88.26.121.179 a 18:19, 16 jul 2007

2007-07-16T18:19:42Z

Pàgina nova

'''Heràclit d'Efes''' (544 aC-484 aC) (en grec antic Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος - ''Herákleitos ho Ephésios'' - ''Herakleitos el Efèso'') fou un [[filòsof]] presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Com amb d'altres presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat del seu pensament són petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en que s'expressa en les cites que n'han quedat, es conegut amb el sobrenom de '''l'obscur''' (en grec antic ὁ Σκοτεινός - ''ho Skoteinós'').

El coneixement que es té de la seva biografia és també limitat. Se sap que va ser deixeble de [[Xenòfanes]], i durant un temps va ser ermità. Heràclit fou mestre de [[Cràtil]], el qual fou (al mateix temps que [[Sòcrates]]) un dels mestres de [[Plató]].

==Filosofia==

Contrariament a d'altres filòsofs presocràtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada d'una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per Heràclit tot es troba en 'estat de flux', com s'exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós; "Panta Rei":

Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει

''Tot flueix, res s'està quiet''

També és coneguda la seva cita afirmant que 'un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu', ja que segons ell, a l'estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin:

Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν,εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν.

''Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.''

Se sol incloure a Heràclit entre els primers filòsofs de la natura, o filòsofs físics (φυσικοί, com els anomenava [[Aristòtil]]), que pensaven que el principi de totes les coses ([[arkhé]]/αργέ) era quelcom material (com l'Aigua per [[Tales de Milet|Tales]], l'aire per [[Anaxímenes]], o el ''To Apeiron'' per a [[Anaximandre de Milet|Anaximandre]]). En realitat, tot i que Heràclit va identificar que aquest principi era el foc, no s'ha d'interpretar en sentit literal sinó com una metàfora: el foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa.

Aquesta permanent mobilitat es fonamenta en una estructura de contraris. L'origen de totes les coses es troba en la contradicció entre els elements contraris que formen la unitat de la natura: [[dia]] - [[nit]], [[guerra]] - [[pau]], [[fred]] - [[calor]],...

Tot aquest flux continu està governat per la llei que tot ho regeix: el logos (λóγος)

Segons ell, l'autèntica naturalesa de les coses està amagada donant a entendre que al coneixement només hi podem arribar amb els ulls de la raó.

Tot i que hi ha moltes similituds entre les filosofies d'Heràclit i [[Parmènides]], tradicionalement les seves doctrines s'han presentat com a contraposades, ja que mentre Heràclit defensava el "tot flueix", el "''Ser''" de Parmènides es defineix com a estàtic, immutable i immòbil.

En l'art, Heràclit se sol representar en una actitud melanconia, i sovint se l'identifica com "el filòsof trist", contraposat a [[Demòcrit]] que es coneix com "el filòsof rialler".

[[Categoria:Filòsofs]]

Heràclit - Historial de revisió

88.26.121.179 a 18:19, 16 jul 2007