Zenó d'Elea

De Wiki de Filosofia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Zenó d'Elea (490 aC-430 aC), deixeble de Parmènides i, potser, conegut de Melissos, va passar a la història per les seves apories, que es presentaven com a consequències de la concepció parmenidiana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. (També feu apories en defensa de la hipòtesis de la unitat de l'ésser (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe)).

  • Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament. En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.
  • Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquil·les i la tortuga.

El ressó d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la matemàtica i la física, a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó.