<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="ca">
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=81.44.149.241</id>
		<title>Wiki de Filosofia - Contribucions de l’usuari [ca]</title>
		<link rel="self" type="application/atom+xml" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/api.php?action=feedcontributions&amp;feedformat=atom&amp;user=81.44.149.241"/>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Especial:Contribucions/81.44.149.241"/>
		<updated>2026-10-06T20:31:44Z</updated>
		<subtitle>Contribucions de l’usuari</subtitle>
		<generator>MediaWiki 1.25.2</generator>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Pit%C3%A0gores&amp;diff=2697</id>
		<title>Pitàgores</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Pit%C3%A0gores&amp;diff=2697"/>
				<updated>2007-10-12T18:43:42Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Pitàgores de Samos''' (582 aC - 496 aC), en grec: Πυθαγόρας) va ser un [[filòsof]] i matemàtic grec, molt conegut pel Teorema de Pitàgores, pel que és conegut com el &amp;quot;pare dels nombres&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va néixer en l'illa de Samos al Dodecanès. Sent molt jove va viatjar a Mesopotàmia, Egipte i molt possiblement a l'Índia, on va rebre els seus estudis bàsics i eventualment va fundar la seva primera escola.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Durant aquestos viatges assimilà coneixements matemàtics, astronòmics i religiosos. Curiosament va ser contemporani de Buda, Confuci i Lao-Tse, per tant, el seu segle va ser molt important per al desenvolupament de la religió, a banda de, evidentment, la matemàtica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Problemes polítics el van obligar a mudar-se a Crotona(a la Magna Grècia), en el sud d'Itàlia, on va fundar la seva segona escola, una societat secreta amb bases matemàtiques i filosòfiques. Les doctrines d'aquest centre cultural eren regides per regles molt estrictes de conducta. La seva escola estava oberta a homes i dones indistintament, i la conducta discriminatòria estava prohibida. Els seus estudiants pertanyien a totes les races, religions i estrat econòmic i social.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els motius de què Pitàgores sigui per a nosaltres una figura tan fosca són diversos:&lt;br /&gt;
*D'una banda s'han perdut documents de la seua època i entre ells biografies seves (una d'elles feta per Aristòtil).&lt;br /&gt;
*D'altra banda, l'ordre fundada per ell era de tipus comunal i secret. Els coneixements i les propietats eren mantingudes en règim de comunitat i, per tant, no es podia atribuir un descobriment a cap membre concret de l'escola. Així, no parlarem de l'obra de Pitàgores sinó de les contribucions del pitagòrics, encara que en l'antiguitat li les atribuïen totes a ell. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seva escola de pensament afirmava que l'estructura de l'univers era aritmètica i geomètrica, a partir de tot això les matemàtiques es van convertir en una disciplina fonamental per a tota investigació científica. De fet, el lema de l'escola pitagòrica era el de &amp;quot;tot és nombre&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Políticament l'escola pitagòrica era conservadora i tots ells seguien un codi de conducta molt estricte. Eren vegetarians perquè creien en la transmigració de les ànimes i, per tant, no s'havia de sacrificar cap animal, perquè podia ser la nova morada d'un amic mort. Els pitagòrics confiaven molt en la prossecució dels estudis filosòfics i matemàtics com a base moral per a la direcció de la vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pitàgores impartia dos tipus diferents d'ensenyança: un per als membres de l'escola i l'altre per la resta de comunitat ciutadana. És de suposar que les contribucions a la matemàtica les feia al primer tipus.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El vertader nou èmfasi en la matemàtica grega va ser degut als pitagòrics, amb ells la matemàtica es relacionà més estretament amb l'amor per la saviesa que amb les exigències de la vida pràctica, i des d'aleshores roman viva fins a hui aquesta tendència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La purificació de l'ànima dels pitagòrics s'aconseguia d'una banda amb un estricte règim físic i d'altra banda amb ritus que recorden als dels adoradors d'Orfeu i de Dionís, però les harmonies i misteris de la filosofia i de la matemàtica també eren parts essencials d'aquest ritual.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Mai abans ni després ha jugat la matemàtica un paper tan important en la vida i en la religió com entre els pitagòrics. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pitàgores pot ser considerat la persona més influent de la història universal, passa per ser l'introductor de pesos i mesures, descobridor de la teoria musical, inventor de la geometria i l'aritmètica teòrica; el primer a sostenir la forma esfèrica de la terra, a parlar de &amp;quot;teoria&amp;quot; i de &amp;quot;filòsofs&amp;quot;, a postular el buit, a canalitzar el fervor religiós en fervor intel·lectual, a usar el racionament i la definició, a considerar que l'univers era una obra només desxifrable per mitjans matemàtics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A Pitàgores de Samos i a [[Tales de Milet]] se'ls atribueix el començament de la sistematització de la Matemàtica, iniciant els estudis de caire teòric, és a dir, les demostracions basades en lemes i axiomes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Lògica del nombre:==&lt;br /&gt;
Per a Pitàgores l'[[Arkhé]] (ἀρχή)de l'univers és el número. Aquest s'identifica amb el punt geomètric (espai) i amb l'[[àtom|àtom físic]]. Cada cos ve determinat per un conjunt de punts (unitats o àtoms), separats pel buit:&lt;br /&gt;
*1 → el punt&lt;br /&gt;
*2 → la línia&lt;br /&gt;
*3 → el pla&lt;br /&gt;
*4 → el volum&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Del punt se'n deriva la línia, de les línies la superfície, de la superfície els sòlids, dels sòlids els elements i d'aquests totes les altres coses.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El trànsit de la superfície a la solidesa en representa la pluralitat, la suma d'1, 2, 3 i 4 dóna 10 (tetraktys - τετρακτύς), la dècada, que representa l'harmonia, el contingut de la qual és la progressió lògica que porta a ella, i des de la qual es reinicia tot moviment.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==L'ambigüitat pitagòrica:==&lt;br /&gt;
Constituïda com a secta religiosa encarregada de vetllar pels misteris revelats a Pitàgores, i dividida en membres parcialment iniciats, com el rapsoda [[Leurípides de Kalamata]] o Telodedor de Samos, (els &amp;quot;[[acusmàtics (secta grega)|acusmàtics]]&amp;quot;) i totalment iniciats (els &amp;quot;[[matemàtics (secta grega)|matemàtics]]&amp;quot;), el cos de rigorosos coneixements científics d'aquesta escola es mescla amb idees místiques i supersticioses populars molt antigues, vinculades a la màgia numèrica. Aquest tractament [[litúrgia|litúrgic]] justifica la famosa aberració als [[nombre real|nombres reals]], com ([[Nombre π|π]] o arrel quadrada de dos).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El Teorema de Pitàgores ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El teorema que té associat el nom de Pitàgores procedeix dels babilonis, però s'ha suggerit, com a justificació del seu nom que els pitagòrics van ser els primers a donar una demostració, encara que això no es pot comprovar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El misticisme numèric ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No va ser tampoc precisament una creació original dels pitagòrics, per exemple, el nombre set ha sigut destacat des de l'antiguitat per un temor reverent, probablement perquè són set les estrelles errants o planetes, dels quals es derivà la setmana i, per tant, els nostres noms per als dies de la setmana.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pitagòrics no van ser els únics que imaginaren que els nombres senars tenien característiques mascles i els parells femelles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pitagòrics portaven el culte als nombres al seu extrem, basant en ells tant la seua filosofia com el seu mètode de vida.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per a ells:&lt;br /&gt;
* El nombre u és el generador dels nombres i el nombre de la raó.&lt;br /&gt;
* El nombre dos és el primer nombre parell o femella i el nombre de l'opinió.&lt;br /&gt;
* El tres és el primer nombre mascle pròpiament dit o el nombre de l'harmonia, estant composat de la unitat i de la diversitat.&lt;br /&gt;
* El quatre és el nombre de la justícia o de la retribució, i indica l'arranjament de comptes.&lt;br /&gt;
* El cinc és el nombre del matrimoni, unió dels dos primers nombres mascle i femella pròpiament dits.&lt;br /&gt;
* El sis és el nombre de la creació.&lt;br /&gt;
* El deu o ''tetractys'' (τετρακτύς) era el nombre més sagrat de tots, ja que representava el nombre de l'Univers i incloïa la suma de totes les possibles dimensions geomètriques. Hi ha que considerar com un tribut a l'abstracció en la matemàtica pitagòrica el fet que la veneració pel nombre deu no estiguera dictat per l'anatomia de les mans o peus de l'home.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Aritmètica i Cosmologia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els pitagòrics no només establiren l'aritmètica com una branca de la filosofia, sino que pareixien haver-la considerat com la base d'una possible unificació de tots els aspectes del mon al seu voltant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Filolau''' (mort cap al 390 aC) va ser un pitagòric que compartia la veneració per la ''tetractys'' o dècada. Aquesta concepció del nombre deu com el nombre perfecte sembla haver sigut l'inspiradora del primer sistema astronòmic no geocèntric. Filolau suposava que al centre de l'Univers hi havia un foc central al voltant del qual giraven uniformement la Terra i els set planetes (inclosos el Sol i la Lluna). Com només tenia així nou cossos celestes a banda de l'esfera de les estrelles fixes, el sistema de Filolau suposava l'existència d'un desè cos, una &amp;quot;contra-terra&amp;quot; alineada sempre amb la Terra i amb el foc central, i amb el mateix període de revolució diària al voltant del foc central que la Terra. El Sol girava al voltant del foc central amb un període d'un any, les estrelles fixes romanien estacionàries i la Terra tenia durant el seu moviment el mateix hemisferi deshabitat cap al foc central, de manera que els homes mai podien veure el foc central ni la contra-terra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La hipòtesi del moviment circular uniforme que formularen per primera vegada els pitagòrics anava a dominar el pensament astronòmic durant més de 2000 anys i, precisament '''Copèrnic''', quasi 2000 anys més tard, acceptà aquesta hipòtesi sense discussió, i es va referir als pitagòrics per a demostrar que la seua teoria del moviment no era tan nova ni revolucionària.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.pitagores.com Pitagores.com]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xen%C3%B2fanes&amp;diff=2696</id>
		<title>Xenòfanes</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xen%C3%B2fanes&amp;diff=2696"/>
				<updated>2007-10-12T18:35:22Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Xenòfanes d'Elea''' (570 aC - 475 aC) ridiculitza l'antropomorfisme d'Homer i Hesíode. Proclama l'existència d'un [[Déu]] únic, etern, immòbil, intel·ligent, omnipotent i que no s'assembla en res als éssers humans, d'on en dedueix que en el coneixement humà no hi ha certesa, tot són opinions: &amp;quot;allò cert no ho ha sabut mai cap home, ni ho sabrà&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pel que fa a la [[naturalesa]], afirma que el primer principi de totes les coses (arjé) és la terra (o el fang): tot es destrueix periòdicament tornant al fang primitiu, d'on tornen a sortir indefinidament, però l'ésser roman sempre en la mateixa unitat immutable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la '''Escola d'Elea''' (la primera en afirmar en la filosofia la unitat de l'ésser), hi ha com a membres, apart del mateix Xenòfanes (fundador), [[Parmènides]] (principal membre), [[Zenó d'Elea]] i [[Melissos]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Naturalesa&amp;diff=2695</id>
		<title>Naturalesa</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Naturalesa&amp;diff=2695"/>
				<updated>2007-10-12T18:34:39Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''naturalesa''' inclou tot allò que existeix en l'[[univers]], i que no és [[artificial]], o imaginat. Això abasta des de [[partícula subatòmica|partícules subatòmiques]] fins a objectes [[Astronomia|astronòmics]], incloent-hi la [[Terra]], els [[ésser viu|éssers vius]] i els processos que s'hi relacionen. La natura és el subjecte d'estudi de la [[ciència]], que pressuposa que es pot percebre pels sentits o ser analitzada mitjançant lleis matemàtiques estables i lògiques. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El seu nom  ve del llatí ''natura'' (relacionat amb el naixement) i equival al grec ''physis'' (d'on deriva [[física]], entre altres). La concepció llatina és la de &amp;quot;Mare Natura&amp;quot;, un símbol per a la vida en totes les seves formes. Moltes cultures han representat aquest concepte amb déus. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme natura per referir-se al [[medi ambient]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xen%C3%B2fanes&amp;diff=2694</id>
		<title>Xenòfanes</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xen%C3%B2fanes&amp;diff=2694"/>
				<updated>2007-10-12T18:32:45Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Xenòfanes d'Elea''' (570 aC - 475 aC) ridiculitza l'antropomorfisme d'[[Homer]] i [[Hessíode]]. Proclama l'existència d'un [[Déu]] únic, etern, immòbil, intel·ligent, omnipotent i que no s'assembla en res als éssers humans, d'on en dedueix que en el coneixement humà no hi ha certesa, tot són opinions: &amp;quot;allò cert no ho ha sabut mai cap home, ni ho sabrà&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pel que fa a la [[naturalesa]], afirma que el primer principi de totes les coses (arjé) és la terra (o el fang): tot es destrueix periòdicament tornant al fang primitiu, d'on tornen a sortir indefinidament, però l'ésser roman sempre en la mateixa unitat immutable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En la '''Escola d'Elea''' (la primera en afirmar en la filosofia la unitat de l'ésser), hi ha com a membres, apart del mateix Xenòfanes (fundador), [[Parmènides]] (principal membre), [[Zenó d'Elea]] i [[Melissos]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Sofistes&amp;diff=2693</id>
		<title>Sofistes</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Sofistes&amp;diff=2693"/>
				<updated>2007-10-12T18:31:08Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Sofista''' prové del mot grec ''sophos'' que significa &amp;quot;saviesa&amp;quot; o &amp;quot;experiència&amp;quot; en un camp del coneixement.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els filòsofs sofistes eren una mena de mestres ambulants que oferien els seus ensenyaments sovint a canvi de diners.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Eren especialistes en el debat d'idees i preocupats per la definició del significat de les paraules, partien d'una crítica dels valors tradicionals com el bé, la justícia, la veritat, la llei, la bellesa, etc. que consideraven relatius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El mètode o tècnica d'ensenyament de retòrica que usaven, rep el nom d'[[Erística]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Partien dels següents supòsits:&lt;br /&gt;
*La formació de l'individu ho ha d'abastar tot i integrar tots els coneixements.&lt;br /&gt;
*El coneixement és un procés que canvia i avança en el temps.&lt;br /&gt;
*El coneixement té un caràcter relatiu, ja que es fonamenta en les sensacions i aquestes mai es poden expressar en judicis concrets sinó en les diverses opinions dels éssers humans.&lt;br /&gt;
*La validesa absoluta del coneixement és dubtosa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
S'anomena convencionalment &amp;quot;pare de la sofística&amp;quot; a [[Protàgores]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Zen%C3%B3_d%27Elea&amp;diff=2692</id>
		<title>Zenó d'Elea</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Zen%C3%B3_d%27Elea&amp;diff=2692"/>
				<updated>2007-10-12T18:29:47Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Zenó d'Elea''' (490 aC-430 aC), deixeble de [[Parmènides]] i, potser, conegut de [[Melissos]], va passar a la història per les seves [[aporia|apories]],  que es presentaven com a consequències de la concepció parmenidiana de l'ésser. Els arguments de Zenó en defensa del seu mestre se centren en el problema de la pluralitat i en el moviment. (També feu apories en defensa de la hipòtesis de ''la unitat de l'ésser'' (és a dir, en contra de la pluralitat de l'ésser), però no s'ha conservat cap dels arguments d'aquesta segona classe)).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Pel que fa al problema de la pluralitat i la percepció sensible, hi ha força testimonis dels seu plantejament.  En aquest destaca l'exemple de la faneca de blat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Pel que fa al moviment, destaca l'aporia d'Aquil·les i la tortuga.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El ressó d'aquestes apories ha durat fins a la nostra època, que sens dubte ha motivat la [[matemàtica]] i la [[física]], a més de plantejar les oposicions entre sensació, experiència i raó.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Melissos&amp;diff=2691</id>
		<title>Melissos</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Melissos&amp;diff=2691"/>
				<updated>2007-10-12T18:28:27Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Melissos de Samos.''' Filòsof de l'escola d'Elea, almirall de Samos, que visqué en el segle V a.C.. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Del poc que es sap de la seva vida, hom sap amb certesa que fou almirall de Samos, i que dirigia una flota de vaixells d'aquest país, la seva pàtria, la qual derrotà les tropes de Pèricles i d'Atenes en una batalla.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sembla evident que Melissos fou conegut i deixeble de [[Parmènides]] i [[Zenó d'Elea]], doncs coneixia les doctrines de l'escola d'Elea (ja fos per testimoni directe o indirecte), i era contemporani d'ambdós. En canvi, que tingués relació personal amb [[Sòcrates]] i [[Plató]] és improbable, no per motius cronològics, sinó per la situació de guerra entre Samos i Atenes, que fa poc creïble el contacte entre aquests dos últims filòsofs i el nostre protagonista.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seva filosofia es conserva en uns fragments del seu escrit &amp;quot;Sobre la natura, o sobre l'ens&amp;quot; (transmesos pel filòsof Simplici (no confondre amb el bisbe [[Simplici]])) i, sobretot, pel tractat anònim &amp;quot;''Sobre Melissos, [[Xenòfanes]] i [[Gòrgies]]''&amp;quot;. Encara que no tenim molta informació sobre Melissos, filòsof de caire una mica secundari, sí podem fer-nos algunes idees del seu pensament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Melissos representa una continuïtat molt fidel al pensament de Parmènides, si bé hi ha de fet algunes diferències notables entre aquest últim i el nostre filòsof. Al igual que Parmènides, nega la pluralitat d'éssers (afirmant un sol ésser únic) i també nega el moviment (afirmant, com Parmènides i Zenó, que &amp;quot;l'únic ésser&amp;quot; està immòbil en l'espai, no poden moure's &amp;quot;cap enlloc&amp;quot;). També afirma que l'ésser únic no admet divisions (és &amp;quot;compacte&amp;quot;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A diferència de Parmènides, no obstant, afirma que l'ésser és ''material i infinit''; és a dir, mentre que el principal pensador de l'escola d'Elea afirma que l'ésser és immaterial i &amp;quot;en forma d'esfera&amp;quot;, Melissos afirma que l'ésser és format per matèria (i per tant, hom suposa, l'ésser d'aquest almirall coincideix amb l'univers, és a dir, ''no és pas extern a ell de cap manera (segons Melissos)'') i, també, nega el caràcter finit i esfèric d'aquest, afirmant que &amp;quot;l'ésser és infinit&amp;quot; (el no-ésser no pot limitar a l'ésser; per tant, aquest no té límits d'extensió, s'allarga a l'infinit; i no com Parmènides que, tot i negar-li el moviment, el concep &amp;quot;com a finit i amb límits&amp;quot;).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En alguns dels seus fragments, en què parla del ''relativisme'' dels sentits, ja anuncia idees que apareixeran en la teoria dels àtoms que desenvolupà [[Demòcrit]], i en les teories relativistes de [[Protàgores]]. No obstant, si bé Melissos admet la relativitat i pluralitat del coneixement, ho fa creient que és ''una pluralitat fictícia'', aparent, falsa; només l'ésser únic existeix. Així, els sentits són una font de coneixement falsa, mentre que el coneixement (de l'ésser únic) és (l'únic) coneixement possible, real i indubtable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Aristòtil]] enseguida manifestà aversió per Melissos (i, també, per Zenó d'Elea). És sabut, per exemple, que la raó per la que Aristòtil no acceptés mai gens el pensament del darrer filòsof de l'escola d'Elea, era perquè, aquest últim, creia que l'infinit era material, mentre que Aristòtil creia, més d'acord amb Parmènides, que &amp;quot;l'únic que podia ser infinit&amp;quot; era precisament allò immaterial, o sigui, les formes aristotèliques. (Tampoc s'ha de descartar el fet que &amp;quot;el filòsof&amp;quot; no podia veure a Melissos ni en pintura perquè eren, precisament, de dues nacions enemigues, Atenes i Samos respectivament).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hom pot fer un llistat, exposat en el llibre de l'anònim, sobre les característiques de l'ésser &amp;quot;parmenidi&amp;quot; de Melissos: l'ésser &amp;quot;és etern, infinit, únic, homogeni, immòbil, i no pot sentir pas ni pena ni cap emoció&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Respecte a l'últim punt mencionat, es pot tenir algun dubte sobre si Melissos veia, del seu Ésser material i infinit, algun tipus d'antropormització, (tipus déu monoteista per entendre'ns ([[monoteisme]])). En un dels seus fragments, Melissos diu exactament que &amp;quot;ell (l'ésser) no pot morir, ni tampoc envellir, perquè, si en deu mil anys tingués que transformar-se, ''ni que fos un sol pèl'', al llarg del temps acabaria destruint-se del tot&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les evolucions que Melissos feu en Parmènides no tingueren gaire o cap rastre en el futur. Amb poques dècades comptà, com hem dit, amb l'oposició d'Aristòtil, i a més, els pocs detalls que es saben de les seves teories, (i el fet, naturalment, que sempre estigué sota l'ombra de Parmènides) feu que l'almirall tingué molt poc ressò en la filosofia futura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Bibliografia==&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Història de la filosofia grega&amp;quot;, Luciano de Crescenzo, primera part.&lt;br /&gt;
* Enciclopèdia Catalana (definició de Melissos).&lt;br /&gt;
* &amp;quot;Historia de la filosofia&amp;quot;, Julián Marias.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Parm%C3%A8nides&amp;diff=2690</id>
		<title>Parmènides</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Parm%C3%A8nides&amp;diff=2690"/>
				<updated>2007-10-12T18:23:03Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Parmènides d'Elea''' (570 aC - 475 aC, en grec Παρμενίδης) fou un dels [[filosofia|filòsofs]] més importants de l'antiga Grècia (pertany al gran grup dels [[Filòsofia presocràtica|presocràtics]]). Recollint la contraposició de [[Xenòfanes]] entre certesa i opinió, considera que l'únic camí per arribar a la veritat és la raó. El que ens ofereixen els sentits són pures aparences: només des de la raó podem entendre l'autèntica naturalesa de les coses. Fou alumne de [[Xenòfanes]], mestre de [[Zenó d'Elea]] i, sembla, mestre de [[Melissos]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==L'ésser i el no ésser==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Partint de la màxima &amp;quot;L'ésser és i el no ésser no és&amp;quot; desenvolupa una teoria de l'[[ontologia]] que ha perdurat segles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Segons ell l'ésser, per definició, ha de ser únic, perquè si hi hagués dos éssers (o més) entre ells, per a distingir-ne un de l'altre, caldria que enmig hi hagués el no ésser, cosa impossible perquè el no ésser no és (no existeix).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Pel mateix motiu l'ésser ha de ser infinit, il·limitat, o estaria envoltat pel no ésser. Igualment ha de ser etern, ja que si deixés de ser ésser seria no ésser, absurd lògic.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta eternitat i immutabilitat de l'ésser li fa dir que tots el canvis són fruit de l'engany dels sentits, canvien les coses singulars però no la substància, l'ésser. [[Plató]] recollí aquesta doctrina, radicalment oposada a la d'[[Heràclit]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Epistemologia==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Vies de coneixement segons Parmènides:&lt;br /&gt;
#La via de la veritat - l'ésser és i el no ésser no és.&lt;br /&gt;
#La via de l'opinió - l'ésser i el no ésser són (els sentits ens enganyen).&lt;br /&gt;
#La via impracticable - l'ésser i el no ésser no són.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=G%C3%B2rgies&amp;diff=2689</id>
		<title>Gòrgies</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=G%C3%B2rgies&amp;diff=2689"/>
				<updated>2007-10-12T18:20:46Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Gòrgies de Leontins''' (Gorgias, Γοργίας)  fou un orador i filòsof grec. Nasqué a Leontins (Sicília) cap a l'any 485 aC (era més gran d'edat que l'orador [[Antífon]] o Antifó que va néixer al voltant del 480 aC o 479 aC). Se li atribueix una vida de més de 100 anys i hauria mort una mica després de [[Sòcrates]]. Fou germà del metge Heròdic, que va gaudir també de certa fama. Va tenir suposadament alguns enfrontaments personals amb [[Plató]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L'any 427 aC fou enviat a Atenes perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra Siracusa. Tant a Atenes com a altres ciutats gregues tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Va tornar a Leontins i després altre cop a Grècia on va viure els seus darrers anys a Atenes i a Larissa de Tessàlia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tingué relació amb [[Empèdocles]], amb qui les seves ensenyances assoliren una ressonància extraordinària. Influí en [[Sòcrates]] quant a la seva forma de parlar i expressar-se. Nega qualsevol tipus de veritat objectiva i a més les normes morals que són diferents en cada poble i que canvien. El seu escepticisme va més enllà que el de [[Protàgores]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ell destacà a causa d'aquest tema, la importància de la paraula i de l'art de la retòrica, que ensenya a  manejar-la. Segons Gòrgies la paraula és l'única capaç de transformar la realitat. Car és ella la que la inventa, la modifica i la comunica.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El propòsit de les seves argumentacions és mostrar el caràcter d'aparences de la realitat, i la [[naturalesa]] empírica o sensista del coneixement.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A través d'un seguit de dilemes va mostrant com rebutja les posicions de l'oponent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Educat a l'escola d'Elea ([[Parmènides]]) sembla que defensava tres tesis:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*No existeix res.&lt;br /&gt;
*Si existís alguna cosa, no es podria conèixer.&lt;br /&gt;
*Si existís alguna cosa i es pogués conèixer, no es podria comunicar.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per ell, &amp;quot;''la veritat és la capacitat de persuadir amb la paraula''&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Tot i que potser Gòrgies es desinteressà bastant per la política (teòrica i pràctica), és indubtable que les tesis d'aquest sofista influïren sobre el pensament polític de personatges com Alcidames, Cal·licles, Polos i [[Aspàsia de Milet]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En tot cas, és un fet històric que Gòrgies escriví un discurs oratori que un cop pronunciat (potser per ell mateix) davant l'assemblea d'Atenes, convencé a la capital grega per a fer, amb èxit, la guerra contra Siracusa (en defensa de la ciutat de Leontins). L'èxit d'aquesta empresa bèlica feu augmentar notablement la fama de Gòrgies com a orador davant dels atenesos.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va escriure &amp;quot;Sobre la natura&amp;quot; obra també coneguda com &amp;quot;Sobre el que és i el que no és&amp;quot;, el 444 aC.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Paradoxa_de_Prot%C3%A0gores&amp;diff=2688</id>
		<title>Paradoxa de Protàgores</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Paradoxa_de_Prot%C3%A0gores&amp;diff=2688"/>
				<updated>2007-10-12T18:16:51Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''paradoxa de [[Protàgores]]''' és una anècdota atribuïda al [[filòsof]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]], tal com demostrà [[Kurt Gödel]], seguint les propostes de [[David Hilbert]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un estudiant, Euatle, volia anar a les lliçons de [[retòrica]] del filòsof, per poder exercir d'[[advocat]], però no tenia diners per pagar-les. Va parlar amb Protàgores, i aquest va veure que semblava un noi molt llest. Acceptà la seva assistència amb la condició de pagar els [[honorari]]s quan guanyés el primer [[plet]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Euatle va acabar la seva formació seguint les lliçons de Protàgores, però després decidí no exercir d'advocat, i per tant, no pagar. Protàgores reclamava els honoraris, però l'estudiant deia que no tenia cap obligació de pagar, doncs no havia guanyat el primer cas. Davant l'amenaça d'un plet judicial es volia fer càrrec de la defensa i argumentava:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
«Si anem a judici i jo guanyo, per manament judicial no t'hauré de pagar, i si perdo tampoc, doncs no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condició. No anem a judici, Protàgores, perdràs.»&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Protàgores, que era expert en veure les dues cares d'una qüestió, li respongué:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
«Si anem a judici, i jo guanyo, per manament judicial hauràs de pagar, mentre que, si perdo, hauràs guanyat el teu primer plet, i segons el nostre pacte hauràs de pagar.»&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
* http://www.xtec.cat/~lvallmaj/agora/protagor.htm&lt;br /&gt;
* http://www.epsilones.com/paginas/t-paradojas.html#paradojas-pleitohonorarios &lt;br /&gt;
* http://independencia.blogia.com/2004/051902-protagoras-y-el-cristal-con-que-se-mira-.php &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Paradoxa_de_Prot%C3%A0gores&amp;diff=2687</id>
		<title>Paradoxa de Protàgores</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Paradoxa_de_Prot%C3%A0gores&amp;diff=2687"/>
				<updated>2007-10-12T18:15:23Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;La '''paradoxa de [[Protàgores]]''' és una anècdota atribuïda al [[filòsof]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]], tal com demostrà [[Kurt Gödel]], seguint les propostes de [[David Hilbert]]:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Un estudiant, Euatle, volia anar a les lliçons de [[retòrica]] del filòsof, per poder exercir d'[[advocat]], però no tenia diners per pagar-les. Va parlar amb Protàgores, i aquest va veure que semblava un noi molt llest. Acceptà la seva assistència amb la condició de pagar els [[honorari]]s quan guanyàs el primer [[plet]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Euatle va acabar la seva formació seguint les lliçons de Protàgores, però després decidí no exercir d'advocat, i per tant, no pagar. Protàgores reclamava els honoraris, però l'estudiant deia que no tenia cap obligació de pagar, doncs no havia guanyat el primer cas. Davant l'amenaça d'un plet judicial es volia fer càrrec de la defensa i argumentava:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
«Si anam a judici i jo guany, per manament judicial no t'hauré de pagar, i si perd tampoc, doncs no hauré guanyat el meu primer plet, i aquesta era la nostra condició. No anem a judici, Protàgores, perdràs.»&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Protàgores, que era expert en veure les dues cares d'una qüestió, li respongué:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
«Si anam a judici, i jo guany, per manament judicial hauràs de pagar, mentre que, si perd, hauràs guanyat el teu primer plet, i segons el nostre pacte hauràs de pagar.»&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
* http://www.xtec.cat/~lvallmaj/agora/protagor.htm&lt;br /&gt;
* http://www.epsilones.com/paginas/t-paradojas.html#paradojas-pleitohonorarios {{es}}&lt;br /&gt;
* http://independencia.blogia.com/2004/051902-protagoras-y-el-cristal-con-que-se-mira-.php {{es}}&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Prot%C3%A0gores&amp;diff=2686</id>
		<title>Protàgores</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Prot%C3%A0gores&amp;diff=2686"/>
				<updated>2007-10-12T18:14:44Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Protàgores d'Abdera''' (Πρωταγόρας en grec, aprox. 486 aC - 411 aC) va ser un [[filòsof]] [[presocràtic]] de l'Antiga Grècia. Partint d'[[Heràclit]], pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits. (És molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protàgores utilitzés arguments de [[Demòcrit]] i [[Heràclit]], dels quals era deixeble o coneixedor de llurs doctrines).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se li atribueix una cèlebre [[paradoxa de Protàgores|paradoxa]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]]. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més escepticisme i relativisme que no pas nihilisme. En tot cas, Protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopèdics, retòrics, filosòfics, ontològics, etcetra. (Al contrari de Gòrgies, qui afirma que la retòrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut sinó com a arma per aconseguir &amp;quot;qualsevol meta&amp;quot;, sense especificar molt clarament si una utilització per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'entès en retòrica i art del llenguatge).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquest escepticisme en relació al coneixement [[Home|humà]] el concreta en la frase:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''&amp;quot;L'home és la mesura de totes les coses&amp;quot;''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Aquesta frase, però, és un relativisme menys extrem que el de [[Gòrgies]], doncs Protàgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retòrica és un mitjà no per a negar-la sinó més aviat per a expressar-la).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Protàgores és conegut per haver fet, contemporàniament amb [[Sòcrates]], una crítica de la religió grega d'Homer. En el seu llibre &amp;quot;Sobre els déus&amp;quot; afirma textualment:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''&amp;quot;Quan als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, doncs hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana&amp;quot;.''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta postura agnòstica li feu ésser condemnat per la justícia d'Atenes. Segons una versió, fou condemnat al desterrament i acceptà la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, morí accidentalment en un naufragi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sobre la postura ontològica (o sigui, de l'ésser) de Protàgores, no se'n tenen gaires exemples. Sembla que Protàgores admet l'existència de l'ésser, però, a diferència de Parmènides, nega tant la unitat com la immutabilitat; en contra, afirma tant la pluralitat de formes de l'ésser com el canvi (i moviment) d'aquest. Indubtablement, la ontologia de Protàgores, pel poc que se'n sap, és molt semblant al &amp;quot;panta rei&amp;quot; d'Heràclit i de Demòcrit (de fet, és molt probable que conegués les teories d'ambdós filòsofs, i fins i tot que en fes una defensa implícita de les teories d'ambdós presocràtics en les seves obres).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui diu que Protàgores fou mestre i instructor de [[Sòcrates]], almenys durant un curt temps. En tot cas, és indubtable que, almenys fins a cert punt, [[Plató]] i [[Aristòtil]] conegueren i discutiren (sovint amb un radical desacord) les obres filosòfiques del savi d'Abdera. De fet, si Plató i Aristòtil haguessin ignorat en comptes de discutit les teories de Protàgores, avui en dia, esperablement, Protàgores seria molt menys conegut fins i tot del poc coneixement que se'n té actualment. [[Antímeros]] s'esmenta com un dels seus deixebles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Font d'informació: &amp;quot;Iniciació a la història de la filosofia&amp;quot; (diversos autors), Ed. Alhambra. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Prot%C3%A0gores&amp;diff=2685</id>
		<title>Protàgores</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Prot%C3%A0gores&amp;diff=2685"/>
				<updated>2007-10-12T18:13:44Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Protàgores d'Abdera''' (Πρωταγόρας en grec, aprox. 486 aC - 411 aC) va ser un [[filòsof]] [[presocràtic]] de l'Antiga Grècia. Partint d'[[Heràclit]], pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits. (És molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protàgores utilitzés arguments de [[Demòcrit]] i [[Heràclit]], dels quals era deixeble o coneixedor de llurs doctrines).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se li atribueix una cèlebre [[paradoxa]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]]. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més escepticisme i relativisme que no pas nihilisme. En tot cas, Protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopèdics, retòrics, filosòfics, ontològics, etcetra. (Al contrari de Gòrgies, qui afirma que la retòrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut sinó com a arma per aconseguir &amp;quot;qualsevol meta&amp;quot;, sense especificar molt clarament si una utilització per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'entès en retòrica i art del llenguatge).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquest escepticisme en relació al coneixement [[Home|humà]] el concreta en la frase:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''&amp;quot;L'home és la mesura de totes les coses&amp;quot;''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Aquesta frase, però, és un relativisme menys extrem que el de [[Gòrgies]], doncs Protàgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retòrica és un mitjà no per a negar-la sinó més aviat per a expressar-la).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Protàgores és conegut per haver fet, contemporàniament amb [[Sòcrates]], una crítica de la religió grega d'Homer. En el seu llibre &amp;quot;Sobre els déus&amp;quot; afirma textualment:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''&amp;quot;Quan als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, doncs hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana&amp;quot;.''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta postura agnòstica li feu ésser condemnat per la justícia d'Atenes. Segons una versió, fou condemnat al desterrament i acceptà la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, morí accidentalment en un naufragi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sobre la postura ontològica (o sigui, de l'ésser) de Protàgores, no se'n tenen gaires exemples. Sembla que Protàgores admet l'existència de l'ésser, però, a diferència de Parmènides, nega tant la unitat com la immutabilitat; en contra, afirma tant la pluralitat de formes de l'ésser com el canvi (i moviment) d'aquest. Indubtablement, la ontologia de Protàgores, pel poc que se'n sap, és molt semblant al &amp;quot;panta rei&amp;quot; d'Heràclit i de Demòcrit (de fet, és molt probable que conegués les teories d'ambdós filòsofs, i fins i tot que en fes una defensa implícita de les teories d'ambdós presocràtics en les seves obres).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui diu que Protàgores fou mestre i instructor de [[Sòcrates]], almenys durant un curt temps. En tot cas, és indubtable que, almenys fins a cert punt, [[Plató]] i [[Aristòtil]] conegueren i discutiren (sovint amb un radical desacord) les obres filosòfiques del savi d'Abdera. De fet, si Plató i Aristòtil haguessin ignorat en comptes de discutit les teories de Protàgores, avui en dia, esperablement, Protàgores seria molt menys conegut fins i tot del poc coneixement que se'n té actualment. [[Antímeros]] s'esmenta com un dels seus deixebles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Font d'informació: &amp;quot;Iniciació a la història de la filosofia&amp;quot; (diversos autors), Ed. Alhambra. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Prot%C3%A0gores&amp;diff=2684</id>
		<title>Protàgores</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Prot%C3%A0gores&amp;diff=2684"/>
				<updated>2007-10-12T18:12:58Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Protàgores d'Abdera''' (Πρωταγόρας en grec, aprox. 486 aC - 411 aC) va ser un [[filòsof]] [[presocràtic]] de l'Antiga Grècia. Partint d'[[Heràclit]], pensa que tot està regit per una influència permanent de partícules i que el moviment no és possible sense l'existència de contraris. És per això que veu l'oposició i la contradicció com els veritables principis de la realitat, de manera que l'ésser efectivament real és aquell que es manifesta pels nostres sentits. (És molt probable que, en aquest punt de la seva doctrina, Protàgores utilitzés arguments de [[Demòcrit]] i [[Heràclit]], dels quals era deixeble o coneixedor de llurs doctrines).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Se li atribueix una cèlebre [[paradoxa de Protàgores|paradoxa]], que ben bé podria il·lustrar la tesi contemporània segons la qual alguns problemes són [[problema indecidible|indecidibles]]. Es pot interpretar, però, que aquest coneixement és més escepticisme i relativisme que no pas nihilisme. En tot cas, Protàgores, mantenint el seu relativisme, afirma que la virtut es pot aconseguir si es tenen els adequats coneixements de diferents tipus: enciclopèdics, retòrics, filosòfics, ontològics, etcetra. (Al contrari de Gòrgies, qui afirma que la retòrica i la saviesa en general no estan per aconseguir la virtut sinó com a arma per aconseguir &amp;quot;qualsevol meta&amp;quot;, sense especificar molt clarament si una utilització per a una mala finalitat es pot permetre, o no, a l'entès en retòrica i art del llenguatge).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquest escepticisme en relació al coneixement [[Home|humà]] el concreta en la frase:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''&amp;quot;L'home és la mesura de totes les coses&amp;quot;''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(Aquesta frase, però, és un relativisme menys extrem que el de [[Gòrgies]], doncs Protàgores afirma clarament com la virtut es pot assolir i la retòrica és un mitjà no per a negar-la sinó més aviat per a expressar-la).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Protàgores és conegut per haver fet, contemporàniament amb [[Sòcrates]], una crítica de la religió grega d'Homer. En el seu llibre &amp;quot;Sobre els déus&amp;quot; afirma textualment:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
''&amp;quot;Quan als déus, jo no puc dir si existeixen o no, ni tampoc quina pugui ésser la seva forma, doncs hi ha molts impediments per a poder-ho saber amb seguretat: l'obscuritat de l'assumpte i la brevetat de la vida humana&amp;quot;.''&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta postura agnòstica li feu ésser condemnat per la justícia d'Atenes. Segons una versió, fou condemnat al desterrament i acceptà la condemna, tot i que, mentre marxava exiliat d'Atenes cap a Siracusa, morí accidentalment en un naufragi.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sobre la postura ontològica (o sigui, de l'ésser) de Protàgores, no se'n tenen gaires exemples. Sembla que Protàgores admet l'existència de l'ésser, però, a diferència de Parmènides, nega tant la unitat com la immutabilitat; en contra, afirma tant la pluralitat de formes de l'ésser com el canvi (i moviment) d'aquest. Indubtablement, la ontologia de Protàgores, pel poc que se'n sap, és molt semblant al &amp;quot;panta rei&amp;quot; d'Heràclit i de Demòcrit (de fet, és molt probable que conegués les teories d'ambdós filòsofs, i fins i tot que en fes una defensa implícita de les teories d'ambdós presocràtics en les seves obres).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui diu que Protàgores fou mestre i instructor de [[Sòcrates]], almenys durant un curt temps. En tot cas, és indubtable que, almenys fins a cert punt, [[Plató]] i [[Aristòtil]] conegueren i discutiren (sovint amb un radical desacord) les obres filosòfiques del savi d'Abdera. De fet, si Plató i Aristòtil haguessin ignorat en comptes de discutit les teories de Protàgores, avui en dia, esperablement, Protàgores seria molt menys conegut fins i tot del poc coneixement que se'n té actualment. [[Antímeros]] s'esmenta com un dels seus deixebles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Font d'informació: &amp;quot;Iniciació a la història de la filosofia&amp;quot; (diversos autors), Ed. Alhambra. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2683</id>
		<title>Presocràtic</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2683"/>
				<updated>2007-10-12T18:11:07Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Se sol anomenar '''Presocràtics''' als [[filòsof|filòsofs]] grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els [[pluralistes]]). La seva preocupació bàsica és [[ontològica]], busquen l'[[essència]] o ''arché'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de [[mite]]s (tot i que els puguin utilitzar com a metàfores puntuals) sobre el per què del que ens envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs [[sofistes]] potser haurien de ser inclosos com a &amp;quot;filòsofs presocràtics&amp;quot;, tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Del Mite al Logos==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. [[Logos]]/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (és permanent).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Miracle Grec==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El pas del del mite al logos es considera un miracles grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements esta dominat pels sacerdots egipcis però influenciats per la religió. La ciència va comença a Grècia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Monisme|Monistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Escola de Milet]]&lt;br /&gt;
**[[Tales de Milet|Tales]]&lt;br /&gt;
**[[Anaximandre]] (610 aC - 546 aC)&lt;br /&gt;
**[[Anaxímenes]]&lt;br /&gt;
*[[Escola pitagòrica]]&lt;br /&gt;
**[[Pitàgores]]&lt;br /&gt;
**[[Hipàs de Metapont|Hipàs]]&lt;br /&gt;
**[[Filolau]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Efes&lt;br /&gt;
**[[Heràclit|Heràclit d'Efes]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Elea&lt;br /&gt;
**[[Xenòfanes]]&lt;br /&gt;
**[[Parmènides]]&lt;br /&gt;
**[[Zenó d'Elea]]&lt;br /&gt;
**[[Melissos]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Pluralisme|Pluralistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Empèdocles]]&lt;br /&gt;
*[[Anaxàgores]]&lt;br /&gt;
*[[Atomistes]]&lt;br /&gt;
**[[Leucip]]&lt;br /&gt;
**[[Demòcrit]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2682</id>
		<title>Presocràtic</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2682"/>
				<updated>2007-10-12T18:10:47Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Se sol anomenar '''Presocràtics''' als [[filòsof|filòsofs]] grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els [[pluralistes]]). La seva preocupació bàsica és [[ontològica]], busquen l'[[essència]] o ''arché'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de [[mite]]s (tot i que els puguin utilitzar com a metàfores puntuals) sobre el per què del que ens envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs [[sofistes]] potser haurien de ser inclosos com a &amp;quot;filòsofs presocràtics&amp;quot;, tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Del Mite al Logos==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. [[Logos]]/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (és permanent).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Miracle Grec==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El pas del del mite al logos es considera un miracles grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements esta dominat pels sacerdots egipcis però influenciats per la religió. La ciència va comença a Grècia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Monisme|Monistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Escola de Milet]]&lt;br /&gt;
**[[Tales de Milet|Tales]]&lt;br /&gt;
**[[Anaximandre]] (610 aC - 546 aC)&lt;br /&gt;
**[[Anaxímenes]]&lt;br /&gt;
*[[Escola pitagòrica]]&lt;br /&gt;
**[[Pitàgores]]&lt;br /&gt;
**[[Hipàs de Metapont|Hipàs]]&lt;br /&gt;
**[[Filolau]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Efes&lt;br /&gt;
**[[Heràclit|Heràclit d'Efes]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Elea&lt;br /&gt;
**[[Xenòfanes]]&lt;br /&gt;
**[[Parmènides]]&lt;br /&gt;
**[[Zenó d'Elea]]&lt;br /&gt;
**[[Melissos]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Pluralisme|Pluralistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Empèdocles]]&lt;br /&gt;
*[[Anaxàgores]]&lt;br /&gt;
*[[Atimista|Atomistes]]&lt;br /&gt;
**[[Leucip]]&lt;br /&gt;
**[[Demòcrit]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2681</id>
		<title>Presocràtic</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2681"/>
				<updated>2007-10-12T18:10:00Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Se sol anomenar '''Presocràtics''' als [[filòsof|filòsofs]] grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els [[pluralistes]]). La seva preocupació bàsica és [[ontològica]], busquen l'[[essència]] o ''arché'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de [[mite]]s (tot i que els puguin utilitzar com a metàfores puntuals) sobre el per què del que ens envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs [[sofistes]] potser haurien de ser inclosos com a &amp;quot;filòsofs presocràtics&amp;quot;, tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Del Mite al Logos==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. [[Logos]]/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (és permanent).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Miracle Grec==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El pas del del mite al logos es considera un miracles grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements esta dominat pels sacerdots egipcis però influenciats per la religió. La ciència va comença a Grècia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Monisme|Monistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Escola de Milet]]&lt;br /&gt;
**[[Tales de Milet|Tales]]&lt;br /&gt;
**[[Anaximandre]] (610 aC - 546 aC)&lt;br /&gt;
**[[Anaxímenes]]&lt;br /&gt;
*[[Escola pitagòrica]]&lt;br /&gt;
**[[Pitàgores]]&lt;br /&gt;
**[[Hipàs de Metapont|Hipàs]]&lt;br /&gt;
**[[Filolau]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Efes&lt;br /&gt;
**[[Heràclit d'Efes|Heràclit]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Elea&lt;br /&gt;
**[[Xenòfanes]]&lt;br /&gt;
**[[Parmènides]]&lt;br /&gt;
**[[Zenó d'Elea]]&lt;br /&gt;
**[[Melissos]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Pluralisme|Pluralistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Empèdocles]]&lt;br /&gt;
*[[Anaxàgores]]&lt;br /&gt;
*[[Atimista|Atomistes]]&lt;br /&gt;
**[[Leucip]]&lt;br /&gt;
**[[Demòcrit]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2680</id>
		<title>Presocràtic</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Presocr%C3%A0tic&amp;diff=2680"/>
				<updated>2007-10-12T18:09:19Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Se sol anomenar '''Presocràtics''' als [[filòsof|filòsofs]] grecs anteriors a [[Sòcrates]], tot i que aquesta denominació tampoc és absolutament exacta, ja que alguns serien contemporanis d'ell i no anteriors (els [[pluralistes]]). La seva preocupació bàsica és [[ontològica]], busquen l'[[essència]] o ''arché'' de les coses, del món, així com explicar el seu origen. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Són els primers pensadors que intenten donar una explicació racional i no a partir de [[mite]]s (tot i que els puguin utilitzar com a metàfores puntuals) sobre el per què del que ens envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Hi ha qui adopta la opinió segons la qual, els filòsofs [[sofistes]] potser haurien de ser inclosos com a &amp;quot;filòsofs presocràtics&amp;quot;, tot i que la pràctica totalitat dels sofistes importants foren, de fet, contemporanis de Sòcrates. En general, no se'ls sol incloure ja que és justament la preocupació per la natura d'uns (presocràtics) i la preocupació política, social o humana dels altres (sofistes) la que marca una diferència destacable.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Del Mite al Logos==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els mites són llegendes fantàstiques que es transmeten de pares a fills. En un moment a Atenes va sorgir la filosofia perquè molts homes intentaven donar respostes als problemes de la humanitat. El concepte de destí comporta una felicitat. La filosofia comença quan l´home sent per si mateix.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta expressió del mite al logos fa referència a l´origen de la filosofia com a superació de les formes mítiques i religioses de pensament i a l´adveniment d'un pensament racional que inclou tant la filosofia com la ciència. I és que intentaren respondre les preguntes que els inquietaven sense recorre a les Muses, buscant les causes necessàries dels fenòmens en la natura mateixa, mirant de trobar una llei a partir de la qual s´expliqui racionalment, i no arbitràriament, la realitat. [[Logos]]/raó es fa servir per l´observació i l´experiència.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Els filòsofs presocràtics deien que el coneixement humà es pot produir de dues maneres: A través dels sentits, que ens mostra l´aparença, (diversitat i pluralitat). A través de la raó, ens mostra l´essència, (és permanent).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Miracle Grec==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El pas del del mite al logos es considera un miracles grec. Les civilitzacions antigues tenien com a precedent de ciències sobretot les matemàtiques. Els coneixements esta dominat pels sacerdots egipcis però influenciats per la religió. La ciència va comença a Grècia.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Segons si creuen que totes les coses es composen d'una única essència o no, es poden classificar de la següent forma:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Monisme|Monistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Escola de Milet]]&lt;br /&gt;
**[[Tales de Milet|Tales]]&lt;br /&gt;
**[[Anaximandre]] (610 aC - 546 aC)&lt;br /&gt;
**[[Anaxímenes]]&lt;br /&gt;
*[[Escola pitagòrica]]&lt;br /&gt;
**[[Pitàgores]]&lt;br /&gt;
**[[Hipàs de Metapont|Hipàs]]&lt;br /&gt;
**[[Filolau]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Efes&lt;br /&gt;
**[[Heràclit d'Efes]]&lt;br /&gt;
*Escola d'Elea&lt;br /&gt;
**[[Xenòfanes]]&lt;br /&gt;
**[[Parmènides]]&lt;br /&gt;
**[[Zenó d'Elea]]&lt;br /&gt;
**[[Melissos]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== [[Pluralisme|Pluralistes]] ==&lt;br /&gt;
*[[Empèdocles]]&lt;br /&gt;
*[[Anaxàgores]]&lt;br /&gt;
*[[Atimista|Atomistes]]&lt;br /&gt;
**[[Leucip]]&lt;br /&gt;
**[[Demòcrit]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Conceptes]]&lt;br /&gt;
[[Categoria:filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xenofont&amp;diff=2679</id>
		<title>Xenofont</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xenofont&amp;diff=2679"/>
				<updated>2007-10-12T18:07:43Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Xenofont''' (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Biografia==&lt;br /&gt;
Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de [[Sòcrates]], encara que no arribà  mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'Àsia el [[396 aC]], quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor (396 aC - 395 aC), i després, en sòl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Gril·los, morí el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Obres==&lt;br /&gt;
Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Obres històrico-polítiques: L'''Anàbasi'', que relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn  dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre; la ''Constitució dels lacedemonis'', un elogi del règim espartà; les ''Hel·lèniques'', que recullen, amb poc rigor historiogràfic, el període històric comprés entre el 410 aC i el 362 aC; ''Agesilau'', una biografia idealitzada d'aquest monarca espartà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Obres filosòfiques: ''L'Apologia'', que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els ''Records de Sòcrates'', on recull els seus propis record al voltant del seu mestre; el ''Convit'', on també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.&lt;br /&gt;
*Obres didàctiques: La ''Ciropèdia'', que recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral; el ''Cinegètic'', que representa la caça com a un valor educatiu; ''Hípica'' i ''Hipàrquic'', que tracten sobre el món de l'equitació; el ''Hieró'', que analitza la natura dels tirans; ''Economia'',  un diàleg sobre l'economia domèstica; els ''Recursos'', on suggereix nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos públics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Obres de Xenofont al [http://www.gutenberg.org/author/Xenophon Projecte Gutenberg] :&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1169 ''Agesilau'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1170 ''Anàbasi'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1171 ''Apologia de Sòcrates'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1172 ''Hipàrquic'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=2085 ''Ciropèdia'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1173 ''Economia'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1174 ''Hel·lèniques'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1175 ''Hieró'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1177 ''Records de Sòcrates'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1176 ''Hípica'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1179 ''Recursos'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1178 ''Constitució dels lacedemonis'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1180 ''Cinegètic'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1181 ''Convit'']&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xenofont&amp;diff=2678</id>
		<title>Xenofont</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xenofont&amp;diff=2678"/>
				<updated>2007-10-12T18:07:26Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Xenofont''' (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Biografia==&lt;br /&gt;
Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de [[Sòcrates]], encara que no arribà  mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels Trenta Tirans, per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa Cir el Jove, que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El 399 aC, amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'Àsia el [[396 aC]], quan entrà al servei d'Agesilau II d'Esparta (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor (396 aC - 395 aC), i després, en sòl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Gril·los, morí el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Obres==&lt;br /&gt;
Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Obres històrico-polítiques: L'''Anàbasi'', que relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn  dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre; la ''Constitució dels lacedemonis'', un elogi del règim espartà; les ''Hel·lèniques'', que recullen, amb poc rigor historiogràfic, el període històric comprés entre el 410 aC i el 362 aC; ''Agesilau'', una biografia idealitzada d'aquest monarca espartà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Obres filosòfiques: ''L'Apologia'', que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els ''Records de Sòcrates'', on recull els seus propis record al voltant del seu mestre; el ''Convit'', on també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.&lt;br /&gt;
*Obres didàctiques: La ''Ciropèdia'', que recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral; el ''Cinegètic'', que representa la caça com a un valor educatiu; ''Hípica'' i ''Hipàrquic'', que tracten sobre el món de l'equitació; el ''Hieró'', que analitza la natura dels tirans; ''Economia'',  un diàleg sobre l'economia domèstica; els ''Recursos'', on suggereix nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos públics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Obres de Xenofont al [http://www.gutenberg.org/author/Xenophon Projecte Gutenberg] {{en}}:&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1169 ''Agesilau'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1170 ''Anàbasi'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1171 ''Apologia de Sòcrates'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1172 ''Hipàrquic'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=2085 ''Ciropèdia'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1173 ''Economia'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1174 ''Hel·lèniques'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1175 ''Hieró'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1177 ''Records de Sòcrates'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1176 ''Hípica'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1179 ''Recursos'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1178 ''Constitució dels lacedemonis'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1180 ''Cinegètic'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1181 ''Convit'']&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xenofont&amp;diff=2677</id>
		<title>Xenofont</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Xenofont&amp;diff=2677"/>
				<updated>2007-10-12T18:06:33Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Xenofont''' (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Biografia==&lt;br /&gt;
Nascut a Atenes el 428 aC, provenia d'una família benestant. Fou deixeble de [[Sòcrates]], encara que no arribà  mai a comprendre'n l'actitud del seu mestre. El seu tarannà moderat i la seva precària situació econòmica el portaren a abandonar Atenes l'any 401 aC, després del restabliment de la democràcia i la fi del govern dels [[Trenta Tirans]], per unir-se (contravenint el consell de Sòcrates) a l'expedició de mercenaris grecs en ajuda del persa [[Cir el Jove]], que s'havia rebel·lat contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. Després de la fatal derrota de Cunaxa, el 401 aC, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries quedaren desemparades i Xenofont prengué un paper significatiu en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El [[399 aC]], amb la mort de Sòcrates, refermà les seves idees antidemocràtiques i s'allunya d'Atenes per tornar a l'Àsia el [[396 aC]], quan entrà al servei d'[[Agesilau II]] d'[[Esparta]] (amb el qual travà amistat). Amb aquest participà en la campanya contra Farnabazos a l'Àsia Menor ([[396 aC]] - [[395 aC]]), i després, en sòl grec, en la batalla de Queronea (394 aC) contra els seus compatriotes atenesos, que el desterraren i li confiscaren els béns. Llavors anà a viure a Esparta i posteriorment a Escil·lunt, prop d'Olímpia, on es dedicà a la caça, a l'agricultura a i a la literatura. Després de la derrota lacedemònia a la batalla de Leuctres, el 371 aC, hagué de fugir i es dirigí a Corint i posteriorment a Atenes, aprofitant l'anul·lació (368 aC) del decret d'expatriació, provocada per l'aliança entre Atenes i Esparta davant l'amenaça de Tebes (alguns, però posen en dubte aquest retorn de Xenofont a Atenes; tot i que la revocació del desterrament sí és un fet testimoniat i sense dubtes). El fill de Xenofont, Gril·los, morí el 362 aC en la batalla de Mantinea, en la qual Tebes derrotà la coalició que li era contrària. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Obres==&lt;br /&gt;
Xenofont escriu en un grec ja evolucionat i amb poca elegància. Les seves obres es poden dividir en tres grans grups:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Obres històrico-polítiques: L'''Anàbasi'', que relata la fracassada expedició en ajuda del persa Cir i el posterior retorn  dels deu mil mercenaris grecs a través de l'altiplà d'Armènia cap al mar Negre; la ''Constitució dels lacedemonis'', un elogi del règim espartà; les ''Hel·lèniques'', que recullen, amb poc rigor historiogràfic, el període històric comprés entre el 410 aC i el 362 aC; ''Agesilau'', una biografia idealitzada d'aquest monarca espartà.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Obres filosòfiques: ''L'Apologia'', que recull la defensa que féu Sòcrates davant els jutges que el condemnaren a mort; els ''Records de Sòcrates'', on recull els seus propis record al voltant del seu mestre; el ''Convit'', on també introdueix diverses opinions socràtiques, per exemple algunes del mateix Sòcrates o d'Antístenes.&lt;br /&gt;
*Obres didàctiques: La ''Ciropèdia'', que recull l'educació de Cir, l'estat ideal i diverses opinions sobre política amb finalitat moral; el ''Cinegètic'', que representa la caça com a un valor educatiu; ''Hípica'' i ''Hipàrquic'', que tracten sobre el món de l'equitació; el ''Hieró'', que analitza la natura dels tirans; ''Economia'',  un diàleg sobre l'economia domèstica; els ''Recursos'', on suggereix nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos públics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Obres de Xenofont al [http://www.gutenberg.org/author/Xenophon Projecte Gutenberg] {{en}}:&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1169 ''Agesilau'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1170 ''Anàbasi'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1171 ''Apologia de Sòcrates'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1172 ''Hipàrquic'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=2085 ''Ciropèdia'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1173 ''Economia'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1174 ''Hel·lèniques'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1175 ''Hieró'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1177 ''Records de Sòcrates'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1176 ''Hípica'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1179 ''Recursos'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1178 ''Constitució dels lacedemonis'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1180 ''Cinegètic'']&lt;br /&gt;
*[http://onlinebooks.library.upenn.edu/webbin/gutbook/lookup?num=1181 ''Convit'']&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=S%C3%B2crates&amp;diff=2676</id>
		<title>Sòcrates</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=S%C3%B2crates&amp;diff=2676"/>
				<updated>2007-10-12T18:01:04Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Sòcrates''' (Grec: Σωκράτης, Atenes, 470 aC - 399 aC) fou un [[filòsof]] [[Antiga Grècia|grec]], fill d'un escultor i d'una llevadora, i a qui es considera el fundador de la [[filosofia occidental]]. [[Plató]] és la font d'informació més fiable sobre Sòcrates de la què es disposa, no obstant, els estudiosos de l'antiguitat estan en desacord sobre si es pot obtenir o no una descripció exacte a partir d'aquestes fonts. Fins i tot acusen a Plató de fer una descripció incompatible de Sòcrates: en els seus diàlegs descriu a Sòcrates com a un mestre què nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina dins el seu cap i com a un home devot a qui l'estat executa per la seua pròpia conveniència; Sòcrates menysprea els plaers dels sentits, encara que s'emociona per la bellesa; es consagra a l'educació dels ciutadans d'[[Atenes]], però es indiferent amb els seus propis fills. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Segons alguns, va rebre ensenyament dels [[Sofística|sofistes]] a les places d'Atenes en un època inestable marcada per la [[Guerra del Peloponès]] (431 aC-403 aC) i la [[dictadura dels 30 tirans]] (404 aC). Segons alguns historiadors i deixebles, des de jove va cridar l'atenció dels que l'envoltaven per l'agudesa dels seus raonaments i la seva facilitat de paraula. També destacava la ironia que utilitzava en els discursos (apreciada per alguns, però que causà el malestar que facilità la seva condemna a mort). Als ciutadans joves aristocràtics d'Atenes els preguntava sobre la seva confiança en opinions populars, encara que ell sempre afirmava que no els oferia cap ensenyament, que &amp;quot;les seves preguntes només ajudaven a trobar veritats al seu interior&amp;quot; (tractava la ètica i les emocions, fins a cert punt, com un sistema al qual s'hi arribava amb el seu sistema de dialèctica: la maièutica). S'oposava (en paraules de [[Plató]] a l'''Apologia de Sòcrates'') a &amp;quot;la ignorància popular i al coneixement dels que es deien savis&amp;quot; (incloïa en la seva crítica governants, savis, sofistes i fins erudits en escultura i art). Ell no s'anomenava a si mateix savi, ni quan l'[[oracle de Delfos]] li va respondre que &amp;quot;Sòcrates és el més savi dels mortals&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sòcrates com esmenten [[Plató]], [[Xenofont]] i [[Aristòtil]], va crear la [[maièutica]], un mètode inductiu que li permetia portar els alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven per mitjà de preguntes, la lògica de les quals arribava a un coneixement innat (com asseguraria després [[Descartes]] en el racionalisme). Pensava que el coneixement i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre l'ésser humà i la naturalesa (afirmava, a diferència dels sofistes, que hi havia poques diferències entre la divinitat, les convencions socials, la felicitat, la virtut i el concepte de veritat).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No va deixar res escrit i els seus pensaments es coneixen gràcies sobretot a [[Plató]], però també a [[Antístenes]], [[Xenofont]] i [[Esquimes]], a més d'alguns apunts d'Aristòtil (també se sap de l'existència d'una literatura socràtica, avui perduda i coneguda només indirectament). Malgrat això, Sòcrates és un personatge important en la cultura europea, com a mestre de Plató i com a pioner d'algunes idees bàsiques del pensament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir als 70 anys d'edat, l'any 399 aC, acceptant suïcidar-se i ingerir la cicuta, metzina a la qual l'havia condemnat el tribunal que el va jutjar per no reconèixer els déus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut (segons Xenofont, Sòcrates era practicant de la religió tradicional (de Zeus i Atenea). Plató descriu els darrers moments de Sòcrates en tres dels seus diàlegs (''Apologia de Socrates'', ''Crito'' i ''Fedó''). A la seva mort sorgeixen les escoles socràtiques, l'Acadèmia Platònica, les dues menors de moral i dues de dialèctica, que van tenir en comú la recerca de la virtut a través del coneixement del que és bo.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En contra, hi hagué [[Protàgores]], membre de la [[sofisma|sofística]]. Tot i que no és segur que Protàgores conegués personalment Sòcrates, és un fet que Plató, com a deixeble del filòsof de la maièutica, polemitzà durament contra el pensament de Protàgores i dels sofistes en general en els seus diàlegs i escrits. El còmic [[Aristòfanes]] escrigué, en polèmica amb Sòcrates, la seva obra ''Els núvols'', on parodia el savi atenenc en una metàfora improbable on li asocia característiques pròpies més aviat dels sofistes (l'obra d'Aristòfanes, tot i que fou un fracàs i atragué poc públic, al llarg dels anys anà augmentant els rumors i la impopularitat de Sòcrates, fins al punt que pogué ser una motivació parcial del transfons de la seva condemna de mort, tal i com menciona Plató en l'''Apologia'').&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Independentment de les teories filosòfiques, Sòcrates destaca per la longevitat, en una època on l'esperança de vida rondava amb prou feines els 40 anys, sobretot en gent de classe baixa. El filòsof visqué en total 70 anys; igualment [[Demòcrit]], vora de 100 i [[Gòrgies]], vora 109.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El mètode socràtic (o mètode maièutic) == &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Partint de la inscripció de l'oracle de Delfos que deia ''Coneix-te a tu mateix'', Sòcrates remarca, com els [[Sofística|sofistes]], l'aspecte subjectiu de la reflexió filosòfica, en la qual fa servir dos instruments:&lt;br /&gt;
#El raonament inductiu&lt;br /&gt;
#Les definicions universals&lt;br /&gt;
El procediment que fa servir és la pregunta &amp;quot;''què és?''&amp;quot;, que configura el fonament de la ciència. Però la seva forma de preguntar el que fa és examinar el que creu saber el seu interlocutor mitjançant:&lt;br /&gt;
*La ironia, que consisteix en mostrar a qui parla la ignorància que s'amaga darrera el seu suposat saber.&lt;br /&gt;
*La maièutica, que completa el procés irònic en portar al descobriment de la veritat a través d'una colla de preguntes orientades a aquesta finalitat. Així, la ment humana genera el concepte que es concreta en la definició i que constitueix el moment essencial del saber.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La finalitat de la ironia i de la maièutica no era cap altra que l'educació de l'home en la recerca del bé, identificat en la ciutat (polis) amb el bé col·lectiu i la [[justícia]]. Conèixer el bé és el mateix que fer el bé, segons Sòcrates (definició molt optimista de la naturalesa humana i de la capacitat del coneixement intel·lectual a l'hora de tenir efectes sobre la moral). Aquesta recerca del coneixement és el principi del plaer i de la felicitat atès que ningú obra malament, en contra del seu propi profit (doncs, segons Sòcrates, no hi ha cap benefici que sigui malvat, excepte si l'ésser humà s'enganya a sí mateix).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta ètica, que té com a punt de sortida la intimitat de l'ésser humà, pren una dimensió col·lectiva en acceptar cada ésser humà la veritat en la qual se sustenta la comunitat a la qual pertany i que es manifesta en les lleis. Això implica l'acceptació, per part de Sòcrates, de la llei que el condemnà a mort, ja que és preferible patir una injustícia que cometre-la (segons l'''Apologia de Sòcrates'' de [[Xenofont]], el tàvec d'Atenes acceptà la mort, no com una acceptació dels seus deures, sinó com un deslliurament dels dolors i problemes de la vellesa).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
D'altra banda, no s'ha d'oblidar com el pensament socràtic té, influències d'altres pensaments antecessors o contemporanis: el pensament religiós i metafísic dels [[pitagòric]]s i l'[[orfisme]], la dialèctica sobre l'ésser únic de [[Parmènides]], la moral hedonista de [[Demòcrit]], el relativisme moderat de [[Protàgores]] i l'aparent nihilisme de [[Gòrgies]], entre d'altres, podrien ben bé haver estat, alguns d'ells o tots, l'escenari en que Sòcrates feu la seva doctrina.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ironia socràtica està present en la seva famosa frase &amp;quot;només sé que no sé res&amp;quot;, que utilitzava sovint quan conversava amb gent fingint saber menys que ells, per fer notar els seus errors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Plató]] recollí la seva particular visió de les doctrines de Sòcrates, però també ho feren [[Antístenes]] (escola cínica), [[Aristip]] (escola cirenaica) i Euclides (escola de Megara). Els quatre mencionats són, tots ells, deixebles directes de Sòcrates, tot i que en donaren visions diferents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Les escoles Socràtiques ==&lt;br /&gt;
*Acadèmia, [[escola socràtica major]] --&amp;gt; [[Plató]].&lt;br /&gt;
*Escola cirenaica --&amp;gt; [[Aristip]] (435 aC-355 aC)&lt;br /&gt;
*Escola megàtrica --&amp;gt; [[Euclides de Megara]] (no confongueu amb l'altre [[Euclides]], famós [[matemàtic]]). &lt;br /&gt;
*Escola cínica -----&amp;gt; [[Antístenes]] (436 aC-366 aC)&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tres darreres foren anomenades [[Escola socràtica menor|escoles socràtiques menors]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=S%C3%B2crates&amp;diff=2675</id>
		<title>Sòcrates</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=S%C3%B2crates&amp;diff=2675"/>
				<updated>2007-10-12T17:59:25Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Sòcrates''' (Grec: Σωκράτης, Atenes, 470 aC - 399 aC) fou un [[filòsof]] [[Antiga Grècia|grec]], fill d'un escultor i d'una llevadora, i a qui es considera el fundador de la [[filosofia occidental]]. [[Plató]] és la font d'informació més fiable sobre Sòcrates de la què es disposa, no obstant, els estudiosos de l'antiguitat estan en desacord sobre si es pot obtenir o no una descripció exacte a partir d'aquestes fonts. Fins i tot acusen a Plató de fer una descripció incompatible de Sòcrates: en els seus diàlegs descriu a Sòcrates com a un mestre què nega tenir disciplina, com un home de raó que obeeix una veu divina dins el seu cap i com a un home devot a qui l'estat executa per la seua pròpia conveniència; Sòcrates menysprea els plaers dels sentits, encara que s'emociona per la bellesa; es consagra a l'educació dels ciutadans d'[[Atenes]], però es indiferent amb els seus propis fills. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Biografia ==&lt;br /&gt;
Segons alguns, va rebre ensenyament dels [[Sofística|sofistes]] a les places d'Atenes en un època inestable marcada per la [[Guerra del Peloponès]] (431 aC-403 aC) i la [[dictadura dels 30 tirans]] (404 aC). Segons alguns historiadors i deixebles, des de jove va cridar l'atenció dels que l'envoltaven per l'agudesa dels seus raonaments i la seva facilitat de paraula. També destacava la ironia que utilitzava en els discursos (apreciada per alguns, però que causà el malestar que facilità la seva condemna a mort). Als ciutadans joves aristocràtics d'Atenes els preguntava sobre la seva confiança en opinions populars, encara que ell sempre afirmava que no els oferia cap ensenyament, que &amp;quot;les seves preguntes només ajudaven a trobar veritats al seu interior&amp;quot; (tractava la ètica i les emocions, fins a cert punt, com un sistema al qual s'hi arribava amb el seu sistema de dialèctica: la maièutica). S'oposava (en paraules de [[Plató]] a l'''Apologia de Sòcrates'') a &amp;quot;la ignorància popular i al coneixement dels que es deien savis&amp;quot; (incloïa en la seva crítica governants, savis, sofistes i fins erudits en escultura i art). Ell no s'anomenava a si mateix savi, ni quan l'[[oracle de Delfos]] li va respondre que &amp;quot;Sòcrates és el més savi dels mortals&amp;quot;.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sòcrates com esementen Plató, [[Xenofont]] i [[Aristòtil]], va crear la [[maièutica]], un mètode inductiu que li permetia portar els alumnes a la resolució dels problemes que es plantejaven per mitjà de preguntes, la lògica de les quals arribava a un coneixement innat (com asseguraria després [[Descartes]] en el racionalisme). Pensava que el coneixement i l'autodomini haurien de permetre restaurar la relació entre l'ésser humà i la naturalesa (afirmava, a diferència dels sofistes, que hi havia poques diferències entre la divinitat, les convencions socials, la felicitat, la virtut i el concepte de veritat).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
No va deixar res escrit i els seus pensaments es coneixen gràcies sobretot a [[Plató]], però també a [[Antístenes]], [[Xenofont]] i [[Esquimes]], a més d'alguns apunts d'Aristòtil (també se sap de l'existència d'una literatura socràtica, avui perduda i coneguda només indirectament). Malgrat això, Sòcrates és un personatge important en la cultura europea, com a mestre de Plató i com a pioner d'algunes idees bàsiques del pensament.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir als 70 anys d'edat, l'any [[399 aC]], acceptant suïcidar-se i ingerir la [[cicuta]], metzina a la qual l'havia condemnat el tribunal que el va jutjar per no reconèixer els déus atenencs i per, segons ells, corrompre la joventut (segons Xenofont, Sòcrates era practicant de la religió tradicional (de Zeus i Atenea). Plató descriu els darrers moments de Sòcrates en tres dels seus diàlegs (''Apologia de Socrates'', ''Crito'' i ''Fedó''). A la seva mort sorgeixen les escoles socràtiques, l'Acadèmia Platònica, les dues menors de moral i dues de dialèctica, que van tenir en comú la recerca de la virtut a través del coneixement del que és bo.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En contra, hi hagué [[Protàgores]], membre de la [[sofisma|sofística]]. Tot i que no és segur que Protàgores conegués personalment Sòcrates, és un fet que Plató, com a deixeble del filòsof de la maièutica, polemitzà durament contra el pensament de Protàgores i dels sofistes en general en els seus diàlegs i escrits. El còmic [[Aristòfanes]] escrigué, en polèmica amb Sòcrates, la seva obra ''Els núvols'', on parodia el savi atenenc en una metàfora improbable on li asocia característiques pròpies més aviat dels sofistes (l'obra d'Aristòfanes, tot i que fou un fracàs i atragué poc públic, al llarg dels anys anà augmentant els rumors i la impopularitat de Sòcrates, fins al punt que pogué ser una motivació parcial del transfons de la seva condemna de mort, tal i com menciona Plató en l'''Apologia'').&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Independentment de les teories filosòfiques, Sòcrates destaca per la longevitat, en una època on l'esperança de vida rondava amb prou feines els 40 anys, sobretot en gent de classe baixa. El filòsof visqué en total 70 anys; igualment [[Demòcrit]], vora de 100 i [[Gòrgies]], vora 109.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El mètode socràtic (o mètode maièutic) == &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Partint de la inscripció de l'[[oracle de Delfos]] que deia ''Coneix-te a tu mateix'', Sòcrates remarca, com els [[Sofística|sofistes]], l'aspecte subjectiu de la reflexió filosòfica, en la qual fa servir dos instruments:&lt;br /&gt;
#El raonament inductiu&lt;br /&gt;
#Les definicions universals&lt;br /&gt;
El procediment que fa servir és la pregunta &amp;quot;''què és?''&amp;quot;, que configura el fonament de la ciència. Però la seva forma de preguntar el que fa és examinar el que creu saber el seu interlocutor mitjançant:&lt;br /&gt;
*La ironia, que consisteix en mostrar a qui parla la ignorància que s'amaga darrera el seu suposat saber.&lt;br /&gt;
*La maièutica, que completa el procés irònic en portar al descobriment de la veritat a través d'una colla de preguntes orientades a aquesta finalitat. Així, la ment humana genera el concepte que es concreta en la definició i que constitueix el moment essencial del saber.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La finalitat de la ironia i de la maièutica no era cap altra que l'educació de l'home en la recerca del bé, identificat en la ciutat (polis) amb el bé col·lectiu i la [[justícia]]. Conèixer el bé és el mateix que fer el bé, segons Sòcrates (definició molt optimista de la naturalesa humana i de la capacitat del coneixement intel·lectual a l'hora de tenir efectes sobre la moral). Aquesta recerca del coneixement és el principi del plaer i de la felicitat atès que ningú obra malament, en contra del seu propi profit (doncs, segons Sòcrates, no hi ha cap benefici que sigui malvat, excepte si l'ésser humà s'enganya a sí mateix).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aquesta ètica, que té com a punt de sortida la intimitat de l'ésser humà, pren una dimensió col·lectiva en acceptar cada ésser humà la veritat en la qual se sustenta la comunitat a la qual pertany i que es manifesta en les lleis. Això implica l'acceptació, per part de Sòcrates, de la llei que el condemnà a mort, ja que és preferible patir una injustícia que cometre-la (segons l'''Apologia de Sòcrates'' de [[Xenofont]], el tàvec d'Atenes acceptà la mort, no com una acceptació dels seus deures, sinó com un deslliurament dels dolors i problemes de la vellesa).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
D'altra banda, no s'ha d'oblidar com el pensament socràtic té, influències d'altres pensaments antecessors o contemporanis: el pensament religiós i metafísic dels [[pitagòric]]s i l'[[orfisme]], la dialèctica sobre l'ésser únic de [[Parmènides]], la moral hedonista de [[Demòcrit]], el relativisme moderat de [[Protàgores]] i l'aparent nihilisme de [[Gòrgies]], entre d'altres, podrien ben bé haver estat, alguns d'ells o tots, l'escenari en que Sòcrates feu la seva doctrina.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ironia socràtica està present en la seva famosa frase &amp;quot;només sé que no sé res&amp;quot;, que utilitzava sovint quan conversava amb gent fingint saber menys que ells, per fer notar els seus errors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Plató]] recollí la seva particular visió de les doctrines de Sòcrates, però també ho feren [[Antístenes]] (escola cínica), [[Aristip]] (escola cirenaica) i Euclides (escola de Megara). Els quatre mencionats són, tots ells, deixebles directes de Sòcrates, tot i que en donaren visions diferents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Les escoles Socràtiques ==&lt;br /&gt;
*Acadèmia, [[escola socràtica major]] --&amp;gt; [[Plató]].&lt;br /&gt;
*Escola cirenaica --&amp;gt; [[Aristip]] ([[435 aC]]-[[355 aC]])&lt;br /&gt;
*Escola megàtrica --&amp;gt; [[Euclides de Megara]] (no confongueu amb l'altre [[Euclides]], famós [[matemàtic]]). &lt;br /&gt;
*Escola cínica -----&amp;gt; [[Antístenes]] ([[436 aC]]-[[366 aC]])&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Les tres darreres foren anomenades [[Escola socràtica menor|escoles socràtiques menors]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Crit%C3%B3_d%27Atenes&amp;diff=2674</id>
		<title>Critó d'Atenes</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Crit%C3%B3_d%27Atenes&amp;diff=2674"/>
				<updated>2007-10-12T17:55:05Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Critó d'Atenes''' (''Criton, Kríton'' Κρίτων) fou un filòsof grec amic i deixeble de [[Sòcrates]], més conegut com amic d'aquest que com a filòsof. El va ajudar a escapar de presó i el va voler convèncer de fugir. Els seus fills (quatre segons [[Diògenes Laerci]] i dos segons [[Plató]], del que només consta el nom del gran, Critòbol) foren també deixebles de Sòcrates. Va escriure 17 diàlegs sobre temes filosòfics, dels quals Laerci dona els títols; el principal es &amp;quot;Sobre els poemes&amp;quot; (Περὶ Ποιητικῆς).&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Di%C3%B2genes_de_S%C3%ADnope&amp;diff=2673</id>
		<title>Diògenes de Sínope</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Di%C3%B2genes_de_S%C3%ADnope&amp;diff=2673"/>
				<updated>2007-10-12T17:54:03Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Diògenes de Sinope''' (en llatí ''Diogenes'', en grec: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a Sinope entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins el 412 aC) i mort a Corint el 323 aC, fou un [[filosofia|filòsof]] [[cinisme|cínic]]. &lt;br /&gt;
Fill d'un banquer de nom Icèsies o Icetes. [[Diògenes Laerci]] conta que el seu pare o Diògenes mateix va ser acusat d'haver falsificar moneda i que, com a conseqüència, el futur filòsof va haver de fugir de Sinope.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va viure a Atenes i fou deixeble d'[[Antístenes d'Atenes]] (que al seu torn era deixeble de [[Sòcrates]]).  La seva joventut fou extravagant i després va iniciar una vida d'austeritat i d'autocontrol: a l'estiu es cobria d'arena calenta i a l'hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques, però sembla que tot i així fou prou respectat a Atenes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En un viatge a Egina fou capturat per pirates i portat a Creta per ser venut com a esclau i quan se li va preguntar què sabia fer va dir que sabia manar als homes; el va comprar Xeníades de Corint, que aviat li va donar la llibertat, i li va encarregar cuidar el seu fill. Va viure a Corint però passava els hiverns a Atenes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Diògenes Laerci]] (6.60) explica que es va entrevistar amb [[Alexandre el Gran]] i, quan aquest li va dir &amp;quot;jo sóc Alexandre el gran&amp;quot;, va contestar &amp;quot;jo sóc Diògenes el gos&amp;quot;; Alexandre li va preguntar si podia fer alguna cosa per ell i li va dir que &amp;quot;res més que ser fora abans del capvespre&amp;quot;; aquesta història es segurament inventada ja que al començament del seu regnat Alexandre no es referia a si mateix com el Gran, títol que no li fou donat fins més tard. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir al tom dels 90 anys el 323 aC, segons [[Plutarc]] el mateix dia que Alexandre el Gran.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha passat a la història com un menyspreador de la cultura i va influir més per la seva manera de viure que no pas pels seus ensenyaments filosòfics. Els antics explicaven tota mena d'anècdotes sobre Diògenes, la més coneguda de les quals diu que vivia dins un tonell o barril.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Diògenes fou el primer a anomenar-se a si mateix [[cosmopolitisme|cosmopolita]], en lloc de declarar-se [[ciutadà]] d'una ciutat o d'un Estat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*[http://classicpersuasion.org/pw/diogenes/dldiogenes.htm Diògenes de Sinope, segons Diògenes Laerci, traduït per C.D. Yonge]&lt;br /&gt;
*[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/diogenessinope.htm Diògenes a la Filoxarxa]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Di%C3%B2genes_de_S%C3%ADnope&amp;diff=2672</id>
		<title>Diògenes de Sínope</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Di%C3%B2genes_de_S%C3%ADnope&amp;diff=2672"/>
				<updated>2007-10-12T17:52:16Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Diògenes de Sinope''' (en llatí ''Diogenes'', en [[Llengua grega|grec]]: Διογένης ὁ Σινωπεύς), anomenat el cínic, nascut a [[Sinope]] entre el 391 i el 399 aC (o fins i tot fins el 412 aC) i mort a [[Corint]] el [[323 aC]], fou un [[filosofia|filòsof]] [[cinisme|cínic]]. &lt;br /&gt;
Fill d'un banquer de nom Icèsies o Icetes. [[Diògenes Laerci]] conta que el seu pare o Diògenes mateix va ser acusat d'haver falsificar moneda i que, com a conseqüència, el futur filòsof va haver de fugir de Sinope.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va viure a [[Atenes]] i fou deixeble d'[[Antístenes d'Atenes]] (que al seu torn era deixeble de [[Sòcrates]]).  La seva joventut fou extravagant i després va iniciar una vida d'austeritat i d'autocontrol: a l'estiu es cobria d'arena calenta i a l'hivern es colgava de neu; vivia al carrer o dins un tonell, anava mal vestit i descalç i altres circumstàncies semblants i en general excèntriques, però sembla que tot i així fou prou respectat a Atenes. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
En un viatge a [[Egina]] fou capturat per pirates i portat a [[Creta]] per ser venut com a esclau i quan se li va preguntar què sabia fer va dir que sabia manar als homes; el va comprar Xeníades de [[Corint]], que aviat li va donar la llibertat, i li va encarregar cuidar el seu fill. Va viure a Corint però passava els hiverns a Atenes.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Diògenes Laerci]] (6.60) conta que es va entrevistar amb [[Alexandre el Gran]] i, quan aquest li va dir &amp;quot;jo sóc Alexandre el gran&amp;quot;, va contestar &amp;quot;jo sóc Diògenes el gos&amp;quot;; Alexandre li va preguntar si podia fer alguna cosa per ell i li va dir que &amp;quot;res més que ser fora abans del capvespre&amp;quot;; aquesta història es segurament inventada ja que al començament del seu regnat Alexandre no es referia a si mateix com el Gran, títol que no li fou donat fins més tard. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir al tom dels 90 anys el [[323 aC]], segons [[Plutarc]] el mateix dia que Alexandre el Gran.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Ha passat a la història com un menyspreador de la cultura i va influir més per la seva manera de viure que no pas pels seus ensenyaments filosòfics. Els antics explicaven tota mena d'anècdotes sobre Diògenes, la més coneguda de les quals diu que vivia dins un tonell o barril.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Diògenes fou el primer a anomenar-se a si mateix [[cosmopolitisme|cosmopolita]], en lloc de declarar-se [[ciutadà]] d'una ciutat o d'un Estat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
{{Commonscat|Diogenes of Sinope}}&lt;br /&gt;
*{{en}} [http://classicpersuasion.org/pw/diogenes/dldiogenes.htm Diògenes de Sinope, segons Diògenes Laerci, traduït per C.D. Yonge]&lt;br /&gt;
*[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/diogenessinope.htm Diògenes a la Filoxarxa]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Di%C3%B2genes_Laerci&amp;diff=2671</id>
		<title>Diògenes Laerci</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Di%C3%B2genes_Laerci&amp;diff=2671"/>
				<updated>2007-10-12T17:50:50Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Diògenes Laerci''' ('''''Diogenes Laertius ''''' Διογένης) fou un historiador de la filosofia i probablement un filòsof grec, nascut suposadament a Laerte a [[Cilícia]]. [[Tzetzes]] l'esmenta com '''Diogenià'''.&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
No es coneix res de la seva vida, edat o estudis. Com que els últims autors que esmenta son [[Plutarc]], [[Sext Empíric]] i [[Saturní]], sembla que hauria viscut vers el final del [[segle II]], i com a màxim el [[segle III]]. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La seva obra, una història de la filosofia, està formada per deu llibres i porta el títol περὶ βίων, δογμάτων καὶ ἀποφθεγμάτων τῶν ἐν φιλοσοφία εὐδοκιμησάντων (''Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres'')i la va dedicar a una dama d'alt rang, tot i que, en haver-se perdut la dedicatòria, només es pot especular sobre qui era.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El llibre comença amb una introducció sobre l'origen i la més antiga història de la filosofia; després divideix la filosofia entre els grecs jonis (d'[[Anaximandre]] fins a [[Clitòmac]], [[Crisip]], i [[Teofrast]]) i els italians (iniciada amb [[Pitàgores]] i acabada amb [[Epicur]]). Parla de l'escola [[socràtic|socràtica]] i de les seves branques considerades dins la filosofia jònica. Els [[eleàtic]]s amb [[Parmènides]] i els [[escèptic]]s  són inclosos dins la filosofia dels italians (als que dedica els llibres 8 i 9). [[Epicur]] es presenta al llibre 10 amb tant de detall que es sospita que Diògenes era epicuri. En total són biografiats 40 pensadors i són citats 200 autors.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Sembla que les seves fonts foren [[Hermip]] i alguns autors d'[[Alexandria]].&lt;br /&gt;
 &lt;br /&gt;
Laerci va escriure altres llibres als quals ell mateix es refereix amb les paraules  ὡς ἐν ἄαλλοις εἰρήκαμεν.  Els epigrames de l'obra van ser agrupats en una obra separada titulada ἡ πάμμετρος.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Arist%C3%B2til&amp;diff=2670</id>
		<title>Aristòtil</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Arist%C3%B2til&amp;diff=2670"/>
				<updated>2007-10-12T17:48:04Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;== Biografia ==&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
(384/3-322 aC), nascut a Estagira (Macedònia), va ser anomenat, per aquest motiu, «l'Estagirita». Deixeble de Plató a Atenes durant prop de vint anys, va passar, en morir el seu mestre en 348, a l' Àsia Menor (Assos), després a Mitilene i, finalment, a la cort del rei Filip de Macedònia, on va ser preceptor d'Alexandre el Gran. Cap a l'any 335, va tornar a Atenes, on va fundar la seva escola en el Liceu; però el moviment antimacedònic que va ressorgir en morir Alexandre el Gran i una acusació d'impietat, el van obligar a abandonar la ciutat (323) i a retirar-se a Calcis d'Eubea.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Aristòtil''' va ser un [[filòsof]] [[grec]]. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. Va dominar gairebé totes les [[ciència|ciències]] en els seus diferents àmbits, des de la [[filosofia]] a la [[biologia]], des de les [[matemàtiques]] fins a la [[psicologia]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Aristòtil afirma que la única realitat és el món que tenim al davant. No hi ha dos mons com afirmava [[Plató]] (el món de les idees i el món de les coses), sinó un de sol, el món real, físic, dels éssers i la seva constant transformació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Amb ell la filosofia abasta tots els camps del saber. El seu pensament ha influït més que el de qualsevol altre autor en tota la història del pensament. Cal destacar el paper dels [[Sarraí|àrabs]] en la seva reintroducció a Europa.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va néixer a [[Estagira]] ([[Grècia]], avui dia [[Stavros]]) l'any [[384 aC]]. Als divuit anys se'n va anar a estudiar a [[Atenes]] a l'[[Acadèmia|Acadèmia platònica]] i [[Plató]] va ser el seu mestre, on restà durant més 20 anys, primer com a alumne i posteriorment com a professor. Quan va morir Plató, va marxar d'Atenes i en aquest període va confegir les seves pròpies teories, allunyant-se dels ensenyaments del seu mestre. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L'any [[342 aC]] acceptà la invitació de [[Filip II de Macedònia]] per ocupar-se de l'educació del seu fill [[Alexandre el Gran]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
L'any [[335 aC]] va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia escola, el [[Liceu (antiga Grècia)|Liceu]]. Durant aquest segon període d'estada a Atenes es va dedicar a la investigació i a l'ensenyament. Quan Alexandre morir el [[323 aC]], fou acusat d'[[impietat]] pels atenesos i hagué de refugiar-se a l'illa d'[[Eubea]], on va morir l'any [[322 aC]], a l'edat de 62 anys.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Cosmologia aristotèlica ==&lt;br /&gt;
El [[univers|cosmos]] és finit, ordenat, esfèric, ple, geocèntric, geoestàtic. Dividit en dues regions clarament diferenciades pels elements materials amb les que estan constituïdes i pel tipus de moviment:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Regió supralunar (el cel), formada per [[Esfera|esferes]] concèntriques d'èter, matèria incorruptible (eterna) i amb moviment circular.&lt;br /&gt;
*Regió sublunar (la terra), quieta al mig de l'univers, formada per terra, aigua, aire i foc, en moviment lineal, i la matèria és corruptible, es fa malbé.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== El coneixement ==&lt;br /&gt;
Considera que el [[coneixement]] és un procés ascendent que va de l'objecte al concepte, de les coses a les causes. Distingeix dos grans nivells de coneixement: El nivell sensitiu i el nivell intel·lectual.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Ètica ==&lt;br /&gt;
El filòsof veia l'ètica com una ciència pràctica, és a dir, quelcom fruit de més que mer raonament, sinó de l'acció pràctica i duradora. L'home busca la [[felicitat]] (''eudaimonia''), el més gran bé. La felicitat no pot ser trobada sinó que actuant segons la naturalesa del propi home, de la naturalesa que el defineix, actuant segons l'intel·lecte, que busca la raó. Això ens porta a pensar que una forma de ser feliços és actuar sempre amb un terme mig. Un terme entre l'excés i el defecte. Aristòtil desenvolupa la seva posició ètica en tres obres: ''Ètica a Nicòmac'' (anomenada així també ''Ètica Nicomaquea''), ''Ètica a Eudemi'' (o bé ''Eudèmia'') i la ''Magna Moralia'' o ''Gran Ètica''.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Física aristotèlica ==&lt;br /&gt;
És l'estudi de l'ésser en [[moviment]]. Aquest sempre es dóna en ordre a una finalitat, per això hi ha diverses classes de moviment o canvi: de lloc, quantitatiu i substancial. Les lleis del moviment són:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Tot mòbil requereix d'un motor.&lt;br /&gt;
*Si cessa la causa, cessa l'efecte.&lt;br /&gt;
*La naturalesa és principi de moviment.&lt;br /&gt;
*A la natura no hi ha el buit.&lt;br /&gt;
*A la regió supralunar el moviment és circular.&lt;br /&gt;
*A la regió sublunar el moviment és lineal, i pot ser natural o violent.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Lògica ==&lt;br /&gt;
És l'eina que fa servir l'enteniment per la ciència. El mètode de la [[lògica]] és la [[deducció]] sil·logística, que permet deduir [[conclusions]] vertaderes de [[premissa|premisses]] vertaderes, i fa possible la deducció. Hi ha uns principis lògics de la deducció que són:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Els axiomes: Principis comuns a tot el saber que no necessita [[demostració]] perquè són [[evident|evidents]]&lt;br /&gt;
*Les definicions: Principis que s'ajusten a l'objecte de cada ciència, no evidents per ells mateixos i que s'han d'aprendre.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
La ciència és un coneixement necessari, universal i cert de les coses, que arriba fins a les essències, les expressa en [[definició|definicions]] i les exposa per les seves [[causa|causes]]. Per tant, és un saber demostratiu que segueix un procés progressiu entre categories, judicis i raonaments.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Concepte: Element més simple de l'enteniment, [[intuïció]] immediata de les coses, que sempre és veritable.&lt;br /&gt;
*Judici: Atribució d'un concepte que fa de [[predicat]] a un altre que fa de [[subjecte]]. Atribució que pot ser vertadera o falsa.&lt;br /&gt;
*Raonament: Judicis relacionats entre si, dels quals se'n dedueix un [[judici]] nou o [[conclusió]]. El raonament deductiu vàlid és el [[sil·logisme]]; que consta de tres judicis, els dos primers són les premisses i el tercer és la conclusió.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Metafísica ==&lt;br /&gt;
És la ciència de l'ésser en tant que ésser, és a dir, considera la realitat i les coses en allò que totes tenen en comú: El fet d'ésser, existir.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Categories de l'ésser.&lt;br /&gt;
Ésser és un concepte analògic, te molt sentits o categories, però totes es refereixen a la '''substància''': el que existeix per si mateix, individualment. El que acompanya i determina la substància, però que no existeix per si mateix individualment són els accidents.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
'''Les 10 categories'''&lt;br /&gt;
   1-Substància&lt;br /&gt;
   2-Quantitat&lt;br /&gt;
   3-Qualitat&lt;br /&gt;
   4-Relació&lt;br /&gt;
   5-Lloc&lt;br /&gt;
   6-Temps&lt;br /&gt;
   7-Posició&lt;br /&gt;
   8-Possessió&lt;br /&gt;
   9-Acció&lt;br /&gt;
   10-Passió&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Teoria hilemòrfica.&lt;br /&gt;
La substància és un compost de matèria (hylé) i forma (morphé). La matèria és pura i indeterminada, la forma és la que la determina i el que fa que una cosa sigui el que és.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Teoria de la causalitat&lt;br /&gt;
Res esdevé per atzar. tot té una causa que pot ser:&lt;br /&gt;
   '''Material'''-la matèria de què està feta&lt;br /&gt;
   '''formal'''-la forma que té&lt;br /&gt;
   '''eficient'''-qui l'ha feta&lt;br /&gt;
   '''final'''-per a què l'ha feta&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*Dinamisme de l'ésser.&lt;br /&gt;
La forma d'una cosa en un moment donat és el seu '''acte''' (energia), el qual activa la possibilitat o '''potència''' de la matèria de canviar de forma: totes les coses contenen en elles mateixes els principis dels seus propis camins. El canvi implica el moviment i aquest el pas del temps.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Política ==&lt;br /&gt;
L'home és un animal polític. El bé de l'individu depèn del bé de la comunitat.&lt;br /&gt;
La finalitat de la [[política]] és l'organització de l'[[estat]] de manera que garanteixi les condicions necessàries per a la vida feliç. Per això cal un govern recte i una organització de l'estat que en fonaments és un sistema educatiu que atengui la formació moral dels ciutadans.&lt;br /&gt;
Considera l'home un ésser [[cívic]], mentre que animals i déus resulten incívics.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Psicologia aristotèlica ==&lt;br /&gt;
En l'estudi dels éssers vius, Aristòtil els descriu com un conjunt hilemòrfic de cos (matèria) i [[ànima]] (forma). Atès que l'ànima és el principi de tota activitat dels éssers vius, l'ànima preval sobre el cos; però no totes les ànimes poden realitzar les mateixes funcions:&lt;br /&gt;
*vegetativa -&amp;gt; nutrició i reproducció, orientada a la conservació -&amp;gt; Plantes&lt;br /&gt;
*sensitiva -&amp;gt; funció sensorial, orientada al moviment -&amp;gt; Animals&lt;br /&gt;
*intel·lectiva -&amp;gt; funció intel·lectual, orientada al pensament -&amp;gt; Persones&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Economia ==&lt;br /&gt;
Aristòtil es va plantejar si era lícit el fet que els comerciants s'enriquissin simplement amb la compra-venda de béns i va distingir entre:&lt;br /&gt;
*''Economia'': Producció de béns per satisfer necessitats.&lt;br /&gt;
*''Crematística'': El seu objectiu no és produir, sinó obtenir beneficis. En aquesta categoria hi inclou els comerciants i els prestamistes.&lt;br /&gt;
Segons ell, les funcions dels diners eren ser unitat de compte, mitjà d'intercanvi i dipòsit de valor, però el diner és estèril per ell mateix i per tant és il·lícit cobrar interessos, idea que més tard adoptà el [[cristianisme]] durant molts segles.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Poètica ==&lt;br /&gt;
Dins la [[Poètica]] va incloure la seva teoria sobre la literatura. Va classificar els [[Gènere (literatura)|gèneres]], aportant normes sobre com fer cada tipus d'obra. Aquestes normes no van ser posades en dubte fins al [[Romanticisme]]. Destaca el concepte de [[catarsi]], segons el qual la funció de la literatura és alliberar el receptor de les [[passió|passions]] no desitjades en sentir alhora que els personatges.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [http://www.davemckay.co.uk/philosophy/aristotle Aristòtil Obres (Anglès)]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Anaximandre&amp;diff=2669</id>
		<title>Anaximandre</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Anaximandre&amp;diff=2669"/>
				<updated>2007-10-12T17:46:01Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Anaximandre (grec: Αναξίμανδρος / ''Anaxímandros'') va ser un [[filòsof]] i [[alquimista]] grec, que va viure entre el 610 aC i el 546 aC aproximadament, es va interessar per temes científics i filòsofics esperonat pel seu mestre i paisà [[Tales de Milet|Tales]]. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i es suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb el que va participar a la vida política de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del mon conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celest, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de [[Babilònia]] d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (àpeiron) del que sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilíndrica flotant sense suport al centre de l'univers, encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a traves d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les especies animals inclosa l'home, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals, per una acció reciproca dels elements.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir vers el [[546 aC]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra==&lt;br /&gt;
Se li atribueix:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver escrit un llibre &amp;quot;de la natura&amp;quot;. És molt possible, tanmateix, que el fet d'haver escrit un llibre sigui una interpretació molt posterior i que només hauria pretès, emprant la incipient escriptura, fixar en [[papir]] alguna de les eves idees de la natura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver utilitzat el [[gnòmon]] per mesurar el temps i l'altura del Sol amb la seva ombra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver estat el primer &amp;quot; que va dibuixar sobre un tauler un mapa de la terra habitada&amp;quot;, i construir una mena d'esfera on es representaven alguns astres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Admetre la '''pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses'''. Els escriptors posteriors trobem referències a opinions d'Anaximandre sobre l'[[astronomia]], sobre l'origen dels éssers vius i de l'home, i sobre les causes dels fenòmens metereològics basades en l'observació [[empírica]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Anaximandre continua el camí de Tales i, d'aquesta manera es comença a interpretar d'una manera més racional la relació de l'home amb l'univers que l'envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També s'atribueix a Anaximandre l'ús del terme [[ápeiron]] com a principi i element de les coses existents, i que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món&amp;quot; (el famós αρχή). En Anaximandre, aquest terme podria tenir un significat de &amp;quot; sens fi, indeterminat&amp;quot;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per tant la realitat ha d'ésser una cosa indeterminada, imprecisa, com un fons originari que només es determina quan es concreta amb les múltiples aparences del món. Aquest concepte suposa un avença en la història de la filosofia, fins ara es buscava l'αρχή de tot l'existent en un element ja existent, és a dir, entén que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Així l'ontologia guanya en asbtracció i obre el camí per a la futura [[metafísica]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [http://www.iep.utm.edu/a/anaximan.htm ''Internet Encyclopedia of Philosophy'' — Anaximandre]  &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Anaximandre&amp;diff=2668</id>
		<title>Anaximandre</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Anaximandre&amp;diff=2668"/>
				<updated>2007-10-12T17:45:48Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Anaximandre (grec: Αναξίμανδρος / ''Anaxímandros'') va ser un [[filòsof]] i [[alquimista]] grec, que va viure entre el 610 aC i el 546 aC aproximadament, es va interessar per temes científics i filòsofics esperonat pel seu mestre i paisà [[Tales de Milet|Tales]]. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i es suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb el que va participar a la vida política de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del mon conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celest, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de [[Babilònia]] d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (àpeiron) del que sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilíndrica flotant sense suport al centre de l'univers, encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a traves d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les especies animals inclosa l'home, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals, per una acció reciproca dels elements.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir vers el [[546 aC]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra==&lt;br /&gt;
Se li atribueix:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver escrit un llibre &amp;quot;de la natura&amp;quot;. És molt possible, tanmateix, que el fet d'haver escrit un llibre sigui una interpretació molt posterior i que només hauria pretès, emprant la incipient escriptura, fixar en [[papir]] alguna de les eves idees de la natura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver utilitzat el [[gnòmon]] per mesurar el temps i l'altura del Sol amb la seva ombra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver estat el primer &amp;quot; que va dibuixar sobre un tauler un mapa de la terra habitada&amp;quot;, i construir una mena d'esfera on es representaven alguns astres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Admetre la '''pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses'''. Els escriptors posteriors trobem referències a opinions d'Anaximandre sobre l'[[astronomia]], sobre l'origen dels éssers vius i de l'home, i sobre les causes dels fenòmens metereològics basades en l'observació [[empírica]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Anaximandre continua el camí de Tales i, d'aquesta manera es comença a interpretar d'una manera més racional la relació de l'home amb l'univers que l'envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També s'atribueix a Anaximandre l'ús del terme [[ápeiron]] com a principi i element de les coses existents, i que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món&amp;quot; (el famós αρχή). En Anaximandre, aquest terme podria tenir un significat de &amp;quot; sens fi, indeterminat&amp;quot;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per tant la realitat ha d'ésser una cosa indeterminada, imprecisa, com un fons originari que només es determina quan es concreta amb les múltiples aparences del món. Aquest concepte suposa un avença en la història de la filosofia, fins ara es buscava l'αρχή de tot l'existent en un element ja existent, és a dir, entén que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Així l'ontologia guanya en asbtracció i obre el camí per a la futura [[metafísica]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
* [http://www.iep.utm.edu/a/anaximan.htm ''Internet Encyclopedia of Philosophy'' — Anaximandre] {{en}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Anaximandre&amp;diff=2667</id>
		<title>Anaximandre</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Anaximandre&amp;diff=2667"/>
				<updated>2007-10-12T17:44:30Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;Anaximandre ([[grec]]: Αναξίμανδρος / ''Anaxímandros'') va ser un [[filòsof]] i [[alquimista]] grec, que va viure entre el [[Dècada del 610 aC|611]] i el [[Dècada del 540 aC|546 aC]] aproximadament, es va interessar per temes científics i filòsofics emperonat pel seu mestre i paisà [[Tales de Milet]]. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i es suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb el que va participar a la vida política de la ciutat.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del mon conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celest, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de [[Babilònia]] d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis. Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura. Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (àpeiron) del que sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec....). Considera la terra de forma cilíndrica flotant sense suport al centre de l'univers, encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a traves d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les especies animals inclosa l'home, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals, per una acció reciproca dels elements.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va morir vers el [[546 aC]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Obra==&lt;br /&gt;
Se li atribueix:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver escrit un llibre &amp;quot;de la natura&amp;quot;. És molt possible, tanmateix, que el fet d'haver escrit un llibre sigui una interpretació molt posterior i que només hauria pretès, emprant la incipient escriptura, fixar en [[papir]] alguna de les eves idees de la natura.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver utilitzat el [[gnòmon]] per mesurar el temps i l'altura del Sol amb la seva ombra.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Haver estat el primer &amp;quot; que va dibuixar sobre un tauler un mapa de la terra habitada&amp;quot;, i construir una mena d'esfera on es representaven alguns astres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
* Admetre la '''pluralitat de mons i l'etern moviment de les coses'''. Els escriptors posteriors trobem referències a opinions d'Anaximandre sobre l'[[astronomia]], sobre l'origen dels éssers vius i de l'home, i sobre les causes dels fenòmens metereològics basades en l'observació [[empírica]].&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Anaximandre continua el camí de Tales i, d'aquesta manera es comença a interpretar d'una manera més racional la relació de l'home amb l'univers que l'envolta.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
També s'atribueix a Anaximandre l'ús del terme [[ápeiron]] com a principi i element de les coses existents, i que conté tota la causa del naixement i la destrucció del món&amp;quot; (el famós αρχή). En Anaximandre, aquest terme podria tenir un significat de &amp;quot; sens fi, indeterminat&amp;quot;. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Per tant la realitat ha d'ésser una cosa indeterminada, imprecisa, com un fons originari que només es determina quan es concreta amb les múltiples aparences del món. Aquest concepte suposa un avença en la història de la filosofia, fins ara es buscava l'αρχή de tot l'existent en un element ja existent, és a dir, entén que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Així l'ontologia guanya en asbtracció i obre el camí per a la futura [[metafísica]]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
== Enllaços externs ==&lt;br /&gt;
{{commons|Category:Anaximander}}&lt;br /&gt;
* [http://www.iep.utm.edu/a/anaximan.htm ''Internet Encyclopedia of Philosophy'' — Anaximandre] {{en}} &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:Filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	<entry>
		<id>http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Emp%C3%A8docles&amp;diff=2666</id>
		<title>Empèdocles</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="http://www.infofilosofia.info/wiki/index.php?title=Emp%C3%A8docles&amp;diff=2666"/>
				<updated>2007-10-12T17:42:50Z</updated>
		
		<summary type="html">&lt;p&gt;81.44.149.241: &lt;/p&gt;
&lt;hr /&gt;
&lt;div&gt;'''Empèdocles''' （Ἐμπεδοκλῆς) (Agrigent, [[492 aC]]-[[432 aC]]) fou un [[filòsof]] grec [[pluralista]]. La seva obra, que es conserva fragmentàriament, és escrita en hexàmetres. Va viure probablement en temps en que a Agrigent governava Teró (Olimpíada 73 a la 77) i després es va unir a la revolució que va enderrocar a Trasideu, fill i successor de Teró (el pare d'Empèdocles, Metó, ja havia participat en una revolució) que fou un exemple per altres ciutats gregues. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va intentar establir la igualtat política i va afavorir als pobres perseguint als aristòcrates. Li fou ofert el títol reial que va refusar. Fou també un orador brillant.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Va visitar Grècia, amb seguretat el Peloponès i segurament també Atenes, i suposadament també la colònia de Thuris a la Magna Grècia (vers 446 aC). [[Aristòtil]] diu que va morir ala seixanta anys. &lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Entre els seus deixebles hi va haver [[Gòrgies]] el sofista i retòric. Va deixar diverses obres escrites de les que es conserven el Καθαρμοί (poema en 3000 versos on recomana una bona conducte moral) i un poema sobre la natura amb 2000 verses hexàmetres.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
Empèdocles considera que els elements primers són els 4 elements ([[terra]], [[aigua]], [[aire]] i [[foc]]) i que totes les altres coses es formen o destrueixen a partir de la barreja o separació d'aquests quatre elements per l'acció alternativa de dos principis de moviment:&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'amor (φιλότης), que impulsa la barreja.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
*L'odi (νείκος), que impulsa la separació.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
El predomini alternatiu de cada una d'aquelles forces sobre els quatre elements dóna pas a la formació i destrucció de mons successius.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
A banda d'això, el pensament religiós d'Empèdocles mostra similituds amb les teories dels eleàtics i els pitagòrics però no va adoptar cap dels seus principis fonamentals (encara que estava d'acord amb els darrers sobre la creença en l'emigració de l'anima). També es nega a menjar faves i carn d'animals.&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
==Enllaços externs==&lt;br /&gt;
*[http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47396 Traducció de fragments d'Empèdocles al català], per Jaume Pòrtulas.&lt;br /&gt;
*[http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/Empedocles.htm Empèdocles a la Filoxarxa]&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
[[Categoria:filòsofs]]&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>81.44.149.241</name></author>	</entry>

	</feed>