BLOCS DE FILOSOFIA » A l'ombra de Zadig.

« Expand/Collapse

A l'ombra de Zadig. (12 unread)

November 25, 2011
9:39
OSHO (autor: Adrián Barrera)
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Per què faig el comentari?…

-Primerament, com a introducció, vull comunicar que he fet aquest comentari perquè m’ha impactat, m’ha creat curiositat un petit fragment de tants que té OSHO a uns dels seus llibres titulat “Intel·ligència”, i per tant voldria possar la meva opinió i voldria que cadascú de vosaltres (interessats) comentés que us assembla.

Qui era OSHO?…

OSHO era un professor de filosofia i orador públic indi contemporani (1931-1990). Bàsicament, en els seus discursos re-interpretava els escrits de tradicions religioses, de místics i filòsofs de tot el món.

-Seguidament, possaré un breu resum del fragment que m’ha impactat, que tracta de dues paraules claus; la intel·ligència al nèixer i de la intel·igència al crèixer, i farè la meva opinió sobre que m’assembla el comentari d’OSHO.

Text:

La intel lligència, ens diu Osho, no té res a veure amb els coneixements, té a veure amb ser meditatiu. Tots naixem intel·ligents, però a mesura que creixem les institucions polítiques, religioses i socials corrompen aquesta intel·igència i ens creen pors i avarícies. Osho proposa la meditació com el camí per «recuperar» aquesta intel·ligència innata.

OSHO: Intel·ligència.

Opinió personal…

-A continuació, possaré una mica de resum del text, de la meva opinió, i del que a mí hem sembla el que és la intel·ligència al món contemporani, faré una barreja de tot un poc, és a dir, el meu comentari no té perquè ser cert.

Quan diu que la intel·ligència no ha de veure amb els coneixements, que tots naixem intel·ligents, penso que vol dir que tots naixem amb una intel·ligència privilegiada, però que per culpa de crèixer en una societat per així dir-la molt esquemàtica (adquirim els coneixements que ens propossen els “superiors”, hem de fer el que volen, hem d’estudiar el que volen, i no podem fer el que nosaltres volem, llavors penso que arribem a un punt que som robots), arribem a una inteligència robòtica, o si volem, podem no anomenar-la ni intel·ligència…

El fet de ser meditatiu, vol dir que nosaltres quan naixem, fem un procés de meditació, i demostrem la nostra intel·ligència, és a dir, no ens basem en els coneixements que hem adquirit, ja que som petits, per tant, és una intel·ligència innata, no està manipulada per la societat.

Exemple: Un nen petit, torna de l’escola a casa amb un gran somriure al seu rostre, i la seva mare li diu:
-Veig que sembles molt feliç. Així que t’agrada l’escola, no?

I li respòn el nen:

-No siguis ximple mare, no has de confondre l’anar amb el tornar-hi!…

En aquest petit diàleg, és veu un clar exemple de la intel·ligència innata que diu que vol recuperar OSHO, una intel·ligència no manipulada per la societat, una intel·ligència que surt de dins…

Preguntes per als interessats…

-Si heu llegit la meva opinió sobre l’article, potser, i es molt probable que sigui diferent a la vostra. Per aquest motiu, m’agradaria saber les vostres opinions sobre el que us assembla el comentari d’OSHO, el fet de que tots naixem intel·ligents i per culpa de la societat, aquesta intel·ligència tant privilegiada és va desgastant… O fins i tot, podeu criticar la meva opinió, i podem fer un petit debat.
May 23, 2011
13:06
Indignats
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Llegiu i opineu:
Les propostes dels indignats Centren les demandes en set punts que inclouen la lluita contra l’atur, el dret a l’habitatge, el control del sector bancari, reformes fiscals, eliminació dels privilegis de la classe política i protecció dels serveis públics i de les llibertats ciutadanes
Les persones que han organitzat o han secundat les mobilitzacions promogudes des del web Democracia Real YA han pactat una sèrie de propostes concretes que giren entorn de set eixos. Tot seguit, les expliquem de manera esquemàtica:

1- Eliminació dels privilegis de la classe política:
Controlar l’absentisme parlamentari
Supressió de privilegis fiscals i equiparació amb el salari mitjà.
Eliminació de la immunitat legal
Publicació obligatòria del patrimoni
Reducció dels càrrecs designats a dit

2- Lluita contra l’atur:
Repartiment de tasques per fomentar reduccions de jornada i conciliació laboral
Jubilació als 65 anys
Bonificacions per a empreses amb menys del 10% de treballadors temporals
Garanties laborals
Restabliment dels subsidi de 426 euros als aturats de llarga durada

3- Dret a l’habitatge:
Expropiació pública dels pisos que no s’han venut i traspàs al mercat de lloguer protegit
Ajudes al lloguer per a joves i persones amb pocs recursos
Dació com a pagament suficient per cancel·lar la hipoteca

4- Serveis públics:
Control independent de pressupostos i despeses
Contractació de personal sanitari per reduir les llistes d’espera
Contractació de professors per garantir una ràtio adequada d’alumne per aula
Reducció de costos a les matrícules universitàries
Finançament públic de la recerca per garantir-ne la independència
Transport públic econòmic, ecològic i de qualitat
Aplicació de la llei de dependència

5- Control dels bancs:
Prohibició de qualsevol rescat a entitats bancàries
Augment dels impostos del sector en funció de la despesa social provocada per la crisi
Devolució de tot el capital públic aportat
Prohibició d’invertir en paradisos fiscals
Regulació de sancions a la mala praxi i als moviments especulatius

6- Fiscalitat:
Reducció de la despesa militar
Augment del tipus impositiu a les grans fortunes
Eliminació de les SICAV
Recuperació de l’impost sobre el patrimoni
Control real i efectiu del frau fiscal
Promoció internacional de la taxa Tobin sobre les transaccions financeres

7- Llibertats ciutadanes:
Abolició de la llei Sinde i protecció de la llibertat a internet
Referèndums obligatoris per les qüestions de gran importància o que arribin de la UE
Modificació de la llei electoral per garantir un sistema autènticament representatiu i proporcional
Independència del poder judicial
Democràcia interna als partits …………………………………………………………………………………………………………………………………………..
A continuació teniu una sèrie d’enllaços a diferents pàgines d’associacions vinculades amb el moviment:
[catalanrevolution.wordpress.com]

[www.nolesvotes.com]

[www.democraciarealya.es]
March 24, 2011
9:46
Sant Jordi 2011: concurs d’assaig.
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Les BASES del concurs d’assaig són:

1- Pot participar qualsevol alumne de l’Institut Maria Aurèlia Capmany de Batxillerat.

2- Per concursar cal presentar un article d’opinió sobre qualsevol tema que tingui relació amb la filosofia (veure com a exemple els articles publicats a la pàgina d’inici del bloc) escrit a doble espai, amb una extensió màxima de dues cares, en català o castellà. Els treballs s’han de lliurar a Jesús Gómez, ja sigui en mà, per mitjà del correu electrònic o com a comentari a aquesta pàgina.

3- Els treballs s’han de signar amb nom i cognoms (que només coneixerà l’administrador del bloc) i seran publicats al bloc (sota pseudònim que assignarà l’administrador) tot identificant-los com a treballs de concurs.

4- La data límit per al lliurament dels treballs és el dia 8 d’abril del 2011. L’administrador es reserva el dret de publicar o no qualsevol treball lliurat fora de termini.

5- Tots els alumnes podran puntuar tots els treballs presentats excepte el propi. Les puntuacions s’efectuaran com a comentaris als articles publicats i seran publicades anònimament. El jurat tindrà en compte les puntuacions dels alumnes.

6- El jurat valorarà la coherència, originalitat i correcció de les argumentacions, així com la riquesa lèxica i la correcció tant en la redacció com en l’ortografia. S’aplicaran els mateixos criteris de censura als treballs de concurs que a la resta d’articles i comentaris del bloc.

7- S’atorgarà un primer i un segon premi, el valor del qual serà idèntic a la resta de premis atorgats als diferents concursos literaris de la diada. El jurat es reserva el dret de declarar desert el premi.

8- Els premis es lliuraran al llarg de les celebracions de la diada de Sant Jordi.
February 14, 2011
18:34
Límits a les formes de vestir als centres educatius.
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Recentment l’Observatori d’Ètica Aplicada a la Intervenció Social ha fet públic el document Hi ha límits en les formes de vestir de l’alumnat dels centres educatius públics? A aquest document es reflexiona des de diferents punts de vista sobre els conflictes que es generen als centres de secundària a partir de les maneres de vestir dels alumnes. El document finalitza amb una proposta de 4 criteris que podrien constituir causes per limitar la manera de vestir dels alumnes.

Us proposo que llegiu el document i expresseu la vostra opinió sobre aquests 4 criteris. Per llegir el document, aneu al següent enllaç: formes de vestir.
December 18, 2010
19:39
El hijab: respostes als comentaris.
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Bona tarda a totes i tots.

Vull començar per agrair la vostra participació i, per sobre de tot, el respecte i tolerància que heu mostrat en els vostres comentaris. No tinc cap mena de problema en afirmar que no ha estat necessari censurar el comentari de ningú ja que tots heu mostrat un respecte impecable a l’hora d’expressar les vostres opinions.

Contestaré ara a tots els comentaris:

Éric: Tens raó, la burka és molt pitjor que el hijab, però es tracta d’un problema que no ens trobem cada dia a l’institut; d’altra banda és cert que l’assassinat és més greu que el robatori, però això no vol dir que el robatori sigui permissible. És cert que hi ha dones que porten el hijab per què volen, però només que hi hagi una que el porti per obligació ja em sembla motiu per pensar que és un problema.

Nassira: Els costums, pel simple fet de ser costums, no deixen de ser masclistes. Entenc que un pare té dret a obligar a les seves filles a respectar determinades normes i costums (només faltaria! L’educació passa moltes vegades per l’obligació…) però la qüestió que ens fa sospitar que es tracta de masclisme radica en el fet que aquests mateixos pares no obliguen als seus fills a portar un tipus de roba determinat.

Paula: Crec que tens raó ja que, fins on jo conec l’Alcorà, no hi ha una clara obligació de cobrir els cabells. També crec que per sobre del que digui qualsevol llibre, per sagrat que sigui, cal que prevalgui el dret de cada persona a no ser discriminada per motius de gènere. Si l’Islam no considera oportú obligar als seus fidels masculins a cobrir-se els cabells, obligar a les fidels femenines és injust i discriminatori.

Sumia: Tal i com ja he dit abans, no he trobat a l’Alcorà cap indicació respecte a cobrir-se els cabells. Tanmateix reconec el dret a interpretar, com a part de la fe, que cal un acte que simbolitzi la submissió davant la voluntat de Déu… però, tu creus que aquesta reflexió sobre la voluntat de Déu acompanya a l’acció d’una nena de 12 anys a tapar-se els cabells per què, com tu mateixa has dit, és el que considera normal? I el que es considera normal, no és el resultat del costum? Tal i com ja li he dit a la Nassira, el costum no és una justificació suficient.

Bea: Crec que el teu comentari és encertat quan afirmes que si algú se sent orgullós de la seva religió, té dret a expressar-ho lliurement. Però cal preguntar-se quantes noies són obligades a portar el hijab, o quantes el porten per un costum del qual és difícil fugir… La pressió del grup social explica moltes vegades la nostra conducta i és cert que la nostra societat és sovint esclava dels dictats (sovint tirànics) de les modes, però crec que no és equiparable a la pressió que suposa creure que un costum està justificat per la voluntat de Déu.

Maholy: Fas una bona anàlisi de la qüestió i em resulta difícil trobar algun element a criticar. Només vull comentar un dels motius que atribueixes a la dona que lliurement porta el hijab: quan afirmes que contribueix a que la dona no sigui molestada sexualment i jutjada per les seves habilitats i no per la seva bellesa… com a home que ha de jutjar les habilitats dels seus alumnes, m’ofèn que algú pensi que sóc tan incompetent per no distingir la intel·ligència de la bellesa! Crec que hem d’aspirar a que la nostra societat sigui capaç de valorar la intel·ligència de les dones encara que tinguin uns cabells bonics.

Max: Estic plenament d’acord amb tu, sobretot en l’afirmació de que el futur de la manera de tractar la femineïtat a l’Islam està en mans de les dones musulmanes. Pel que fa al comentari musical, jo simplement comparava la capacitat de suggerir del jazz amb la contundència del heavy (molt més primari), que hagi músics que fusionin els dos estils només demostra que una mica de jazz pot millorar fins i tot al heavy.

Javi: Ja ho he dit abans, no he trobat a l’Alcorà la obligació de tapar-se els cabells (sí el pit i els genitals). El costum de tapar-se els cabells crec que té el seu origen en la necessitat de protegir-se davant un clima càlid, però la qüestió ha estat aprofitada per una determinada interpretació de l’Islam. El tema és més complicat del que podem resoldre en l’espai d’aquest bloc. Crec que és encertat afirmar que la part discriminatòria del hijab radica en el fet que la dona s’ha de cobrir per no temptar a l’home i, per tant, donem per suposat que la dona és culpable de la seva bellesa i l’home un imbècil disposat a perdre l’autocontrol davant la visió d’uns cabells … Les dues coses em semblen injustificades: la bellesa no ha de ser motiu de culpabilitat ni tan sols des d’un punt de vista religiós, ja que és obra de Déu; d’altra banda, crec que podem exigir als homes un mínim d’autocontrol i que no cal tapar les dones.

Pel que fa a la qüestió de la llibertat, també estic d’acord: si les dones porten el hijab lliurement, hi haurà algun dia en el que, lliurement, decideixin no portar-lo. No crec en la llibertat a l’hora d’autocensurar-se, crec més aviat en el poder dels models familiars i culturals per condicionar la conducta.

En una altra ocasió ja tractarem les discriminacions de la nostra societat.
December 11, 2010
20:22
Pensem l’Islam I: el hijab.
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Bona tarda a tots.

Deixo un moment els maleïts exàmens de Plató per tal de publicar un nou article i veure si animem una mica el bloc. El debat sobre la pena de mort ha estat interessant, però crec que encara ho podem millorar si els alumnes de 1r de batxillerat (aquells que poden millorar la seva nota participant al bloc …) s’atreveixen a participar d’una vegada.

Fa temps que la qüestió de l’Islam m’interessa: el nostre passat, el nostre present i, sospito, el nostre futur estan lligats a la cultura islàmica. Un dels primers llibres que recordo haver llegit (cap als 14 anys) és Les mil i una nits i des d’aleshores que em miro amb simpatia als filòsofs musulmans medievals i que sento una curiositat simpàtica per aquesta cultura.

No podem negar la rica influència de l’Islam a la nostra cultura, ni la brutal irrupció del terrorisme fonamentalista islàmic al nostre món a la darrera dècada, ni la creixent presència d’alumnes musulmans al nostre institut … Tenim davant els nassos un fet sobre el que val la pena reflexionar ja que condiciona de manera clara la nostra vida quotidiana. Només la ignorància o la hipocresia ens pot fer mirar cap a una altra banda.

De totes les qüestions que podríem tractar al voltant de l’Islam, podem començar per un aspecte que ja ha provocat una certa polèmica: el hijab. Es tracta del mocador o vel que cobreix els cabells i, en alguns cassos, el coll de les dones. Es tracta d’un cas que podem observar cada dia, ja que és força comú a les dones procedents del Marroc .

Les qüestions que voldria sotmetre a debat són les següents:

1- Es tracta d’un símbol de discriminació masclista? I, si ho és, ens hauríem de plantejar la seva prohibició?

2- Què passa si les noies que el porten manifesten que ho fan lliurement? Tenim dret a impedir una discriminació (si ho és) acceptada voluntàriament? Dit d’una altra manera, justificar una prohibició en nom de la llibertat, no és contradictori?

3- La cultura europea … conserva o no elements de discriminació sexista? I, tant si és així com si no ho és, ens podem erigir en jutges d’altres cultures?

Res no em faria més content que les alumnes d’origen marroquí que feu batxillerat participéssiu activament a aquest debat. La vostra és una perspectiva única sobre aquest tema i seria realment bonic que la compartíssiu amb la resta dels vostres companys i companyes… el coneixement, si es comparteix, només pot tenir conseqüències positives.

En tot cas, en aquest tema més que en qualsevol altre, exigeixo una actitud de respecte i tolerància absolutes.

Penseu bé el que voleu dir i endavant!

Jesús.
November 13, 2010
19:55
La pena de mort (resposta de Jesús Gómez a l’article i els comentaris).
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Bona tarda a tots.

Un cop corregits els maleïts exàmens de Plató (ja teniu les notes penjades, dilluns les despenjaré) puc dedicar una estona a respondre a l’article de l’Éric sobre la pena de mort.

Primer m’agradaria exposar la meva postura sobre la qüestió. Sóc contrari a la pena de mort per les següents raons:

- La pena de mort és una mesura aplicada des de temps immemorials i que s’ha demostrat inútil al llarg dels mil·lennis. Penseu que es tracta d’una pena que no fa tant encara s’aplicava en cas de robatori (si la víctima pertanyia a la noblesa) i això no ha fet disminuir els robatoris o els assassinats.

- La concepció de la justícia a la que respon la pena de mort és, en la meva opinió, incorrecta. La justícia hauria de ser una situació garantida per l’estat i no només una reacció de l’estat davant una acció incorrecta. L’estat hauria de garantir que tots el ciutadans poden viure dignament sense haver de delinquir i, en aquest sentit, no pot limitar-se a esperar que algú delinqueixi per castigar-lo. Si, un cop generades les condicions òptimes per a que ningú necessiti delinquir, un individu delinqueix, llavors se l’haurà de castigar.

- El càstig només té sentit si té com a objectiu que l’individu castigat contribueixi a millorar la situació de justícia de la societat, és a dir, el càstig té com a objectiu la rehabilitació del delinqüent, no la venjança. La venjança es pot entendre com a reacció individual davant una agressió, però no com l’acció d’un estat, ja que la venjança sempre està condicionada per elements subjectius i, per tant, és fàcil incórrer en la injustícia (Dani, la teva argumentació no té sentit: a cap tribunal de justícia es permetria que dictaminés sentència una víctima o els seus familiars. L’Éric té raó, no seria justícia sinó venjança).

- Vull fer esment a la qüestió tractada pel Javi al final de la seva intervenció: el botxí que es converteix en criminal, és una paradoxa que ha aparegut moltes vegades a la història, però crec que hem de reflexionar amb un cert rigor; en un moment o altre (i en unes circumstàncies determinades), els éssers humans han de poder decidir sobre la vida d’altres éssers humans. Qüestions com l’avortament o l’eutanàsia, en les que un ésser humà decideix si un altre continua o no vivint, crec que ens han de fer reflexionar i extreure conclusions que són aplicables a la pena de mort. En resum, crec que no podem argumentar contra la pena de mort afirmant que no tenim dret a decidir la mort d’una persona i, a la vegada, estar a favor de l’avortament o de l’eutanàsia.

Hala, a pensar que és gratis!

Per cert, com és que només escriuen alumnes de 2n (angoixats i sense l’estímul del premi) i els de 1r (que tenen premi si participen i no tenen motius per l’angoixa) no donen senyals de vida? Serà que els de 1r no pensen? (Si algú creu que això és una provocació per tal que els alumnes de 1r participin, efectivament té raó).
October 15, 2010
18:09
La pena de muerte. Autor: Eric Bellido
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Se conoce como “Pena de muerte” al castigo impuesto por la constitución de
un país sobre un condenado normalmente acusado de crímenes o delitos
capitales.
En 2009 había al menos 17.118 personas condenadas a muerte en el mundo,
según el informe publicado por Amnistía Internacional en marzo de 2010. En
lo que queda de año son unas 89 personas las que están esperando a
morir en los diversos corredores de la muerte de varios países, 12 de
ellas en Estados Unidos principalmente en el corredor de Austin (Texas). El primer país ejecutor es China con una media escalofriante de 500 ejecuciones
por año, segundo Irán con 100 ejecuciones/año, tercero Estados Unidos
con 70 ejecuciones/año y Vietnam 60 ejecuciones/año. Cabe recordar que
el único país que mantiene vigente este castigo en Europa es
Bielorussia. La pena de muerte es un castigo injusto, discriminatorio, desproporcionado y viola
gravemente los artículos 3 y 5 de la declaración universal de los
derechos humanos. El 3º articulo dice “Toda persona tiene derecho a la vida, a la libertad y a su propia seguridad”. El 5º articulo dice “Nadie será sometido a torturas ni a penas o tratos crueles, inhumanos o degradante”. Los métodos de las ejecuciones varían dependiendo el país practicante, entre los mas usados actualmente son: - La silla eléctrica utilizada principalmente en algunos condados Estados unidos.
Se mantiene como método secundario a elección del reo. - La inyección letal también utilizada en Estados unidos es el método mas empleado actualmente en dicho país. - Lapidación es usada exclusivamente por Irán por delitos como el adulterio. - La horca principalmente usada en los países del medio oriente y el sudoeste asiático (Pakistán, Arabia saudita, Oman, ect…) - Pelotón de fusilamiento usada principalmente en China, el sudoeste asiático y Bielorusia.
¿Donde están la moral y la justicia en estos castigos aberrantes?
September 11, 2010
18:13
Inici curs 2010-2011 (comencem de nou…)
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Hem estat dos anys amb una activitat mínima a causa de la meva implicació en la coordinació de la biblioteca de l’institut i, encara que potser molts no ho heu notat, això implicava una dedicació que ha fet deixés de banda el bloc com a qüestió secundària …

Aquest curs torno a ser l’únic professor de filosofia de l’Institut i, per tant, únic responsable de la matèria al batxillerat i crec que el bloc ha de ser l’eina preferent per a la reflexió i el debat filosòfic a l’institut.

Us incito, per tant, a la participació, a la reflexió … tal i com vaig dir fa tres anys: ” a pensar.. que és gratis!”

PD: Ja no sóc el maxim responsable de la biblioteca però continuo pensant i fent coses en relació amb ella i, aquest estiu, he parit un bloc de la biblioteca en el que, entre d’altres coses, continuarem recomanant lectures i esperem que vosaltres (els que llegiu) també ens recomaneu llibres, pel·lícules, exposicions, obres d’art …
April 19, 2010
21:07
Concurs de Sant Jordi 2010. Autor: Génesis Encarnación
» ‎ A l'ombra de Zadig.

¿Por qué creo en Dios?

A lo largo de la historia han existido millones de personas que han creído en la existencia de un ser superior a nosotros capaz de conceder todas nuestras suplicas y perdonarnos cada vez que fallamos siempre que haya habido arrepentimiento. Pero a pesar de ello también hay personas que no creer en la existencia de dicho ser.

Filósofos como Descartes han intentado demostrar la existencia de Dios, aunque cabe señalar que tal vez Descartes hizo esta demostración porque en su época estaba prohibido escribir cosas que afectasen la integridad de la iglesia católica, pero aún así demostrar la existencia de Dios le dio sentido a sus hipótesis y las convirtió en verdades necesarias.

Por lo que concierne a mi, yo creo que creer en Dios es una forma de ver un sentido a la vida ya que cada cosa que pasa , cada cosa que vivimos es por un motivo y cada uno de nuestros sufrimientos son el camino para llegar a alcanzar la divinidad de Dios. Además, a pesar de que existan miles de teorías que intenten demostrar que el mundo no ha sido creado por Dios para mi es indudable que Dios creo el mundo y todas las cosas que lo conforman. Por otra parte para mi seria muy difícil creer que los seres humanos no han sido creados por Dios, sino que todo es fruto del azar y de la evolución ya que cada una de las reacciones que tiene lugar en el cuerpo humano, como por ejemplo el metabolismo de los lípidos, son tan complejas y con un mínimo error que seria difícil aceptar que cada una de esas enzimas actúan en estos procesos son sólo un fruto del azar.

En conclusión creo en Dios porque es como me han educado y me siento bien conmigo misma ya que cada vez que siento miedo sólo pensar en el me fortalece y me ayuda a seguir luchando por lo que quiero en la vida.
April 02, 2009
21:12
Concurs de Sant Jordi. Autor: Sinenomine.
» ‎ A l'ombra de Zadig.

LA PARTENOGÉNESIS HUMANA, ADIÓS A LOS MACHOS.

¡Qué título tan insípido! Partenogenesis, un término científico poco atractivo y más para una servidora, que es de letras. Pero la etimología esconde en este palabro uno de los fenómenos biológicos más sorprendentes. Veamos: Partenos, en griego es virgen, y Génesis, en latín es generación. La Partenogénesis es la propiedad que tienen las hembras de algunos seres de fecundarse por sí solas, sin ayuda del macho. En las abejas, ratas u hormigas es habitual, ¿y en los humanos?

Más de una feminista radical se habrá frotado las manos fantaseando con esta utopía. La Madre Tierra sólo con hijas: miles de millones de “habitantas” (como pasaría a llamarnos Aído). Supongo que más de un lector varón se ha sentido aterrorizado tan sólo con la estampa en su mente durante unos segundos y habrá realizado la hipótesis de una situación inversa: la partenogénesis en varones. Inconcebible, sin óvulos, sin úteros…poco (nada) habría que hacer. Es más, si acongojante es la idea de un mundo poblado tan sólo por féminas, peor os resultaría uno tan sólo habitado por hombres…una pesadilla para caballeros.

Este insólito proceso podría responder a uno de los grandes enigmas que muchos tratan de resolver desde hace 2008 años. Me refiero, como todo lector habrá deducido, al nacimiento de Jesús. Nueve meses antes, la feliz madre, María y virgen, concibió al citado bebé sin participación de varón alguno. Muchos apuntaran que es posible la concepción sin necesidad de penetración (algún espermatozoide aventurero, al entrar el semen en contacto con la parte exterior de la vagina, fue capaz de desplazarse hacia el interior de esta encontrando al preciado óvulo) pero aceptando que María realmente no tuvo contacto con ningún hombre (ni espíritu), podría tratarse este de un extraordinario caso de partenogénesis. La iglesia, obviamente, no quiere ni oír hablar del tema. Pero, para arruinar la fantasía de algún fan de Giordano Bruno y otros que se atrevieron a litigar con la iglesia, la ciencia ya se encarga de desmontar esta teoría: las hembras que tienen esta propiedad, sólo parirían hembras. Jesús era hombre, al menos eso nos han contado o…¿acaso Cristo era mujer?

Abandonando el tema religioso (que trae cola, nunca mejor dicho jeje), este es un tema que éticamente suscita muchos debates. Así, por temor a las consecuencias que el experimento podría traer, trapichear por estos derroteros (por ejemplo, la clonación) es ilegal en más de veinte países de la UE para frustración de científicos ávidos de abrir este melón.

Asi que, pese a no tratarse de algo inconcebible, para desgracia de feministas, ateos o científicos, todo esto no es más que una ilusión fuera de la ley. Habrá que conformarse con la concepción clásica que es más barata, legal, rápida, efectiva, saludable….¡y divertida!
March 18, 2009
18:34
Àfrica, la SIDA, el Papa i els condons.
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Vaig deixar de publicar la sèrie d’articles sobre els drets humans emprenyat per la pràcticament nul·la participació i és també l’emprenyamenta la que actua com a motor per a fer que torni a publicar un article: avui tot despertant-me he sentit a la ràdio que el cap de l’església catòlica (aquell que en diuen “papa” …) de visita per terres africanes s’ha entretingut a dir que els preservatius no són la solució per a la SIDA, sinó el control de l’esperit sobre el cos …

Qualsevol que s’informi amb una certa regularitat sobre el que succeeix a Àfrica sabrà que juntament amb la guerra (guerra tribal, guerra entre religions, guerra pel domini del territori o les fonts de riquesa …) i la gana (provocada per les desigualtats econòmiques i la guerra) són les malalties (no només la SIDA, també la malària) un dels principals problemes que afecten als habitants d’aquest continent.

No és sorprenent que la visita d’aquest sinistre personatge a l’Àfrica no hagi portat medecines contra les malalties sinó només paraules i desesperança. No és sorprenent ja que fa segles que aquesta organització alimenta als seus creients amb paraules de desesperança… Encara recordo que fa anys un amic catòlic em mostrava articles de recerca científica en els que s’explicava que, després de costoses investigacions, s’havia descobert que el virus de la SIDA és més petit que els porus del làtex (material amb què es fabriquen els preservatius) … encara recordo la meva estupefacció davant el fet que l’església catòlica hagués emprat tant de temps i diners en una investigació que no tenia com a objectiu la recerca d’un mètode eficaç en la lluita contra la SIDA sinó a demostrar que un mètode, que els és incòmode per motius doctrinaris, no és prou eficaç. I aquesta és la conducta habitual d’aquesta gent: no la recerca de la felicitat, sinó la demostració que allò que els podria fer feliços és ineficaç i, en tot cas. pecaminós.

Podria explicar que hi ha missioners que, malgrat la doctrina, reparteixen preservatius entre la població seguint el dictat del sentit comú; podríem considerar la política de les indústries farmacèutiques que neguen la possibilitat de fabricar retrovirals genèrics per tal de lluitar contra la malaltia a uns estats que no podrien assumir el cost d’aquests medicaments; podríem demanar-nos quina motivació impulsa als líders de l’església catòlica en aquesta creuada contra el sexe, i ser irònics en recordar el que ha passat amb els sacerdots catòlics nord-americans, l’esperit dels quals no s’ha pogut imposar sobre el cos (i és lògica la derrota de l’esperit malalt dels pederastes).

Però cal ser filosòficament freds i, malgrat la indignació, demanar-nos fredament: les paraules del Sant Pare contribueixen a l’increment de la felicitat en la població humana?

Si la resposta és negativa, ja teniu un altre motiu per deixar de ser catòlics (si és que encara ho sou) i, per cert, feu el favor de comprar (i utilitzar) preservatius si heu de tenir relacions sexuals: estic convençut que l’amor, el sexe, el plaer i la tendresa incrementen la felicitat de la majoria dels humans, però els embarassos no desitjats i les malalties venèries només apropen a la felicitat a aquells que pateixen malalties espirituals molt greus.
February 07, 2009
18:57
Drets humans: Article 6
» ‎ A l'ombra de Zadig.

Article 6
Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Si l’actual president dels Estat Units compleix la seva paraula de tancar la presó de Guantánamo s’haurà avançat un pas per al compliment d’aquest dret. Us proposo com a exercici que trobeu informació sobre l’incompliment d’aquest dret arreu el món.

← Associació filosófica d... ANTONIA ARROBAS →

BLOCS DE FILOSOFIA » A l'ombra de Zadig.

Feeds

A l'ombra de Zadig. (12 unread)