Filosofia antiga
La filosofia antiga és la filosofia desenvolupada durant l'edat antiga pels grecs i els romans. Suposa el naixement de la filosofia com a tal a Occident, a l'Antiga Grècia, partint dels mites. Dintre d'aquest període es troben grans filòsofs com Parmènides, Sòcrates, Plató o Aristòtil. La filosofia immediatament posterior és la filosofia medieval.
Encara que els romans també van dedicar-se a la filosofia, la filosofia romana és més aviat una imitació de la grega, fins el punt que es pot considerar que filosofia antiga i filosofia grega són sinònims. La filosofia romana ha estat important com a intermediària entre la filosofia grega i la cultura europea.
Contingut |
Disciplines filosòfiques
Els filòsofs antics intentaven aplicar la raó per donar una explicació satisfactòria als grans misteris o preguntes existencials. Els interessos principals de la filosofia antiga van marcar la divisió de la filosofia posterior en disciplines filosòfiques: física (orígens i essència de les coses), ètica (relacions entre l'home i el proïsme), dialèctica (el temps i el pensament).
Relació amb altres àmbits
La filosofia antiga estava lligada a les altres ciències, sobretot al principi. Donat l'origen mític de moltes concepcions filosòfiques, també es troben relacions amb l'art i la religió. Tanmateix, molts filòsofs antics van ser acusats d'impietat: la condemna a mort de Sòcrates és el cas més conegut, però també Protàgores i Aristòtil, entre d'altres, en foren acusats.
