(569 paraules totals d'aquest text)
(2244 Llegides)   

L’ètica de Plató és inseparable de la política perquè té com a objectiu principal establir uns principis morals (normes correctes d’acció) que ajudin a reconstruir l’ordre polític i social que s’havia anat deteriorant pels constants canvis de govern en la Polis. Al mateix temps, l’ètica ha de servir per viure bé i ser feliç.

Com s’ha de viure per ser feliç?
Doncs, s’ha de viure d’acord amb la virtut (capacitat o disposició per a realitzar determinada una acció). Per Plató la virtut es pot entendre de diverses maneres aportant un sentit únic que condueix a una vida feliç:

• Saviesa: saber o coneixement de les idees i sobretot de la idea de Bé (fi últim de la pràctica de les virtuts en la Polis.
• Purificació: de l’ànima enfront les imposicions del cos (influència òrfica-pitagòrica).
• Harmonia: entre les diferents parts de l’ànima i de la ciutat que permet aconseguir la màxima virtut: la Justícia (només és possible si cada classe social fa el que li pertoca i qui la governa és el filòsof. Per aquesta raó, Plató, donarà molta importància a l’educació dels futurs governants: rei-filòsof).

En resum, per ser feliç, s’ha de viure d’acord amb la saviesa, purificant l’ànima de les males influències del cos i establint una harmonia entre les diferents parts de l’ànima i de la ciutat que condueixi a la justícia. Per aconseguir dur a terme aquest objectiu serà necessari que el governant de la ciutat posseeixi aquestes virtuts i aquest no pot ser altre que el filòsof. Per què?

Característiques del filòsof:

• No té por a la mort
• És just i amic de la mesura
• Desinterès per tot el que sigui material i procura pel bé de tots els ciutadans, a diferència del Tirà que només busca la riquesa i el benefici propi.
• Frueix de la contemplació de la veritat: idea de Bé (causa del coneixement i de la pràctica de les virtuts). Només qui coneix el bé pot actuar sàviament, és a dir, conforme a les virtuts.
• La seva ànima coneix l’immutable (les idees).
• Es dedica a la ciència (coneixement racional del que és la realitat que té per objecte les essències immutables).

Revisió de la teoria:

En un dels últims diàlegs, Les lleis, Plató introdueix canvis en el seu estat ideal. A part del rei-filòsof, s’adona que també són necessàries unes lleis per posar ordre a la ciutat. La justícia depèn en darrer terme de l’eficàcia de la llei.

Les lleis han de regular les tasques socials i són un regal dels Déus als homes per a que aquests no es destrueixin i com a recompensa davant les seves mancances. Les lleis són el producte de la raó humana i la intel·ligència divina. La llei que ha de regir la ciutat és la mateixa que regeix l’ànima humana que rep el seu càstig o recompensa en la vida futura (mite d’Er llibre X de La República) segons les accions realitzades en el present.