15:04
»
CONTRA LA NECIESA
PACIFISME
Els estudiants pacifistes volen que els seus països es desarmin immediatament i del tot, i sense que els importin les conseqüències, pretenen que els governs passin als enemics potencials, que són els russos, tota mena de secrets pel que fa a l'armament i a l'arsenal nuclear. Jo personalment m'oposo a aquesta manera de pensar: mai no he tingut l'oportunitat de ser un estudiant que es pogués permetre el luxe de protestar i crec que haurien d'estimar els seus països i acceptar la política dels seus governs, o bé, en cas contrari, fer les maletes i anar-se'n a un altre país. D'altra banda, penso que els Estats Units haurien d'anar en contra de la política pacifista dels països aliats igual com haurien de combatre la ideologia pacifista. Si França i Alemanya, països que s'anomenen aliats dels Estats Units, no es mostre d'acord amb aquest país, em semblaria bé que els americans els hi enviessin unes quantes bombes per fer-los canviar immediatament d'opinió. Els russos van fer servir impunement les seves bombes a l'Afganistan, i ningú no els va dir res. Per què no ho poden fer els americans?
SUBSIDIS D'ATUR
Faust: La gent que rep subsidis socials, pel sol fet de rebre'ls se sent encoratjada a no treballar. Certament no es pot motivar les persones a ser treballadores pagant-les per ser gandules. Admeto que, si el sistema de subsidis socials fos manejat de manera eficient, el resultat podria suposar una bona millora per l'economia. Però tots sabem que el nostre sistema de subsidis socials no és que sigui precisament ineficaç; és que és terriblement pròdig. La conseqüència és que la nostra economia no millora en cap aspecte: no beneficia ni el ric ni el pobre. Per tant, no hi ha més remei que analitzar a fons la qüestió i decidir-se, d'una vegada per sempre, a abolir aquest sistema malgastador de subsidis o continuar sofrint els seus efectes perniciosos que debiliten tant la nostra ètica com la salut de l'economia.
Clàudia: Bé, no hi estic d'acord. Faust pot analitzar a fons el que vulgui. Ja me les conec jo, les seves anàlisis profundes. Essent com és un pobre noi que ha tingut la bona sort de fer un bon casament, no es pot dir que conservi cap simpatia pela aturats i que mantingui punts de vista perspicaços sobre aquesta qüestió. Si el nostre sistema de subsidis socials fos aquest element tan negatiu per la nostra societat , com Faust pretén dir, aleshores la nostra economia aniria a parar a un desgavell total. Però. És a punt la nostra economia d'un desgavell total? No. De cap de les maneres. D'altra banda, si els sistema de subsidis socials és de fet un element que contribueix al bé de la nostra economia, els entrebancs menors i les recessions que aquesta pateix poden explicar-se de la següent manera: són el resultat d'un fracàs en el control de la inflació. Per tant, m'oposo directament al punt de vista de Faust i concloc que el nostre sistema de subsidis socials contribueix positivament a la millora de la nostra economia i, per aquesta raó, s'ha de mantenir.
ARMAMENTISME
Werner von Braun, un dels experts capdavanters del segle XX en física i enginyeria dels míssils, ha argumentat moltes vegades de manera correcta a favor d'un pressupost militar més elevat. Subratlla que l'URSS i les forces del Pacte de Varsòvia no pretenen res més que atacar, i ho faran d'immediat, si creuen que els míssils americans de resposta no tenen prou capacitat destructora. Evidentment, hi ha qui s'oposa a aquesta postura, però es tracta de només de ciutadans egoistes que no volen pagar el cost dels impostos necessaris per preservar la seva nació i la seva manera de viure.
PENA DE MORT
L'homicidi en primer grau s'hauria de castigar amb la pena de mort. La pena capital és tan correcta moralment com dissuasiva en la pràctica. Acabar de manera intencionada amb la vida d'un altre ésser humà, eliminar la seva existència sobre la terra d'una vegada per sempre, és el més terrible dels actes que un home pot cometre. És sempre dolent, siguin quines siguin les circumstàncies, i tot individu prou arrogant per cometre aquest acte terrible mereix l'última pena. Evidentment, als qui s'oposen a la pena capital, els agradaria de veure com els assassins són lliurats impunes. Però, o bé se'ls executa, i s'elimina el problema, o bé al cap de poc són de nou al carrer per matar una altra vergada. Naturalment , hi ha liberals irresoluts i cristians sentimentals que sostenen que la pena capita és cruel i inhumana. Argumenten que executar assassins és no solament erroni, sinó que tampoc és un mitjà adequat l'exercici de la dissuasió. No obstant això, a Califòrnia, els últims anys, d'ençà que es va restituir la pena capital, la incidència d'assassinats ha disminuït de fet. I això ha de ser veritat de tots els Estats Units, perquè Califòrnia marca la pauta per la resta de la nació. I, com a bon ciutadà americà, concloc en conseqüència que hem de recolzar enèrgicament la pena capital per a tots els casos d'homicidi en primer grau.
FEMINISME
Clàudia: Les dones haurien de tenir igual autoritat que els homes en tot el que fa referència a la família.
Faust: Però les dones no són capaces de substituir els homes com a caps de família ni de sotmetre els seus marits a les seves ordres, tal com vosaltres, les feministes, amb tantes ganes desitgeu.
Clàudia: Això no és cert. Pensa en les parelles que coneixes. Sempre les dones són més capaces que els homes. Quant al caràcter, son més fortes que els homes -que no són més que uns nens grans, com tu.
Faust: Bé, jo crec que s'ha de deixar que l'home sigui el cap de família o bé la família caurà en l'anarquia. ¿No és el que diu la Bíblia? Si Adam hagués sortit de la costella d'Eva, llavors se'n podria deduir la supremacia de la dona. Però no va ser així! Va ser Eva qui va sortir de la costella d'Adam. Això prova concloentment que una dona no ha de frruir de l'autoritat decisiva dins la família.
Clàudia: I tu no ets més que un vulgar mascle egoista!
Faust: Però som els homes els qui escrivim la història!
Assenyala els diferents tipus de fal·làcies que hagis detectat.
_________________________________________________________________________________
A l'obra titulada Juli Cèsar, Shakespeare recrea l'assassinat del cèlebre emperador romà. Brutus, un dels participants a l'assassinat, ha de sortir a donar una explicació al poble de Roma, i ho fa amb un discurs que és un exercici magistral de retòrica. Si llegeixes amb atenció podràs detectar-hi algunes de les fal·làcies que has treballat.
CIUTADÀ III. - El noble Brutus ha pujat: silenci!
BRUTUS.- Sigueu pacients fins a la fi. Romans, compatricis i amics! Escolteu la defensa de la meva causa, i calleu perquè pugueu sentir-la. Creieu-me pel meu honor, i, perquè em pugueu creure, respecteu el meu honor. Censureu-me amb el vostre seny, i desperteu el vostre bon sentit perquè pugueu jutjar més bé. Si en aquesta assemblea hi ha algun amic de Cèsar, però algun amic de debò, jo li dic que l'amor que Brutus sentia per Cèsar no era inferior al seu. I, si, aleshores, aquest amic pregunta per què Brutus s'ha aixecat contra Cèsar, aquí va la meva resposta: jo estimava Cèsar, però estimava més Roma. ¿Preferiríeu que Cèsar visqués i que moríssiu tots esclaus a que Cèsar sigui mort i visqueu tots lliures? Com que Cèsar m'estimava, jo el ploro; com que era afortunat, me n'alegro; com que era valent, l'honoro; però, com que era ambiciós, jo l'he mort. Aquí hi ha llàgrimes pel seu afecte; alegria per la seva fortuna; honor pel seu coratge, i, per la seva ambició, la mort. ¿Qui hi ha aquí tan baix que vulgui ésser esclau? Si n'hi ha un, que parli, perquè és a ell que jo acabo d'ofendre. ¿Qui hi ha aquí tan bàrbar que no vulgui ésser romà? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. ¿Qui hi ha aquí tan vil que no vulgui estimar la seva pàtria? Si hi ha algú, que ho digui, perquè és a ell que jo he ofès. Espero una resposta!
TOTS. - Ningú, Brutus, ningú!
BRUTUS.- Doncs aleshores no he ofès ningú. No he fet a Cèsar més del que vosaltres podeu fer a Brutus. Tot l'assumpte de la seva mort està registrat al Capitoli. No se li ha rebaixat la seva glòria, perquè n'era digne, ni s'han exagerat les ofenses per les quals ha sofert la mort.
(Entren ANTONI i altres, amb el cos de CÈSAR)
Aquí ve el seu cos, plorat per Marc Antoni, que, encara que no hagi pres part en aquesta mort, en rebrà el benefici amb un lloc a la república; ¿qui de vosaltres no en tindrà un? Amb això em retiro, dient que, si, pel bé de Roma, he mort el meu millor amic, conservo el mateix punyal per a mi mateix, per si plau a la meva pàtria reclamar la meva mort.
TOTS. - Visca Brutus! Visca, visca!
Shakespeare, W., Juli Cèsar, (acte III, escena II), 1623
1. Et semblen convincents els arguments de Brutus? Per què?
2. Quines fal·làcies hi detectes?
3. Hi ha bones raons que puguin justificar l'assassinat d'un tirà?
20:09
»
CONTRA LA NECIESA
"L'home boig.- ¿No heu sentit parlar d'aquell home boig que a plena llum del migdia encenia una llanterna, corria pel mercat i cridava sense parar: «Cerco Déu! Cerco Déu!»? -Com que allí s'aplegaven precisament molts d'aquells qui no creien en Déu, suscità moltes rialles. ¿És que s'ha perdut?, deia l'un. ¿És que s'ha extraviat com un infant?, deia l'altre. ¿O és que s'ha amagat? ¿Té por de nosaltres? ¿Se n'ha anat amb un vaixell? ¿Ha emigrat -així cridaven i reien en desori. L'home boig saltà al bell mig de tots ells i els trepà amb la seva mirada, «¿A on ha anat Déu?», cridà. «Jo us ho diré! Nosaltres l'hem mort -vosaltres i jo! Tots nosaltres som els seus assassins! Però, ¿com ho hem fet? ¿Com hem pogut beure la mar fins al pòsit? ¿Qui ens donà l'esponja per esborrar tot l'horitzó? ¿Què férem quan desenganxàrem aquesta terra del seu sol? ¿Cap a on es mou ara? ¿Cap a on ens movem nosaltres? ¿No ens allunyem de tots els sols? ¿No caiem constantment? ¿No caiem enderrera, cap al costat, endavant, en totes direccions? ¿Encara hi ha un dalt i un baix? ¿No errem com a través d'un no-res infinit? ¿No ens colpeja l'espai buit amb el seu alè? ¿No ha començat a fer més fred? ¿No s'apropa com més va més la nit, una nit cada cop més intensa? ¿No cal encendre llanternes al migdia? ¿No sentim encara res del soroll que fan els enterramorts que enterren Déu? ¿No ensumem encara res de la putrefacció divina? -també els déus es podreixen! Déu ha mort! Déu roman mort! I som nosaltres qui l'hem mort! ¿Com ens consolarem nosaltres, els assassins entre tots els assassins? Allò que el món posseïa fins ara de més sagrat i de més poderós s'ha ensangonat sota els nostres coltells -¿qui pot llevar-nos del damunt aquesta sang? ¿Amb quina aigua podríem purificar-nos? quines expiacions, quines cerimònies sagrades haurem d'inventar? ¿No és massa gran per a nosaltres la grandesa d'aquest acte? ¿No hem de convertir-nos nosaltres mateixos en déus, només per semblar-ne dignes? Mai no hi ha hagut un acte tan gran -i tot aquell qui continuï naixent després de nosaltres pertanyerà en virtut d'aquest acte a una història superior a qualsevol història que ha existit fins ara!» -Aquí callà l'home boig i esguardà de bell nou els seus oients: també ells callaren i el miraren esbalaïts. Finalment llança a terra la seva llanterna, de manera que es féu trossos i s'apagà. «He vingut massa d'hora», digué aleshores, «encara no estic a la meva època». Aquest esdeveniment enorme encara fa camí i avança lentament -encara no ha penetrat en les oïdes dels homes. El llamp i el tro necessiten temps, la llum dels estels necessita temps, els actes necessiten temps, fins i tot després que s'ha dut a terme, per a ser vistos i sentits. Aquest acte és encara més lluny dels homes que l'estel més llunyà -i, nogensmenys, «són ells els qui l'han dut a terme!» -Hom conta encara que aquest home boig entrà el mateix dia en diverses esglésies, i hi entonà el seu Requiem aeternam Deo. Foragitat i instat a parlar, només repetia com a resposta: «Què hi fan encara aquestes esglésies, si no són les sepultures i els monuments funeraris de Déu?» NIETZSCHE., La gaia ciència 125
18:48
»
CONTRA LA NECIESA
Quan algú pregunta per a què serveix la filosofia, la resposta ha de ser agressiva ja que la pregunta es pren per irònica i mordaç. La filosofia no serveix ni a l’Estat ni a l’Església, que tenen altres preocupacions. No serveix a cap poder establert. La filosofia serveix per entristir. Una filosofia que no entristeix o no contraria algú no és una filosofia. Serveix per detestar l’estupidesa, fa de l’estupidesa una cosa vergonyosa. Només té aquest ús: denunciar la baixesa del pensament sota totes les seves formes. ¿Existeix alguna disciplina, fora de la filosofia, que es proposi la crítica de totes les mistificacions, sigui quin sigui el seu origen i la seva finalitat? Denunciar totes les ficcions sense les quals les forces reactives no podrien prevaler. Denunciar, en la mistificació, aquesta barreja de baixesa i estupidesa que forma també la sorprenent complicitat de les víctimes i dels autors. En fi, fer del pensament alguna cosa agressiva, activa, afirmativa. Fer homes lliures, és a dir, homes que no confonguin els fins de la cultura amb el profit de l’Estat, la moral o la religió. Combatre el ressentiment, la mala consciència, que ocupen el lloc del pensament. Vèncer el que és negatiu i els seus falsos prestigis. Qui, a excepció de la filosofia, s’interessa per tot això?
Deleuze, G., Nietzsche i la filosofia.
(Examen PAU 2002-2003)
El comentari
Josep-Maria Terricabras
1.- Expliqueu breument quina és la idea principal del text.
Amb aquest text, Deleuze es proposa explicar quina utilitat té la filosofia i combatre el prejudici segons el qual l’activitat filosòfica no serveix per a res. Segons ell (però alhora des d’una perspectiva nietzscheana, ja que el fragment forma part d’una obra que parla de Nietzsche) la filosofia té un objectiu absolutament diferent de la resta d’activitats humanes. No serveix els interessos de ningú sinó que es proposa desemmascarar la falsedat, l’estupidesa, la baixesa intel·lectual. Deleuze posa en relació la filosofia amb la llibertat perquè fer filosofia és l’única manera d’alliberar-nos de la confusió en què vivim immersos, dels interessos barrejats de la política, la moral o la religió, que amb tots els seus prejudicis (mistificació, ficció, mala consciència, ressentiment) esclavitzen la nostra manera de pensar i veure el món.
2.- Què vol dir “la filosofia serveix per entristir”?
Aquesta expressió vol posar de relleu que l’activitat filosòfica no pot deixar indiferent. No serveix per tranquil·litzar-nos sinó per inquietar-nos. De fet, el principal objectiu de la filosofia és plantejar-se interrogants, fer-se preguntes, i una pregunta, quan és una bona pregunta, és sempre motiu d’inquietud perquè fins que no hi donem resposta no estem en pau. A més, moltes de les preguntes que genera la filosofia no tenen una única resposta; a vegades, de fet, no tenen cap resposta definitiva, del tot acabada, sinó que ens hi anem apropant a poc a poc i des de punts de vista diversos. És per això que Deleuze diu que la filosofia serveix per entristir, perquè ens situa en una espiral de recerca que pot resultar apassionant però que és tot el contrari de la calma i la tranqui·litat que té aquell qui està convençut de saber-ho tot i haver donar resposta a totes les preguntes.
Adhoc. Filosofia a secundària
(25 unread)Associació filosófica de les Illes Balears (98 unread)
aprendre a pensar (68 unread)
ÁPEIRON (16 unread)
Blog de Filosofía - Filosóficamente - Blog de Filosofía - Filosóficamente (23 unread)
Boulé (267 unread)
CREACIÓ FILOSÒFICA II (28 unread)
El café de Ocata (4635 unread)
El club de los filósofos muertos (88 unread)
ESTÈTICA DE L'EXISTÈNCIA. (570 unread)
Filolaberinto bachillerato (209 unread)
FILOPONTOS (10 unread)
Filosofia avui
FILOSOFIA I NOVES TECNOLOGIES (36 unread)
La lechuza de Minerva (26 unread)
La pitxa un lio (9335 unread)
LAS RAMAS DEL ÁRBOL (78 unread)
Minervagigia (24 unread)
Orelles de burro (498 unread)
satiàgraha (25 unread)
