Inici

Contacte






Contacte

Presentació

Anna Sarsanedas Darnés, professora de filosofia us dóna la benvinguda. Podeu enviar notícies, articles, recomanar llibres... Per enviar articles primer us heu de registrar.

Altres webs

  • Filoètica

  • Filoantropologia

  • CIBERAULA

  • Unitat didàctica

  • FILOÈTICA
  • ANTROPOLOGIA FILOSÒFICA
  • CIBERAULA
  • UNITAT DIDÀCTICA

Ràtio: 0 / 5

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Marc Antoni Broggi Trias / President del Comitè de Bioètica de Catalunya

L'ètica implica, més enllà de tot moralisme, una reflexió sobre els valors que sustenten les nostres accions. En una societat plural els valors ja no són indiscutibles: han de ser discutits i, sobretot, prioritzats. És el que proposa la bioètica en el seu àmbit, i la ponderació que això implica la fa amb un diàleg racional, obert i operatiu. Racional, en el sentit d'aportar raons intel·lectuals i també emocionals, i no tan sols prejudicis. Per ser creïble, ha de ser obert i plural, agrupant postures ideològiques disposades a dialogar, i incorporant mirades diferents: ciència, filosofia, dret. I també ha de ser operatiu: tenir en compte principis en què fonamentar les decisions i, alhora, sospesar les conseqüències que se'n poden derivar.


Els principis bàsics estan consensuats en les societats avançades: llibertat de cadascú, igualtat entre tots i ajuda a qui ho necessita. Molt assumits en les declaracions, és important constatar-ne les dificultats d'aplicació. Per exemple, si ens prenem seriosament el dret a l'autodeterminació, a escollir i a decidir per un mateix sobre un mateix, hauríem de retirar els esculls per poder-lo exercir, ja siguin clínics, socials o legislatius. Això fa que una vocació de la bioètica sigui preguntar-se per la legitimitat d'aquests impediments i, per tant, ser consciència de la funció del dret, encoratjant el paper emancipador que ha de tenir, i alertant sobre velles imposicions que pugui encara arrossegar.

És en aquest sentit que s'ha de veure el seu raonat posicionament sobre la despenalització de la interrupció de la gestació per voluntat de la gestant dins d'un termini a consensuar. El debat social se centra en la ponderació de dos valors: el de la llibertat d'una ciutadana a ser responsable de la seva reproducció i, dins d'un límit prudent, a interrompre una gestació no volguda, enfront del de respecte i protecció que mereix el fetus. Doncs bé, el comitè prioritzà finalment, amb dos vots en contra, el respecte a l'autonomia de la dona, considerant que hi ha una evolució al llarg de la gestació del pes d'aquests dos valors a defensar. La llei actual ja prioritza en els supòsits que especifica; però és insuficient. Perquè no permet la llibertat de decisió de la dona i, basant-se en una idea moral particular, impedeix altres opcions legítimes. I per les seves conseqüències, ja que són evidents les argúcies i la hipocresia que fomenta, la inseguretat que l'acompanya, i la inequitat i l'opacitat que tolera. Per contra, no hi ha constància que comporti cap perill una regulació més oberta. El CBC creu que aportant arguments contribueix a un debat més enraonat.

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Divendres, 11 de desembre del 2009

  • No s'han trobar comentaris

Calendari

Articles afegits

L'estructuralisme de W. Wundt (1832-1920) Els historiadors de la psicologia solen...
NÚRIA Navarro Entrevista a Philip Pettit Ballygar (Irlanda), 1945 Professor de Princeton Autor de...
Descartes pasaría hoy, en el hiperproductivismo académico actual, por solemne...
GIOVANNI SARTORI, POLITÓLOGO Tengo 80 años. Nací en Florencia y vivo...
BALTASAR PORCEL - 17/10/2004 En 1975 Stephen Hawking lanzó la teoría...

Comptador visitants

Avui 19

Ahir 27

Setmana 146

Mes 97

Total 228808

Enllaços nous

Twitter pensadora

Visites

Hi ha 13 convidats/des i cap membre en línia

Canal youtube

Notícies filosofia

Presentacions

Altres articles

scoop.it