Per Mireia Sangenís Berenguer (1 BTX)
Títol: La revolta dels animals
Autor: George Orwell
Editorial: Llibres a mà (Edicions Destino i Edicions 62)
Any: 1984
George Orwell (pseudònim d’Eric Arthur Blair) va néixer a Motihari (Índia) l’any 1903 i morí a Londres el 1950.
Estudià a Eton i després de residir set anys a Burma i d’una llarga estada a París, passà a Anglaterra on exercí com a mestre d’escola i dependent de llibreria, i es dedicà a més a la literatura i al periodisme. Prengué part a la guerra civil espanyola i durant la segona guerra mundial treballà a la BBC.
Entre les seves obres cal destacar Homenatge a Catalunya i Mil nou-cents vuitanta-quatre. Una altra de les seves obres importants és la que tracta aquest treball, La revolta dels animals, una sàtira mordaç contra les dictadures.
La revolta dels animals explica la història d’un Mas Pairal en el qual hi viuen el senyor i la senyora Jones, que maltracten els animals de la seva granja (escassetat de menjar, maten animals…).
Una nit, un porc savi al qual anomenaven Vell Patriarca, convoca una assemblea clandestina amb tots els animals i els proposa la idea de la Revolta per acabar amb la pèssima condició en la qual es troben. Pocs dies després el Vell Patriarca mor, però la idea de la Revolta segueix corrent per les venes dels animals fins que la fan possible, expulsant el senyor i la senyora Jones del Mas.
Tant en aquest capítol de la Revolta com en tots els que el precedeixen podrem veure molts paral·lelismes amb la realitat. Aquesta rebel·lió, per exemple, pot estar inspirada en la Revolució Francesa o quan el poble rus va fer fora els tsars, o bé qualsevol poble amb idees i filosofia de canvi per rebel·lar-se contra els seus governants.
Després de la Revolta, els animals són éssers lliures, i tot el que produeixen és per al seu propi bé i per al de la seva comunitat (i no per als humans). Aquest nou sistema el lideren dos porcs, Boladeneu i Napoleó. Aquests creen 7 manaments que representa que són els principis de l’Animalisme, la nova doctrina que segueixen (Tot el que camini sobre dues potes és un enemic, cap animal no matarà un altre animal, tots els animals són iguals…). L’autogestió que duen a terme els animals a la granja sembla que funciona prou bé, si no fos per les discrepàncies que tenen Boladeneu i Napoleó, que acaben amb l’expulsió de Boladeneu.
A partir de llavors Napoleó agafa una actitud dictatorial i modifica els 7 manaments a favor seu. Per tal de mantenir la resta d’animals en la ignorància i evitar així una altra possible revolta (però ara contra ell), els modifica la realitat, utilitzant una bona retòrica, i la majoria dels animals no es qüestionen la realitat que els proposa Napoleó, fins i tot arriben a la màxima que “Napoleó sempre té raó”. Els animals que intentin qüestionar-se la realitat que imposa Napoleó seran amenaçats per uns gossos que Napoleó va criar perquè el defensessin, que representen la censura, o fins i tot executats, com podem veure en el capítol VII, tot i que aquest mateix capítol acaba amb una paradoxa, ja que l’himne del Mas es converteix en: “Mas dels Animals, mai per ma culpa sofriràs cap mal!”
El llibre acaba amb un Napoleó que es fa amic dels humans (contrari al que deia un dels manaments), però per un joc de cartes es barallen i els animals de la granja ja no poden diferenciar els porcs dels seus eterns enemics els humans, perquè s’han acabat comportant igual.
Heus ací algunes cites de la novel·la:
-
Capítol III (es descobreix que els porcs s’han menjat pomes i llet que havien produït entre tots els animals i que havien desaparegut). Squealer (ajudant de Napoleó): “L’organització del Mas depèn de nosaltres. Dia i nit vetllem pel vostre benestar. És per VOSALTRES que bevem aquesta llet i mengem aquestes pomes. Si el porcs no podem arribar a complir el nostre deure Jones tornaria!”
Aquí podem veure una fal·làcia dels porcs, ja que modifiquen la realitat i mitjançant la retòrica porten a fer creure als altres animals que s’han menjat les pomes i la llet pel seu bé, com que els animals no ho raonen ni ho justifiquen ni ho pensen per ells mateixos, sinó que es creuen les mentides dels porcs, cauen en la ignorància, i és més, es pensen que saben i això és el que els fa ignorar encara més.
A més a més, Squealer utilitza l’amenaça que Jones tornarà, frase que sempre bloqueja qualsevol pensament de la resta d’animals i els fa fer qualsevol cosa per evitar el seu retorn, que és la seva màxima por.
-
Capítol X: ”Ningú no va trobar estrany de veure que els porcs portessin un fuet entre els unglots, ningú no va trobar estrany que els porcs s’haguessin comprat una ràdio ni que Napoleó es passegés pel jardí amb una pipa al morro…”
Els animals han deixat de qüestionar-se les coses, les coses són com són i no es paren a pensar en els fets ordinaris. És un món sense dubtes i per tant no hi ha pensament, i si no hi ha pensament no poden arribar a una altra revolta. El animals més joves que han arribat al Mas i no van conèixer els principis de la revolta, ho accepten per costum, es pensen que és la manera correcta perquè ho han vist sempre així i no es plantegen una altra realitat.
-
Capítol X: “La veritable felicitat, deia, consistia a treballar de valent i viure amb austeritat”.
Això deia Napoleó a la resta d’animals, els intentava donar una definició manipulada de la felicitat, tot i que per a ell la felicitat era una cosa ben diferent, ja que ni treballava de valent ni vivia amb austeritat. Però gràcies al fet que els animals seguissin aquesta premissa, ell aconseguia la seva felicitat, sense treballar però vivint amb tots els luxes. Aquí també podem veure que la felicitat no és igual per a tothom, encara que Napoleó intentés posar-li una definició comuna; potser un animal sí que era feliç treballant, però potser un altre n’hauria sigut més corrent pels camps, o el mateix Napoleó n’era més envoltat de luxes.
-
Capítol I: “L’home és l’únic ésser creat que consumeix sense produir. No fa llet, no pon ous… I és el rei de tots els animals”.
Amb aquesta frase els animals volen dir que l’home depèn dels animals per sobreviure, a diferència d’ells que són capaços d’avançar tots sols. Però tot i així l’home se segueix imposant sobre els animals, ignorant que els animals no són tan diferents d’ell com es pensa. Quant a filosofia, l’home i els animals només es diferencien en el fet que els homes tenen el do del llenguatge sintàctic.
-
Capítol X: “Tots els animals són iguals, però alguns animals són més iguals que d’altres”.
Aquesta frase resumeix la crítica que la novel·la fa als règims dictatorials. L’Animalisme tenia com a principi que tots els animals eren iguals, però a causa de l’ambició de poder dels porcs, aquest principi es va modificar, deixant clar qui manava a la granja i que depenent de quin animal fossis tindries uns privilegis o uns altres. Per tant, encara que a la frase hi surti la paraula igualtat, per fer creure aquest valor als animals ignorants, podem veure que la igualtat és una altra fal·làcia en aquesta granja que està sota una dictadura.Crec que aquesta imatge representa el tema principal del llibre, ja que el poble és ignorant i es queda fascinat davant de totes les fal·làcies que s’inventen els porcs i no són conscients del poder que tenen, ja que tenen la revolta a tocar, perquè els porcs s’aguanten gràcies a la resta d’animals, però si ningú no fa el pas, les coses seguiran igual. La revolta dels animals m’ha agradat perquè darrera de la història hi ha molt significat i molts paral·lelismes amb la realitat. Durant l’obra et manté amb la intriga de veure si els animals es rebel·laran contra el dictador, però en veure que no, ho he pogut relacionar amb els temes del coneixement i d’introducció a la filosofia abordats a classe, ja que si els animals haguessin sigut conscients de la seva ignorància i que la realitat que els presentava Napoleó era falsa, possiblement s’haurien rebel·lat. Però a Napoleó ja li interessava que els animals fossin analfabets i no haguessin cultivat la seva intel·ligència, perquè així podia modificar els principis de l’Animalisme i fins i tot la realitat que els propis animals havien viscut. No és fins al final del llibre que els animals aconsegueixen veure amb els seus propis ulls que els porcs i els humans són pràcticament el mateix, aquest final m’ha sorprès. Crec que és un llibre que s’ha de llegir, perquè et permet entendre moltes coses de la nostra realitat, tant del passat, com del present, com de cara al futur.
Què és la felicitat? Per a un nàufrag sol en una illa deserta pot semblar un bé molt difícil d’aconseguir. Però tanmateix, a partir de la filosofia d’Aristòtil, Sèneca i Epicur ho hem intentat. Primer ens hem posat a la pell d’un nàufrag, i hem llençat un missatge esperançat en una ampolla, i després l’hem respost des de la perspectiva d’un d’aquests filòsofs.
