Wiki de Filosofia - Contribucions de l’usuari [ca]

Concepte

2007-06-20T23:56:32Z

81.35.48.6:

El '''concepte''' és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte, treball, etc.

Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de comú amb altres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a altres coses i situacions té un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la [[forma]] o [[formalitat]] sota la qual comprenem les coses i les situacions.

Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb [[paraules]], el que fa possible construir els [[llenguatges]].

Per mitjà del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en què els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està lligada a l'aprenentatge, això significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informació percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona, construeix el concepte d'alguna cosa o algú, influeixen en la ''conceptualització''. El [[coneixement]] de l'[[experiència]] sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'altra banda, l'experiència sempre és [[subjectiva]].

Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de [[premisses]], usant la capacitat de la ment d'[[inferir|inferir-los]]. En aquest cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder al·ludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar això en concret. Per tant neix el que es coneix com [[nom propi]].

Per la [[lògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un sol individu o objecte, així és que mitjançant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[món]].

Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, doncs no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se amb diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons l'idioma en què s'expressi.

En la seva màxima abstracció, quan manquen de contingut material alguns són [[conceptes formals]]. També se'ls anomena [[idees]] quan es pretén assenyalar aquest caràcter universal com alguna cosa [[objectiu]] i no merament subjectiu.

[[Categoria:Conceptes|Concepte]]

Concepte

2007-06-20T23:54:02Z

81.35.48.6:

El '''concepte''' és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna algun objecte, treball, etc.

Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de comuna amb altres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a altres coses i situacions té per això un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la [[forma]] o [[formalitat]] sota la qual comprenem les coses i les situacions.

Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb [[paraules]], el que fa possible construir els [[llenguatges]]. Les [[paraules]] signifiquen conceptes universals.

Per mitjà del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en què els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està lligada a l'aprenentatge, això significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informació percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona construeix el concepte d'alguna cosa o algú, influeixen en la ''conceptualització''. El [[coneixement]] de l'[[experiència]] sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'altra banda, l'experiència sempre és [[subjectiva]].

Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferir|inferir-los]]. En aquest cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder al·ludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar això en concret. Per tant neix el que es coneix com [[nom propi]].

Per la [[lògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un sol individu o objecte, així és que mitjançant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[món]].

Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, doncs no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se amb diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons l'idioma en què s'expressi.

En la seva màxima abstracció, quan manquen de contingut material alguns són [[conceptes formals]]. També se'ls anomena [[idees]] quan es pretén assenyalar aquest caràcter universal com alguna cosa [[objectiu]] i no merament subjectiu.

[[Categoria:Conceptes|Concepte]]

Concepte

2007-06-20T23:53:48Z

81.35.48.6:

{{Millorar format|estil}}
El '''concepte''' és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna algun objecte, treball, etc.

Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de comuna amb altres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a altres coses i situacions té per això un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la [[forma]] o [[formalitat]] sota la qual comprenem les coses i les situacions.

Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb [[paraules]], el que fa possible construir els [[llenguatges]]. Les [[paraules]] signifiquen conceptes universals.

Per mitjà del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en què els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està lligada a l'aprenentatge, això significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informació percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona construeix el concepte d'alguna cosa o algú, influeixen en la ''conceptualització''. El [[coneixement]] de l'[[experiència]] sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'altra banda, l'experiència sempre és [[subjectiva]].

Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferir|inferir-los]]. En aquest cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder al·ludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar això en concret. Per tant neix el que es coneix com [[nom propi]].

Per la [[lògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un sol individu o objecte, així és que mitjançant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[món]].

Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, doncs no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se amb diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons l'idioma en què s'expressi.

En la seva màxima abstracció, quan manquen de contingut material alguns són [[conceptes formals]]. També se'ls anomena [[idees]] quan es pretén assenyalar aquest caràcter universal com alguna cosa [[objectiu]] i no merament subjectiu.

[[Categoria:Conceptes|Concepte]]

Pensament

2007-06-20T23:50:30Z

81.35.48.6:

El '''pensament''' és el producte de la [[ment]] en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del [[cervell]]. En tant que activitat fonamental de l'ésser humà, és estudiat per diverses disciplines, entre les que destaquen la [[filosofia]] i la [[psicologia]]. L'objectiu bàsic del pensament és dotar de significat al món exterior i a un mateix, manipulant la informació. La intel·ligència és l'habilitat personal per pensar d'una manera més efectiva. Segons la concepció emprada, un pensament pot ser sinònim d'[[idea]] o l'acte de produir-la

==Components del pensament==
El pensament és una operació complexa que consta de diversos components. Els més reconeguts són els següents:

===La percepció===
En contra del [[racionalisme]], que considerava els sentits enganyosos, es pensa que la percepció juga un paper fonamental proveint de dades el pensament. La percepció va més enllà de la simple sensació, és l'ordenació que fa el cervell del que li arriba mitjançant el món exterior a través de la vista, l'oïda, el tacte, l'olfacte o el gust. Per l'[[empirisme]] és la font fonamental del [[coneixement]].

===La memòria===
La [[memòria]] permet emmagatzemar pensaments sota la forma de records i recuperar-los quan és necessari. És bàsica per a la supervivència i possibilita l'aprenentatge. La memòria condiciona en part la percepció, donant un significat o un altre a allò nou per encabir-ho dins el sistema general de pensament. S'acostuma a distingir entre memòria a curt termini i a llarg termini.

===Consciència===
És la sensació de ser un subjecte i d'estar despert per poder pensar. S'oposa a l'inconscient, postulat per [[Sigmund Freud]]. Intervé en el pensament com a centre ordenador de tots els altres components. Inclou la sensació de tenir un cos, d'ocupar un espai material.

===Emocions===
Per bé que la tradició ha oposat raó i emocions, és clar que aquestes influeixen a l'hora de formular un pensament. El sentiment s'emmagatzema junt al record i permet la transformació posterior d'aquest. Per això un record considerat positiu té més possibilitats de ser evocat. Quant més forta és una emoció, més afecta la concepció posterior, així un trauma pot bloquejar la percepció de determinades experiències

==Tipus de pensament==
Els pensaments es poden classificar segons els següent criteris bàsics:
*conceptualització: l'objecte o esdeveniment rep un [[nom]] i un significat bàsic, és reconegut pel cervell (si hi ha hagut experiència prèvia) o incorporat al record
*judici:s'afirma o nega alguna cosa referent a un fet, s'estructura en forma de proposició o [[frase]]
*raonament: es troba la relació entre dues idees
*lògic: la majoria de pensaments segueixen les regles de la [[lògica]], excepte aquells que deliberadament cauen en l'absurd (usat com a font d'inspiració per trobar alternatives noves als problemes)
*deductiu: va del general al particular, propi de la [[ciència]]
*inductiu: fa una generalització a partir d'exemples, crea una norma
*analitic: separa una situació en diferents elements
*sintètic: es crea un conjunt amb significat propi que va més enllà de la suma de les parts
*irracional: en principi tots els pensaments són racionals ja que provenen de la ment, però s'usa aquest terme per parlar d'aquells on predomina el subconscient

==Llenguatge i pensament==
La relació entre [[llenguatge]] i pensament és una de les qüestions per resoldre de les ciències cognitives. Els pensaments es comuniquen mitjançant el llenguatge i hi ha molts investigadors que afirmen que també es codifica mitjançant aquests, és a dir, que quan una persona pensa formula oracions en una llengua concreta de manera inconscient. Conèixer un objecte implica donar-li nom i les relacions jeràrquiques entre els judicis inclouen connectors lingüístics. El llenguatge permet l'abstracció, generalitzar més enllà de l'experiència del moment i possibilita pensaments superiors, allunyats dels animals.El [[generativisme]] intentava arribar a entendre les regles del llenguatge universal que vehicula el pensament més enllà (o abans) de cada idioma particular.

A més a més, segons la [[Hipòtesi de Sapir-Whorf]], ja que cada llengua concep el món d'una determinada manera, la manera de pensar depèn absolutament de l'idioma: no es percep allò que queda fora de l'abast del llenguatge. Per això dues persones poden veure un color amb diferents tonalitats o dos colors diferents segons la llengua que parlin malgrat que el fet físic sigui idèntic. Com que cada persona té unes connotacions úniques per al seu [[lèxic]], és impossible una transmissió completa del pensament. [[Ludwig Wittgenstein]] va afirmar que "els límits del meu llenguatge són els límits del meu món" fent referència a aquest fet.

Alguns neuròlegs s'oposen afirmant que si bé el pensament es transmet mitjançant el llenguatge, no es codifica amb aquest, ja que una [[neurona]] transmet impulsos elèctrics que són la substància del pensament i aquests impulsos no responen a cap codi cultural. A més el llenguatge és línial, mentre que sovint la percepció és global i simultània.

[[Categoria:Conceptes|Pensament]]

[[ar:فكر]]
[[de:Denken]]
[[en:Thought]]
[[eo:Pensaĵo]]
[[es:Pensamiento (mente)]]
[[et:Mõtlemine]]
[[fi:Ajattelu]]
[[gl:Pensamento]]
[[he:חשיבה]]
[[ia:Pensamento]]
[[it:Pensiero]]
[[ja:思考]]
[[lt:Mintis]]
[[lv:Domāšana]]
[[mk:Мисла]]
[[nl:Denken]]
[[pl:Myślenie]]
[[pt:Pensamento]]
[[ru:Мышление (психология)]]
[[simple:Thought]]
[[sq:Mendimi]]
[[sr:Размишљање]]
[[sv:Tänkande]]
[[yi:טראכטן]]
[[zh:思维]]

Realitat

2007-06-20T23:47:31Z

81.35.48.6:

Conjunt de coses que tenen una existència efectiva i actual. La realitat virtual és considerada com una simulació de l’autèntica realitat i té per objectiu substituir-la. La realitat natural està formada per tot allò que no depèn de la intervenció humana a diferència de la realitat artificial, que ha estat manipulada pels humans a partir d’objectes naturals.

La '''realitat''' és el conjunt de tot allò que existeix. Segons les escoles filosòfiques que analitzin el [[concepte]], la realitat pot incloure o no entitats fora de l'abast de la [[percepció]] (com l'[[ànima]] o [[Déu]]) o en canvi pot ser el regne d'allò mesurable, accessible mitjançant la [[raó]] o els [[sentit]]s i per tant succeptible de ser usat com a prova per a les hipòtesis o judicis.

[[Real]] pot usar-se com a sinònim de cert, de existent o fins i tot d'[[ésser]] i sol usar-se com a antònim de possible, irreal, [[ideal]] o imaginari.

Determinades escoles afirmen que la realitat és una construcció [[cultura]]l com qualsevol altra, ja que suposant que hi hagués un món exterior objectiu,mai seria el mateix per a tothom, ja que dependria de les possibilitats d'accedir-hi, de l'experiència personal i de les facultats de l'ésser humà com a espècie.

Les disciplines que s'ocupen de la realitat són la [[filosofia]] (en especial les branques de l'[[ontologia]] i la [[metafísica]]), la [[sociologia]] i la [[psicologia]].

[[Categoria:Conceptes|Realitat]]

Raó

2007-06-20T23:46:04Z

81.35.48.6:

Capacitat de comprensió de la realitat.

La '''raó''' és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i [[lògica]] al [[pensament]] per obtenir [[judici]]s, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.

La paraula "raó" (''ratio'' en llatí) és una traducció del grec "logos" que volia dir alhora pensament, raó i [[paraula]], cosa que mostra fins a quin punt el [[llenguatge]] i el pensament estan lligats en l'ésser humà.

El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animal]]s, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.

En la literatura, sovint s'oposa raó al [[sentiment]], a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel [[cervell]] i en canvi el sentiment pel desig, el cor.

El [[Renaixement]] i, sobretot la [[Il·lustració]], són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la [[ciència]] i un qüestionament de la [[religió]].

La raó és estudiada per la [[psicologia]] i la [[filosofia]] (sobretot la branca de l'[[epistemologia]]).

Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques.

[[Categoria:Conceptes|Raó]]

[[ar:عقل (فلسفة)]]
[[da:Ræsonnere]]
[[de:Vernunft]]
[[el:Λογική]]
[[en:Reason]]
[[eo:Racio]]
[[es:Razón (filosofía)]]
[[fi:Järki]]
[[fr:Raison]]
[[ia:Ration]]
[[it:Ragione]]
[[ja:理性]]
[[ko:이성]]
[[nl:Rede]]
[[pl:Rozum]]
[[pt:Razão]]
[[ru:Разум]]
[[simple:Reason]]
[[sq:Arsyeja]]
[[sr:Разум]]
[[sv:Förnuft]]
[[vi:Lý tính]]

Raó

2007-06-20T23:45:26Z

81.35.48.6:

Capacitat de comprensió de la realitat.

La '''raó''' és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i [[lògica]] al [[pensament]] per obtenir [[judici]]s, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.

La paraula "raó" (''ratio'' en [[llatí]]) és una traducció del [[grec]] "logos" que volia dir alhora pensament, raó i [[paraula]], cosa que mostra fins a quin punt el [[llenguatge]] i el pensament estan lligats en l'ésser humà.

El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animal]]s, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.

En la literatura, sovint s'oposa raó al [[sentiment]], a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel [[cervell]] i en canvi el sentiment pel desig, el cor.

El [[Renaixement]] i, sobretot la [[Il·lustració]], són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la [[ciència]] i un qüestionament de la [[religió]].

La raó és estudiada per la [[psicologia]] i la [[filosofia]] (sobretot la branca de l'[[epistemologia]]).

Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques.

[[Categoria:Conceptes|Raó]]

[[ar:عقل (فلسفة)]]
[[da:Ræsonnere]]
[[de:Vernunft]]
[[el:Λογική]]
[[en:Reason]]
[[eo:Racio]]
[[es:Razón (filosofía)]]
[[fi:Järki]]
[[fr:Raison]]
[[ia:Ration]]
[[it:Ragione]]
[[ja:理性]]
[[ko:이성]]
[[nl:Rede]]
[[pl:Rozum]]
[[pt:Razão]]
[[ru:Разум]]
[[simple:Reason]]
[[sq:Arsyeja]]
[[sr:Разум]]
[[sv:Förnuft]]
[[vi:Lý tính]]

Raó

2007-06-20T23:43:36Z

81.35.48.6:

Capacitat de comprensió de la realitat
La '''raó''' és una facultat específicament humana que consisteix en aplicar normes i [[lògica]] al [[pensament]] per obtenir [[judici]]s, observacions comprobables o servir de base per a teories. En un sentit més reduït, vol dir capacitat per establir inferències.

La paraula "raó" (''ratio'' en [[llatí]]) és una traducció del [[grec]] "logos" que volia dir alhora pensament, raó i [[paraula]], cosa que mostra fins a quin punt el [[llenguatge]] i el pensament estan lligats en l'ésser humà.

El pensament racional permet l'abstracció, l'associació d'idees, la autoconsciència i els [[símbol]]s, coses que no tenen els [[animal]]s, més lligats a l'instint i a una resposta unívoca al medi (per això es diu que no posseeixen raó, que són irracionals). La raó, doncs, també està ligada a la capacitat per decidir entre diverses alternatives de conducta.

En la literatura, sovint s'oposa raó al [[sentiment]], a l'emoció i es diu que la raó està representada pel deure, pel [[cervell]] i en canvi el sentiment pel desig, el cor.

El [[Renaixement]] i, sobretot la [[Il·lustració]], són les èpoques on s'ha donat més importància a la raó. Són períodes que coincideixen amb un auge de la [[ciència]] i un qüestionament de la [[religió]].

La raó és estudiada per la [[psicologia]] i la [[filosofia]] (sobretot la branca de l'[[epistemologia]]).

Un altre significat de raó, sense relació amb la facultat de pensar, és la divisió o fracció en matemàtiques.

[[Categoria:Conceptes:Filosofia|Raó]]

[[ar:عقل (فلسفة)]]
[[da:Ræsonnere]]
[[de:Vernunft]]
[[el:Λογική]]
[[en:Reason]]
[[eo:Racio]]
[[es:Razón (filosofía)]]
[[fi:Järki]]
[[fr:Raison]]
[[ia:Ration]]
[[it:Ragione]]
[[ja:理性]]
[[ko:이성]]
[[nl:Rede]]
[[pl:Rozum]]
[[pt:Razão]]
[[ru:Разум]]
[[simple:Reason]]
[[sq:Arsyeja]]
[[sr:Разум]]
[[sv:Förnuft]]
[[vi:Lý tính]]

Realitat

2007-06-20T23:41:09Z

81.35.48.6:

Ciència

2007-06-20T23:40:07Z

81.35.48.6:

Investigació sobre la [[realitat]]. Vol explicar com són les coses. Investigació (recerca de la [[causa]], el per què d'un [[fenomen]] sobre la [[realitat]]. Vol explicar com són les coses. En grec: [[Episteme]]

[[Categoria:Conceptes|Ciència]]

Racionalisme

2007-06-20T23:38:28Z

81.35.48.6:

Doctrina que estableix que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la [[raó]] ( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode per assolir la veritat. Representants : [[R.Descartes]], [[N. Malebranche]], [[G.W. Leibniz]].

[[Category:Conceptes|Racionalisme]]

Racionalisme

2007-06-20T23:38:01Z

81.35.48.6:

Doctrina que estableix que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la [[raó]] ( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode per assolir la veritat. Representants : R.Descartes, N. Malebranche, G.W. Leibniz.

[[Category:Conceptes|Racionalisme]]

Racionalisme

2007-06-20T23:37:51Z

81.35.48.6:

Doctrina que estableix que els nostres coneixements sobre la realitat procedeixen de la raó ( i no dels sentits). La raó és l'àmbit i el mètode per assolir la veritat. Representants : R.Descartes, N. Malebranche, G.W. Leibniz.

[[Category:Conceptes|Racionalisme]]

Ateisme

2007-06-20T23:35:32Z

81.35.48.6:

__FORCETOC__ __NOEDITSECTION__
== QUÈ ÉS L'ATEISME? ==

== TEXTOS ==

== ENLLAÇOS ==
[http://www.ateus.org/ Ateus de Catalunya]

== LLIBRES ==
''El alma del ateísmo''

Autor: André Comte-Sponville

Títol: El alma del ateísmo. Introducción a una espiritualidad sin Dios.

Editorial Paidós Barcelona 2006

Descripció contraportada: Religió i espiritualitat són dues coses diferents. Els ateus també tenen esperit. Aleshores, per què s'interessen menys que els altres per la vida espiritual? Cal pensar en una espiritualitat laica: una espiritualitat sense Déu, sense dogmes, sense Església. I això suposa que hem de respondre a tres preguntes, que són l'objecte d'aquest llibre: ¿es pot viure sense religió? ¿existex Déu? ¿Quin tipus d'espiritualitat necessiten els ateus? Aquest desafiament -enfront al retorn d'allò religiós i al xoc de civilitzacions- s'ha convertit en decisiu. L'espiritualitat és quelcom massa important com per a abandonar-la en mans dels integristes. El laïcisme, un bé massa preciós com per a confondre'l amb l'odi antirreligiós. Més aviat ha de ser al contrari: un amor que exigeixi llibertat, per a tothom. També convé combatre en dos fronts: contra el fanatisme, contra el nihilisme. El siglo XXI serà espiritual i laic o no serà.

[[Categoria: Conceptes|Ateisme]]
[[Categoria: Llibres|Ateisme]]

Raó

2007-06-20T23:34:41Z

81.35.48.6:

Capacitat de comprensió de la realitat

[[Category:Conceptes|raó]]

Popper, Karl

2007-06-20T23:34:09Z

81.35.48.6:

== BIOGRAFIA ==

== TEXTOS ==

"... L'opinió equivocada de la [[ciència]] es delata en la seva ànsia de tenir [[raó]], car el que distingeix l'home de [[ciència]] no és la seva possessió de coneixements, de la veritat irrefutable, sinó la seva recerca -persistent i temeràriament crítica- d'aquesta veritat.

Cal, doncs, que la nostra actitud sigui resignada? Hem de dir que la [[ciència]] només pot complir la seva tasca biològica i que sols pot demostrar el seu tremp, en el millor dels casos, mitjançant les aplicacions pràctiques que puguin corroborar-la? Són insolubles els seus problemes intel·lectuals? Penso que no. La ciència no persegueix mai el fi il·lusori de fer que les seves respostes siguin definitives, tan sols probables. Tot al contrari, el seu avenç s'encamina cap a una meta infinita i, tanmateix aconseguible: la de descobrir incessantment problemes nous, més profunds i més generals, i de sotmetre les nostres respostes, sempre provisionals, a contrastacions constantment renovades i cada vegada més rigoroses." ''La lògica de la investigació científica'', Cap.X

[[Categoria:Textos|Popper, Karl]]
[[Categoria:Filòsofs|Popper, Karl]]

Nausífanes

2007-06-20T23:32:47Z

81.35.48.6:

Filòsof que visqué durant el segle IV aC. Ensenyava filosofia a una escola que tenia en la ciutat de Teos (Àsia Menor). Personatge bastant poc conegut del món filosòfic, gairebé gens pel públic en general. Filòsof d'escassa originalitat si el comparem amb tota la resta de filòsofs del seu temps, però remarcable per la seva posició històrica en la formació de la filosofia del període helenístic.

Tal com ens explica Diògens Laerci, fou mestre d'Epicur. També se sap que va ser deixeble de Pirró d'Èlide (fundador de l'escepticisme) i amic i seguidor de Demòcrit (segon fundador de l'atomisme, després de Leucip). Era propietari i professor d'una escola a Teos, on ensenyava, per exemple, retòrica i atomisme. De fet, hom el relaciona com una de les persones que ajudà, com a ideòleg a consolidar la relació ideològica entre la gnoseologia democrítea i l'escepticisme, i les teories atomistes de Demòcrit i Epicur. Indubtablement, era una persona entesa en filosofia, atomisme, retòrica i teoria del coneixement del seu temps, tot i que tenia opinions en part divergents tant respecte als seus mestres i ídols com respecte als seus alumnes i seguidors.

Des del punt de vista ètic, va sostenir que el filòsof pot participar en la vida política; també es consagrà a una teoria de la retòrica (discutida després per Filodem). Pel poc que sabem de les teories atomistes de Nausífanes, aquest dóna una explicació de la teoria atòmica semblant a la de Demòcrit, segons la qual els àtoms són peces de matèria mortes en un moviment mecànic (a diferència d'Epicur, qui afirma que els àtoms són entitats sensibles, amb emocions com el plaer i el dolor).

Es conserven pocs fragments i comentaris de Nausífanes, pel que una interpretació exhaustiva i llarga del seu pensament és impossible. Ha passat a la història de forma similar a Ammoni Saccas: un personatge clau en l'evolució de pensadors importants, però una figura poc important i poc definida per sí mateixa.

[[category:Filòsofs|Nausífanes]]

Bé

2007-06-20T23:25:21Z

81.35.48.6:

* bé, com a concepte antològic al mal, quelcom que procura un avantatge, felicitat o benestar;
* bé, com a objecte que serveix per treure'n un profit o utilitat econòmica;
* bé, en el dret, es refereix a una propietat o possessió material

[[Categoria:Conceptes|Bé]]

Bé

2007-06-20T23:25:13Z

81.35.48.6:

Bé

2007-06-20T23:24:48Z

81.35.48.6:

Bé

2007-06-20T23:16:52Z

81.35.48.6:

Bé

2007-06-20T23:16:27Z

81.35.48.6:

Bé

2007-06-20T23:16:13Z

81.35.48.6:

Crítica

2007-06-20T23:10:44Z

81.35.48.6:

Judici sobre les qualitats o els defectes d'alguna cosa.

[[Categoria:Conceptes|Crítica]]

Coneixement

2007-06-20T23:09:27Z

81.35.48.6:

En general es pot entendre com l'aprehensió (captació mental) d'un objecte per part d'un subjecte, però implica molt més. Podem dir que el coneixement és un acte humà i dinàmic de justificació adequada a una creença. En aquest cas estaríem parlant de l'acte de saber.

Cal distingir entre coneixement i saber. El coneixement pot entendre's com a simple acte de conèixer i aleshores es tracta de saber què sobre alguna cosa. En canvi el saber és un coneixement molt més complet i implica no només saber què, sinó també saber el per què, el com i el qui.

[[Categoria:Conceptes|Coneixement]]

Antropologia

2007-06-20T23:07:45Z

81.35.48.6:

En sentit general és l'estudi de l'Anthropos= aquell que mira cap amunt= humà.

En llatí "homo" = Aquell que és nat de la terra.
Es pot dividir en
*Antropologia biològica que estudia l'evolució dels humans,
*Antropologia física que estudia l'esquelet i anatomia humanes a partir de restes fòssils,
*Antropologia cultural que estudia com es transmeten socialment les informacions que permeten als humans adaptar-se al medi, i per últim
*Antropologia filosòfica que va ser definida per Max Scheler (s.XIX) com l'estudi de les característiques específicament humanes.

[[Categoria:Conceptes|Antropologia]]

Anàlisi

2007-06-20T23:05:28Z

81.35.48.6:

Procediment que consisteix en descomposar una teoria, pensament, idea... en les seves diferents parts, fent un estudi de la seva relació.

[[Categoria:Conceptes|Anàlisi]]

Arkhé

2007-06-20T23:04:39Z

81.35.48.6:

Arjé o Arché (arkhé): Origen, causa i principi permanent de totes les coses. Element
originari que dóna unitat a la multiplicitat de la naturalesa..
Aquella realitat que no canvia mai.

[[Categoria:Conceptes|Arkhé]]