«No hi ha pas» de l'estat de naturalesa a l'estat civil, ja que la possibilitat d'aquest pas «gradual» és el que ell justament vol negar. I això significa, així de clar, que
allò públic té un caràcter
originari. Així doncs, si el pacte social és un fet
originar, que no deriva d'un altre fet, és perquè òbviament no és un fet històric (ja que en el curs de la història tot fet procedeix d'un fet anterior, i per tant no hi ha fets originaris). Digem-ho de nou: el filòsof no es pregunta pels fets sinó pels fonaments de dret d'aquests fets, per les seves condicions de possibilitat. I així com les guerres de religió són el fet històric les condicions de possibilitat de les quals expressa
Hobbes a través de la ficció de l'estat de naturalesa, el pacte social és també l'expressió de les condicions de possibilitat del fet a l'emergència de la qual està assistint -no només com espectador imparcial, sinó també com agent involucrat- el naixement del poder públic.
Política sin amigos
José Luis Pardo,
Estudios del malestar. Políticas de la autenticidad en las sociedades contemporáneas, Anagrama, Barcelona 2016