Wiki de Filosofia - Contribucions de l’usuari [ca]

Substància

2007-07-07T12:03:18Z

83.50.139.31:

AMINTILIANO: fou el primer en utilitzar el terme de substància.

== ÈPOCA ANTIGA ==

'''GRECS''': Conceben el "ser" o la "realitat" com una presència, això equival a concebre el "ser" com a substància.

'''MILESIS''':

Tales= aigua;

Anaximandre= apeiron;

Anaxímenes= aire;

Heràclit= foc

PRE-SOCRÀTICS: pluralistes i monistes

'''ITÀLIA''':

Pitàgores= nombres

EMPÈDOCLES: La realitat= esfera (4 elements: foc, aire, terra i aigua)
més dues forces còsmiques (amor i odi). ANAXÀGORES: realitat=
llavors (mescles innombrables d'elements).

DEMÒCRIT: realitat=àtoms (infinites partícules indivisibles).

PLATÓ: la substància = les idees.

ARISTÒTIL: substància: causa immanent de l'existència de les coses naturals. És l'essència expressada en la definició. El que no és afirmat d'un subjecte ni es troba en ell. Cosa determinada.
Substància com a categoria del ser: MATÈRIA + FORMA; Hilemorfisme; ÉSSER= SUBSTÀNCIA+ ACCIDENTS ( 9 categories). Substància primera: la que no és afirmada d'un subjecte ni es troba en ell. Quelcom
que podria ser encara que no existís una altre cosa. Subs. 2ona. el que es diu o es pot dir de la substància primera.

== EDAT MITJANA ==

s. XIII TOMÀS D' AQUINO

Subst. Completes: - Raó de l'espècie: àngels.

- Raó de la substantcialitat: no existeix en una altre cosa

Subst. Incompletes: - Raó d'espècie: ànimes humanes

- Raó de substantcialitat: poden existir en una altre cosa.

ESCOLÀSTICS: faran servir substàncies per referir-se a essència.

== ÈPOCA MOPERNA ==

RACIONALISME:

DESCARTES: allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altre cosa per existir (metafísica). Només Déu és veritablement substància; no necessita res més per existir ja que la seva essència implica la seva existència.

LEIBNIZ: El ser que subsisteix en si mateix, és "el que té un principi d'acció en sí mateix". Els predicats han d'estar inclosos en el subjecte

SPINOZA: allò que és en si i és per si mateix, allò a on el concepte no necessita per ser format, del concepte de cap altre cosa.

LOCKE: vol demostrar com s'origina la idea complexa de substància individual. Concebeix que hi hagi fenòmens existents, per dir-ho així, en si mateixos. Ell suposa que hi ha quelcom així com un substracte material, del que no sabem res.

BERKELEY. Ell diu: si ser és percebre, no hi ha sinó "percepció" i subjecte percebut. No hi ha substàncies materials. Però hi ha una causa de les percepcions o idees percebudes, i és la substància
espiritual o 2 subst, activa incorpòria".

HUME: Les subst. no són percebudes pels sentits, no són derivades de les impressions de reflexió, aquestes es resolen en les nostres passions i emocions, cap de les quals pot representar cap substància. La idea de subst. és una serie d'idees simples unides per la imaginació
i a les quals apliquem un nombre particular per mitjà del qual podem
recordar-nos de tal serie. la subst. és una ficció un nom que
no denota res.

KANT: no accepta la idea metafísica de substància. No admet que la idea de substància es resolgui en una col.lecció d'impressions. Accepta la definició de Wolff: la substància és subjecte perdurable i modificable. Kant dedueix el concepte o categoria de substància dels judicis de relació, anomenats categòrics; a ells correspon la categoria de relació anomenada subsistència. El concepte de
substància es "sobreposa" a una multiplicitat, ordenant-la en forma que sigui possible formular judicis sobre entitats que posseeixen certes qualitats. SUBSTÀNCIA=permanència d'allò real en el temps. Kant admet la noció de substància en el pla transcendental; és un dels conceptes que fan possible el coneixement dels objectes naturals.

[[Categoria:Conceptes|Substància]]

Substància

2007-07-07T12:02:33Z

83.50.139.31:

AMINTILIANO: És el lr. en utilitzar el terme de substància.

== ÈPOCA ANTIGA ==

'''GRECS''': Conceben el "ser" o la "realitat" com una presència, això equival a concebre el "ser" com a substància.

'''MILESIS''':

Tales= aigua;

Anaximandre= apeiron;

Anaxímenes= aire;

Heràclit= foc

PRE-SOCRÀTICS: pluralistes i monistes

'''ITÀLIA''':

Pitàgores= nombres

EMPÈDOCLES: La realitat= esfera (4 elements: foc, aire, terra i aigua)
més dues forces còsmiques (amor i odi). ANAXÀGORES: realitat=
llavors (mescles innombrables d'elements).

DEMÒCRIT: realitat=àtoms (infinites partícules indivisibles).

PLATÓ: la substància = les idees.

ARISTÒTIL: substància: causa immanent de l'existència de les coses naturals. És l'essència expressada en la definició. El que no és afirmat d'un subjecte ni es troba en ell. Cosa determinada.
Substància com a categoria del ser: MATÈRIA + FORMA; Hilemorfisme; ÉSSER= SUBSTÀNCIA+ ACCIDENTS ( 9 categories). Substància primera: la que no és afirmada d'un subjecte ni es troba en ell. Quelcom
que podria ser encara que no existís una altre cosa. Subs. 2ona. el que es diu o es pot dir de la substància primera.

== EDAT MITJANA ==

s. XIII TOMÀS D' AQUINO

Subst. Completes: - Raó de l'espècie: àngels.

- Raó de la substantcialitat: no existeix en una altre cosa

Subst. Incompletes: - Raó d'espècie: ànimes humanes

- Raó de substantcialitat: poden existir en una altre cosa.

ESCOLÀSTICS: faran servir substàncies per referir-se a essència.

== ÈPOCA MOPERNA ==

RACIONALISME:

DESCARTES: allò que existeix de tal manera que no necessita de cap altre cosa per existir (metafísica). Només Déu és veritablement substància; no necessita res més per existir ja que la seva essència implica la seva existència.

LEIBNIZ: El ser que subsisteix en si mateix, és "el que té un principi d'acció en sí mateix". Els predicats han d'estar inclosos en el subjecte

SPINOZA: allò que és en si i és per si mateix, allò a on el concepte no necessita per ser format, del concepte de cap altre cosa.

LOCKE: vol demostrar com s'origina la idea complexa de substància individual. Concebeix que hi hagi fenòmens existents, per dir-ho així, en si mateixos. Ell suposa que hi ha quelcom així com un substracte material, del que no sabem res.

BERKELEY. Ell diu: si ser és percebre, no hi ha sinó "percepció" i subjecte percebut. No hi ha substàncies materials. Però hi ha una causa de les percepcions o idees percebudes, i és la substància
espiritual o 2 subst, activa incorpòria".

HUME: Les subst. no són percebudes pels sentits, no són derivades de les impressions de reflexió, aquestes es resolen en les nostres passions i emocions, cap de les quals pot representar cap substància. La idea de subst. és una serie d'idees simples unides per la imaginació
i a les quals apliquem un nombre particular per mitjà del qual podem
recordar-nos de tal serie. la subst. és una ficció un nom que
no denota res.

KANT: no accepta la idea metafísica de substància. No admet que la idea de substància es resolgui en una col.lecció d'impressions. Accepta la definició de Wolff: la substància és subjecte perdurable i modificable. Kant dedueix el concepte o categoria de substància dels judicis de relació, anomenats categòrics; a ells correspon la categoria de relació anomenada subsistència. El concepte de
substància es "sobreposa" a una multiplicitat, ordenant-la en forma que sigui possible formular judicis sobre entitats que posseeixen certes qualitats. SUBSTÀNCIA=permanència d'allò real en el temps. Kant admet la noció de substància en el pla transcendental; és un dels conceptes que fan possible el coneixement dels objectes naturals.

[[Categoria:Conceptes|Substància]]

El show de Truman

2007-07-07T12:01:56Z

83.50.139.31:

(1998) dirigida per Peter Weir

Protagonistes: Jim Carrey és Truman Burbank, Laura Linney és Meryl/Hanna Gill, Blair Slater és el jove Truman

Resum: Truman és un home que viu, sense saber-ho, una vida falsa. El seu pare, un productor de televisió fracassat, el va utilitzar per tenir èxit i guanyar diners. Truman viu en una petita ciutat i treballa com a venedor d'una companyia d'assegurances. Té una dona normal i corrent, els veïns també són, aparentment, gent normal i corrent. Però, Truman ignora el fet que el lloc on viu és un gran estudi de televisió, amb càmeres amagades per tot arreu, i que la resta de la gent que hi viu són actors, que desenvolupen els seus papers en el serial de televisió més popular del món: ''El show de Truman''. Truman pensa que és un home ordinari amb una vida ordinària i no té n'hi idea que l'exploten. Fins que arriba un dia en què les coses comencen a fallar i Truman comença a sospitar de la realitat, de la seva vida i de tot el que l'envolta. Truman desitja veure el món que hi ha més enllà de la ciutat on viu, i aleshores descobreix que no tot és el que sembla ser.

[[Categoria:Cinema]]

El show de Truman

2007-07-07T12:01:28Z

83.50.139.31:

(1998) dirigida per Peter Weir

Protagonistes: Jim Carrey és Truman Burbank, Laura Linney és Meryl/Hanna Gill, Blair Slater és el jove Truman

Resum: Truman és un home que viu, sense saber-ho, una vida falsa. El seu pare, un productor de televisió fracassat, el va utilitzar per tenir èxit i guanyar diners. Truman viu en una petita ciutat i treballa com a venedor d'una companyia d'assegurances. Té una dona normal i corrent, els veïns també són, aparentment, gent normal i corrent. Però, Truman ignora el fet que el lloc on viu és un gran estudi de televisió, amb càmeres amagades per tot arreu, i que la resta de la gent que hi viu són actors, que desenvolupen els seus papers en el serial de televisió més popular del món: ''El show de Truman''. Truman pensa que és un home ordinari amb una vida ordinària i no té n'hi idea que l'exploten.

Fins que arriba un dia en què les coses comencen a fallar i Truman comença a sospitar de la realitat de la seva vida i de tot el que l'envolta. Truman desitja veure el món que hi ha més enllà de la ciutat on viu, i aleshores descobreix que no tot és el que sembla ser.

[[Categoria:Cinema]]