Felicitat: Diferència entre les revisions
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | |||
La '''felicitat''' és un [[sentiment]] agradable de [[satisfacció]] i absència de [[patiment]]. El terme és un dels més importants en [[filosofia]], ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser [[humà]]. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals. | La '''felicitat''' és un [[sentiment]] agradable de [[satisfacció]] i absència de [[patiment]]. El terme és un dels més importants en [[filosofia]], ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser [[humà]]. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals. | ||
Revisió de 12:11, 10 jul 2007
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment. El terme és un dels més importants en filosofia, ja que la seva recerca acostuma a ser l'objectiu primordial de l'ésser humà. Alguns termes que designen estats de l'esperit similars són joia, alegria o benestar. Els seus antònims són la tristor i la pena. La paraula està molt lligada a les experiències personals.
Físicament, està associada a la dopamina, per això certes drogues poden induir artificialment un estat que simula el de la felicitat.
Teories sobre la felicitat
- La felicitat s'obté quan s'aprecia l'ordre de les coses, la justícia, quan s'acompleix el propi deure i se sent que tot va bé. També sorgeix de la contemplació de la bellesa
- Alguns lliguen la felicitat a obtenir un objectiu, en aquest sentit seria un estat temporal, ja que un cop assolida la meta deixaria de ser plaent i caldria buscar-ne una altra. L'eudemonisme és una doctrina propera a aquesta concepció.
- La felicitat s'obté de l'amor, d'estar amb les persones per les quals se sent afecte i es rep estimació
- És l'absència de dolor, patiment i angoixa, la seva definició s'extreu dels seus contraris. Està lligada a l'equilibri en un sentit ampli. L'origen d'aquesta teoria està en Epicur.
- L'utilitarisme lliga la felicitat pròpia a l'aliena i inaugura així la concepció social de la felicitat: l'home no viu sol, no és feliç sinó que és jutjat com a feliç i depèn dels altres per aconsenguir-ho. Si viu en un sistema que aporta grans dosis de patiment als altres, no pot ser feliç
La psicologia positiva
Una de les darreres aportacions al concepte de la felicitat ha estat el de l'anomenada psicologia positiva. La felicitat suma emocions positives i activitats positives (ja que es produeix una identificació entre el sentiment de felicitat i el fet que la causa)
Les emocions positives estan lligades al passat (satisfacció, orgull...), al present (plaer, absorció...) i al futur (esperança, optimisme, confiança...). Poden estar lligades al cos, a la ment o a la societat (segons la clàssica piràmide de necessitats de Maslow).
