Tenim la sort de compartir un espai horari reduit però interessant a 4t d'ESO: una hora setmanal d'ètica. (Em nego a donar-li el nom oficial, ni abreujat. Per allò de continent i contingut, entre d'altres raons). Durant el segon trimestre hem intentat aprendre a mirar. El nostre punt de partida va ser l'exposició
World Press Photo 2012 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Havíem començat el treball a l'aula, un treball que ens va portar fora d'ella i que va convertir l'espai de les hores de classe en una estona de treball en equip. Front les grans parafernàlies pedagògiques, intentava practicar una pedagogia
pobre i intuïda més que rígidament dissenyada i establerta en una programació prèvia a complir com si de un llibre sagrat es tractés. La inspiració venia d'anys enrere, quan vaig llegir el llibre de
C. Pardo sobre les TIC, ara anomenades TAC. Podeu fer-vos una idea del contingut de la seva reflexió a
aquesta entrevista. Al capítol final recollia la proposta d'un pedagog desconegut per mi,
Jan Masschelein, sobre la necessitat d'educar la mirada i la relació entre aquesta i l'atenció. El text citat tenia un títol prou explícit i atraient:
E-ducar la mirada. La necessitat d'una pedagogia pobre. Aquesta pedagogia "no requereix una metodologia rica, sinó que demana una pedagogia pobre, és a dir, pràctiques que permetin que ens exposem, que ens portin al carrer, que ens disloquin." (la traducció és meva). Caminar com mirar de nou perquè sortim a mirar. Una mirada que sigui transformada i transformadora perquè convoqui la possibilitat d'una experiència, d'un aprenentatge autèntic. Hem defugit l'emfasi en la tecnologia -tan poc curós amb l'atenció- i ens hem centrat en crear condicions perquè el clima a l'aula fos relaxat i atent al treball compartit.
Havien d'elaborar un fotoreportatge sobre un tema que trobessin interessant, fer ells mateixos les fotografies amb els dispositius que tinguessin a l'abast i posar un peu de foto que fos orientador de la mirada sobre la seva mirada.
L'efecte no ha estat merament subjectiu, sinó que ha trascendit la simple perspectiva personal i ha aconseguit exposar una visió que és constatació i reflexió alhora. No han estat productes perfectament acabats. El seu valor no es troba ni en la perfecció o en la complexitat tècnica ni en l'efecte estètic que puguin produir. El seu valor es troba en la mirada que mostren. L'experiència no ha estat destinada a aconseguir comprensió ni consciència, sinó a practicar la llibertat. Només així, com afirma J. Masschelein, potser es produirà una transformació personal, cosa que exigeix l'alliberament de la mirada i la converteix en un espai il.luminador. Es tracta d'estar present en el present, d'estar atent: d'exposar els propis límits i d'exposar-nos davant d'ells. Una aposta arriscada que els adolescents practiquen amb molta menys por que molts dels adults que conec.
Aquí teniu una mostra de com uns noies i noies s'han capbussat en l'experiència sent intèrprets de les seves pròpies imatges.