración de Derechos Ciudadanos. Más tarde, gracias a la Revolución Industrial, el obrero apoyado por distintos pensadores como Marx, pudo lograr una serie de de derechos de tipo sanitario, mejora de horarios, condiciones…. y sobre todo, provocar un gran pánico en la burguesía (dueña de las fábricas), que anteriormente nos prestó ayuda económica para poder salir victoriosos en la Revolución Francesa. Ya en el s: XX, tras la catástrofe de la primera Guerra Mundial y con una sociedad basada en unos derechos ciudadanos y trabajadores y sobre todo, protegida por la Sociedad de Naciones, en Alemania, empieza a crearse una ideología negativa para la humanidad, la cual estaba basada en el odio tanto a las naciones ganadoras como a los judíos, ambos responsables de que Alemania fuera la gran perjudicada tanto por la gran crisis existente como por el Tratado de Versalles. Como consecuencia de ello, la población necesita de un un líder capaz de inspirar confianza y desarrollo en estos tiempos; por este motivo, un 1933 Hitler es elegido canciller del Reichstag alemán. En los años siguientes, Hitler piensa recuperar territorios perdidos en el Tratado de Versalles, pero antes, decide ocuparse de los responsables de la situación en la que había acabado Alemania, es decir, decide acabar con aquellas personas que “chupaban del estado” a cambio de no poder trabajar como los minusválidos, de personas que impiden la evolución de la raza aria, como los gitanos o musulmanes y sobre todo pretende acabar con las personas que a pesar de que poseían grandes empresas, no apoyaron económicamente a la nación alemana, como los judíos ( se destaca que Hitler empezó a odiar a estos porque su profesor que era judío, no le permitió ingresar en la universidad de Bellas Artes, y sobre todo achaca la culpa de la muerte de su madre a un medico judío) por ello, decide ir poco a poco quitándoles derechos a los judíos, desde el derecho al trabajo o educación pública hasta el propio derecho a vivir en 1942 con la solución final: cuentan los textos que murieron en cámaras de gas aproximadamente 6 millones de personas por el mito de que ellos habían sido los totales responsables de la crisis, además también cuentan los textos que estas personas eran razas inferiores porque a diferencia de la raza aria alemana, tampoco llegaron a reivindicarse ante su mala situación: los nazis alegan que tan solo eran necesarios cuatro soldados para conducir a 2000 personas a las cámaras de gas, porque según decían los jefes alemanes, ellos estaban destinados a morir tarde o temprano.
  Mi pregunta es: ¿Por qué esta vez a pesar de que eran convertidos en “trapos humanos”, los judíos no se revelaban?Si lo analizamos detenidamente, las condiciones que se daban en 1942, eran iguales o peores a las del s: XVIII, es decir, primero le quitaron el derecho a casarse con quién quisieran, más tarde le quitaron el derecho al trabajo y la educación, posteriormente, el derecho a entrar a ciertos lugares y finalmente el de la vida… ¿Qué más podían perder? Sin embargo lo que ellos hacían al llegar a campos de concentración en grandes números, era cerrar los ojos y ser fieles a un pequeño número que soldados que solo imponían, con el objetivo de ganar la libertad a base de trabajo eterno (destaco lo que ponía al entrar al campo de concentración de Auschwitz “arbeit macht frei” es decir, “el trabajo os hace libres”).Tras analizar todo lo dicho anteriormente y compararlo con otras situaciones, deduzco que las personas tienen un “umbral de esperanza”, por el cual, siempre que estemos ante una situación oscura, la esperanza ( me refiero a la esperanza como a la capacidad que tenemos para no dar por perdidas las cosas), nos iluminará el camino que debemos seguir y de esta manera, podremos afrontar esos males. Por ello, creo que en el caso de los judíos en Alemania, además del miedo que tenían al régimen nazi impuesto por la propaganda, armas y sobre todo por la degradación social progresiva que habían sufrido desde que Hitler subió al poder, no pudieron revelarse por el simple hecho de que aún tenían esa esperanza de que algún día todo se acabaría, tenían la esperanza de volver a ver a sus familias otra vez, se dieron cuenta de que a base de trabajar, como ponía en el letrero de Auschwithz, podrían lograr la libertad soñada. Además, me atrevería a decir que incluso se llegaron a plantear a nivel de grupo que el genocidio era “otra prueba” a la que los había sometido Dios como paso en el antiguo Egipto, donde también el pueblo judío en conjunto, fueron salvajemente esclavizados, además. También gracias a este espíritu de colectividad, los judíos no se escapaban de los campos de concentración porque el fallo de huida de uno, podía provocarle la muerte tanto a él como a varios de sus compañeros.
  

• 10:20

  Amb filosofia

   » ‎ aprendre a pensar
  Normal 0 21 Una nota breu per informar-vos que al Canal 33 el divendres passat va començar a emetre Amb filosofia. Una sèrie de programes on es reflexiona sobre diferents continguts filosòfics. El programa del capítols el podeu trobar aquí. De fet, la primera emissió va tractar sobre l’amistat i el segon sobre Déu.
  
  

• octubre 10, 2012
• 16:04

  COMISIÓN DE ENSEÑANZA SECUNDARIA DE LA REF

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  96 800x600 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Calibri;}
  Resumen de la reunión mantenida el 1 de octubre de 2012 en el Ministerio de Educación
  Los tres representantes de la REF (Eduardo Martín Gutiérrez, Esperanza Rodríguez Guillén y José Fernando Rampérez Alcolea) fuimos recibidos por la Subdirectora General de Ordenación Académica, María José Fabre y el Jefe del servicio de Formación en Red del Profesorado, Gonzalo Mingo.La reunión trascurrió en un clima cordial y se nos invitó a que hiciéramos las preguntas que considerásemos oportunas, las respuestas en muchos casos fueron muy abiertas porque todavía hay cosas sin cerrar.
  Bachillerato:  ·       La cuestión horaria dependerá de la negociación con las autonomías, la intención del ministerio es aumentar el horario si se puede y en ningún caso disminuirlo.·       Ante la prueba que sustituye a la PAU y la presencia de la Filosofía en dicha prueba, nos indicaron que no es una reválida porque no se va a centrar en “contenidos” sino en otro tipo de cuestiones (carácter más instrumental, madurez académica...) y entienden la Filosofía como una materia instrumental, de modo que tendrá el mismo papel que el resto de materias de este tipo (hablamos del trabajo con textos, razonamiento y argumentación, redacción, etc.). Aquí no fue necesario insistir, realmente tenían esto claro.·       Los posibles cambios en el temario vendrán motivados por el diseño de la prueba (empiezan ahora con este trabajo) y más bien serán de carácter metodológico.
  ESO:·       El problema fundamental nos lo encontramos aquí, no aparece la Ética porque no han contado con ella. A simple vista parece que hay horario para incluirla, pero nos explicaron cómo pensaban “organizar” la combinación de materias para que un alumno que elija la rama científica pudiera cursar materias de sociales y viceversa, y no queda tanto “hueco”.·       No obstante, no está todo cerrado y ese “encaje horario” tiene que rematarse.·       Expusimos nuestra sorpresa al ver que el PP había eliminado los contenidos éticos, la necesidad de que se contemple una materia como ésta en la ESO (su carácter instrumental,  es la única posibilidad de ver algo así para aquellos que elijan la vía práctica o laboral, etc.), en fin, consideramos que hicimos todo lo posible.·       Nos indicaron que no tenían poder de decisión pero que tomaban nota de nuestra propuesta. Nos sorprendió ver que lo que anotaban no era la reivindicación de la Ética, sino la argumentación que hacíamos para su defensa.·       Incluso nos ofrecimos para facilitar un programa o contenidos (por nosotros que no quede).Optatividad y Religión:·       En este tema las cosas quedan como están. Aquellos artículos que no se modifican no aparecen en el anteproyecto. ·       Religión de oferta obligatoria para los centros y las alternativas que existen ahora y en las mismas condiciones.·       Las optativas dependerán de cada comunidad y de cada centro, ahora con mayor autonomía. Probablemente con el mismo abanico de posibilidades que ahora (aunque no entraron mucho en este tema porque no es competencia del Ministerio, más bien lo dejarán en manos de las autonomías o de posteriores Reales Decretos).Nuestra impresión general fue buena, pero no significa que la Ética esté ganada, más bien significa que todavía no está perdida, ya que admitieron que el anteproyecto aprobado en la reunión de ministros no sería finalmente la ley que se publicará en su momento, porque se estaban haciendo aportaciones, y además tenía que pasar varios filtros y revisiones. Cuentan con que se den enmiendas  y modificaciones. Por nuestra parte nos ofrecimos a colaborar en la organización del currículum o en consultas posteriores, insistimos en que esperábamos algún cambio y que se replanteasen la presencia de la Ética en la ESO. Tomaron nota de esto, incluso solicitaron nuestros contactos (se adjuntó a la carta la relación de todos los miembros de la comisión, su procedencia y su dirección de correo electrónico).Finalmente, manifestaron su asombro y al mismo tiempo nos felicitaron por ser el único colectivo de todos los que han recibido que reúne a universidad y medias, y a autonomías de todo el Estado. Sugerimos, ante este comentario, lo acertado y reflexionado de nuestras demandas, razón de más para tenerlas en cuenta. En cierta medida, les llevábamos parte del trabajo hecho.
  Propuesta:Después de la reunión, repasando cómo había ido todo, pensamos que sería bueno no dejar pasar esta ocasión y por ello se nos ocurrió que podríamos realizar algo más para mostrar la pertinencia de incluir la Ética en la ESO.Nuestra propuesta es realizar un programa de Ética, no es preciso desarrollar mucho los contenidos pero sí marcar la “utilidad instrumental” incorporando una parte de metodología (argumentación, razonamiento, etc.), y unos temas básicos. El ideal es que pudiéramos desarrollar una unidad. Queremos hacerlo pronto y no esperar a que nos llamen, mandarlo al Ministerio en cuanto esté terminado. 
• 16:02

  PETICIÓ DE LA NO SUPRESSIÓ DE L'ASSIGNATURA D'ÈTICA AL QUART CURS DE L' ESO

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  v:* {behavior:url(#default#VML);} o:* {behavior:url(#default#VML);} w:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);} Normal 0 false 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:Cambria; mso-ascii-font-family:Cambria; mso-ascii-theme-font:minor-latin; mso-hansi-font-family:Cambria; mso-hansi-theme-font:minor-latin;}
  En l'avantprojecte de llei que està presentant el ministre Wert per canviar la llei d'educació (una vegada més) se suprimeix l'assignatura d'ètica en quart d'ESO, la qual cosa no crec que contribueixi a fer uns futurs ciutadans més crítics, democràtics i amb criteri propi. Per això et demano que et sumis a la campanya i firmisla petició, a més de demanar-te que la difonguis, Gràcies!
  
  
  En el anteproyecto de ley que está presentando el ministro Wert para cambiar la ley de educación (una vez más) se suprime la asignatura de ética en el cuarto de la ESO, lo cual no creo que contribuya a hacer unos futuros ciudadanos más críticos, democráticos y con criterio propio. Por ello te pido que te sumes a la campaña y firmes la petición, además de pedirte que la difundas, Gracias!:
  
  
  [www.change.org] [https:] src="http://afib-filosofia.blogspot.com//localhost/Users/uib/Library/Caches/TemporaryItems/msoclip/0/clip_image002.png" />
  

• 12:00

  Naixem amb un instint moral

   » ‎ Menja't el coco!

  Penso que naixem amb un instint moral, que mida que ens anem fent grans va creixent, això ens permet raonar ràpidament i de forma inconscient de si estem fent les coses bé o malament. La societat ens la que ens fa ser dolents, crec que solament som morals amb la gent que considerem del nostre grup, l’altra gent la considerem una ‘amenaça’ que ens pot prendre o fer perdre lo nostre. Això ho pensem així perquè ens hem fet egoistes, com més tenim més volem, per exemple, si veiem com a una dona al carrer li cau un bitllet de la butxaca crec que molts l’agafarien i se’l quedarien. Entre nosaltres ens hem fet dolents, si tenim un enemic i li volem fer mal, no solament li farem mal a ell, si no que també li farem mal als seus familiars i amics.

  Penso que l’home no és un llop per al home, sinó que ha anat passant la vida i moltes generacions amb el mateix prejudici: l’home es dolent. I això ha fet que realment no ens coneguem tal i com som. I això ha fet que la gent sempre es penses que l’home es dolent, que cal controlar-lo i castigar-lo. En definitiva crec que l’home es capaç tant de fer actes solidaris com fer crueltats.

  Sandra Alonso Fernández

  4t ESO
  

   

• octubre 09, 2012
• 18:37

  Alguien voló sobre el nido del cuco

   » ‎ FILOPONTOS

  [youtube [www.youtube.com]

  Aquesta pel·lícula està basada en una novel·la amb el mateix nom. L’autor és Ken Kesey.
  1.- Busca informació sobre l’autor. D’on va treure el material per escriure la novel·la?
  2.- Creus que Mc Murphy estava boig o s’ho feia? Per què?
  3.- Quin tipus de teràpia intenta fer la infermera Ratched? Com ho fa? Creus que funciona?
  4.- Com definiries el personatge del “Gran jefe Indio”?
  5.- Mc Murphy representa l’esperit rebel, aquell que fa el que vol en cada moment. Al entrar al psiquiàtric veiem la seva cara més amable, en quin sentit?
  6.-Al final de la pel·lícula, Mc Murphy no pot ni parlar. Què li han fet? Investiga si encara es fa.
  7.-Què és el que t’ha impressionat més sobre la pel·lícula? Per què?

  [www.bibliofiloenmascarado.com]

• 18:23

  Per naturalesa l’ésser humà no és res

   » ‎ Menja't el coco!

  ►ARGUMENT◄

  Per naturalesa, l’ésser humà no és res fins que, pel seu raonament, la seva educació, etc. aprén la diferència entre allò que està bé i allò que està malament; llavors, encara que fos fos bo, això vol dir que també podria ser dolent.

  ►OBJECCIONS I RÈPLIQUES A AQUESTES◄

  (1.) L’ésser humà pot arribar a matar animals i/o persones, en cas de que fos criat completament apart de la societat i sense cap influència de altres humans (en aquest cas estariem parlant d’un home salvatge)

  (1.)R: Sí, una persona pot arribar a matar animals o fins i tot altres persones, en cas de que no fos criada en la societat (per tant no ha sigut influènciada per altri de la seva espècie), en aquest cas, la persona en qüestió, segueix els seus instints i no pot arribar a raonar si allò que fa està bé o malament, ja que no ha desenvolupat aquesta habilitat.

  A més, les persones que han rebut una disciplina i/o enseyança i han sigut influenciades per altres de la seva espècie, també poden arribar a matar animals (ja sigui en casos necessaris o per simple diversió) i fins i tot altres humans (en casos com guerres ideologistes o territorials).

  (2.)Però, si l’home es criat en una societat amb altres de la seva espècie, serà bo; ja que haurà après a diferenciar entre el bé i el mal, llavors, per lògica, farà allò que li sembli que està bé i és correcte perquè pot raonar.

  (2.)R: Clar, l’home pot ser bo si és criat i educat amb més de la seva espècie. Per aquesta mateixa raó, també pot ser dolent; ja que ha après a diferenciar entre el bé i el mal, i per tant, sab`r ser tant bo com dolent.

  Això comporta que, si no fos influenciat per altres humans, no el podríem jutjar com a ”bo” o ”dolent”, per què en aquest cas no ha après a diferenciar el bé del mal i per tant no seria responsable dels seus actes.

  ►CONCLUSIÓ◄

  L’home no és dolent per naturalesa, pero tampoc és bo. Fins al punt que rep una disciplina/ensenyament, uns hàbits, etc. per part de altres de la seva espècie. Llavors, arribat aquest punt, podem considerar-lo ”bo” però, contrariament, també el podem considerar ”dolent”:

  -Considerarem ”bo” a tot aquell que faci allò que considerem correcte (segons el criteri de la nostra societat acord amb la nostra cultura i religió).

  -Tanmateix considerarem ”dolent” a tot aquell que contradigui les lleis establertes a la nostra societat, o faci alguna cosa en contra de les nostres costums (en funció a la nostra cultura i/o religió).

  Llavors, si seguim els enunciats anteriors, podem dir que podrem jutjar a una persona com a ”bona” o com a ”dolenta” quan aquesta ha sigut criada/educada segons els principis de la nostra societat.

  Això vol dir que, per tant, no podem jutjar com a ”bona” o ”dolenta” a una persona criada en una societat diferent a la nostra (en quant a cultura, religió, etc.); o a una persona criada en llibertat a la natura, lliure d’influències humanes (per tant no té principis ha desenvolupat la capacitat de raonar; només fa cas al seu instint i no és responsable dels seus actes).

  Jordi López Coll

  4rt ESO A

   

• octubre 06, 2012
• 12:20

  Amb filosofia

   » ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II
  Amb filosofia és el títol d'una nova sèrie de televisió del canal 33 dedicada a tractar diferents temes des del punt de vista de la filosofia. Des del 5 d'octubre i cada divendres a les 23'30 diferents filòsofs i intel·lectuals ens ofereixen les seves reflexions. És una llàstima que aquest tipus de programació més cultural sempre s'hagi d'oferir en la nocturnitat, però com a mínim ja podem gaudir de reflexions filosòfiques també a la televisió, fet força inusual.
  Aquest va ser el primer programa dedicat a l'amistat.
  
  Més informació i vídeos a: [www.tv3.cat]

• octubre 05, 2012
• 10:26

  ¿Cómo sería una sociedad de la que estuviera totalmente ausente la Filosofía?

   » ‎ ÁPEIRON
      Alguien me preguntó en clase algo parecido a esto hace unos días. Es una forma más concreta de la pregunta “¿Para qué sirve la filosofía?” que se hacen aquéllos que no la entendieron o no pusieron intención alguna en entender su función ( además de los que estáis empezando a conocerla). Voy a iniciar la reflexión, pero lo que en verdad me gustaría sería que vosotros fueseis completando en los comentarios o en clase la respuesta a esta pregunta.
  
       En primer lugar se me ocurre que, sin filosofía, no tendríamos una reflexión digna de ese nombre acerca de las leyes. Las leyes tratan de proteger los derechos de cada uno. Pero, ¿cuáles son nuestros derechos? La filosofía trata de dar argumentos para concluir en algo parecido a la Declaración Universal de los Derechos Humanos. ¿Por qué los seres humanos poseemos dignidad? ¿En qué consiste esa dignidad? ¿Por qué podemos considerar que atentar contra la dignidad de un ser humano es algo negativo que hay que sancionar y evitar? Estas preguntas son filosóficas. Los juristas elaboran las leyes, pero estos juristas fundamentan las leyes que se refieren a los derechos de las personas en torno a argumentos de carácter filosófico. ¿Qué pasaría en una sociedad que no reflexiona? Parece, entonces, que la fuente del derecho sólo estaría en los mitos, en las narraciones legendarias a las que una sociedad refiriese sus normas y costumbres. Y al final las leyes señalarían determinadas clases como privilegiadas por argumentos de carácter religioso, como pasó durante todo lo que duró la Edad Media y el Antiguo Régimen. Es decir, no a todo el mundo se le aplicaría la ley y habría siempre personas de las que se podría abusar sin que nadie lo impidiera. Y además, ese abuso estaría justificado, legitimado por leyes injustas. (Por cierto, ¿qué saber o actividad humana tiene como objetivo responder racionalmente a la pregunta sobre en qué pueda consistir el valor de la Justicia?)     ¿Y qué pasaría con la educación si no existiese ningún planteamiento filosófico? Las preguntas del estilo de “¿Qué es educar?” o”¿En qué valores debemos educar y por qué en esos precisamente?”. No podemos encontrar respuestas si no pensamos esta cuestión. Una sociedad tiene que educar a los nuevos ciudadanos, y transmite siempre unos determinados valores. En una sociedad con pensamiento, se intenta llegar a establecer racionalmente qué valores sirven a la convivencia y cómo debemos resolver los conflictos. Según las respuesta a estas preguntas, así deberemos educar a los nuevos ciudadanos. Pero ¿y si nunca nos preguntamos para qué educamos nuestros niños y jóvenes? Al final sólo podríamos educar transmitiendo sin más las costumbres establecidas, sin crítica alguna. Además el poder acabaría decidiendo en que valores hay que educar. Y si es el poder el único que decide y nadie cuestiona las cosas, ¿en qué valores decidirá ,alguien que está en el poder, educar? Pues aquellos que le mantengan más tiempo en el poder a él y a los suyos, es decir, en aquellos valores que simplemente hagan a los ciudadanos obedientes a las leyes impuestas y productivos. No es nada malo ser obedientes con las leyes democráticamente establecidas, ni trabajar para poder vivir. Pero sí es malo obedecer leyes impuestas injustamente en beneficio de un poder y limitarse a producir-consumir como el único horizonte vital. Por cierto, sólo hay una educación posible desde la filosofía: la educación para conseguir individuos libres, que tomen decisiones autónomas sobre sus valores y su destino.
       Se me ocurren otras consecuencias, pero las dejo para vosotros.

• septiembre 26, 2012
• 19:33

  CICLE DE CONFERÈNCIES: UNA MIRADA FILOSÒFICA A LA CRISI

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Calibri;}
  
  Lloc: Sala de videoconferència de Sa Riera (UIB), amb connexió amb les seus de la UIB (Menorca i Eivissa),  de la Societat Catalana de Filosofia i de la Universitat de València.
  v:* {behavior:url(#default#VML);} o:* {behavior:url(#default#VML);} w:* {behavior:url(#default#VML);} .shape {behavior:url(#default#VML);} 96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Calibri;}
  Programa
  

  Dilluns 29 oct	Contra el saqueig dels béns públics: Austeritat, igualtat, sostenibilitat Ernest Garcia, professor de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València
  Dilluns 5 nov	Valors oportuns i valors oportunistes en temps de crisiFerran Sáez, professor titular de la Facultat de Ciències de la Comunicació, Universitat Ramon Llull
  Dilluns 12 nov	Viure millor amb menys, reflexions sobre ecologia i economia en temps de crisiMiquel Àngel Ballester, investigador
  Dilluns 19 nov	La crisi del realismeAntoni Defez, professor titular de Filosofia de la Facultat de Lletres, Universitat de Girona
  Dilluns 3 des	Crisi de valors. A la recerca d’una nova forma de vidaGabriel Amengual, catedràtic de Filosofia, Universitat de les Illes Balears
  Dilluns 10 des	La filosofia de la crisi i la crisi de la filosofia Salvador Giner, catedràtic de Sociologia, Universitat de Barcelona i president de l'Institut d'Estudis Catalans

  
  Places: mínim 15, màxim 100.
  Coordinador: Pau Frau, professor del Departament de Filosofia i Treball Social, UIB.
  OrganitzacióSocietat Catalana de FilosofiaSocietat de Filosofia del País ValenciàAssociació Filosòfica de les Illes Balears
  

  Col·laboració: Servei d’Activitats Culturals, UIB. Càtedra de Filosofia i Ciutadania "Josep Lluís Blasco"

  
  RECONEIXEMENT: S'ha sol.licitat a la Conselleria d'Educació el reconeixement com activitat de formació contínua pel professorat de Secundària; Activitat computable pels estudiants de la UIB de l'assignatura Filosofia Moderna II (20913)
   Inscripció 96 Normal 0 21 false false false ES-TRAD JA X-NONE /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-priority:99; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:Calibri;} S’ha d’emplenar la butlleta d'inscripció i abonar la quota al compte de la Caixa de Pensions de Barcelona, “la Caixa”, 2100 1672 10 0200028103 (oficina Arxiduc Lluís Salvador de Palma).Aquests documents s’han d’enviar per fax a l’atenció de Pau Frau al 971 173 473, amb la referència «Una mirada filosòfica a la crisi», o per correu electrònic a l’adreça: abans del dia 26 d’octubre.
  
  
  Butlleta d’inscripció
  Una mirada filosòfica a la crisi
  Dades personals
  

  Nom i cognoms (en majúscules):

  Adreça:

  CP:                                        Població:

  Telèfon: NIF (necessari per als certificats):

  E-mail:

  
  Quota
  

  Membres de l'Associació Filosòfica de les Illes Balears: 10 euros

  Altres: 30 euros

  
                                                             
  

• septiembre 25, 2012
• 18:08

  LOS BLOGS DE 4º DE ESO PARA ESTE CURSO 2012 - 2013

   » ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL
  Nuevo curso y nuevos blogs. En Ética y Ciudadanía de 4º de ESO trabajaremos durante este año a través de blogs de clase.
  
  
  

  • 4º de ESO-A tedrá el blog "Andando en tus mocasines (4ºA)".
  • 4º de ESO-B tedrá el blog "Andando en tus mocasines (4ºB)".

  Os invitamos a tod@s a conocerlos, vuestros comentarios serán bien recibidos.
  
  

• septiembre 22, 2012
• 12:20

  XVII COLOQUIS DE VIC

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  
  
• 12:15

  VI CONGRESO DE FILOSOFIA MEDIEVAL

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  La Sociedad de Filosofía Medieval organitza el seu  6è congrés internacional, sobre "De Natura", que tendrà lloc a Salamanca, del 3 al 5 de desembre de 2012.
  
  
  
  Per més informació sobre el congrés: [sofimedenatura.wordpress.com]
  
  I sobre la Sociedad de Filosofía Medieval:  [www.unizar.es]

• septiembre 18, 2012
• 7:03

  CAMBIOS EN LA SELECTIVIDAD PARA EL CURSO 2012-2013

   » ‎ LAS RAMAS DEL ÁRBOL
  
  Pautasselectividad 12-13 from Marga Fernández García
  
  Este curso han cambiado algunas cosas con respecto a la Selectividad en Andalucía, y también ha cambiado el centro donde impartiré clase, por ello quiero daros la bienvenida al blog a todos los alumnos y alumnas del IES Cunca Minera de Riotinto. Espero que sea un curso muy fructífero.

• septiembre 17, 2012
• 12:47

  Vides precàries de Judith Butler

   » ‎ aprendre a pensar
  Un dels llibres que he llegit aquest estiu és el de Judith Butler en disputa. Lectures sobre la performatividad que ha estat editat per Patrícia Soley-Beltran i Leticia Sabday. Un llibre que explica en general les repercusions polítiques del gir performatiu que Butler plantetja.
  Judith Butler (Cleveland, 1956) és catedràtica de retòrica i literatura comparada a la Universitat de Califòrnia, Berkeley. El gènere en disputa (1990), obra fundadora de l'anomenada teoria queer i que ha esdevingut una obra indispensable per a comprendre la teoria feminista actual. Defensa que les identitats de gènere i de sexe són productes exclusivament culturals i exclou una fonamentació de caire biològic. Judith Butler introdueix la performativitat del gènere com un concepte que qüestiona les teories tradicionals o essencialistes. Quan Butler parla de performativitat es refereix a una teoria basada en la d’Austin, que sosté que la funció dels enunciants que emitim no és simplement descriptiva o prescriptiva sinó també performativa i que cada vegada que algú pronúncia una frase executa una realitat. En aquest sentit es pot entendre el sexe i el gènere com una construcció del cos i de la subjecitivitat com a producte de l’efecte performatiu d’una repetició ritualitzada d’actes que acaben naturalitzant-se i produeixen la il.lusió d’una substància, d’una essència.
  Posteriorment, des de la publicació de Vida precaria y Deshacer el género (2004), el seu pensament s’ha desenvolupat cap a l’ètica i la política a partir d’una reflexió de caire humanista que subratlla la importancia d’esbrinar el què constitueix el què és humà, la vida pròpiament humana.. La resposta a aquesta pregunta ens pot proporcionar elements fonamentals per a construir una bona comunitat política. Es plantetja, doncs, una ètica de la responsabilitat cap a l’altre basada en un element que enllaça a tots els éssers vius i que és el de la vulnerabilitat. Tal com afirma a l’entrevista que us adjunto diu el següent: En primer lugar, pretendo afirmar que toda vida es precaria, y que este carácter de precariedad afecta tanto a la vida humana como a la no humana. En cierto sentido, la precariedad implica que somos animales humanos, y que por tanto estamos conectados con otros tipos de seres vivos. En segundo lugar, pretendo mostrar una precariedad producto de una política, la misma que intenta crear más precariedad para unas poblaciones que para otras. Es lo que se podría llamar una distribución diferencial de la precariedad, la cual está ligada con la distribución diferencial de la salud y de los bienes, y que también se relaciona con el aspecto de la vida humana expuesta al hambre, a la intemperie, la violencia o la destrucción.
  Con Marcos de guerra. Las vidas lloradas (2009) el pensament de Butler en els últims anys ha derivat cap a l'anàlisi de la violència política sobretot a partir de l'atemptat de les Torres Bessones de Nova York, la guerra d'Iraq i la d'Afganistan.. Per a Butler a Occident s'està produint un rebuig al reconeixement de l'altre (el musulmà, el gitano, etc) que ens mostra que les categories sobre les quals s'ha edificat la cultura i les societats desenvolupades s'aixequen sobre la negació de les formes de vida diferent de les nostres.
  La política necessita comprendre la precarietat com una condició vital generalitzada, que implica l’existència d’una dependència de xarxes i condicions socials. El nostre deure comporta una responsibilitat ètica i política d’acceptar que tots som vulnerables a la destrucció per part dels demés i, per tant, tots estem necessitats de protecció fent acords multilaterats basats en el reconeixement d’aquesta precarietat compartida.
  Per acabar, unes paraules de la mateixa Butler: La clave es luchar por aquellas formas de reconocimiento que alivian la precariedad y luchar contra las normas dominantes que exponen a la población a la precariedad sin recursos para una agencia política. No es solo que necesitamos vivir para actuar, sino que tenemos que actuar, y hacerlo políticamente, para poder asegurar las condiciones de la existencia.
  
  Entrevista Judith Butler
  

• septiembre 13, 2012
• 20:23

  Petra i Wadi Rum. Jordània (agost-set. 2012 – 5/5)

   » ‎ No només filo
  . Fascinants són els colors i les aigües de les roques calcàries de Petra, però igualment ho són els ulls de moltes de les persones que poblen aquesta terra: la natura ha excel·lit en els colors de les pedres i en els ulls dels beduins i beduïnes. A uns 150 km al nord d’Àqaba, ja […]
• 10:18

  Betlem i Masada. Israel (agost 2012 – 4/5)

   » ‎ No només filo
  . A uns deu km al sud de Jerusalem, quasi amb continuïtat, es troba Betlem (=casa del pa, en hebreu; =casa de la carn, en àrab). Aquí hi naixé el rei David i, mil anys després, Jesús de Natzaret. És una ciutat àrab, molts d’ells àrabs cristians, dins dels Territoris Palestins; des del 1994 està […]
• septiembre 12, 2012
• 13:42

  Jerusalem. Israel (agost 2012 – 3/5)

   » ‎ No només filo
  . Persones de les tres religions monoteistespoblen carrers, cases i espais religiosos de Jerusalem. Jueus amb vestit i barret negre ortodoxa i jueus només amb la kipà; cristians catòlics, ortodoxes, armenis i coptes; musulmans amb gel·labes o sense. Seguir els cants o pregàries de persones d’aquestes diferents creences esdevé una commovedora vivència La ciutat antiga […]

• septiembre 11, 2012
• 13:07

  Diada nacional de Catalunya

   » ‎ CREACIÓ FILOSÒFICA II
  Un vídeo amb les millors imatges d'una manifestació històrica: 
    [www.324.cat]
  
  

• septiembre 07, 2012
• 11:19

  Del mar de Galilea al mar Mort. Israel (agost’12 – 2/5)

   » ‎ No només filo
  . Del mar de Galilea reneix el riu Jordà i desemboca al mar Mort; reneix perquè les seves fonts estan a la banda nord del mateix mar de Galilea. El riu segueix un sinuós recorregut cap al sud, separant països: a l’esquerra Jordània amb Transjordània i a la dreta Israel amb Cisjordània. Encara tocant al […]

• agosto 11, 2012
• 1:00

  Beta permanent

   » ‎ Meditacions des de l'esfera

  Recipiente: [descarga]

  Aquest serà el nom del meu futur programa a Ràdio Sant Fost, un espai setmanal d’una hora de durada sobre el món d’internet, ordinadors, dispositius mòbils, enfocat de manera molt divulgativa i amb especial èmfasi en les novetats sobre aplicacions … Continua llegint →
• julio 26, 2012
• 1:00

  Els amics de la ràdio

   » ‎ Meditacions des de l'esfera
  Avui dijous, dia 26 de juliol de 2012, serà un dia molt especial, la culminació d’un any i mig de reunions i trobades amb els vells companys de Ràdio Sant Fost, aquella emissora municipal que va néixer a finals de … Continua llegint →

• julio 17, 2012
• 11:28

  DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA

   » ‎ Associació filosófica de les Illes Balears
  A les Jornades sobre la situació de la Filosofia a Espanya que varen tenir lloc a Madrid els dies 4 i 5 de maig de 2012, es va redactar la Declaració que teniu a continuació i es va crear la REF (Red Espanyola de Filosofia), a les quals l'AFIB s'hi adhereix.
  
  DECLARACIÓ DE LA FILOSOFIA ESPANYOLA
  Madrid, 5 de maig de 2012
  
  La Conferència de Degans de les Facultats de Filosofia d'Espanya, l'Institut de Filosofia del CCHSCSIC i diverses associacions filosòfiques espanyoles que representen una gran part del professorat de les universitats i centres d'ensenyament secundari, hem efectuat durant els dies 4 i 5 de maig de 2012, en la Facultat de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, unes jornades de debat sobre La situació de la filosofía en el sistema educatiu espanyol. Com a conclusions d'aquestes jornades, hem adoptat els següents acords:
  
  1.     Considerem que una societat democràtica ha de comptar, entre altres requisits imprescindibles, amb un sistema públic d'educació que cobrisca totes les etapes formatives (infantil, primària, secundària i universitària), que proporcione una formació de qualitat i que siga accessible a totes les persones sense discriminació per raó de sexe, nacionalitat, classe social, etc.
  
  2.     Estimem que una societat democràtica ha de comptar també amb un sistema públic de recerca integrat per a les universitats i els centres de recerca especialitzats, dotat de recursos suficients en tots els àmbits científics, tecnològics i humanístics, i basat en el mèrit, la creativitat i la responsabilitat social dels investigadors.
  
  3.     Per tot això, rebutgem rotundament les dràstiques retallades pressupostàries que han aplicat el govern central i els autonòmics en els tres últims anys, i que només en 2012 superen el 20% en educació i el 25% en recerca. Així mateix, rebutgem el RD 14/2012, de 20 de abril (BOE de 21 de abril), de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu, perquè és un atac frontal contra un dels pilars fonamentals del nostre estat de benestar: el sistema públic espanyol d'educació i investigació.
  
  4.     Més concretament, totes aquestes retallades econòmiques i canvis legislatius estan posant en perill la qualitat i fins i tot la continuïtat de la docència i la recerca en Filosofia. Per això, ens veiem obligats a recordar a les administracions públiques que els estudis de Filosofia són un dels eixos fonamentals de la tradició cultural d'Occident, i que actualment les societats democràtiques més avançades solen reservar un lloc específic a aquests estudis en els seus diferents nivells educatius: instituts, universitats i centres de recerca.
  
  5.     La Filosofia és una part consubstancial de la civilització europea. A més, la tradició filosòfica europea s'ha estès per tot el món i ha entaulat un diàleg cada vegada més fecund amb altres tradicions filosòfiques i culturals. D'aquesta manera, la Filosofia ha esdevingut un patrimoni viu de tota la humanitat, per mitjà del qual poden comunicar-se tots els pobles de la Terra. Prova d'això és que l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) reconeix a la Filosofia un paper fonamental en la formació cívica i cultural dels ciutadans de tot el món. Per això, el 1995 va fer pública la Declaració de París a favor de la Filosofía i va editar l' informe Filosofia i democràcia al món, el 2005 va establir el Día Mundial de la Filosofia (que es commemora el tercer dijous del mes de novembre), y el 2007 va editar l'informe La Filosofia, una escola de llibertat.
  
  6.     La Filosofia és una "escola de llibertat" perquè educa els infants i els joves en l'exercici autònom i rigorós del pensament, els ensenya a reflexionar sobre el món i sobre si mateixos amb una mirada crítica, i els capacita per a dialogar racionalment amb els seus semblants, reconèixer la pluralitat dels diferents punts de vista i buscar l'entesa mútua en els diversos camps de l'experiència humana, d'acord amb criteris comuns, com ara els de la veritat, la justícia, la bellesa, etc. Per això, davant els conflictes i les incerteses d'una societat cada vegada més complexa i globalitzada, els estudis de Filosofia són un instrument fonamental per a la comprensió del món i la comunicació racional entre tots els éssers humans.
  
  7.     La Filosofia es pot practicar en diferents llocs i per diferents mitjans: la docència, la investigació, l'assessorament ètic, la mediació social, la gestió cultural, la creació artística i literària, etc. No obstant això, i en consonància amb les recomanacions de la UNESCO, considerem que els estudis
  de Filosofia han de tenir un lloc específic en el sistema públic d'educació i investigació, perquè només d'aquesta manera se’n garanteix la transmissió generacional i la renovació permanent, i perquè tota persona té "dret a la Filosofia", és a dir, dret a rebre una formació especialitzada que li permeta accedir al patrimoni del pensament filosòfic i adquirir els coneixements necessaris per a l'exercici de la professió filosòfica.
  8.     La comunitat filosòfica espanyola està experimentant un canvi de cicle històric. Des dels anys de la transició democràtica, es va iniciar una època de creixent expansió, modernització i diversificació dels estudis de Filosofia a tots els nivells educatius. Aquesta època va estar protagonitzada per una brillant generació de professors, investigadors i escriptors que han situat la filosofia espanyola en peu d'igualtat amb les filosofies d'altres països del món. Aquesta internacionalització de la filosofia espanyola és una important contribució al patrimoni comú de la llengua espanyola com a vehicle privilegiat per a situar la nostra cultura en el lloc que li correspon en un món cada vegada més globalitzat. A això, cal afegir el meritori treball realitzat en les altres llengües oficials del nostre Estat. No obstant això, la generació que va fer la transició filosòfica ja s'ha jubilat, i el relleu generacional dels qui hem prosseguit la seua tasca està afectada per processos molt diversos que plantegen a la comunitat filosòfica espanyola nous desafiaments i també algunes dificultats: les successives reformes legislatives, l'anomenat procés de Bolonya, el nou paper de les agències d'avaluació en la carrera docent i investigadora, les dràstiques retallades pressupostàries en educació, universitats i recerca i, finalment, l'amenaça de reducció de centres, titulacions i matèries de Filosofia.
  
  9.     En aquest canvi de cicle històric, els assistents a les jornades de Madrid hem decidit unir les nostres forces –fins ara molt disperses– i posar en marxa un procés de vertebració de la comunitat filosòfica espanyola. A partir d'ara, ens constituirem com a Xarxa Espanyola de Filosofia (Red Española de Filosofía, REF), per a facilitar la cooperació entre totes les persones i organitzacions relacionades amb la professió filosòfica, i per a defensar aquesta professió davant les administracions públiques i la ciutadania espanyola. La REF comptarà amb un Consell de Coordinació en el qual tindran representació la Conferència de Degans de Filosofia, l'Institut de Filosofia del CCHS-CSIC i les associacions filosòfiques del professorat universitari i d'ensenyament secundari. Els primers passos encomanats a aquest Consell de Coordinació són els següents:
  
  a) Creació d'una web que servisca de mitjà de comunicació interna, arxiu documental i difusió pública de les activitats de la REF.
  b) Constitució de tres comissions de treball, que representaran el professorat universitari i no universitari, i que elaboraran propostes concretes en tres camps diferents: A) El currículum de les matèries filosòfiques de l'ensenyament secundari. B) La renovació dels estudis de grau, màster i doctorat, que haurà d'incloure una major atenció a la didàctica específica de la Filosofia; i C) el perfeccionament dels procediments i criteris de valoració aplicats per les diferents agències d'avaluació estatals i autonòmiques. Aquestes propostes seran debatudes i consensuades en el si de la REF, per a la posterior presentació i negociació amb el Ministeri d'Educació, les comunitats autònomes i les agències avaluadores.
  c) Preparació d'un Congrés de Filosofia d'àmbit estatal, obert als professors i investigadors de totes les àrees filosòfiques i de tots els nivells educatius, i obert també als professionals de la filosofia que desenvolupen la seua tasca fora de les institucions acadèmiques.
  d) Suport a la difusió de dos importants informes editats per la UNESCO: Filosofia i democràcia al món (1995), i La Filosofia, una escola de llibertat (2007). El treball de l'edició espanyola d'aquests dos informes serà coordinat per la SEPFI.
  10. Esperem que la posada en marxa de la Xarxa Espanyola de Filosofia (REF) permeta crear un espai de comunicació entre tots els que estimem i practiquem la Filosofia en aquest Estat. Convidem totes les persones i organitzacions espanyoles relacionades amb la professió filosòfica, perquè participen en les activitats de la REF. I, finalment, ens comprometem a establir vincles de col·laboració amb altres xarxes filosòfiques nacionals i internacionals.
  
  Entitats signants d’aquesta declaració
  Conferencia de Decanos de las Facultades de Filosofía de España Instituto de Filosofía del CSIC (IFS, CCHS-CSIC) Asociación Andaluza de Filosofía (AAFi) Asociación de Estudiantes de Filosofía de la Región de Murcia (ASEFI) Asociación Española de Ética y Filosofía Política (AEEFP) Asociación de Filosofía Bajo Palabra (AFBP) Asociación de Filosofía Práctica de Cataluña (afpc) Asociación de Hispanismo Filosófico (AHF) Asociación Profesional de Filosofía (APF) Red Ibérica de Estudios Fichteanos (RIEF) Sociedad Académica de Filosofía (SAF) Sociedad Española de Estudios sobre Friedrich Nietzsche (SEDEN) Sociedad Española de Fenomenología (SEFE) Sociedad Española de Filosofía Analítica (SEFA) Sociedad Española Leibniz para Estudios del Barroco y la Ilustración (SeL) Sociedad Española de Profesores de Filosofía (SEPFI) Sociedad de Filosofía de la Provincia de Alicante (SFPA) Sociedad de Filosofía de la Región de Murcia (SFRM) Sociedad Hispánica de Antropología Filosófica (SHAF) Sociedad de Lógica, Metodología y Filosofía de la Ciencia (SLMFC)
  Les organitzacions relacionades amb la professió filosòfica que desitgen subscriure aquesta declaració i vincular-se a la Red Española de Filosofía (REF), poden fer-ho enviant un missatge amb les seues dades de contacte a: conferdecafilo@gmail.com
  Traducció al català/valencià de Rafa Gomar.
  

• julio 16, 2012
• 10:30

  ¿Cómo ser hombre hoy?

   » ‎ CONTRA LA NECIESA
  ¿Cómo ser hombre hoy?

• julio 11, 2012
• 12:25

  Les emocions com a fonament d'una ciutadania activa

   » ‎ aprendre a pensar
  
  
  La revaloració de les emocions és un dels projectes filosòfics portats a terme per la filòsofa Martha Nussbaum (1947, Nova York),  amb l’objectiu de reeducar als ciutadans, millorar la qualitat democràtica i assolir un món que sigui més just amb la creació del concepte de capacitats. Les emocions són el fil conductor que sustenta una visió més humana i profunda de l’Ètica i la Política. Nussbaum  planteja que les emocions tenen components cognitius i són educables i que certes emociones com l’amor i la compasió són indispensables per a comprendre certes accions a l’àmbit de l’ètica i és indespensable la seva aplicació a una educació de ciutadans responsables que garanteixen una democràcia real. Actualment, és fins i tot el contrari, el que s’esdevé al nostre país. S’elimina una assignatura com Educació per a la Ciutadania, que combrega amb les idees que proposa Nussbaum,  per donar pas a una altra assignatura, que s’anomenarà Educació Cívica i Constitucional,  que preten formar ciutadans a partir de continguts merament teòrics.   Aquest fet suposa un retrocés i una similitut a èpoques pre-democràtiques. No cal recordar que les emocions han estat infravalorades dins de la nostra tradició cultural i quasi sempre supeditades a les capacitats racionals que han de dominar els nostres impulsos afectius i sentiments. Nussbaum está convençuda de que les nostres reaccions i actituds morals tenen una important dimensió que no és de naturalesa discursiva sinò afectiva.
  És des de la filosofia hel.lenística  d’on extreu la idea d’una filosofia pràctica i compasiva –és a dir una filosofia al servei dels éssers humans, destinada a satisfer les seves necessitats més profundes, fent front a les perplexitats més urgents i portar-los des de la infelicitat a a un cert estat de floriment o eudaimonia. Totes les filosofies hel.lenístiques van concebre la filosofia com un un mitjà que ens permet superar les dificultats de la vida. Per Nussbaum, tota filosofia política que aspira a ser pràctica ha de tornar a aquest punt. Com va dir Epicur “buit és el argument d’aquell filòsof que no permet curar cap sofriment humà”.
  Nussbaum, per últim,  és coneguda per desenvolupar el seu enfocament  de capacitats. Crítica las teories de la justícia socials abstractes  que es basen en la idea del contracte social per centrar-se a treballar sobre problemes concrets que tracten formes d’exclusió i desigualtat.. És en aquest contexte on Nussbaum crea el concepte de capacitats (com Amartya Sen ha fet a economia): allò que les persones són efectivament capaces de fer i de ser es converteix en la font dels principis polítics per a una societat lliure i pluralista.  Un criteri que justifica una llista de deu capacitats com a requisits bàsics per assolir una vida digna i que formen part de una teoria mínima de la justícia social.
  L’enllaç de sota us condueix a una entrevista que se li va realitzar a l’any 2011 i que aclareix, en part, algunes de les idees esmentades.
    [www.barcelonametropolis.cat]
  
  
  
  

• julio 08, 2012
• 19:55

  Socialización escolar

   » ‎ carbonilla
  La socialización ha sido definida por la Sociología y la Psicología Social como el proceso que un entorno social determinado promueve en los individuos, y mediante el cual aprenden y asumen como propios aquellos valores, pautas de comportamiento y referencias cognitivas que caracterizan su cultura, y que son necesarios para el mantenimiento y la reproducción […]

• junio 27, 2012
• 19:59

  Recuperació de setembre

   » ‎ A l'ombra de Zadig.

  Als següents enllaços podreu accedir als exàmens que hem fet al llarg del curs. Aprofiteu-los com a exercicis per a preparar la recuperació.

  [https:]]

  [https:]]

  [https:]]
  [https:]]
  [https:]]
  [https:]]

• junio 19, 2012
• 21:00

  Presentació amb Prezi

   » ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES
  .prezi-player { width: 550px; } .prezi-player-links { text-align: center; }
  Judith Butler on Prezi

• junio 14, 2012
• 15:48

  RIURES D’EMERGÈNCIA . TUTORIA BATXILLERAT.

   » ‎ DE SOFISTA A SAVI

  EL DIMECRES DIA 14 DE JUNY DE 2012 la Fundació Theodora que treballa per portar als hospitals un somriure com a medecina que ho cura tot als nens i nenes va visitar els nois de primer Batxillerat per agrair la seva participación durant el Carnestoltes 2012 que duia per lema : “Salvem el món amb un somriure” .

   

   

   

  La recaptació gràcies al professorat i alumnat així com a les families ha estat de 141 euros venen nassos vermells i píndoles contra el dolor . La presidenta de la Fundació Amaranta Buendia acompayada de la doctora Chispas o Saioa va explicar la seva proposta de fer riure com a excel•lent mètode contra el dolor i les penes. La doctora sonrisa Chispas va protagonitzar tot just abans de fer un examen de mates de final de trimestre un espectacle per calmar l’angoixa, i l’estress pre-examens. Els nois i noies van riure i van gaudir una bona estona . Van fer un sorteig per col•laborar en regals de 10 euros per l’actuació dins la red d’hospitals que ells treballen per triar el doctor o doctora sonrisas que ells volguessin. Mitjançant un codi d’accès els nois o noies escollits podrán fer les donacions als nens i nenes que es troben ingressats.

  WWW.RISASDEEMERGENCIA.ORG

  FACEBOOK :LARISALESHACEFUERTES

  regala@risasdeemergencia.org

   

   

   

  [http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Facebook">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Twitter">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&linkname=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT."] title="Google+">">[http%3A%2Fblocs.xtec.cat%2Falsinaxavier%2F%3Fp%3D123&title=RIURES%20D%E2%80%99EMERG%C3%88NCIA%20.%20TUTORIA%20BATXILLERAT.">]

• junio 13, 2012
• 15:33

  Haciendo del defecto virtud

   » ‎ carbonilla
  Éste ha sido para mí un curso especialmente accidentado. Durante el primer trimestre, luego de recorrer un sinfín de consultas médicas, finalmente me diagnosticaron “encefalomielitis miálgica”, una afección que se la conoce por un nombre más sencillo y descriptivo: “fatiga crónica”. En realidad, se trata de una “no-enfermedad”, pues se identifica sólo por sus síntomas […]

• junio 06, 2012
• 18:08

  Examined Life

   » ‎ aprendre a pensar
  
  Examined Life (2008) és una pel.lícula sobre filosofia dirigida per Astra Taylor a partir d’una cita de Plató: una vida que no ha estat examinada no val la pena que sigui viscuda. La directora recull unes  converses de pensadors i pensadores com són Peter Singer, Slavoj Zizek, Judith Butler, Cornel West, Mihael Hardt, Martha Nussbaum, Anthony Appiah, Kwame Anthony Appiah. Els protagonistes mentres caminen per diferents escenaris, des d’un carrer a Nova York fins a una deixalleria desenvolupen diferents problemes actuals al al llarg de 10 minuts.  Tot un alegat  a l’exercici de la filosofia pràctica  que paga la pena veure.

• mayo 30, 2012
• 1:31

  Què són les Webquests?

   » ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES
  
  Introduccion a la WebQuest View more PowerPoint from Ramiro Aduviri Velasco
• 1:28

  Caceres del tresor

   » ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES
  
  Caceres View more PowerPoint from mlluelle
• mayo 29, 2012
• 21:56

  Presentacions en vídeo

   » ‎ FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES
  
  Com els alumnes poden utilitzar el vídeo per a les presentacions a classe: