BLOCS DE FILOSOFIA » FILOSOFIA A LES TERMES

« Expand/Collapse

FILOSOFIA A LES TERMES (14 unread)

Skip to page: 1 2 3 4

April 26, 2013
21:04
Café filosòfic
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES
April 23, 2013
17:13
Nietzsche a cinc cap al futur
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Ara que s'acosta la desaparició de la filosofia de l'ensenyament secundari o la seva reducció a l'estat més proper a la inexistència, sembla que la coneguda dita "renovar-se o morir" és el mantra de l'imperatiu categòric dels professors de filosofia. Si no ho és encara, potser ho serà aviat pels que hagin sobreviscut a la defensa que fan els nostres autoanomenats representants, uns que estan en lloc de ningú i, per tant, a ningú representen.
Però quina importància té això en un moment -que ja podria ser considerat època-, en el qual de dèficits democràtics anem sobrats per tot arreu, quan les qüestions de rellevància política es fonamenten en càlculs econòmics? Com de buides resulten paraules com "dret", "diàleg", "pacte", "legalitat"! Quina erosió que han patit "tolerància" i "convivèncià"...
Convocaré als dimonis de la posmodernitat reivindicant la Veritat, el Bé i la Bellesa únics, platònics, ideals, necessaris i em cremaré a l'infern de la secundària postobligatòria llegint a classe les novel.les d'algun autor que sigui èxit de vendes un dia com avui, a ser possible que també faci guions de sèries de TV, a ser possible de TV3. I és que treballo per a un Departament, una empresa pública, que m'ha felicitat la diada de Sant Jordi, enviant-me una bandera estelada, tan universal i compartida ella, tan unificadora. Criden a la insubmissió per la llengüa i afegeixen que els enemics lliguen els gossos amb lloganises!
La filosofia està destinada a desaparèixer, perquè no té qui li escrigui ni li digui maca ni es cuidi de la seva salut quan només precisa unes vacances llargues. No té qui la parli i aquí la insubmissió ni es planteja. Reivindiquem la filosofia vampíricament i creiem en la noblesa de la nostra reivindicació, Dios mediante, autobeatificats com estem. Som un col.lectiu d'esclaus que no té més que la seva feina i que ja estaria bé que, deixant de banda les absurdes especialitats, la comencessim a fer bé.
Millor predicar, com Nietzsche, per als que vindran. L'única filosofia amb sentit serà potser la filosofia del futur, del que encara no sabem com serà, i per això podrà ser una filosofia lliure, pura, vertadera, bona, bella.
Donem lliçons als nens i donem-les de l'apocalipsi dels valors servils: serà la millor inversió! Aish! Se m'ha colat l'economia: no és fàcil escapar del present!
April 17, 2013
20:27
Més mirades
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Segueixen pujant els seus particulars fotoreportatges: lliures i oberts d'allò que han trobat interessant mirar i especialment fer-nos mirar. Van prenent de mica en mica les regnes... Mirem-los venir!
April 14, 2013
21:09
Filo sur la plage
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Parafrasejant un títol d'un film d'E. Rohmer, per demostrar que la filosofia serveix per a anar a tot arreu, fins i tot quan el dia següent tens un examen....
La fotografia és de M. Martínez (merci!)
March 26, 2013
19:41
Mirades adolescents
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Tenim la sort de compartir un espai horari reduit però interessant a 4t d'ESO: una hora setmanal d'ètica. (Em nego a donar-li el nom oficial, ni abreujat. Per allò de continent i contingut, entre d'altres raons). Durant el segon trimestre hem intentat aprendre a mirar. El nostre punt de partida va ser l'exposició World Press Photo 2012 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Havíem començat el treball a l'aula, un treball que ens va portar fora d'ella i que va convertir l'espai de les hores de classe en una estona de treball en equip. Front les grans parafernàlies pedagògiques, intentava practicar una pedagogia pobre i intuïda més que rígidament dissenyada i establerta en una programació prèvia a complir com si de un llibre sagrat es tractés. La inspiració venia d'anys enrere, quan vaig llegir el llibre de C. Pardo sobre les TIC, ara anomenades TAC. Podeu fer-vos una idea del contingut de la seva reflexió a aquesta entrevista. Al capítol final recollia la proposta d'un pedagog desconegut per mi, Jan Masschelein, sobre la necessitat d'educar la mirada i la relació entre aquesta i l'atenció. El text citat tenia un títol prou explícit i atraient: E-ducar la mirada. La necessitat d'una pedagogia pobre. Aquesta pedagogia "no requereix una metodologia rica, sinó que demana una pedagogia pobre, és a dir, pràctiques que permetin que ens exposem, que ens portin al carrer, que ens disloquin." (la traducció és meva). Caminar com mirar de nou perquè sortim a mirar. Una mirada que sigui transformada i transformadora perquè convoqui la possibilitat d'una experiència, d'un aprenentatge autèntic. Hem defugit l'emfasi en la tecnologia -tan poc curós amb l'atenció- i ens hem centrat en crear condicions perquè el clima a l'aula fos relaxat i atent al treball compartit.
Havien d'elaborar un fotoreportatge sobre un tema que trobessin interessant, fer ells mateixos les fotografies amb els dispositius que tinguessin a l'abast i posar un peu de foto que fos orientador de la mirada sobre la seva mirada.
L'efecte no ha estat merament subjectiu, sinó que ha trascendit la simple perspectiva personal i ha aconseguit exposar una visió que és constatació i reflexió alhora. No han estat productes perfectament acabats. El seu valor no es troba ni en la perfecció o en la complexitat tècnica ni en l'efecte estètic que puguin produir. El seu valor es troba en la mirada que mostren. L'experiència no ha estat destinada a aconseguir comprensió ni consciència, sinó a practicar la llibertat. Només així, com afirma J. Masschelein, potser es produirà una transformació personal, cosa que exigeix l'alliberament de la mirada i la converteix en un espai il.luminador. Es tracta d'estar present en el present, d'estar atent: d'exposar els propis límits i d'exposar-nos davant d'ells. Una aposta arriscada que els adolescents practiquen amb molta menys por que molts dels adults que conec.
Aquí teniu una mostra de com uns noies i noies s'han capbussat en l'experiència sent intèrprets de les seves pròpies imatges.
March 15, 2013
18:00
Ens va la vida
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

No tenim prou amb un dia de reconeixement i denúncia, ens va la vida. La nostra, la de les nostres filles i joves. La de tothom, no importa el gènere.
February 20, 2013
17:42
Educar sí o sí
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Fa uns dies un amic que em coneix i sap les qüestions que em preocupen i sobre les que reflexiono, em va enviar, sense afegir cap comentari, un article d'Adela Cortina. El copio aquí amb l'esperança de que arribi als companys i companyes, especialment els més propers, tan aliens a discussions de caire ètic o sobre l'educació moral implícita en les maneres de fer a l'aula. I és que eduquem fins i tot quan no ens preocupem d'educar i només atenem al rendiment acadèmic i el comportament a l'aula. Eduquem des del rerefons que ens fa actuar en un sentit o en un altre. Mostrem l'estil educatiu en les reunions d'equip docent fins i tot.
Al cap i a la fi, si el tipus de filosofia que es tria depén del tipus de persona que un és, com va dir Fichte, no passarà el mateix amb la pedagogia - o la no pedagogia- que practiquem?
La negreta és meva.
España es un insólito país. En ningún otro ha merecido una modesta materia de enseñanza no universitaria el honor de ser reconocida por sus iniciales: EpC. Educación para la Ciudadanía. Nada menos. Como la ONU, la OMS o el FMI. ¿Por qué este dislate?
Parece que en desarrollarla nos va la condenación o la salvación. Según algunos sectores, los niños que la cursen caerán en el relativismo contumaz, en la “ideología de género”, y quedarán incapacitados para cualquier trascendencia. Otros sectores aseguran, por el contrario, que quienes estudien EpC serán ciudadanos activos, responsables y solidarios, conocedores de las instituciones políticas y de las declaraciones de derechos humanos.
Ante esta situación semejante, ¿piensa alguien en serio que una hora semanal, aunque se distribuya en distintos cursos, va a tener unas consecuencias tan demoledoras o tan constructivas?
Por nuestra buena salud mental, confío en que nadie cifre su esperanza de futuro en una materia impartida en las aulas. Entre otras razones, porque, como recordaba Enrique Gil Calvo, “lo esencial es no aislar el aula, no separarla del patio de juegos”. Y yo añadiría: no separarla del patio ni tampoco de la casa. Se trataría de impulsar entre estos tres lugares esos juegos de suma positiva en los que todos salen ganando, en vez de empeñarse en aquellos en los que lo que unos ganan lo pierden otros.
Vivimos en la Era del Acceso, de las Biotecnologías o del Consumo, pero también en la Sociedad de la Diversión. Y quien se proponga educar para que niños y adolescentes sean gentes preocupadas por construir, preparadas para reclamar sus derechos y para pechar con sus responsabilidades, tendrá que empezar por darse cuenta de que todo esto hay que hacerlo en una sociedad que valora ante todo el espectáculo, el tiempo libre, el juego, el deporte, el consumo, los nuevos gregarismos (botellón, tatuajes,piercing), y da la espalda al esfuerzo, al trabajo, al compromiso. ¿Cómo forjar con estos mimbres una ciudadanía preocupada porque su sociedad sea justa?
El aula educa moralmente se lo proponga o no, en cuanto el profesor traspasa el umbral de la clase, asume una actitud u otra y enseña de una u otra forma; pero también en cuanto el claustro toma unas decisiones y relega las restantes. A fin de cuentas, vivir es ir tomando decisiones, y decidir es preferir unos valores frente a otros. Por eso importa cultivar esa facultad para degustar los mejores valores, que Ortega llamó “estimativa”, facultad de estimar.
La escuela educa con intención o sin ella, y conviene que los valores que transmita sean los compartidos por la ética de los ciudadanos, modulable según las distintas éticas de máximos, según los diversos idearios de los centros, sean religiosos o seculares. Hace ya muchos años surgió un debate sobre si los creyentes pueden ser ciudadanos. Claro que los creyentes pueden y tienen que ser ciudadanos, desde su especificidad, como todos los demás.
La casa educa sin duda, y los padres son decisivos en la formación de sus hijos. Pero tampoco conviene que lo hagan en solitario, como si no pudieran equivocarse. El mundo moral no es muy subjetivo, como creen los positivistas, no es esa esfera privada en la que algunos se empeñan en recluir los valores morales y religiosos. Sobre él se puede y se debe hablar, los valores se pueden compartir, y descubrir acuerdos.
La vida es complicada y resulta difícil encontrar tiempo incluso para lo más importante. Pero hay que intentarlo y es urgente que los padres trabajen con los profesores en la educación de los hijos, en vez de ir a la escuela sólo para reclamar que les suban la nota.
Pero todo esto hay que hacerlo desde el patio, desde ese lugar donde los niños juegan, se enamoran, fuman porros, pasan las noches de claro en claro y los días de turbio en turbio, se apuntan a una acampada o se enrolan en una organización cívica. La reflexión sobre esa vida ha de ocupar espacios tanto en el hogar como en la escuela, desde ese juego de “todos ganan”, decisivo para educar en la justicia.
February 19, 2013
16:54
Al cel per peus
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

No és que s'acosti el dia 8 de març i haguem de fer la inevitable entrada sobre la situació de la dona, els seus drets i reconeixement. No. Malgrat l'exemple, no seguim aquí temes d'actualitat ni mediàtics. Un intent de reflexió i d'exposició d'algunes pràctiques pedagògiques i d'alguns dels seus resultats anima aquest blog desigual i voluntàriament fragmentari, potser inconnex, sense pretensió de produir coherència o de tenir, com s'acostuma a dir, una línia. Res centrat en el tema. El tema no se sap quin és. La filosofia que es practica mentre l'autora passa una temporada laboral a Les Termes no té perquè tenir una línia i si ha de ser coherent, millor que ho sigui amb el que suposa la realitat de la docència de la filosofia a aquest centre públic.
És en aquest no encaix amb cap pre-definició on encaixa aquest trailer d'un documental que, per pura serendípia, he trobat i m'ha semblat interessant. Com la recerca pedagògica que en el dia a dia té tant de casual i intuït que dubta de ser-ho, tot i que potser per tot això ho és. Qui sap. Els savis escriuen en altres llocs, no aquí.
Anem al cel per peus, sí senyor, sí senyora. Maltractem l'anatomia i fem el cos expressiu d'una identitat que no per no tenir fonament filosòfic ni científic no és menys necessària. Idealitzem, doncs, per viure. Somien per ser feliços. Ens posem talons, per arribar al cel.
Projecció a Ca la Dona (C/Ripoll, 25, BCN) a les 20 h dijous 21 de febrer.

Trailer 1 # Deu centímetres més a prop del cel # catalàfrom raquel rei on Vimeo.
February 17, 2013
13:27
Filosofia en Paral.lel
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

El passat 23 de gener els alumnes de 2n de batxillerat van participar en una activitat en la qual col·laboraven tres matèries del departament de socials: Geografia, Història d’Espanya i Història de la Filosofia. L’activitat va començar a l’avinguda Paral.lel, al lloc on es troben les xemeneies de l’antiga fàbrica d’electricitat de La Canadenca.
Feia fred, però allà vam començar un breu itinerari que ens va portar pels llocs més significatius d’aquesta avinguda en el període que va de 1894 a 1939. Llocs que vam veure com són ara, i que queda del que hi havia, del que va ser, i que després vam intentar recuperar en la visita que vam fer a l’exposició del Centre de Cultura Contemporània. Vam travessar el barri del Raval intentant entendre una mica el significat de les intervencions urbanístiques recents. Vam aturar-nos a llocs del record, com la cantonada on va ser assassinat el líder sindical Salvador Seguí, “el noi del sucre” i on vam trobar una placa que ens ho recordava. I vam aprofitar per reflexionar sobre la relació entre cultura i classe social en el passat i en l’actualitat.

La recuperació de la memòria del que va ser el Paral·lel planteja la construcció d’una cultura catalana que deixa de banda els productes d’una cultura popular fresca, rica i vital. Planteja, en última instancia, que tot acte cultural és sempre un acte de barbàrie, com diria Walter Benjamin, contra alguns... afegiria.

En aquest cas, la barbàrie dels que fan seu el poder –quins si no?- i neguen la identitat a tots els que no combreguen amb uns pressupòsits i uns requisits que ni tan sols han tingut ocasió d’acceptar, no diguem ja de discutir.

No és la reflexió filosòfica sobre la identitat, sinó quines són les condicions per definir aquesta, un problema que tenim encara pendent de resoldre, malgrat es negui el reconeixement de la seva existència amb difuses fugides cap el paradís que mai no va existir, tot i trobar justificacions prehistòriques, mai millor dit.

El Paral.lel podria ser una metàfora de com van uns dels dos grans camins que transitem els catalans d'avui dia. Caldria pensar que del paral.lel a la divergència només hi ha un pas i la feina és per trobar un espai compartit i disposar les eines per compartir-lo bé. Serà perquè és més fàcil donar un pas que articular un procés complex que ens volen portar per un únic camí com si fos el camí únic.

Alumnes de 2n de batxillerat davant de les xemeneies de La Canadenca
February 13, 2013
17:58
Format envellit per un missatge antic i actual alhora
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES
January 25, 2013
20:21
Treballets modèlics
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Navega que navegaràs he trobat aquest treballet sobre l'evolució dels règims polítics al llarg de la història d'una estudiant de 1r de batxillerat. Està bé que una noia ens recordi que no sabem quina mena de règims tindrem en el futur ara que no se sap ben bé en quina mena de canvi ens estan embarcant els polítics que su-portem.
January 16, 2013
20:24
Irreverència total
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Irreverent paròdia d'un irreverent per irreverents alumnes ben aplicats:
January 09, 2013
20:13
Lluny de l'apatia
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Aquí tenim l'enllaç de la pàgina de facebook de la Red Española de Filosofia, per l'ensenyament de la filosofia i l'educació pública.
La fotografia està feta a Heidelberg, com sabem tots els que hem visitat aquesta ciutat. M'h semblat tant inspiradora, que l'he agafada sense més.
I és que caminar pel camí de la filosofia està a l'abast de tothom, malgrat les aparences de l'entorn immediat i lluny de l'apatia (també aparent? ) dominant.
Llàstima de seny! Quina trista traducció pràctica tens! I quina poderosa utilització fan de tu!
Defensa de la filosofia, noch einmal!
January 08, 2013
17:33
A favor de la filosofia, modestament
» ‎ FILOSOFIA A LES TERMES

Ja sabem que corren temps un tant complicats per a la filosofia a l'ensenyament secundari. Hi ha qui es mobilitza, com els de Red Española de Filosofía i elaboren peticions per aplegar suports i fer evident que no estamos locos, que sabemos lo que queremos, com deia la cançó.
D'altres deixen la vida tranquil.la sense horaris laborals i s'impliquen en difondre, exposar i argumentar a favor de la filosofia. És el cas d'un molt citat aquest blog J. B. en la seva darrera entrada al seu blog.
Cal afegir els que dia rere dia defensem la presència de la filosofia en l'ensenyament secundari. Però els millors arguments els donen alguns exalumnes de tant en tant i sense que es demanin, espontàniament.
Aquesta entrada aporta un missatge d'A.MªP, estudiant de 2n de Física a la UB:
Precisament ahir vaig pensar en tu, perquè em vaig adonar que si se'm dóna bé analitzar les coses i extreure idees fonamentals és gràcies a tu. Ja que això ho vaig aprendre a 2n curs de filosofia. Segur que em serveix per física, així que estic molt agraïda.
Estic segura que tots els professors i professores de filosofia podem fer exposició de comentaris semblants. Diria que, com a molt, vaig ajudar a passar de la potència a l'acte una capacitat que ja tenia aquesta noia. Haver estat, al dir d'ella, responsable d'activar-la és tota una satisfacció. A més d'una justificació de la necessitat de la filosofia a 2n de batxillerat.
Tots podem pensar, és clar. No tenim el monopoli ni l'exclussiva del pensament crític, també és cert. Però fins que la filosofia no impregni totes les tasques intel.lectuals que es porten a terme a l'escola, continuarà sent necessària l'existència d'un espai horari destinat a la filosofia en el currículum dels alumnes.
Això seria com ser tots filòsofs, potser? Seria la millor manera d'acabar amb la filosofia. No és una mala mort la que és provocada per l'èxit, si és que és possible.

Skip to page: 1 2 3 4

← Filosofía para caverníc... Filosofia avui →

BLOCS DE FILOSOFIA » FILOSOFIA A LES TERMES

Feeds

FILOSOFIA A LES TERMES (14 unread)