Dianoia: Diferència entre les revisions
| Línia 2: | Línia 2: | ||
En aquest sentit, la dianoia o raonament discursiu, s'oposa al [[Nous]] o capacitat de la raó d'intuir de forma immediata el coneixement, sigui de la realitat immediata o de les Idees, com en el cas de Plató; o dels primers principis del coneixement, com en el cas d'Aristòtil. En els desenvolupaments filosòfics posteriors aquesta oposició entre dianoia i Nous es reflecteix en l'oposició entre Raó i Enteniment respectivament. | En aquest sentit, la dianoia o raonament discursiu, s'oposa al [[Nous]] o capacitat de la raó d'intuir de forma immediata el coneixement, sigui de la realitat immediata o de les Idees, com en el cas de Plató; o dels primers principis del coneixement, com en el cas d'Aristòtil. En els desenvolupaments filosòfics posteriors aquesta oposició entre dianoia i Nous es reflecteix en l'oposició entre Raó i Enteniment respectivament. | ||
| + | |||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | Vernant, Jean-Pierre (1989), ''Historia del Pensamiento Griego''. | ||
[[Categoria:Conceptes]] | [[Categoria:Conceptes]] | ||
Revisió de 20:19, 15 jul 2007
La dianoia és un terme grec que sol traduir-se com a raó discursiva i que remet a la capacitat de la raó d'obtenir coneixements mitjançant la progressió de les premisses a una conclusió que necessàriament deriva d'aquelles, el coneixement obtingut mitjançant causes i principis.
En aquest sentit, la dianoia o raonament discursiu, s'oposa al Nous o capacitat de la raó d'intuir de forma immediata el coneixement, sigui de la realitat immediata o de les Idees, com en el cas de Plató; o dels primers principis del coneixement, com en el cas d'Aristòtil. En els desenvolupaments filosòfics posteriors aquesta oposició entre dianoia i Nous es reflecteix en l'oposició entre Raó i Enteniment respectivament.
Bibliografia
Vernant, Jean-Pierre (1989), Historia del Pensamiento Griego.
