Naturalesa humana com a desenvolupament humà: superant el reconeixement i l'autonomia efectiva

  • Cristian Moyano Fernández Universitat Autònoma de Barcelona

Resum

El teleologisme aristotèlic que sotmetia l'essència humana a una finalitat natural, ha estat molt discutit pels filòsofs existencialistes de l'època moderna i contemporànea, defensors de la llibertat que el subjecte té de construir-se a sí mateix. Però l'absoluta autonomia no sembla ser una resposta contundent davant les critiques d'Alasdair MacIntyre. Tanmateix, tampoc la lluita pel reconeixement de Hegel o de Honneth sembla ser una condició suficient per a definir què som. La naturalesa humana ha de ser entesa de forma evolutiva, temporal, en desenvolupement constant; com Pierre Gassendi deia en discutir el dualisme cartesià:ha de ser entesa sota el continu de la vida.

Visites: Resum | 101 | vegades, Article PDF |

Baixades

Les dades de baixada encara no estan disponibles.
Publicat
08-10-2016
Com citar
Moyano Fernández, C. (2016). Naturalesa humana com a desenvolupament humà: superant el reconeixement i l’autonomia efectiva. Filosofia, Ara! Revista Per a Pensar, 2(2), 18-20. Recuperat de http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/62