Continuo celebrant el quinzè aniversari del blog, aquest cop amb una lleixa de destacats d'entre els llibres ressenyats aquests últims cinc anys de recorregut. Com que n'he hagut d'escollir només quinze, m'ha sabut greu haver-ne de deixar molts al tinter i, com passa sovint amb les lleixes, que un llibre no hi sigui no vol dir absolutament res.
Quinze llibres que de ben segur són bones recomanacions per portar a la motxilla, per estricte ordre alfabètic:
Cap altre amic que les muntanyes de Behrouz Boochani. Aquest llibre recull les memòries d'empresonament del periodista kurd Behrouz Boochani que, després d'haver d'abandonar l'Iran a causa de la persecució política, va arribar a Austràlia en una embarcació precària amb altres migrants, des d'on va ser enviat al complex carcerari de l'illa de Manus, a Papua Nova Guinea, on el govern australià havia externalitzat la seva política de detenció de migrants sense papers. Boochani va poder confegir el llibre a través de missatges de text que enviava des d'un mòbil clandestí, i retrata la brutalitat i la violència que els captius havien de patir diàriament amb un estil híbrid i experimental, que es troba a l'alçada de la literatura carcerària i concentracionària d'autors molt més reconeguts internacionalment.
Milkman d'Anna Burns. Una novel·la colpidora sobre un dels períodes més foscos de la història britànica, els anys dels
troubles a Irlanda del Nord. La protagonista, assetjada per un capitost de l'IRA conegut a la ciutat de Belfast, explica en primera persona l'ambient de creixent paranoia i opressió que causa la violència dins del bàndol catòlic. Aquesta repressió ideològica que acompanya la lluita identitària es fa especialment punyent contra les dones, que són víctimes dobles, de la situació política i d'un masclisme de tall ultraconservador. El llibre està narrat amb molta intel·ligència i profunditat, i la narració troba formes molt curioses de capgirar les expectatives dels lectors.
Solitud de Víctor Català. Una novel·la clàssica de la literatura catalana que no havia llegit mai i vaig tenir l'oportunitat de descobrir per primer cop l'any passat. A principis del segle vint, la trama ens situa a les muntanyes empordaneses, on la protagonista, acabada de casar, es trasllada amb el seu marit per tal de fer-se càrrec d'una ermita. Tanmateix, en un ambient extremadament inhòspit, veurà frustrats tots els seus anhels i desitjos vitals, i haurà de lluitar contra les circumstàncies per aconseguir prendre el control de la seva pròpia vida i sobreviure a tot un seguit de circumstàncies adverses. És una novel·la que empra un llenguatge bellíssim, i ens ofereix un retrat psicològic impressionant de la protagonista.
Els arbres de Percival Everett. Una sàtira estripada i força extrema de la violència racial als Estats Units a través del filtre de l'absurdisme i el realisme màgic. A partir d'una sèrie d'assassinats misteriosos, en què el cadàver desapareix una vegada i una altra del dipòsit de cadàvers per reaparèixer en nous escenaris del crim, assistim a una paròdia sobre les novel·les i pel·lícules de detectius que ens arriben habitualment dels Estats Units. Aquesta vegada, però, el relat té un evident propòsit compensatori per tota la violència racial desencadenada al sud dels Estats Units a través de la història, especialment en la forma dels linxaments. Everett ens presenta una reflexió molt àmplia i profunda sobre la violència i la memòria, amb conseqüències que encara avui dia es fan presents a la societat i a la política estatunidenques.
Caliban i la bruixa de Silvia Federici. Aquest va ser un assaig que em va agradar molt, i que em va ajudar a entendre, en part, el vessant transversal de la lluita feminista. Federici hi fa un estudi filosòfic sobre el fenomen de la caça de bruixes a Europa i, lluny d'interpretar-lo com a reducte de salvatgia o de barbarisme a les societats modernes, en realitat l'identifica com a eina fonamental per al naixement del sistema capitalista, que donaria origen a l'estat modern. L'assaig se centra en tres àmbits d'estudi diferenciats, però que al llarg de la lectura van revelant paral·lelismes evidents: el fenomen de la caça de bruixes a Europa, la domesticació del cos rebel de la mà de la filosofia moderna, i la colonització i cristianització del continent americà, que utilitzarà els mateixos mètodes i discursos de la caça de bruixes europea per perseguir els indígenes que no es sotmetin al domini dels nous senyors.
Grendel de John Gardner. Aquesta és una novel·la molt curiosa, que potser no és gaire coneguda perquè l'autor estatunidenc John Gardner va caure en l'oblit després de la seva mort prematura.
Grendel ens presenta una relectura del text del poema èpic medieval
Beowulf però, aquest cop, des del punt de vista del monstre, que ens parla en primera persona i ens fa partícips en tot moment de la seva infelicitat i les seves preocupacions. A través d'aquest personatge angoixat i encuriosit per la manca de sentit del món, Gardner explora l'existencialisme dels anys seixanta i el contraposa a altres tendències filosòfiques del moment. El que em va sorprendre més de la narració va ser, possiblement, el curiós equilibri que aconsegueix entre l'atmosfera mítica en què inscriu els fets i els anacronismes filosòfics que, en la veu d'un monstre, no semblen al capdavall tan fora de lloc.
El refugi del temps de Georgui Gospodinov. Aquesta novel·la em va despertar la curiositat quan va guanyar el premi Booker International el 2023, i quan la vaig haver llegit em va deixar molt impressionada. A mig camí entre l'assaig i la novel·la distòpica, la trama ens presenta la possibilitat de recrear una dècada en concret del segle vint per tal que els pacients afectats de pèrdua de memòria puguin viure a l'època en què van ser més feliços. L'experiment és molt reeixit al principi, però a mesura que les "clíniques del temps" es van estenent per tota Europa, es van obrint tota una sèrie de dilemes per als protagonistes, a mesura que la nostàlgia per tornar a temps millors vagi colonitzant el discurs polític, amb els seus perills i riscos intrínsecs.
L'onada a la ment d'Ursula K. Le Guin. L'onada a la ment és una col·lecció d'assajos de l'autora estatunidenca de ciència-ficció Ursula K. Le Guin, en què reflexiona sobre el seu procés d'escriptura i sobre el fet de ser una dona en un gènere tradicionalment marcat pels autors masculins. En conjunt el volum és molt variat, fa crítica literària en determinats moments, i també parla de lectures i experiències que la van marcar en determinats moments de la seva biografia. A mi em va agradar especialment la part que parla de Tolkien, que en realitat no m'esperava en començar a llegir. Si sou fans de la narrativa de Le Guin, de ben segur que us agradarà.
El mar de la tranquil·litat d'Emily St. John Mandel. Aquesta novel·la de ciència-ficció ens desplega diversos relats aparentment inconnexos al principi, però que van revelant la trama sencera de la novel·la a mesura que va avançant la lectura. El protagonista és un viatger en el temps que farà diferents coneixences inesperades amb personatges d'èpoques i països diferents, però només al final de tot de la novel·la s'acabarà descobrint el sentit complet del seu viatge. A més, hi ha una part de la novel·la que té a veure amb un confinament per pandèmia, i el text sencer evoca també diversos moments històrics en què les epidèmies han impactat sobre la vida humana. A mi em va agradar molt, i em vaig quedar amb les ganes que l'editorial Chronos traduís més obres de Mandel al català.
Camí de sirga de Jesús Moncada. Una novel·la monumental sobre un món esvaït, el del poble vell de Mequinensa, que va quedar inundat amb la construcció del pantà de Riba-roja a finals dels anys seixanta. A la seva novel·la, Moncada recrea diverses generacions d'habitants del poble al llarg de tot el segle vint, des del seu esplendor econòmic a través de la República, passant a través de les violències de la guerra civil i la dictadura, fins al moment present de decadència. La narració ens ofereix una cronologia no lineal i la creació d'un món simbòlic incomparable, que va revivint els records dels personatges i la memòria col·lectiva del poble sencer amb una vivacitat i una immediatesa absolutament colpidores.
Les llàgrimes d'Aquil·les d'Hélène Monsacré. Aquest llibre és un estudi literari sobre la
Ilíada d'Homer, que explora en especial el tema dels cossos sofrents i la performativitat de les emocions als textos homèrics. Monsacré compara l'expressió d'emocions tant en homes com en dones al llarg del text de la
Ilíada, per arribar a la conclusió que el model de masculinitat heroica estoica i que reprimeix les passions, habitual a la cultura occidental, és una aparició molt posterior: tot i haver-hi una divisió funcional i cultural entre homes i dones en els poemes homèrics, aquesta no afecta les llàgrimes i l'expressió de les emocions, que es llegeixen al text com a paradigma d'heroïcitat, compartit tant per homes com per dones. A més, també estableix paral·lelismes molt reveladors entre Aquil·les com a protagonista i d'altres personatges.
Nostra Senyora del Nil de Scholastique Mukasonga. Ambientada en un internat per a noies de famílies adinerades a Ruanda durant els anys seixanta, la novel·la ens retrata les tensions polítiques i socials que desencadenaran dècades després en el genocidi dels hutus contra els tutsis l'any 1994. Mukasonga crea un ambient tancat i opressiu a l'escola, que ens ajudarà a entendre la situació molt més àmplia que viu el país sencer, i posa un accent especial en la complicitat dels colonitzadors belgues a l'hora de consentir la violència per interès i atiar de forma soterrada les tensions que després portaran a l'esclat del conflicte. A través dels assetjaments que exerciran un seguit d'alumnes de l'escola, veurem com la tensió política del país sencer s'anirà reflectint en aquest ambient enrarit i extremadament opressiu que es crea als dormitoris de l'internat.
El Bruixot del Corb de Ngũgĩ wa Thiong'o. El Bruixot del Corb és una de les millors novel·les de l'escriptor kenyà Ngũgĩ wa Thiong'o i, al meu parer, representa la culminació de la seva carrera literària. Ambientada a l'estat fictici d'Aburĩria, en què un dictador governa el seu poble amb mà de ferro i en connivència amb les elits econòmiques dels països occidentals, la novel·la esdevé una sàtira terrible i extremadament lúcida de les estructures de poder neocolonials a l'Àfrica contemporània. Quan el Líder aburĩri es proposa bastir una torre que arribi fins al cel per poder arribar a parlar amb Déu, els inversors internacionals del Banc Global veuen una oportunitat única de proporcionar una línia de crèdit al servei d'aquesta tasca. Amb la població cada cop més descontenta, però, l'
statu quo es veu perillosament amenaçat amb l'aparició d'un personatge misteriós, el Bruixot del Corb, amb poders sobrenaturals aparentment il·limitats.
El temps retrobat de Marcel Proust. Aquí hi hauria de posar tota la
Recerca de Marcel Proust, novel·la monumental publicada en set volums, tres dels quals van aparèixer després de la mort de l'autor. Tanmateix, en destaco l'última perquè, com a culminació de tota la sèrie, em va semblar la més colpidora i una de les que em va agradar més de tots set llibres. A través de set volums, Proust ens fa un recorregut a través de l'alta societat francesa de finals del segle dinou i principis del segle vint i culmina l'obra, molt convenientment, amb la primera guerra mundial des d'una assolada ciutat de París. A través del seu narrador i
alter ego, Proust ens mostrarà les dinàmiques de poder i d'influència social que s'estableixen entre l'antiga noblesa i la burgesia emergent, i diversos conflictes d'identitat aniran aflorant al llarg d'aquesta monumental narració.
Agonia de llum de Mercè Rodoreda. Aquest és el volum de la poesia completa de Rodoreda, que està totalment a l'alçada de la seva obra narrativa, tot i que sovint és força més desconeguda. Rodoreda va cultivar la poesia durant un període en concret de la seva vida, a l'exili, quan intentava sobreviure fent de cosidora i el dolor físic no li permetia escriure obres més llargues.
Món d'Ulisses va suposar el projecte d'adaptar l'
Odissea d'Homer en forma de poemari i, tot i que finalment va quedar inacabat, els poemes existents són una joia. Els altres poemes del recull exploren temes que també són recurrents en la narrativa de Rodoreda, com l'amor, la mort i l'angoixa existencial. Jo hi vaig arribar indirectament, a través de l'assaig
L'Odissea de Mercè Rodoreda de Jordi Julià, que em va resultar molt didàctic i aclaridor. A partir d'aquí només quedava llegir els poemes directament, i va ser una experiència del tot sorprenent i gratificant. Si ja sou fans de Rodoreda, de totes totes no us hauríeu de perdre els seus poemes.
9:44 
Un poble o una classe desconnectats del seu propi passat són menys lliures per escollir i actuar com a poble o classe que els que han estat capaços de situar-se dins la història. Per aquest motiu - i només per aquest motiu - tot l'art del passat ha esdevingut una qüestió política. 
.jpeg)
