Joan Sales i Mercè Rodoreda poden semblar-nos unes patums carregades de solemnitat. Però si llegiu la seva correspondència assistireu no només a la forja de dos personatges imprescindibles en la literatura catalana del XX, sinó també al creixement de l'amistat entre dos esperits inquiets, disposats a barallar-se per un títol, fins i tot per un mot. És curiós com poden arribar a apassionar, per exemple, les vicisituds de l'edicició de
La Plaça del diamant. Dos esperits lliures en un ambient on predominava gent com el ministro d'Información i Turismo d'aleshores,
Gabriel Arias Salgado que l'any 1961 es vantava, segons Sales, d'haver salvat, gràcies a la censura, "entre deu i quinze mil ànimes". Directament!