Resum idees principals del llibre
Cap.1 - Consideracions generals
Mill al principi es dedica a denunciar l'escàs progrés que s'ha fet en la controvèrsia relativa al bé i al mal. Quin és el criteri a seguir? En què es fonamenta la moralitat?
El fonament haurà de ser la finalitat de les accions, la seva utilitat o felicitat.
Mill combina la teoria de l'instint o sentiment moral de Hume amb l'universalisme kantià. Per Mill són necessàries lleis o normes generals per evitar el conflicte d'interessos (individus-societat), però aquestes han de basar-se en els sentiments i no en la freda racionalitat.
Cap. 2 - Què és l'utilitarisme?
Primer de tot, Mill vol deixar clar que la utilitat no està contraposada al plaer, sinó que en pot proporcionar.
La moral de la utilitat o el principi de major felicitat possible sosté que tota acció és bona en proporció a la seva tendència a promoure la felicitat. La felicitat s'ha d'entendre com a plaer i absència de dolor (tots dos desitjables com a fins).
Tot seguit Mill es defensa d'algunes possibles objeccions a la seva teoria.
Objeccions:
1. No tothom està d'acord en posar com a fi últim de la vida el plaer (Epicuris són considerats com a porcs).
Com a defensa Mill proposa la distinció entre diferents tipus de plaers:
- corporals: sensuals
- mentals: de l'intel·lecte o de la imaginació,
- morals: sentiments.
2. La felicitat no sempre és necessària i es pot viure sense ser feliç.
Mill reconeix que no sempre es pot ser feliç, la felicitat contínua no és possible. L'Utilitarisme no cerca només la felicitat, sinó la mitigació de la infelicitat.
Mill, admet que a vegades és necessari el sacrifici.
"La moral utilitarista reconeix en els éssers humans el poder de sacrificar el seu bé més gran pel bé dels altres." Pàg. 72
De totes maneres el principi d'utilitat no s'ha d'entendre com un deure o obligació. L'objectiu de la virtut ha de ser multiplicar la felicitat.
3. No es valora si una acció és bona o dolenta sinó tan sols la seva utilitat.
Mill afirma que s'ha de distingir entre convenient i bo quan s'aplica a l'interès particular però no és així quan s'aplica a l'interès general, aleshores es pot dir que és útil i no simplement convenient. A vegades dir una mentida pot ser convenient, però no s'ha de prendre com a una norma utilitària. No sempre és útil dir mentides.
Cap. 3 - Per què s'ha de ser utilitarista i no kantià?
L'utilitarisme de Mill es presenta com una teoria ètica universal inseparable de la llibertat i la felicitat a diferència de la teoria kantiana que els considerava com a simples postulats.
Mill distingeix entre dos tipus de sancions en referència a l'obligació moral:
- Externes: reforcen la moralitat però no obliguen.
- Internes: consciència moral o sentiment de simpatia. Aquesta s'ha d'educar, perquè no coincideix en tothom de la mateixa manera (crítica a kant). La societat ha d'educar als seus ciutadans per a que s'adonin que és millor mirar pels interessos de tots, perquè és més útil per ser feliç. L'important és adonar-nos que només quan actuem tenint en compte la utilitat o bé general experimentarem la sensació de felicitat interna i ens sentirem bé amb nosaltres mateixos.
Actuem moralment a partir d'unes sancions internes que estan formades per un sentiment de simpatia vers els altres i per les influències socials de l'educació. És només aleshores quan les sancions externes poden servir de suport a l'acció moral. Dit d'una altra manera, les sancions externes, les lleis, no serveixen de res si no es cultiven les sancions internes.
Les accions morals ho seran per les seves conseqüències (utilitat) i no en base a uns principis externs o lleis.
Cap 4. - Per quines raons s'ha d'acceptar l'utilitarisme?
L'utilitarisme defensa que l'únic desitjable com a fi és la felicitat, quines condicions, però, s'han de complir per aconseguir-la?
És innegable que tothom desitja la felicitat, perquè considera que la pot aconseguir, encara que no sigui tot el que desitja.
La felicitat no segueix el criteri d'aprovació o desaprovació (Hume), sinó el plaer i l'absència de dolor.
La felicitat està composada per diferents ingredients que són útils al seu propòsit: el plaer. Aquests ingredients poden ser: la música, la salut, els diners, l'amor, la virtut... Tots ells són mitjans per aconseguir la felicitat, però no s'han de confondre amb la felicitat. En formen part, però no s'identifiquen.
La felicitat és un criteri per jutjar les accions humanes i no s'ha d'entendre com una idea abstracta o metafísica.
La felicitat només serà completa quan sigui útil, és a dir, beneficií la majoria i no a un sol individu. Principi d'utilitat=Màxima felicitat.
Cap. 5 Quina relació es pot establir entre la justícia i la utilitat?
Mill exposa en aquest capítol els diferents sentits que es poden aplicar a la justícia (lligada a l'acció moral):
- Respectar els drets legals;
- Respectar els drets morals;
- Donar a cadascú el que es mereix;
- Complir la paraula donada;
- Imparcialitat;
- Igualtat.
Segons Mill tots aquests sentits depenen del sentiment últim de simpatia i del benefici de la majoria (criteri d'utilitat).
La justícia depèn de la seva utilitat social i la seva aplicació del sentiment de simpatia (acompanyat del sentiment que tenim tots els individus d'autodefensa i seguretat).