El Príncep

De Wiki de Filosofia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Príncep (Il Principe) és un tractat de política escrit per Maquiavel, Nicolau. L'obra, que va ser redactada el 1513 dedicada a Lorenzo de Medici i publicada pòstumament el 1532, representa una fita en el desenvolupament de l'art de la política.

Està dividida en quatre parts principals:

  • Capítols I-XI: Com s'adquireixen i com es conserven els principats, sobretot l'interessen els principats nous. En el capítol IX fa referència als principats eclesiàstics i mostra el seu menyspreu per la política temporal de l'Església (el llibre va estar sempre en l'Índex de llibres prohibits).
  • Capítols XII-XIV: Sobre el problema de la seguretat i les armes, les considera imprescindibles i que el príncep estigui al front de l'exèrcit.
  • Capítols XV-XXIII: Comportament del príncep respecte a súbdits i amics. Fa una política realista conscient que les aparences compten més que la sinceritat,que en ocasions la moral haurà de deixar-se de banda i que el governant ha de procurar sobretot no ser odiat pel seu poble.
  • Capítols XXIV-XXVI: Estudia la situació contemporània de la Itàlia de la seva època i procurar-ne la regeneració.

En definitiva encara que Maquiavel no dubta de la validesa de la moral, la subordina a les finalitats de l'estat. Tanmateix destaca que el príncep no és l'amo del principat sinó el seu servidor. Maquiavel veu un model contemporani de l'estat nou en la figura de Cèsar Borja.

Enllaços externs