Wiki de Filosofia - Contribucions de l’usuari [ca]

Presocràtics

2007-07-16T18:23:03Z

88.26.121.179:

#REDIRECT [[Presocràtic]]

Filòsof

2007-07-16T18:21:24Z

88.26.121.179:

Un '''filòsof''' és una persona que es dedica a la [[filosofia]]. També s'utilitza aquest terme per designar una persona que té estudis de filosofia. En l'antiguitat els filòsofs eren igual que els [[savi]]s, perquè tenien un gran coneixement de tota mena de coses: tant de [[ciència]] i [[matemàtiques]], com de [[valors humans]] i també de [[llengua]]. Els filòsofs intenten donar una explicació de tots els [[coneixement]]s possibles i del lloc que ocupa l'[[home]] en la [[naturalesa]].

"Segons Ciceró, Pitàgores al ser preguntat per Leont, Príncep de Thiasios, sobre quina era la seva saviesa, va dir que cap en particular, sinó que ell era filòsof; i, per indicar què volia dir amb això, va posar una comparació: va dir que als jocs olímpics, uns anaven per l'afany de vèncer i adquirir així honor i glòria; d'altres aprofitaven l'ocasió per comerciar; i d'altres, per fi, no buscaven l'aplaudiment ni el lucre, sinó que es presentaven com a simples espectadors per considerar el que es feia i de quina manera. I va dir que així succeeix amb l'home en general. Alguns homes busquen en aquest món la glòria, d'altres guanys i riqueses, i d'altres es dediquen a contemplar la naturalesa, el que les coses són. I això era per amor a la saviesa; això és, eren com ell, filòsofs."

Text traduït de Casaubon J, ''Historia de la Filosofía'', Ed. Abeledo-Perrot, Pág. 15. Buenos Aires

[[Category:Conceptes]]

Filòsofs

2007-07-16T18:21:09Z

88.26.121.179:

#REDIRECT [[Filòsof]]

Filòsof

2007-07-16T18:20:11Z

88.26.121.179:

#REDIRECT [[Filòsofs]]

Heràclit

2007-07-16T18:19:42Z

88.26.121.179:

'''Heràclit d'Efes''' (544 aC-484 aC) (en grec antic Ἡράκλειτος ὁ Ἐφέσιος - ''Herákleitos ho Ephésios'' - ''Herakleitos el Efèso'') fou un [[filòsof]] presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.

Com amb d'altres presocràtics, l'únic coneixement que ens ha arribat del seu pensament són petits fragments i cites mencionats en obres d'altres autors posteriors. Per aquest motiu, i per la forma enigmàtica en que s'expressa en les cites que n'han quedat, es conegut amb el sobrenom de '''l'obscur''' (en grec antic ὁ Σκοτεινός - ''ho Skoteinós'').

El coneixement que es té de la seva biografia és també limitat. Se sap que va ser deixeble de [[Xenòfanes]], i durant un temps va ser ermità. Heràclit fou mestre de [[Cràtil]], el qual fou (al mateix temps que [[Sòcrates]]) un dels mestres de [[Plató]].

==Filosofia==

Contrariament a d'altres filòsofs presocràtics que l'havien precedit, no creia que la natura estava formada d'una última substància immutable, sinó que defensava que tot es trobava en estat de canvi continu. Per Heràclit tot es troba en 'estat de flux', com s'exemplifica en el que possiblement és el seu aforisme més famós; "Panta Rei":

Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει

''Tot flueix, res s'està quiet''

També és coneguda la seva cita afirmant que 'un home no es pot banyar dos cops en el mateix riu', ja que segons ell, a l'estar tot sotmès a un canvi continu, ni el riu ni l'home seran els mateixos el segon cop que hi passin:

Ποταμοῖς τοῖς αὐτοῖς ἐμβαίνομέν τε καὶ οὐκ ἐμβαίνομεν,εἶμέν τε καὶ οὐκ εἶμεν.

''Creuem i no creuem els mateixos rius, som i no som.''

Se sol incloure a Heràclit entre els primers filòsofs de la natura, o filòsofs físics (φυσικοί, com els anomenava [[Aristòtil]]), que pensaven que el principi de totes les coses ([[arkhé]]/αργέ) era quelcom material (com l'Aigua per [[Tales de Milet|Tales]], l'aire per [[Anaxímenes]], o el ''To Apeiron'' per a [[Anaximandre de Milet|Anaximandre]]). En realitat, tot i que Heràclit va identificar que aquest principi era el foc, no s'ha d'interpretar en sentit literal sinó com una metàfora: el foc està en moviment i canvi constant, com la natura mateixa.

Aquesta permanent mobilitat es fonamenta en una estructura de contraris. L'origen de totes les coses es troba en la contradicció entre els elements contraris que formen la unitat de la natura: [[dia]] - [[nit]], [[guerra]] - [[pau]], [[fred]] - [[calor]],...

Tot aquest flux continu està governat per la llei que tot ho regeix: el logos (λóγος)

Segons ell, l'autèntica naturalesa de les coses està amagada donant a entendre que al coneixement només hi podem arribar amb els ulls de la raó.

Tot i que hi ha moltes similituds entre les filosofies d'Heràclit i [[Parmènides]], tradicionalement les seves doctrines s'han presentat com a contraposades, ja que mentre Heràclit defensava el "tot flueix", el "''Ser''" de Parmènides es defineix com a estàtic, immutable i immòbil.

En l'art, Heràclit se sol representar en una actitud melanconia, i sovint se l'identifica com "el filòsof trist", contraposat a [[Demòcrit]] que es coneix com "el filòsof rialler".

[[Categoria:Filòsofs]]

Aforisme

2007-07-16T18:14:13Z

88.26.121.179:

Un aforisme és una sentencia breu que cal interpretar. Alguns filòsofs de la Grècia antiga utilitzaven els aforismes per expressar allò que era difícil d'explicar. Per exemple són coneguts els aforismes o sentències dels [[set savis]] com "de res massa" o les d'[[Heràclit]].

[[Categoria:Conceptes]]

Gnòmic

2007-07-16T18:12:05Z

88.26.121.179:

Pensament que s'expressa d'una manera amagada, oculta i misteriosa, tot sovint en to profètic. Utilitza [[aforisme|aforismes]].

[[Categoria:Conceptes]]

Gnòmic

2007-07-16T18:11:44Z

88.26.121.179:

Pensament que s'expressa d'una manera amagada, oculta i misteriosa, tot sovint en to profètic. Utilitza [[aforismes]].

[[Categoria:Conceptes]]

Fenòmens

2007-07-16T18:01:22Z

88.26.121.179:

#REDIRECT [[Fenomen]]

Fenomen

2007-07-16T18:00:48Z

88.26.121.179:

És el que se'ns apareix a través de l'[[experiència]].

[[Categoria:Conceptes]]

Fenòmens

2007-07-16T18:00:11Z

88.26.121.179:

#REDIRECT fenomen

Fenòmens

2007-07-16T17:59:57Z

88.26.121.179:

#REDIRECT [fenomen]

Fenomenisme

2007-07-16T17:59:13Z

88.26.121.179:

El que coneixem són [[fenòmens]] (el que s'apareix a través de l'[[experiència]]) i no les coses tal i com són en elles mateixes. Aquesta teoria s'atribueix al filòsof del s.XVIII [[Kant, I]].

[[Categoria:Conceptes]]