Metafísica: Diferència entre les revisions
De Wiki de Filosofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
Nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l'edició d'Andrónic de Rodes (s. I. d.C.) foren col·locats darrera els llibres dedicats als termes de física (natura). Com a terme filosòfic apareix per primera vegada en Boeci (480-525). | Nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l'edició d'Andrónic de Rodes (s. I. d.C.) foren col·locats darrera els llibres dedicats als termes de física (natura). Com a terme filosòfic apareix per primera vegada en Boeci (480-525). | ||
| − | + | [[Presocràtics]]: Estudi que té per objecte realitats que superen la percepció dels sentits o de l'experiència sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat de les coses. Va més | |
enllà de la Physis o naturalesa. | enllà de la Physis o naturalesa. | ||
| − | [[Aristòtil]] (- - 322): L'anomena filosofia primera. L'entén com a ciència del que és universal i necessari. La divideix en: ontologia (estudi de l'ésser) i teologia ( estudi de Déu). | + | [[Aristòtil]] (- - 322): L'anomena filosofia primera. L'entén com a ciència del que és universal i necessari. La divideix en: ontologia (estudi de l'ésser) i teologia ( estudi de Déu). |
| − | [[Sant Tomàs]]: L'anomena filosofia primera. La font de tota veritat i el seu objectiu és Déu. Hi ha un acord entre teologia í filosofia. | + | [[Sant Tomàs]]: L'anomena filosofia primera. La font de tota veritat i el seu objectiu és Déu. Hi ha un acord entre teologia í filosofia. |
| − | [[Duns Escot]] (1274-1308): La metafísica és la ciència de l'ens, i és prèvia a la teologia; ja que el coneixement de l'ésser és fonament del coneixement del ser infinit. | + | [[Duns Escot]] (1274-1308): La metafísica és la ciència de l'ens, i és prèvia a la teologia; ja que el coneixement de l'ésser és fonament del coneixement del ser infinit. |
| − | [[Francis Bacon]] (1561-1626): Considera a la metafísica com a la ciència de les causes formals i finals. | + | [[Francis Bacon]] (1561-1626): Considera a la metafísica com a la ciència de les causes formals i finals. |
| − | [[René Descartes]] (1596-1650): L'anomena "prima philosophia" aquesta tracta de qüestions com l'existència de Déu i la distinció real entre ànima i cos de l'home. | + | [[René Descartes]] (1596-1650): L'anomena "prima philosophia" aquesta tracta de qüestions com l'existència de Déu i la distinció real entre ànima i cos de l'home. |
| − | [[B. Pascal]]: L'home és ignorant, no sap com és la realitat ni Déu; només pot arriscar-se. | + | [[B. Pascal]]: L'home és ignorant, no sap com és la realitat ni Déu; només pot arriscar-se. |
| − | [[B.Spinoza]] (1632-1677): La realitat està composada per una substància única i infinita, Déu. | + | [[B.Spinoza]] (1632-1677): La realitat està composada per una substància única i infinita, Déu. |
| − | [[N. Malebranche]] (1638-1715): La realitat està composada per substàncies:infinites, pensants i extenses. | + | [[N. Malebranche]] (1638-1715): La realitat està composada per substàncies:infinites, pensants i extenses. |
| − | [[W. Leibiniz]] (1646-1716): La realitat està composada per infinites substàncies inextenses, monades, creades per Déu. | + | [[W. Leibiniz]] (1646-1716): La realitat està composada per infinites substàncies inextenses, monades, creades per Déu. |
| − | [[Christian Wolff]] (- - 1754): Fa una distinció entre la metafísica general (ontologia) í la metafísica especial (teodicea, psicologia i cosmologia). | + | [[Christian Wolff]] (- - 1754): Fa una distinció entre la metafísica general (ontologia) í la metafísica especial (teodicea, psicologia i cosmologia). |
| − | [[ | + | |
| − | David Hume]] (1711-1766): Nega la possibilitat del coneixement metafísic í, en general, de tota realitat transcendental. | + | [[David Hume]] (1711-1766): Nega la possibilitat del coneixement metafísic í, en general, de tota realitat transcendental. |
| − | [[ | + | |
| − | Immanuel Kant]] (1724-1804): Nega a la metafísica anterior tot i que en funda una de nova. No hi ha coneixement de judicis sintètics a priori, conseqüentment la metafísica no pot ser una ciència teòrica, és a dir, que la metafísica no és una ciència, sinó una realitat moral. Aquesta la divideix en psicologia, cosmologia i teologia. | + | [[Immanuel Kant]] (1724-1804): Nega a la metafísica anterior tot i que en funda una de nova. No hi ha coneixement de judicis sintètics a priori, conseqüentment la metafísica no pot ser una ciència teòrica, és a dir, que la metafísica no és una ciència, sinó una realitat moral. Aquesta la divideix en psicologia, cosmologia i teologia. |
[[Hegel]] (1770-1831): La seva metafísica té per objectiu esbrinar l'estructura dialèctica del moviment que constitueix la natura i el món històric dels homes. | [[Hegel]] (1770-1831): La seva metafísica té per objectiu esbrinar l'estructura dialèctica del moviment que constitueix la natura i el món històric dels homes. | ||
Revisió del 21:03, 9 set 2007
Nom donat al conjunt de catorze llibres atribuïts a Aristòtil i que en l'edició d'Andrónic de Rodes (s. I. d.C.) foren col·locats darrera els llibres dedicats als termes de física (natura). Com a terme filosòfic apareix per primera vegada en Boeci (480-525).
Presocràtics: Estudi que té per objecte realitats que superen la percepció dels sentits o de l'experiència sensible. Intenta donar una explicació última de la realitat de les coses. Va més
enllà de la Physis o naturalesa.
Aristòtil (- - 322): L'anomena filosofia primera. L'entén com a ciència del que és universal i necessari. La divideix en: ontologia (estudi de l'ésser) i teologia ( estudi de Déu).
Sant Tomàs: L'anomena filosofia primera. La font de tota veritat i el seu objectiu és Déu. Hi ha un acord entre teologia í filosofia.
Duns Escot (1274-1308): La metafísica és la ciència de l'ens, i és prèvia a la teologia; ja que el coneixement de l'ésser és fonament del coneixement del ser infinit.
Francis Bacon (1561-1626): Considera a la metafísica com a la ciència de les causes formals i finals.
René Descartes (1596-1650): L'anomena "prima philosophia" aquesta tracta de qüestions com l'existència de Déu i la distinció real entre ànima i cos de l'home.
B. Pascal: L'home és ignorant, no sap com és la realitat ni Déu; només pot arriscar-se.
B.Spinoza (1632-1677): La realitat està composada per una substància única i infinita, Déu.
N. Malebranche (1638-1715): La realitat està composada per substàncies:infinites, pensants i extenses.
W. Leibiniz (1646-1716): La realitat està composada per infinites substàncies inextenses, monades, creades per Déu.
Christian Wolff (- - 1754): Fa una distinció entre la metafísica general (ontologia) í la metafísica especial (teodicea, psicologia i cosmologia).
David Hume (1711-1766): Nega la possibilitat del coneixement metafísic í, en general, de tota realitat transcendental.
Immanuel Kant (1724-1804): Nega a la metafísica anterior tot i que en funda una de nova. No hi ha coneixement de judicis sintètics a priori, conseqüentment la metafísica no pot ser una ciència teòrica, és a dir, que la metafísica no és una ciència, sinó una realitat moral. Aquesta la divideix en psicologia, cosmologia i teologia.
Hegel (1770-1831): La seva metafísica té per objectiu esbrinar l'estructura dialèctica del moviment que constitueix la natura i el món històric dels homes.
