• A parer seu, és crucial acceptar que no hi ha una sola visió del món, sinó moltes
NÚRIA navarro
Douala (Camerun), 1947
Llicenciat en Dret
Autor de 'La otra mundialización' (Gedisa)
Dominique Wolton, cap dels cervells del Centre National de la Recherche Scientifique, desconfia de les intencions reals del Fòrum de les Cultures. Però el sociòleg assegura que serà un estímul per a la reflexió sobre la diversitat cultural. És igual si al darrere hi ha negoci, promoció o bondat infinita.
--¿No veu el Fòrum amb bons ulls?
--És un gest. I hi veig tres sortides. La primera, que tingui un èxit comercial mitjà. La segona, que hi hagi contestació política per part dels antimundialistes. La tercera, que no passi res de res.
--Unes alternatives ben fluixes.
--¡Però la flama de la reflexió crítica s'haurà encès! El que és útil del Fòrum és que, com a Gènova, la gent es començarà a fer preguntes. ¿Per què? ¿Per a qui? La multiculturalitat és alguna cosa més que una festa i un negoci. Però una vegada s'hagi superat l'estat festiu, es percebrà que la qüestió multicultural és una qüestió de respecte de la diversitat de llengües i de religions.
--Aleshores, ¿tots criarem malves?
--Esperem que no. És urgent prendre consciència que la cultura i la comunicació són la pau i la guerra del segle XXI. I els europeus tenen la sagrada responsabilitat d'impulsar-la. De moment, sabem que la diversitat cultural és important, però no gosem oposar-nos als Estats Units. El test serà la pròxima negociació de l'OMC sobre l'estatus de les indústries culturals.
--¿Què hi ha en joc?
--França sosté que la indústria de la informació, la cultura i la comunicació no és una indústria com les altres. Mentre que els Estats Units consideren que no hi ha distinció entre les indústries de la comunicació, la cultura i el petroli. L'enfrontament serà violent. Si guanyen els nord- americans, serà una gran derrota. ¿Sap per què?
--Digui-m'ho.
--A la costa oriental de l'Àfrica hi ha músics excepcionals que ofereixen la seva feina per res. Després la seva feina és remasteritzada a la Costa Est dels Estats Units i es ven a tot el món. ¡Els estats han de tenir la direcció de la seva indústria cultural!
--¿Mundialització és colonització?
--Colonització econòmica. Però no podrà ser mai cultural. Els pobles volen cinema, ordinadors, menjar i cotxes nord-americans, però volen continuar sent ells mateixos. La identitat cultural és més important que l'estil de vida.
--¿Llavors?
--En aquesta tercera mundialització percebrem que és necessari que la cultura i la comunicació es converteixin en qüestions polítiques. És necessari acceptar que no hi ha una sola visió del món, sinó que n'hi ha moltes. Contràriament, hi haurà reaccions molt violentes. La cultura és el que fa que els homes lluitin i es matin entre ells. Per la llibertat, per la religió i per la llengua estem disposats a morir.
--¿Qui ha de fer el primer pas?
--Els nord-americans no poden. Creuen que amb el poder tècnic ja n'hi ha prou i són els principals beneficiaris de les indústries culturals. Només Europa, que és tan poderosa com els Estats Units, que ha viscut dos guerres mundials i diverses
guerres colonials, sap que la cultura dels altres importa.
--Europa no s'ha mogut per Kosovo, ni per l'Iraq...
--Vam ser incapaços d'arreglar la nostra pròpia història a Iugoslàvia. Vam fallar a l'Iraq, sí. I a sobre no ens entenem, fins i tot ens detestem, no tenim curiositat mútua i, no obstant, avancem. Hem aconseguit respecte en la cohabitació. I podem fer més coses.
--¿Què?
--Viatjar, utilitzar millor Euronews, fer intercanvis d'estudiants, invertir en la formació de traductors. La primera condició del respecte a la diversitat cultural és el respecte a les identitats lingüístiques. No fer-ho és un assassinat.
--Tot això està molt bé. Però la desigualtat continuarà existint.
--La història del segle XX és una història de guerres sòrdides, però també d'una lentíssima emancipació. Avui dia, amb la mundialització de la informació i la comunicació, tothom veu la dominació. Hi ha 4.500 milions de ràdios, 3.500 milions de televisions, 1.500 de mòbils i menys de 1.000 d'ordinadors. Les barrabassades dels soldats nord-americans a l'Iraq només s'han amagat dos mesos. Hi ha una consciència crítica mundial.
--¿I?
--Doncs cal oposar-se políticament a la concentració de les indústries culturals. S'ha de reglamentar internet. S'ha de salvaguardar la indústria cultural nacional. S'ha d'evitar que els anglosaxons siguin els únics que tinguin cadenes d'informació mundial. I s'ha d'aprendre a conviure amb el que no se'ns assembla.
Noticia publicada a la pàgina 011 de l'edició de Dijous, 6 de maig de 2004 de El Periódico - edició impresa