22119 items (21927 unread) in 44 feeds
Penso que naixem amb un instint moral, que mida que ens anem fent grans va creixent, això ens permet raonar ràpidament i de forma inconscient de si estem fent les coses bé o malament. La societat ens la que ens fa ser dolents, crec que solament som morals amb la gent que considerem del nostre grup, l’altra gent la considerem una ‘amenaça’ que ens pot prendre o fer perdre lo nostre. Això ho pensem així perquè ens hem fet egoistes, com més tenim més volem, per exemple, si veiem com a una dona al carrer li cau un bitllet de la butxaca crec que molts l’agafarien i se’l quedarien. Entre nosaltres ens hem fet dolents, si tenim un enemic i li volem fer mal, no solament li farem mal a ell, si no que també li farem mal als seus familiars i amics.
Penso que l’home no és un llop per al home, sinó que ha anat passant la vida i moltes generacions amb el mateix prejudici: l’home es dolent. I això ha fet que realment no ens coneguem tal i com som. I això ha fet que la gent sempre es penses que l’home es dolent, que cal controlar-lo i castigar-lo. En definitiva crec que l’home es capaç tant de fer actes solidaris com fer crueltats.
Sandra Alonso Fernández
4t ESO