http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/issue/feed Filosofia, ara! Revista per a pensar 2020-04-25T18:26:47+02:00 Xavier Serra Besalú revista@filoara.cat Open Journal Systems <p style="color: #0000ff;" align="justify"><strong>"Filosofia, ara!</strong>" és una revista de divulgació filosòfica en català. Identificada amb l'<strong>ISSN 2462-3865</strong>, és present a força xarxes de referència (<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=24593" target="_blank" rel="noopener">Dialnet</a>, etc.). L'edita l' <a href="http://justicia.gencat.cat/ca/serveis/guia_d_entitats/index.html?accion=detalle&amp;pag=1&amp;identitat=100646&amp;idtipus=2&amp;v_tipent=2&amp;v_classif=&amp;v_final=&amp;v_prov=&amp;v_comarca=&amp;v_poblacio=&amp;v_nom=Filosofia&amp;v_partit=cap&amp;v_nombrecensal=&amp;v_dataaltacens=" target="_blank" rel="noopener"><strong>"Associació Filosofia, ara"</strong> (Reg. <strong>62188</strong>)</a>. Podeu col·laborar-hi accedint al <a href="http://a.filoara.cat" target="_blank" rel="noopener">web de l'Associació</a> i <a href="https://goo.gl/PEhhAz" target="_blank" rel="noopener">fer-vos-en soci</a>.<strong><br>A qui va dirigida? </strong>A qualsevol persona interessada en la cultura: estudiants de batxillerat, estudiants universitaris i postuniversitaris, docents, intel·lectuals, creatius i tothom qui valori la filosofia en general. <br><em>La revista és recent (des del 2015) i preguem ens disculpeu per eventuals errors de maquetació. Recomanem que - per a enviar-nos articles, notícies, informacions o recursos - us enregistreu prèviament (és gratuït i hi ha diferents opcions). <strong>Contacte</strong>: <a href="mailto:info@filoara.cat" target="_blank" rel="noopener">info@filoara.cat</a></em></p> http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/252 Editorial 2020-04-18T04:12:02+02:00 Ignasi Llobera illobera@gmail.com <p>Hi ha moltíssimes dones que han fet i fan filosofia. La llista seria interminable. Ben sovint, però, tenen poca visibilitat i no són prou valorades, llegides ni estudiades. Per això ens vam proposar dedicar aquest número a les dones filòsofes: per posar en valor la qualitat filosòfica de tantes dones que s’han dedicat i es dediquen a la reflexió.</p> <p>Per aquest número hem rebut més articles que mai. Hem ordenat els articles del monogràfic per ordre cronològic de la filòsofa en què es centren: Cristina de Pizan, Teresa de Cepeda y Ahumada, Luisa Sigea de Velasco, Mary Wollstonecraft, Harriet Hardy, Jane Addams, Emma Goldman, Hannah Arendt, Simone Weil, Judith Shklar, Martha Nussbaum, Kathrin Koslicki.</p> <p>També es comenta la resta del contingut d'aquest exemplar.</p> 2020-04-08T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/242 Una mirada a «La Ciutat de les Dames» de Cristina de Pizan 2020-04-25T14:09:32+02:00 Rubén Rubio Barrera ruben.rubio.barrera@gmail.com <p>En aquest article es fa una curta biografia sobre Cristina de Pizan, i se n'explica la seva obra més famosa, «La Ciutat de les Dames». Aquesta obra, malgrat ser escrita el 1405, és de gran actualitat feminista a causa de les seves reflexions. S'hi afegeixen cites de l'obra per comprovar com un text escrit a finals de l'Edat Mitjana conté idees tan d'actualitat com la desconfiança que les dones han de tenir envers les opinions que d'elles tenen els homes.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/222 Teresa de Cepeda y Ahumada, filósofa 2020-04-18T02:52:48+02:00 Patricia Fernández Martín patricia.fernandez01@uam.es <p>Es parteix de la base que nombroses qüestions teològiques i filosòfiques han estat obviades durant segles, en general, pel simple fet de provenir de dones a les quals constantment se'ls ha vetat l'opció de triar ser considerades filòsofes, teòlogues i místiques. <br>Per mostrar que hi ha un llenguatge filosòfic en el discurs femení considerat tradicionalment místic, es comparen cinc fragments de la Vida de Teresa de Cepeda i Ahumada amb altres textos masculins considerats filosòfics pel cànon. Es defensa, doncs, que la classificació de les dones com místiques o "simples" escriptores no es deu a les susdites dones sinó als lectors / filòsofs que han posat aquestes etiquetes durant segles i que el feminisme, a poc a poc, ha d'anar replantejant.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/229 Luisa Sigea de Velasco, una filòsofa toledana del segle XVI 2020-04-18T02:59:02+02:00 Imma Font Mareña font.imma@gmail.com <p>L'article presenta una biografia de la filòsofa toledana Luisa Sigea de Velasco i una breu anàlisi filosòfica de la seva obra&nbsp;<em>Diàleg de dues donzelles sobre la vida àulica i la vida retirada</em>. L’objectiu d’aquesta obra de Luisa Sigea fou descobrir quin era el millor estil de vida per poder arribar al costat de Déu i gaudir de la vida feliç: l’estil de vida àulic o l’estil de vida retirada. <br>Per poder respondre a aquesta qüestió, Sigea va desenvolupar una sèrie de reflexions polítiques, antropològiques i epistemològiques que subordinà a l’objectiu ètic d’arribar a Déu i a la felicitat. Per presentar el seus arguments, Luisa Sigea va tenir en compte determinats aspectes de les filosofies pitagòrica, platònica, estoica, agustiniana i, sobretot, de la doctrina cristiana, a partir dels quals va extreure les seves pròpies reflexions i conclusions. Sigea, però, no va recollir tots aquests arguments aliens per poder, a partir d’aquí, aprofundir en els mateixos objectius dels autors citats o bé oposar-s’hi de manera crítica, sinó per justificar i analitzar l’estil de vida àulic i l’estil de vida retirat per tal de descobrir quin dels dos era millor per poder aconseguir la vida feliç dintre d’aquest segle. La conclusió a què va arribar va ser que ambdós estils de vida eren igualment vàlids per poder arribar al costat de Déu. La raó per escollir un estil de vida o l’altre, segons ella, era el tipus de persona que és cadascú, és a dir, segons si hom posseeix una ànima feble o bé una ànima forta.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/225 L'ombra del Segle de les Llums: el feminisme il·lustrat 2020-04-18T03:02:53+02:00 Joan Carles González Caldito jc.gonzalez888@gmail.com <p>Sovint expliquem el Segle de les Llums com un moviment cultural, filosòfic, polític i científic dut a terme, essencialment, per a homes. Les dones queden relegades a un segon pla o directament a les ombres, ja que molts homes il·lustrats van dir que les dones eren "criatures" anti il·lustrades. Aquest és el cas de Rousseau, però també Rousseau, un dels grans homes de la Il·lustració, va rebre enormes crítiques per part de filòsofes com Mary <span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">Wollstonecraft: amb la defensa de la dona com a criatura il·lustrada, comença el que coneixem com a feminisme modern. <br></span></span></p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/244 La fantasma que mor dues vegades 2020-04-18T03:07:26+02:00 Alba Barros Farrés itsalbabarros@gmail.com <p>Aquest article explora la relació entre Harriet Hardy i John Stuart Mill, analitzant les respectives obres feministes "L'emancipació de les dones" (1851) i "Esclavitud femenina" (1869) i imaginant com seria una conversa entre ells dos sobre el tema. Sobretot, busca donar-li vida a Harriet Hardy, que sempre queda amagada darrere el nom del seu marit.&nbsp;</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/228 Jane Addams: filosofia i activista per la pau 2020-04-18T03:11:28+02:00 Núria Sara Miras Boronat nsmiras@ub.edu <p>Recull biogràfic i bibliogràfic de la filòsofa Jane Addams (1861-1935).</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/243 Amor i llibertat d'expressió: pensar amb Emma Goldman 2020-04-18T03:13:59+02:00 Andrea Pérez Fernández andreaperez@ub.edu <p>Aquest text aborda la manera com la pensadora anarquista Emma&nbsp;<span class="hiddenSpellError">Goldman</span>&nbsp;reflexiona entorn de les nocions d'amor i llibertat d'expressió per posar sobre la taula com l'apropiació exclusiva i excloent d'aquestes dues potencialitats humanes (per mitjà del matrimoni i la censura) esdevé, en el seu pensament, un obstacle per al progrés humà.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/226 És Hannah Arendt una filòsofa? 2020-04-18T03:16:18+02:00 Enric Fernández Gel enricfgel@gmail.com <p>L'article explica la diferència que Arendt estableix entre la filosofia i la política com a dues experiències de la plenitud humana que han estat en tensió al llarg de la Història. Aprofundir en aquestes arrels conceptuals ens permetrà entendre el (sorprenent) fet que Arendt no és considerés a si mateixa una filòsofa, sinó una "teòrica de la política".</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/236 L’arrelament en Weil i les subjectivitats: aliment de l’ànima humana (1/2) 2020-04-18T03:18:32+02:00 Marc Horneros Prunés marc10horneros@hotmail.com <p>En aquest article proposarem una breu aproximació a l’obra de Simone Weil anomenada L’<em>Arrelament</em>. &nbsp;La importància d’endinsar-nos en aquesta autora ve donada per l’interès que les seves reflexions sobre la col·lectivitat poden tenir per a la teoria de la subjectivació. En aquest primer article, per qüestió d’extensió, la relació amb tal teoria no serà tractada i, per tant, només es farà una aproximació a les tesis de l’autora. Deixant, així, per un segon article, el desplaçament de l’idea d’arrelament en Weil al que podríem anomenar processos de subjectivació, com un complement a certes mancances que podríem trobar en la idea de subjectivació ranceriana. Així doncs, aquí parlarem del que Weil anomena les necessitats de l’ànima fins a arribar a la que considera més important, i més oblidada, que és la de l’arrelament. A partir d’aquí farem un breu recorregut a què Weil entén per arrelament i per les situacions de desarrelament.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/233 El pensament polític de Simone Weil 2020-04-18T03:20:39+02:00 Pau Matheu Ribera paumatheu@gmail.com <p>En aquest article s'exposen algunes de les característiques del pensament polític de Simone Weil (1909-1943) i se'n ressegueix l'evolució. El text pretén explorar les raons per les quals la filòsofa francesa posà en dubte la possibilitat de la revolució i criticà les organitzacions obreres en què havia participat durant motls anys, a fi de mostrar que aquests replantejaments teòrics no es deuen a un "gir conservador" del seu pensament, com alguns autors han suggerit. L'estudi dels textos weilians revela que la renúncia a la revolució no implica resignació a l'esclavatge, atès que Simone Weil no renuncià mai a la lluita.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/239 Judith Shklar o les arrels de l’escepticisme modern en la teoria de la justícia 2020-04-18T03:23:01+02:00 Joan Nonell Merlo jnonell2@xtec.cat <p>L'article és una breu aproximació a l’ús que la filòsofa jueva Judith Shklar fa de l’escepticisme, entès com a eina metodològica, en la seva investigació sobre la injustícia, per aclarir no només les influències que rep de Montaigne, sinó també la lectura que en resulta de l’aplicació de l’escepticisme a les propostes filosòfiques de les teories sobre la justícia de Plató, Sant Agustí i Rousseau, i com aquesta lectura situa la nostra autora en el marc de les filosofies de la prudencialitat.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/227 Martha Nussbaum, filòsofa de les emocions 2020-04-18T03:25:08+02:00 Esther Miquel Angulo esther.miquel@gmail.com Laura Cortés i Andreu lauracortesandreu@gmail.com <p>Martha Nussbaum és una de les filòsofes més reconegudes del nostre temps que ha fet de les emocions humanes el seu camp d'estudi. En concret, el seu últim llibre, <em>The Monarchy of Fear</em>, aprofundeix en l’estudi de les emocions humanes i en la rellevància que aquestes tenen en les nostres actituds polítiques. &nbsp;L’emoció bàsica de la qual parteix Nussbaum és la por, tant poderosa en si mateixa com per la seva capacitat d’alimentar tres emocions negatives més: la ràbia, el fastig i l’enveja.&nbsp;La por col·lectiva por pot conduir a tendències anti-democràtiques (la disposició, per exemple, a votar partits que tendeixen a retallar drets ciutadans a canvi de la garantia d’excloure certs grups socials percebuts com a amenaçadors).</p> <p>Nussbaum no només estudia els perills que aquestes emocions poden comportar per a les nostres democràcies, sinó que també aporta propostes d’acció que no només fan útil l’anàlisi anterior, sinó que contribueixen a reforçar l’argumentació de l’autora, tant present en tota la seva obra, a favor de la utilitat pràctica de la filosofia.&nbsp;El seu pensament és un susceptible d’interessar a qualsevol lector preocupat pel nostre present i pel nostre futur, com a persones i com a ciutadans.&nbsp;</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/231 Kathrin Koslicki i el neo-aristotelisme per la defensa de la Metafísica 2020-04-18T03:29:34+02:00 Adrián Solís Peña solisadriansolis@gmail.com <p>Actualment en Filosofia, tenim dues caracteritzacions&nbsp;<span class="hiddenSpellError">canóniques</span>&nbsp;sobre la naturalesa de la Metafísica, la&nbsp;<span class="hiddenSpellError">carnapiana</span>&nbsp;i la&nbsp;<span class="hiddenSpellError">quineana</span>, tot i que són dues tesis diferenciades, ambdues coincideixen&nbsp;<span class="hiddenGrammarError">en que</span>&nbsp;la Metafísica és reduïda a qüestions d'existència.&nbsp;<span class="hiddenGreenError" style="padding-bottom: 2px; background-image: url('../../../../../images/squiggle_green.png'); background-repeat: repeat-x; background-position: left bottom; cursor: default; color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 300; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">No obstant</span>,&nbsp;<span class="hiddenSpellError">Kathrin</span>&nbsp;<span class="hiddenSpellError">Koslicki</span>&nbsp;considera que aquestes caracteritzacions de la naturalesa de la Metafísica són errònies i que comporten una crítica explícita a la Metafísica o redueixen la resolució dels problemes metafísics a un pragmatisme. Per això,&nbsp;<span class="hiddenSpellError">Koslicki</span>&nbsp;considerant que els desacords metafísics són legítims i profunds, tenint com a marc de referència la filosofia aristotèlica, considera que la&nbsp;tesi&nbsp;<span class="hiddenSpellError">quineana</span>&nbsp;i&nbsp;<span class="hiddenSpellError">carnapiana</span>&nbsp;no&nbsp;reflecteixen&nbsp;bé la naturalesa de la Metafísica,&nbsp;ja que, hi ha disputes metafísiques que es deuen a disputes no-existencials sobre temes de&nbsp;<span class="hiddenSpellError">fonamentabilitat</span>.&nbsp;<span class="hiddenSpellError">Koslicki</span>&nbsp;considera que la Metafísica no pot&nbsp;<span class="hiddenGreenError" style="padding-bottom: 2px; background-image: url('../../../../../images/squiggle_green.png'); background-repeat: repeat-x; background-position: left bottom; cursor: default; color: #666666; font-family: 'Open Sans', Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 16px; font-style: normal; font-variant-ligatures: normal; font-variant-caps: normal; font-weight: 300; letter-spacing: normal; orphans: 2; text-align: start; text-indent: 0px; text-transform: none; white-space: normal; widows: 2; word-spacing: 0px; -webkit-text-stroke-width: 0px; text-decoration-style: initial; text-decoration-color: initial;">ésser</span>&nbsp;reduïda a qüestions d'existència, sinó que ha de ser pensada com la reflexió de quines entitats són&nbsp;fonamentals, i quines són derivades d'aquestes. L'article està dividit en una primera part introductòria sobre els meus objectius, seguit d'una breu exposició de les tesis&nbsp;<span class="hiddenSpellError">carnapiana</span>&nbsp;i&nbsp;<span class="hiddenSpellError">quineana</span>&nbsp;de la metafísica, i per últim l'exposició de la proposta&nbsp;<span class="hiddenSpellError">neo</span>-aristotèlica de&nbsp;<span class="hiddenSpellError">Koslicki</span>.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/237 Converses filosòfiques a la tele 2020-04-18T03:43:01+02:00 Begoña Román Maestre broman@ub.edu <p>S'explica l'experiència de 9 converses filosòfiques a la betevé i que es poden recuperar de la televisió com a material pedagògic</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/230 Logos estoic i Imperi romà 2020-04-18T03:45:34+02:00 Damià Bardera Poch damiabardera@gmail.com <p><em>Aquest breu article ofereix una lectura política del llibre </em>Meditacions<em>, de Marc Aureli: només aquells que viuen sota les lleis de l’Imperi romà poden participar del Logos, malgrat la&nbsp; universalitat d’aquest concepte central de l’estoïcisme.&nbsp; </em></p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/235 Un Kant feminista 2020-04-18T03:49:29+02:00 Lluna Pineda Ariño pinedalluna@gmail.com Carol Hay xserra@hotmail.com <p>Es proposa la traducció, feta per la prof. Lluna Pineda d'un text de Carol Hay, docnet de Filosofia a la University of Massachusetts Lowel (EUA). Hay es especialista en el camp de l’ètica normativa i del feminisme analític, com també de la filosofia liberal, social i política. Algunes de les seves obres més importants són: "Kantianism, Liberalism, and Feminism: Resisting Oppression" (2013), "Philosophy of Feminism" (2016), "Resisting Oppression Revisited" (2018) i "Gross Violations" (2018). Té previst publicar "Quite Contrary: A Feminist Survival Guide" aquest 2020.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/241 Nussbaum i Lipman o per què la democràcia necessita Filosofia 3/18 2020-04-18T03:57:03+02:00 Carla Carreras Planas carla.carreras@udg.edu <p>Anàlisi contribucions Nussbaum i Lipman</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/251 Gènere: apunts sobre un concepte 2020-04-18T04:00:57+02:00 Júlia Torres Canela ramon.alcoberro@udg.edu <p style="margin-bottom: 0cm;" lang="ca-ES" align="JUSTIFY"><span style="color: #002060;">El concepte de «gènere» té poc més de cinquanta anys, però ja és central en filosofia. Va aparèixer en una obra de Robert Stoler, </span><span style="color: #002060;"><em>Sex and Gender</em></span><span style="color: #002060;"> (1968), i posteriorment el recollí Ann Oakey a </span><span style="color: #002060;"><em>Sex, Gender and Society</em></span><span style="color: #002060;"> (1972). </span></p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/249 És novembre, arriba el Cosmògraf! 2020-04-25T18:26:47+02:00 Xavier Valls Rota xvalls2@xtec.cat <p>Presentació del que ha estat el Cosmògraf 2019, festival de filosofia-art i ciència. Tercera edició. Ciutat de Manresa</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/250 El control que té el poder 2020-04-18T23:57:48+02:00 Mar Hombrados Moro marhombrados6@gmail.com <p>Comunicació premiada a la Jornada de Filosofia 2019. Girona</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement## http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/253 10 disputes filosòfiques 2020-04-18T02:54:41+02:00 Jaume Romero Ruiz jaume.romero@insvilablareix.cat <p>En el seminari d’enguany es consideraran diferents debats de la història del pensament. Cadascuna de les sessions buscarà acostar-nos a una determinada temàtica filosòfica tot explicant un debat real que es va produir entre dos (o més) filòsof/es. S’hi inclouran tant l’anàlisi de disputes històriques clàssiques (com ara la disputa Descartes-Regius sobre el dualisme), com l’anàlisi de disputes més modernes entre filòsofs que van arribar a debatre cara a cara en un mitjà de comunicació (com és el cas de Bertrand Russell i Frederick Copleston a la BBC l’any 1948).</p> <p>&nbsp;Cada sessió constarà d’una presentació per part del ponent seguida d’una discussió general amb la participació de tots els assistents.</p> <p>Les sessions tindran lloc a la seu de l’<a href="http://www.iec.cat/activitats/entrada.asp" target="_blank" rel="noopener">Institut d’Estudis Catalans</a>, Carrer del Carme, 47, Barcelona, de les 18h a les 21h.</p> 2020-04-09T00:00:00+02:00 ##submission.copyrightStatement##