Philippe Meirieu |
Hem “fet” un nen i volem “fer d´ell un home lliure” ... ¡com si això fos tan fàcil! Perquè si es “fa”, no serà lliure, o almenys no ho serà de debò; i si és lliure, escaparà inevitablement a la voluntat i a les vel·leïtats de fabricació del seu educador.
L´ambició de dominar completament el desenvolupament de l´individu és sempre una ambició perversa i mortífera.
Frankestein és, sens dubte, el mite més significatiu del que és l´interrogant fonamental del pedagog que es replanteja una i altra vegada la pregunta punyent del nen que s´interroga sobre el seus orígens: “Però, ¿com es fan els nens?” Y sé molt bé que he escrit, amb tot el pes, terriblement ambigu, del verb “fer”. Frankestein “fa” un home, és a dir, el “fabrica”.
La investigació pedagògica (...) no pot atenir-se plenament al paradigma de la prova i la predicibilitat. El seu desenvolupament, pel contrari, ha d´intentar integrar la impredicibilitat constitutiva de la praxi pedagògica, el fet que es tracta d´una activitat que posa la llibertat de l´altre en el nucli de les seves preocupacions i, per tant, no pot aspirar a predir res amb la certesa del científic.
Philippe Meirieu, Frankestein Educador, Laertes, Barna. 1998