Wiki de Filosofia - Contribucions de l’usuari [ca]

Nihil

2007-07-21T18:56:52Z

83.36.235.174:

Terme llatí que significa "No res"

Veure: [[Nihilisme]]

[[Categoria:Conceptes]]

Nihilisme

2007-07-21T18:55:08Z

83.36.235.174:

El '''nihilisme''' (del llatí ''Nihil'', no-res) és una posició filosòfica que argumenta que el món, i en especial l'existència humana, no poseeix de manera realment objectiva cap significat, propòsit, veritat comprensible o valor esencial superior. Els nihilistes poden creure una d'aquestes tres coses:

* Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res.
* Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal i com la veiem.
* Que la realitat és [[incognoscible]] (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric.

Segons el ''[http://www.ferratermora.com/ency_filosofo.html Diccionari de Filosofia]'' de [[Ferrater Mora, J]], un dels primers filòsofs, si no el primer, que va utilitzar el terme 'nihilisme' va ser William Hamilton que va considerar que el nihilisme (de [[nihil]] = 'res') és la negació de la [[realitat substancial]]. Segons Hamilton, Hume era un nihilista; en negar que hi ha una realitat substancial, o que hi ha en realitat -o «en la realitat»- substàncies, només es pot sostenir que es coneixen fenòmens. El nihilisme és, des d'aquest punt de vista, idèntic al [[fenomenisme]].

El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «[[nihilisme epistemològic]]», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el [[nihilisme moral]] (negació que hi ha principis morals vàlids), el [[nihilisme metafísic]] (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a [[Gorgies]], segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-.

S'ha parlat així mateix de [[Pirró]] a propòsit del nihilisme; en general, nihilisme i [[escepticisme]], en particular [[escepticisme radical]], han estat sovint examinats juntament, com dos aspectes d'un universal «negacionisme». Ja que l'escepticisme s'ha manifestat moltes vegades com a dubte que hi hagi res permanent en el moviment i el canvi, el nihilisme s'ha entès com l'afirmació de la qual tot canvia contínuament i, a més, de la qual tot varia d'acord amb el subjecte.

[[Categoria:Conceptes]]

Nihilisme

2007-07-21T18:53:17Z

83.36.235.174:

El '''nihilisme''' (del llatí ''Nihil'', no-res) és una posició filosòfica que argumenta que el món, i en especial l'existència humana, no poseeix de manera realment objectiva cap significat, propòsit, veritat comprensible o valor esencial superior. Els nihilistes poden creure una d'aquestes tres coses:

* Que no existeix cap finalitat o propòsit superior. Només hi ha el no-res.
* Que la realitat que experimentem els humans no existeix tal i com la veiem.
* Que la realitat és [[incognoscible]] (no es pot conèixer), per tant, entendre-la serà inútil a la pràctica i sense sentit teòric.

Segons el ''[[Diccionari de Filosofia]]'' de [[Ferrater Mora, J]], un dels primers filòsofs, si no el primer, que va utilitzar el terme 'nihilisme' va ser William Hamilton que va considerar que el nihilisme (de [[nihil]] = 'res') és la negació de la [[realitat substancial]]. Segons Hamilton, Hume era un nihilista; en negar que hi ha una realitat substancial, o que hi ha en realitat -o «en la realitat»- substàncies, només es pot sostenir que es coneixen fenòmens. El nihilisme és, des d'aquest punt de vista, idèntic al [[fenomenisme]].

El nihilisme que parlava Hamilton ha estat anomenat després «[[nihilisme epistemològic]]», a diferència d'altres tipus de nihilisme, com el [[nihilisme moral]] (negació que hi ha principis morals vàlids), el [[nihilisme metafísic]] (pura i simple negació de «la realitat»). Tanmateix, el nihilisme epistemològic i el metafísic han estat equiparats amb freqüència. L'esmentat Hamilton es referia ja a [[Gorgies]], segons el qual no hi ha res -i si hi hagués alguna cosa, seria incognoscible, i si fos cognoscible, seria inexpressable, inefable o incomunicable-.

S'ha parlat així mateix de [[Pirró]] a propòsit del nihilisme; en general, nihilisme i [[escepticisme]], en particular [[escepticisme radical]], han estat sovint examinats juntament, com dos aspectes d'un universal «negacionisme». Ja que l'escepticisme s'ha manifestat moltes vegades com a dubte que hi hagi res permanent en el moviment i el canvi, el nihilisme s'ha entès com l'afirmació de la qual tot canvia contínuament i, a més, de la qual tot varia d'acord amb el subjecte.

[[Categoria:Conceptes]]

Panteisme

2007-07-21T18:51:23Z

83.36.235.174:

El panteisme (en grec: ''pa'', "tot" i ''theos'', "déu": literalment "Déu és tot" i "tot és Déu") és una doctrina filosòfica segons la qual l'Univers, la naturalesa i Déu són equivalents. La llei natural, l'existència i l'univers (la suma de tot el que va ser, és i serà) es representa per mitjà del concepte teològic de "Déu".

El panteisme és la creença que el [[món]] i [[Déu]] són el mateix, és més una creença filosòfica que religiosa. El panenteisme, per la seva part, és la creença que cada criatura és un aspecte o una manifestació de Déu, que és concebut com l'actor diví que exerceix alhora els innombrables papers d'humans, animals, plantes, estrelles i forces de la naturalesa.

El panteisme és incompatible amb la creença en un Déu personal, per això per a alguns és una expressió de l'[[ateisme]].

Tanmateix també aporta un nexe d'unió entre diferents religions, per exemple hi ha poca diferència entre aquesta visió o el Déu cristià omnipresent, o el que per als budistes "l'u és el tot".

== Vegi's també ==

* [[Politeisme]]
* [[Monoteisme]]
* [[Teisme]]
* [[Deisme]]
* [[Pandeisme]]

[[Categoria:Conceptes]]

Alienació

2007-07-21T18:45:09Z

83.36.235.174:

L'alienació és un concepte que caracteritza tant el procés com els resultats de transformar, en determinades condicions històriques, els productes de l'activitat humana i de la societat (productes del treball, diners, relacions socials, etc.), així com les propietats i aptituds de l'home, en quelcom independent d'ells mateixos i que domina sobre ells. Existeixen tres tipus d'alienació:

* Religiosa: Resignació, justificació capitalista; el denomina com "l'opi del poble", la dominació religiosa i consagracion a un [[dogma]], frustra el desenvolupament de l'individualització de la consciència humana.

* Política: Pertanyem a l'Estat. No tots som iguals davant de la [[llei]]. O, contractualment acceptem que "uns siguin més iguals que d'altres".

* Econòmica: El treball ens esclavitza, l'home es converteix en mercaderia, el producte que creem no ens pertany (és aliè a nosaltres).

== Alienació des de [[Marx]] fins a la modernitat tardana ==

L'alienació si bé pot entendre's com una categoria relativa a disfuncions socials de l'individu, troba el seu major ús en la filosofia. També l'alienació caracteritza la transformació de fenòmens i relacions, qualssevol que siguin, en una cosa diferent de la qual en realitat són, l'alteració i deformació, en la consciència dels individus, de les seves autèntiques relacions de vida. Les fonts de la idea d'alienació poden trobar-se també de manera simbòlica en els representants romàntics de la Il·lustració francesa (Rousseau) i alemanya (Goethe, Schiller).

Objectivament, aquesta idea expressava la protesta contra el caràcter antihumanista de les relacions de ''propietat privada''. Aquest aspecte del problema va trobar eco en la filosofia clàssica alemanya, malgrat que en ella es posava èmfasi en altres qüestions. Va ser [[Hegel]] qui la va utilitzar per primera vegada com a negació, en relació amb el real. Marx, que és deutor de la [[filosofia hegeliana]], pren el terme i l'aplica a la materialitat; en concret a l'explotació que patia el proletariat. Karl Marx, que en diferents obres, sobretot en els seus ''Manuscrits econòmic-filosòfics'' (1844), va analitzar amb summa profunditat el problema de l'alienació, perquè aquesta caracteritza les contradiccions d'un determinat nivell de desenvolupament de la societat. Relaciona l'alienació amb l'existència de la propietat privada i de la divisió antagònica del treball. Entesa d'aquesta manera, l'alienació inclou tota l'activitat humana, ja que cada tipus de l'esmentada activitat es converteix en [[monopoli]] d'un grup aïllat de persones.

A les seves obres clàssiques de les dècades de 1850 i 1860, Marx substitueix la categoria d'alienació, que figurava en els seus primers treballs, per tot un sistema de conceptes, entre els quals l'alienació també apareix com a característica concreta de les relacions de producció del capitalisme (fetitxisme de la mercaderia). Actualment, com la majoria dels conceptes filosòfics i institucions socials, l'alienació -com a [[categoria analítica]]- es troba en una [[crisi]] teòrica a causa de les profundes transformacions socials que han donat pas a la societat postmoderna.

== Bibliografia ==

* ''Diccionari soviètic de filosofia''. Edicions Pobles Units, Montevideo, 1965
* ''Diccionari de Sociologia Versió actualitzada'' 1996, Paulinas.
* "Fronteres de l'emancipació" (classes socials a debat) en Actuel Marx, Universitat ARCIS, Santiago de Xile, 2004.

[[Categoria:Conceptes]]

Abstracció

2007-07-21T18:31:22Z

83.36.235.174:

Aptitud humana que ens permet trobar trets comuns dins la diversitat d'allò donat ([[la realitat]]).

El verb grec que es tradueix per 'abstreure', s'usava comunament per designar l'acte de treure alguna cosa d'alguna cosa, separar alguna cosa d'alguna cosa, privar a algú d'alguna cosa, posar una mica a part, arrencar alguna cosa d'alguna cosa, etc. El corresponent nom és que es tradueix per 'abstracció' i que significa l'acció i efecte de «treure», «arrencar», «privar», «separar», etc.

El verb llatí abstraho (abstrahere) es va usar en diversos contexts per designar les operacions de separar, destacar, arrencar del, allunyar-se de, renunciar a, sostreure, etcètera. Exemples de tals usos són: abstrahere.... i sinu patriae = arrencar algú de la seva terra natal; ''abstrahere.... de conspectu matris'' = arrencar algú del pit de la seva mare; ''senectus a rebus gerendis abstrahit'' = la senectut (els vells) es retira dels assumptes públics; ''omnia in duas parts abstracta sunt'' = l'Estat (literalment: els tots) s'havia dividit en dos camps; ''animus a es corpore abstrahit'' = l'ànima es troba separada del cos.

Els termes 'abstreure' i 'abstracció' (o els corresponents vocables grecs i llatins) van ser usats per filòsofs antics i medievals en sentits diversos, encara que d'alguna manera anàlegs, però especialment des d'[[Aristòtil]] aquests termes van començar a adquirir, al costat dels seus usos més corrents, certs significats «tècnics» o «especialitzats». Aquests són els que s'han concretat en la noció d'abstracció com a l'acció i efecte de separar conceptualment alguna cosa d'alguna cosa, això és, de posar alguna cosa (alguna característica o propietat, sobretot) mentalment a part.

Es pot posar a part en aquest sentit una característica o una propietat d'un objecte -per exemple, un determinat color o una determinada forma, de tal o qual determinat objecte-, a fi de considerar aquesta característica o propietat «separadament»; però es pot així mateix posar a part el que s'estima que és una característica o propietat comuna a diversos objectes -per exemple, el color blau de diversos objectes blaus- i considerar llavors el que es posa a part com a una mica «general» o «universal». Es pot així mateix posar a part certs «objectes» -per exemple, el cercle o el triangle, considerats «separadament» dels objectes circulars o triangulars, o de possibles objectes circulars o triangulars (es pot «posar a part» un miriàgon, encara que no hi hagi cap objecte de mil costats).

[[Category:Conceptes|Abstracció]]