Anaximandre
Anaximandre (grec: Αναξίμανδρος / Anaxímandros) va ser un filòsof i alquimista grec, que va viure entre el 610 aC i el 546 aC aproximadament, es va interessar per temes científics i filòsofics esperonat pel seu mestre i paisà Tales. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i es suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb el que va participar a la vida política de la ciutat.
Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del mon conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celest, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de Babilònia d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (àpeiron) del que sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilíndrica flotant sense suport al centre de l'univers, encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a traves d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les especies animals inclosa l'home, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals, per una acció reciproca dels elements.
Va morir vers el 546 aC
Obra
Se li atribueix:
- Haver escrit un llibre "de la natura". És molt possible, tanmateix, que el fet d'haver escrit un llibre sigui una interpretació molt posterior i que només hauria pretès, emprant la incipient escriptura, fixar en papir alguna de les eves idees de la natura.
- Haver utilitzat el gnòmon per mesurar el temps i l'altura del Sol amb la seva ombra.
- Haver estat el primer " que va dibuixar sobre un tauler un mapa de la terra habitada", i construir una mena d'esfera on es representaven alguns astres.
- Admetre la pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses. Els escriptors posteriors trobem referències a opinions d'Anaximandre sobre l'astronomia, sobre l'origen dels éssers vius i de l'home, i sobre les causes dels fenòmens metereològics basades en l'observació empírica.
Anaximandre continua el camí de Tales i, d'aquesta manera es comença a interpretar d'una manera més racional la relació de l'home amb l'univers que l'envolta.
També s'atribueix a Anaximandre l'ús del terme ápeiron com a principi i element de les coses existents, i que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món" (el famós αρχή). En Anaximandre, aquest terme podria tenir un significat de " sens fi, indeterminat".
Per tant la realitat ha d'ésser una cosa indeterminada, imprecisa, com un fons originari que només es determina quan es concreta amb les múltiples aparences del món. Aquest concepte suposa un avença en la història de la filosofia, fins ara es buscava l'αρχή de tot l'existent en un element ja existent, és a dir, entén que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Així l'ontologia guanya en asbtracció i obre el camí per a la futura metafísica
