Llenguatge artificial

De Wiki de Filosofia
La revisió el 12:27, 10 jul 2007 per Filosofia (Discussió | contribucions)

(dif) ←Versió més antiga | Versió actual (dif) | Versió més nova→ (dif)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els llenguatges artificials són aquells llenguatges creats d'una manera conscient i voluntària, a diferència de l'espontaneïtat i lentitud que caracteritza els altres llenguatges esmentats anteriorment.

Els llenguatges artificials són llenguatges de precisió, mitjans artificiosos d'expressió, construïts pels científics a fi de poder formular amb més rigor les relacions entre els objectes estudiats per les respectives ciències.

Els constructors de llenguatges artificials no fan més que dirigir el llenguatge en benefici de les diferents ciències, orientant sistemàticament en un determinat sentit, les possibilitats d'expansió continua que els llenguatges porta com a tret més peculiar i profund.

Són forjats per respondre a unes necessitats concretes del coneixement. Així parlem del llenguatge de la física, de la biologia, de la lògica...

El desig de construir un llenguatge ben fet, que no permeti vaguetats de cap tipus, ni contradiccions en el discurs és antic: Llull, Ramon i Leibniz s'inclouen dins de la tradició que aspira a reduir el raonament a càlcul. Condillac sosté que una ciència és un llenguatge ben fet.

El llenguatge formal és un llenguatge artificial construït per aquelles disciplines en què en llenguatge ordinari o natural resulta poc adient, donades les seves imperfeccions i limitacions. La lògica que es troba en la base de tot llenguatge que expressi coneixement, ha elaborat un llenguatge artificial que li permet assolir un cert rigor, a partir de l'ús de símbols que representen i expressen elements del llenguatge natural. Per exemple: un enunciat qualsevol se simbolitza amb lletres minúscules p, q, r...

Així la lògica moderna treballa poc o quasi bé gens amb l'anàlisi del llenguatge natural i se serveix de llenguatges artificials o formalitzats, perquè té per objectiu l'exactitud i el rigor. Aquesta simbolització permet reduir el llenguatge natural a llenguatge simbòlic.

El llenguatge pròpiament dit formal, serà fruit de la construcció per part de la lògica, d'una sèrie de regles que expliquen la manera de produir fórmules correctes amb els símbols. A més, però, el llenguatge formal és aquell llenguatge que no només està simbolitzat, sinó aquell llenguatge amb el qual es pot operar d'una manera mecànica sense necessitat de pensar mai en el contingut ( en allò que significa ). Per tant, podem dir que la formalització és igual a l'abstracció dels continguts del llenguatge.

Característiques:

  • Permet sintetitzar i condensar formes de discurs.
  • Ajuda a evitar l'ambigüitat del llenguatge natural
  • Permet establir relacions entre expressions que són necessàries per la ciència, però que no existeixen en els llenguatges naturals. Per exemple : la relació de deducció.

En els llenguatges naturals apareixen barrejats diferents nivells de llenguatge que condueixen a contradiccions, paradoxes i argumentacions circulars. En canvi en els llenguatges formals es pot fer precisa la distinció entre els diversos nivells.