Concepte: Diferència entre les revisions
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | El '''concepte''' és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna algun objecte, treball, etc. | + | El '''concepte''' és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte, treball, etc. |
| − | Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de | + | Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de comú amb altres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a altres coses i situacions té un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la [[forma]] o [[formalitat]] sota la qual comprenem les coses i les situacions. |
| − | Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb [[paraules]], el que fa possible construir els [[llenguatges]] | + | Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb [[paraules]], el que fa possible construir els [[llenguatges]]. |
| − | Per mitjà del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en què els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està lligada a l'aprenentatge, això significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informació percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona construeix el concepte d'alguna cosa o algú, influeixen en la ''conceptualització''. El [[coneixement]] de l'[[experiència]] sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'altra banda, l'experiència sempre és [[subjectiva]]. | + | Per mitjà del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en què els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està lligada a l'aprenentatge, això significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informació percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona, construeix el concepte d'alguna cosa o algú, influeixen en la ''conceptualització''. El [[coneixement]] de l'[[experiència]] sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'altra banda, l'experiència sempre és [[subjectiva]]. |
| − | Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'[[inferir|inferir-los]]. En aquest cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder al·ludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar això en concret. Per tant neix el que es coneix com [[nom propi]]. | + | Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de [[premisses]], usant la capacitat de la ment d'[[inferir|inferir-los]]. En aquest cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder al·ludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar això en concret. Per tant neix el que es coneix com [[nom propi]]. |
Per la [[lògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un sol individu o objecte, així és que mitjançant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[món]]. | Per la [[lògica]], les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una [[classe universal]] formada per un sol individu o objecte, així és que mitjançant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el [[món]]. | ||
Revisió de 01:56, 21 juny 2007
El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte, treball, etc.
Mitjançant els conceptes comprenem el que una cosa és, sigui col·lectiu o individual, o el que aquesta situació suposa, separant el que té de comú amb altres coses i situacions, del que és únic i irrepetible. Això comú, aplicable a altres coses i situacions té un caràcter universal; per tant els conceptes són universals, doncs es refereixen a molts individus, coses, o situacions. És a dir, el concepte universal és la forma o formalitat sota la qual comprenem les coses i les situacions.
Gràcies als conceptes podem nomenar i expressar les coses i situacions amb paraules, el que fa possible construir els llenguatges.
Per mitjà del llenguatge podem compartir el conegut individualment i subjectiu i, en la mesura en què els altres puguin comprendre el mateix, el coneixement adquireix un caràcter objectiu. D'aquí la importància dels conceptes. Per això quan no sabem alguna cosa diem que "no tenim ni idea". Per tant, la formació del concepte està lligada a l'aprenentatge, això significa que tots els elements, incloent llenguatge i cultura, i la informació percebuda pels sentits que sigui accessible al moment que una persona, construeix el concepte d'alguna cosa o algú, influeixen en la conceptualització. El coneixement de l'experiència sempre és concret, té una referència a una cosa, una situació o alguna cosa que és únic i irrepetible. D'altra banda, l'experiència sempre és subjectiva.
Les coses úniques i irrepetibles no es poden conceptualitzar des de premisses, usant la capacitat de la ment d'inferir-los. En aquest cas, el cervell ha de recórrer a les sensacions derivades dels cinc sentits principals i assignar una 'etiqueta' per a poder al·ludir de forma inequívoca a la combinació exacta de sensacions que ens van despertar la curiositat de conceptualitzar això en concret. Per tant neix el que es coneix com nom propi.
Per la lògica, les paraules que signifiquen conceptes universals es consideren com classes. Els noms propis es consideren com una classe universal formada per un sol individu o objecte, així és que mitjançant els conceptes classifiquem les coses i ordenem el món.
Les relacions entre les paraules i els conceptes són complexes i variables, doncs no sempre la mateixa paraula significa el mateix concepte; un mateix concepte pot expressar-se amb diverses paraules i formes d'expressió. L'expressió d'un mateix concepte pot variar de forma important segons l'idioma en què s'expressi.
En la seva màxima abstracció, quan manquen de contingut material alguns són conceptes formals. També se'ls anomena idees quan es pretén assenyalar aquest caràcter universal com alguna cosa objectiu i no merament subjectiu.
