Plotí

Plotí (205 - 270), en grec Πλωτίνος, en llatí Plotinus, fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle. Fou alumne d'Ammoni Saccas (que havia intentat armonitzar Aristòtil i Plató), com també ho fou Orígenes, i mestre de Porfiri. Posteriorment, d'altres pensadors, especialment de creences cristianes, com Sant Agustí i Boeci, mostraren una forta influència (per filiació) de Plotí i del neoplatonisme.

L'obra de Plotí és en essència un "gran i original" comentari de les obres de Plató, d'una forma molt més estructurada que tal i com ho va dur a terme Filó d'Alexandria. Atret per l'idealisme platònic, va desenvolupar la seva filosofia incorporant-hi elements cristians amb idees filosòfiques gregues i orientals.

La seva obra principal foren les Ennèades, una compilació dels tractats que escrigué des de l'any 253 fins a pocs mesos abans de la seva mort, 17 anys més tard. La tasca de recopilar els tractats i organitzar-los com a llibre va ser feta per Porfiri, que les agrupà en sis grups de nou (en total, 54 tractats). En les Ennèades, Plotí explica les lliçons que impartia en la seva escola a Roma.

Doctrina filosòfica

En essència, la filosofia de Plotí és contrària a la visió dels gnòstics, que presentaven el món com el lloc del Mal, i ofereix un cosmos perfecte, bo, diví. Segons Plotí, el cosmos (la realitat) té un ordre jeràrquic, sense fissures, i això té una interpretació no tan sols estrictament cosmològica sinó també teològica i espiritual. Cadascun dels nivells d'ésser dins d'aquest ordre rep el nom d'hipòstasi.

Hipòstasis

La dualitat platònica entre les Idees i les coses es resol en una unitat de l'ésser, l'existència de l'U, del qual tot emana i al qual tot torna. L'U és el Primer Principi, la primera Hipòstasi. L'U només es pot definir de forma negativa, ja que és inefable, incognoscible, indeterminat, absolutament transcendent, i no necessita res (existeix per ella mateixa). S'identifica amb el Bé platònic. El que fa que l'U és conegui a si mateix no pot ser el pensament, ja que es troba per sota d'ell en nivell d'ésser, sinó la contemplació de si mateix: en aquest aspecte, guarda similituds amb el primer motor immòbil d'Aristòtil.

D'ell provenen tots els éssers existents per emanació, no per creació, com defensa la visió cristiana de la creació ex nihilo (del no-res) del món. Per mitjà de l'emanació, allò que és superior, en el sentit de més perfecte, produeix, per sobreabundància, els seus inferiors. El mateix Plotí compara el fenomen de l'emanació a l'irradiació de llum des del Sol, que sembla il·luminar-nos sense que aquest fet alteri la seva naturalesa en fer-ho. Les tres hipòstasis que participen del procés de l'emanació són: U, Nóus, Ànima.

La primera emanació de l'U és el Nóus, la Intel·ligència, seu de les Idees platòniques i del pensament extratemporal, identificat metafòricament amb el demiürg platònic que es presenta en el Timeu de Plató. D'ell n'emana l' Ànima, que Plotí subdivideix en l'Ànima del Món i l'Ànima humana.

Per últim trobem la matèria, que és el grau més imperfecte de l'ésser, i que ja no es considera una hipòstasi. Així, la formació dels ésser corporis s'ha d'entendre com a il·luminació de la matèria, que rep la perfecció per emanació de les tres hipòstasis superiors.

Moviment del cosmos

La jerarquització en hipòstasis de Plotí converteix el cosmos en una estructura ordenada. De fet, pensa el cosmos com una realitat viva, eterna, orgànica, perfecta, i bella. Com a entitat viva, necessàriament ha de tenir moviment. Aquest moviment consta de dues fases, i és interpretable tant en sentit cosmològic com religiós:

• El desplegament és la diversificació (moviment còsmic), que procedeix de la Unitat i fa aparèixer la multiplicitat per emanació.
• El replegament, o recuperació (moviment espiritual), és el moviment de simplificació, des d'allò multiple cap a la unitat.

Cap dels dos moviments és complet per si mateix, ja que cal un moviment doble acompanyat, de descens i d'ascensió.

Forma de coneixement i virtut

El coneixement només pot ser autèntic si està lligat a la contemplació mística de la Unitat. No obstant, això planteja un problema, ja que l'U resulta incomprensible en estar més enllà de l'ésser humà. Per Plotí, l'única manera de superar aquesta aparent contradicció és no perdre el coneixement de l'U, ja que l'autèntic coneixement és precisament el de l'incognoscible. El coneixement que no es dedueix de l'U no té punt de partença. Així, el coneixement tan sols es pot entendre com un procés dur d'ascensió de l'home.

Els quatre graus del coneixement que descriu Plotí es corresponen amb els graus de virtut:

• La Política respon a la necessitat de moderació de les passions.
• La Intuïció de l'Intel·ligible en el sensible és alhora art, contemplació de Déu i alliberament del cos.
• La Intuïció de l'Intel·ligible en si i per a si és la ciència.
• L'Èxtasi és la reunió i identificació amb l'Un.

Enllaços externs

• Text original de les Ennèades, de Plotí: text en grec i traducció a l'anglès; Traducció de MacKenna-Page.
• Plotí "The Six Enneads"
• Entrada a la Stanford Encyclopedia of Philosophy per Lloyd P. Gerson.
• Entrada a la Internet Encyclopedia of Philosophy per Edward Moore.