Diògenes de Sínope
Diògenes de Sinope (en llatí Diogenes, en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins el 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un filòsof cínic. Fill d'un banquer de nom Icèsies o Icetes. Diògenes Laerci conta que el seu pare o Diògenes mateix va ser acusat d'haver falsificar moneda i que, com a conseqüència, el futur filòsof va haver de fugir de Sinope.
Va viure a Atenes i fou deixeble d'Antístenes d'Atenes (que al seu torn era deixeble de Sòcrates). La seva joventut fou extravagant i després va iniciar una vida d'austeritat i d'autocontrol: a l'estiu es cobria d'arena calenta i a l'hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques, però sembla que tot i així fou prou respectat a Atenes.
En un viatge a Egina fou capturat per pirates i portat a Creta per ser venut com a esclau i quan se li va preguntar què sabia fer va dir que sabia manar als homes; el va comprar Xeníades de Corint, que aviat li va donar la llibertat, i li va encarregar cuidar el seu fill. Va viure a Corint però passava els hiverns a Atenes.
Diògenes Laerci (6.60) explica que es va entrevistar amb Alexandre el Gran i, quan aquest li va dir "jo sóc Alexandre el gran", va contestar "jo sóc Diògenes el gos"; Alexandre li va preguntar si podia fer alguna cosa per ell i li va dir que "res més que ser fora abans del capvespre"; aquesta història es segurament inventada ja que al començament del seu regnat Alexandre no es referia a si mateix com el Gran, títol que no li fou donat fins més tard.
Va morir al tom dels 90 anys el 323 aC, segons Plutarc el mateix dia que Alexandre el Gran.
Ha passat a la història com un menyspreador de la cultura i va influir més per la seva manera de viure que no pas pels seus ensenyaments filosòfics. Els antics explicaven tota mena d'anècdotes sobre Diògenes, la més coneguda de les quals diu que vivia dins un tonell o barril.
Diògenes fou el primer a anomenar-se a si mateix cosmopolita, en lloc de declarar-se ciutadà d'una ciutat o d'un Estat.
