Argumentació
Sovint es considera que una argumentació és un conjunt d'arguments en suport d'una tesi. Tot completant aquesta noció amb les aportacions de la pragmadialèctica es pot definir: “L’argumentació és una activitat verbal, social i racional destinada a convèncer un crític raonable de l’acceptabilitat d’un punt de vista tot presentant una constel•lació de proposicions que justifiquen o refuten la proposició expressada en el punt de vista” (van Eemeren, Grootendorst i Henkemans)
L'argumentació és alhora un procés (quelcom que es fa per defensar o atacar un punt de vista) i un producte (conjunt d'elements, especialment arguments que dónen suport a aquest punt de vista). Com a procés, una argumentació té les fases següents: - Confrontació: Es palesa la diferència de punts de vista. - Obertura:Les persones interlocutores decideixen discutir i acorden les regles. - Argumentació: Les parts expressen els arguments i presenten i responen objeccions. - Clausura: Una part assoleix la seva fita, l’altra concedeix.
No és sinònim de diàleg, sinó que en forma una subclasse, la dels diàlegs argumentatius. Segons Walton, els diàlegs argumentatius poden ser - Diàleg persuassiu. - Investigació. - Negociació. - Recerca d'informació. - Deliberació. - Erístic.
Bibliografia
Van EEMEREN Frans H.; GROOTENDORST, Rob; SNOECK HENKEMANS, Francisca (1996). Fundamentals of Argumentation Theory. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum Associates. VEGA REÑÓN, Luis (2003). Si de argumentar se trata. Barcelona: Montesinos. WALTON, Douglas N. (2006). Fundamentals of Critical Argumentation. New York: Cambridge.
