Resum de la filosofia de Plató
pàgina(es) : 1/3
(2638 paraules totals d'aquest text)
(5456 Llegides) 
1.Vida
Neix a Atenes - 427 aC
Joventut: Època de grans conflictes polítics (Guerra del Peloponès).
404 aC Atenes perd el seu imperi marítim.
411 aC La democràcia és destituïda per l`Oligarquia.
404 aC Govern dels Trenta tirans
403 aC Democràcia per sorteig (Judici de Sòcrates).
390-388 aC Viatge a Egipte, a la Magna Grècia (Coneix als Pitagòrics)
i a Sicília. Quan va tornar fundà la seva escola: l’acadèmia.
366 aC Torna a Sicília i és fet presoner.
347 aC Mort. Guerra a Atenes. Decadència política de la Polis.
2. Obra: Diàlegs
a) Divisió:
-Socràtics o de joventut en els quals s’exposa la teoria socràtica:
Apologia de Sòcrates, Critó, Laques, Lisis, Càrmides, Eutifró.
-Transició on comença a elaborar la seva teoria: Eutidem, Cràtil,
Menó, Gorgies, Protàgores, República I.
-Maduresa on exposa la teoria de les idees: Fedó, Convit, República
II-X, Fedre.
-Vellesa o etapa crítica on reflexiona sobre la teoria de les idees i
els problemes que planteja: Parmènides, Teetet, Sofista, Polític,
Timeu, Críties, LLeis.
b) Característiques del seu pensament:
- Presentació dramàtica en forma de discussió o Dialèctica.
- A vegades es combina el discurs i el mite a tall d`exemple.
- No ofereix solucions. Planteja problemes.
- Personatges: Sòcrates, Sofistes o filòsofs estrangers, joves
de famílies nobles d`Atenes o polítics de la ciutat.
c) Objectius:
- Establir el lloc del filòsof en la ciutat en la seva doble missió
política i moral.
- Assolir el coneixement tant de la naturalesa com de l`home.
3. Influències i crítiques
a) Polèmica Sofistes/Sòcrates: Universalitat dels conceptes i
possibilitat de coneixement. Plató crítica el relativisme i escepticisme
dels sofistes perquè només pot haver-hi una veritat com defensava
Sòcrates.
b) Pitagòrics i òrfics: Matemàtiques com a estudi previ
a la filosofia i dualitat ànima/cos. Plató considerarà
les matemàtiques com a propedèutica (preparació didàctica)
per accedir al món de les idees.
c) Parmènides: Pregunta per l`ésser i permanència-raó.
Ha d’haver-hi alguna cosa de permanent per a que sigui possible el coneixement.
Plató critica a Parmènides perquè considera que també
és possible el llenguatge sobre el no-ésser. En cas contrari no
en parlaríem.
d) Heràclit: El moviment pertany al sensible. Plató el critica
perquè és necessària l’existència d`essències
immutables per a poder conèixer la realitat.
e) Anaxàgores: Necessitat d’una intel•ligència ordenadora.
Però Plató Introdueix el finalisme (Demiürg).
| 
