Wiki de Filosofia - Contribucions de l’usuari [ca]

Virtut

2007-06-25T21:14:18Z

81.36.250.26:

(areté) [[Capacitat]] o eficàcia per dur a terme una determinada [[acció]], [[qualitat]] [[intrínseca]] d'un subjecte...

== Textos sobre la Virtut ==

«La virtut és, per consegüent, un hàbit selectiu que consisteix en un terme mitjà relatiu a nosaltres, determinat per la raó, i per aquella per la qual decidiria l'home prudent. El terme mitjà ho és entre dos vicis, l'un per excés i l'altre per defecte, i també pel fet de no assolir en un cas i sobrepassar en l'altre el límit just en les passions i les accions, mentre que la virtut troba i elegeix el terme mitjà. Per això, des del punt de vista de la seva entitat i de la definició que enuncia la seva essència, la virtut és un terme mitjà, però des del punt de vista del millor i del bé és un extrem.» ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac

[[Categoria:Conceptes]]
[[Categoria:Textos]]

Justícia

2007-06-25T21:12:26Z

81.36.250.26:

(Dike): Homer la representava amb unes cadenes que mantenien unides les forces de la naturalesa.

Pels primers filòsofs era la llei universal que restableix l'ordre en la naturalesa, mantenia unida la multiplicitat.
A partir de la segona meitat del segle V aC consistia (en sentit genèric) en seguir les lleis de la ciutat.

Es pot entendre en sentit distributiu com donar a cadascú el que es mereix o en sentit equitatiu com tractar a tothom de la mateixa manera.

== Textos sobre la justícia ==

"31. La justícia natural és un acord sobre allò que és convenient per tal de no fer-se mal els uns als altres i de no rebre'n.

32. Per a aquells animals que no poden establir pactes a favor de no danyar-se mútuament ni de ser danyats, no existeix la justícia ni la injustícia. Ell mateix passa també amb aquells pobles que no han pogut o no han volgut establir un pacte per no danyar ni ser danyats.

33. La justícia no era res per ella mateixa, sinó un cert pacte a fi i efecte de no danyar ni ser danyats que es va establir en les agrupacions humanes de gent diversa, sempre en alguns llocs, no importa quins ni quan.

34. La injustícia, per ella mateixa, no és cap mal, sinó per la por davant de la sospita que no passarà inadvertida a aquells que són destinats a castigar tals accions." Epicur, Màximes capitals

[[Categoria:Textos]]
[[Categoria:Conceptes]]

Justícia

2007-06-25T21:12:15Z

81.36.250.26:

Thoreau, H.D

2007-06-25T21:08:54Z

81.36.250.26:

"Avui dia hi ha professors de [[filosofia]], però no hi ha [[filòsofs]]. Tot i així és admirable professar, perquè un dia va ser admirable viure. Ser filòsof no és merament tenir pensaments subtils, ni tan sols fundar una escola, sinó estimar la saviesa per viure segons els seus dictats, una vida de simplicitat, independència, magnanimitat i confiança. És per resoldre alguns problemes de la vida, no només teòricament, sinó també en la pràctica. L'èxit de grans erudits i pensadors normalment és un èxit pseudocortesà, ni regi ni humà. S'arrangen per viure merament amb conformitat, pràcticament com ho feien els seus pares, i de cap manera són els progenitors d'una raça noble d'homes. Però per què es degeneren els homes? Què fa que les famílies s'acabin? Quina és la naturalesa del luxe que debilita i destrueix nacions? Estem segurs de no tenir-ne gens en les nostres vides? El filòsof està avançat als seus temps fins i tot en la forma externa de la seva vida. No s'alimenta, es refugia, es vesteix, ni s'escalfa com els seus coetanis. Com pot un home ser filòsof sense mantenir la seva calor vital mitjançant mètodes millors que els d'altres homes?"

H. D. Thoreau: ''Walden o la vida als boscos'', Símbol editors, pàg. 33

[[Categoria:Textos]]

Aristòtil

2007-06-25T21:05:19Z

81.36.250.26:

== Biografia ==

(384/3-322 aC), nascut a Estagira (Macedònia), sent anomenat per això de vegades «l'Estagirita». Deixeble de Plató a Atenes durant prop de vint anys, va passar, en morir el seu mestre en 348, a Àsia Menor (Assos), després a Mitilene i, finalment, a la cort del rei Filip de Macedònia, on va ser preceptor d'Alexandre el Gran. Cap a l'any 335 va tornar a Atenes, on va fundar la seva escola en el Liceu; però el moviment antimacedònic que va ressorgir en morir Alexandre el Gran i una acusació d'impietat el van obligar a abandonar la ciutat (323) i a retirar-se a Calcis d'Eubea.

== Obres ==

== Resum Pensament ==

[[Categoria:Filòsofs]]

Aristòtil

2007-06-25T21:04:34Z

81.36.250.26:

ARISTÒTIL (384/3-322 aC), nascut a Estagira (Macedònia), sent anomenat per això de vegades «l'Estagirita». Deixeble de Plató a Atenes durant prop de vint anys, va passar, en morir el seu mestre en 348, a Àsia Menor (Assos), després a Mitilene i, finalment, a la cort del rei Filip de Macedònia, on va ser preceptor d'Alexandre el Gran. Cap a l'any 335 va tornar a Atenes, on va fundar la seva escola en el Liceu; però el moviment antimacedònic que va ressorgir en morir Alexandre el Gran i una acusació d'impietat el van obligar a abandonar la ciutat (323) i a retirar-se a Calcis d'Eubea.

[[Categoria:Filòsofs]]

Universals

2007-06-25T20:59:10Z

81.36.250.26:

El que es predica d'una [[multiplicitat]] d'objectes.

[[Conceptes mentals]] vàlids per a tothom. (A través dels conceptes s'expressen les idees).

En l'etapa crítica [[Plató]] els identifica amb les [[idees]], per tant els universals serien la [[causa]] de les coses, en canvi per [[Aristòtil]] els universals formen part de la [[forma]] de la [[substància]].

Pels [[conceptualistes]] són conceptes mentals que es refereixen a [[objectes]] que poden existir en la [[ment]] o no.

Pels nominalistes com [[D'Occam,G]] són simples noms que no tenen existència extramental.

[[Categoria:Conceptes]]

Mems

2007-06-25T20:56:24Z

81.36.250.26:

Unitats mínimes d'[[informació]] cultural ([[Dawkins, R.]] va ser el primer a introduir aquest concepte)

[[Categoria:Conceptes]]

Desencantament

2007-06-25T20:55:09Z

81.36.250.26:

En l'àmbit del [[pensament]] es refereix a la pèrdua de vigència, d'us de les grans [[cosmovisions]] (religioses o metafísiques) que servien per a donar [[sentit]] a l'[[existència humana]].

[[Categoria:Conceptes]]

Cultura

2007-06-25T20:54:00Z

81.36.250.26:

Concepte que prové del llatí "collere" = conrear la terra -> transformació de la natura per obtenir resultats.
Actualment és el conjunt de comportament adquirits per l`humà en tant que ésser social i que es transmet de generació en generació per tradició. [[Mosterin,J.]] la defineix com: el conjunt d'[[informacions]] ([[mems]] segons [[Dawkins, R]]) adquirides per [[aprenentatge]] entre individus de la mateixa [[espècie]]. En els humans aquestes informacions són adquirides socialment mitjançant el [[llenguatge]] i tenen valor adaptatiu.

[[Categoria:Conceptes]]