Bentham, Jeremy
Jeremy Bentham (1748, Houndsditch-Londres, 1832) és un pensador anglès, pare de l'utilitarisme.
Biografia
Imatge:http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7a/Bentham.jpg/180px-Bentham.jpg Jeremy Bentham va néixer al febrer de 1748 a Houndsditch, fill d’una rica i important família històrica de jutges, i va morir a Londres el 6 de juny de 1832. Va ser el pare de l’utilitarisme i des de petit va mostrar un gran interès en el camp de l’estudi.
Als 3 anys llegia volums de la història d’Anglaterra, als 5 començava a tocar amb facilitat el violí i parlava amb fluïdesa altres llengües com el francès i el llatí als 6 anys. En veure la seva facilitat en l’aprenentatge va ser enviat als 12 anys a “The Queen's College, Oxford” i al 15 anys ja es va treure la carrera i als 18 tenia el màster que el va permetre exercir la professió de jurista. Quan va començar a treballar en una associació important de advocats de Londres i la resta d’Anglaterra, es va donar compte dels greus errors del codi legal d’Anglaterra de mitjans del segle XVIII, i des de aquell moment que va entrar en aquella associació va buscar una nova política legislativa i noves reformes socials que afavoririen els plaers de la majoria i serien més útils per la població. Es pot considerar els inicis del seu utilitarisme.
Treballs i obra
Els seus treballs es van basar en l’utilitarisme, que segons ell; la utilitat governa l’existència humana i permet trobar el que es bo o dolent per les persones. Per tant, sempre s’havia de triar el correcte per mol dur que fos ja que l’utilitarisme es basa en el màxim plaer per el màxim de persones possibles evitant el dolor de la societat encara que fos amb el descontentament d’una minoria. També va destacar amb el camp de les lleis i les condemnes per als presos i ell va escriure que:
La natura era el lloc que la humanitat estava sota la governació de dos forces; el dolor i el plaer. Es per a ells sol assenyalar què hauríem de fer, així com determinar que farem. En una mà tenim l’estàndard de la veritat i de la falsedat, en canvi, en l’altra mà tenim na cadena de causes i efectes estan subjectes al tron de la natura. Aquesta naturalesa ens governa en tot el que fem, diem i pensem. (Capítol 1 dels principis de la moral i de la legislació).
Aquí veiem el seu interès per modernitzar les lleis i fer veure als jutges anglesos (tories) la naturalitat de les persones; els seus caràcters innats (quan ell diu que en la naturalesa regna el dolor i el pler), la relativitat de les coses, els canvis momentanis de les persones quan estan en venjança calenta, etc. Va admirar el treball que van fer Beccaria i Prestley sobre l’abolició de la pena de mort i sobre deixar d’una banda la llei que era actuava amb violència ja que per ells, l’únic que feia això es provocar més odi i fer més dura una societat per les dures mesures preses pels governs si els seus ciutadans no complissin les lleis de l’Estat. Així com la mesura que va inventar Bentham del Panopticon o el fet de vigilar amb un sol punt per fer autovigilancia.
Bentham també va aportar petites mesures que van influenciar el pensament d’Adam Smith. Encara que majoritàriament, Smith va donar a Bentham idees sobre la jove economia liberal, la qual va defensar i promoure la utilitat de la producció industrial i l’estimulació de la societat. Davant d’aquestes idees, Bentham va agafar molt protagonisme en els liberalisme anglès, on va ser un referent i en el camí cap a la modernitat i la democràcia. Per això va ser ciutadà d’honor de la República francesa encara que ell va ser crític amb la I República francesa pel fet d’agafar un caràcter tan inestable i violent. També va criticar a Rousseau per defensar que totes les persones que naixien eren bones i la societat els feia dolents. (Aquí es veu la seva influència empirista i amb tocs d’escepticisme, influïda per Hume i Locke).
El pensament utilitarista, individual i liberal de Bentham va suposar un canvi important en la concepció de fer lleis, reformes socials, triar segons la seva utilitat i no tant per la moralitat, buscar la satisfacció màxima per la màxima de gent possible. Les seves influències van ser notables amb Stuart Mill, Peter Singer i altres personalitats del món britànic i utilitarista.
