La criminalització del moviment feminista a l’Estat espanyol durant la COVID-19

  • Maria Medina-Vicent Universitat Jaume I
Paraules clau: Feminisme, Moviments ciutadans, Criminalització, 8M

Resum

Les mesures derivades del control de la COVID-19 han afectat la forma en què organitzem les nostres vides a causa de l'acompliment dels confinaments, les restriccions de reunió i les limitacions en la mobilitat, mesures que configuren noves realitats que han transformat la nostra quotidianitat i que limiten també les possibilitats de mobilització social. A més, la por a un possible contagi per COVID-19 comporta una disminució en les trobades físiques amb altres persones, cosa que irremeiablement suposa la reducció de les protestes als carrers, ja que s'estreny allò que entenem per espai públic. Per a un moviment social i ciutadà com el feminista, aquesta realitat es torna patent, tenint en compte a més, que durant el primer confinament a Espanya van augmentar el nombre de casos de violència contra les dones, ja que moltes es van veure atrapades a casa amb els seus maltractadors. Així doncs, en un context en què les dones veuen augmentats gran part dels seus problemes quotidians, hi ha diferents reptes als quals s'ha d'enfrontar el moviment feminista que es vol fer present a les places i als carrers.

En aquest article tractarem de reflexionar sobre com han afectat les mesures restrictives derivades de la gestió de la pandèmia a l’Estat espanyol, a l'organització de les mobilitzacions del 8M, d’una gran visibilitat des de l’any 2018. En dit any, sota el lema "Si ens aturem, el món s'atura", es va organitzar una vaga de dones de 24 hores en l'àmbit laboral, educatiu, de cures i de consum, que va tenir un impacte sense precedents en dit territori (Campillo, 2019). Entenem que el moviment feminista com a moviment ciutadà i polític va més enllà d'aquesta data, no obstant, per acotar la nostra reflexió a un espai clar i definit, tractarem d'identificar quines alternatives s'han organitzat des de les assemblees feministes, i també com l'argument sobre la necessitat de "cuidar-nos" en aquest context pandèmic ha estat utilitzat, sobretot per part de la dreta política, per restringir les mobilitzacions feministes i criminalitzar aquest moviment.


Visites: Resum | 17 | vegades, Article PDF |

Baixades

Les dades de baixada encara no estan disponibles.

Referències

AUTOR/A (2020). [Referència anonimitzada]
ARRUZZA, C., BHATTACHARYA, T. i FRASER, N. (2019). Manifiesto de un feminismo para el 99%. Barcelona: Herder.
ÁVILA BRAVO-VILLASANTE, M. (2020). La máquina reaccionaria. La lucha declarada a los feminismos. València: Tirant Lo Blanch.
CAMPILLO, I. (2019). “‘If we stop, the world stops’: the 2018 feminist strike in Spain”. Social Movement Studies. Núm. 18 Vol. 2, pàg. 252-258.
FLORES PAREDES, B. (2021). Ciberactivisme feminista a Catalunya. El cas del 8M a Catalunya. Barcelona: Fundació Josep Irla.
GUERRERO-SOLÉ, F., i P. OLIVIER. (2020). “La toxicidad de la política española en Twitter Durante la pandemia de la COVID-19”. Hipertext.Net. 21, pàg. 133–39.
JUÁREZ, J., CALVO, P. e. I. E. SÁNCHEZ. (2021). “Políticas de incomunicación ante la COVID-19 en España: estrategias de manipulación para la culpabilización de las manifestaciones del 8M”. Historia y Comunicación Social. 26, (Número especial), pàg. 31–40.
MILLÁN, M. (2021). “El 8M ebrenc es reinventa”. Diari de Tarragona. 27. [21 d’abril de 2021].
Publicat
13-02-2022
Com citar
Medina-Vicent, M. (2022). La criminalització del moviment feminista a l’Estat espanyol durant la COVID-19. Filosofia, Ara! Revista Per a Pensar, 7(1-2), 29-32. Recuperat de http://www.infofilosofia.info/revista-prova/index.php/FA/article/view/289