Una societat pública o privada
(659 paraules totals d'aquest text) (928 Llegides) 
El passat mes de Maig D. Innerarity
va fer dues conferències a Girona. La primera tenia per títol:
El nou espai públic; i la segona: El futur de les utopies
polítiques. En aquest article faré un breu resum de la primera.
Més endavant, quan disposi de més temps intentaré sintetitzar
la segona.
Respecte al nou espai públic, Innerarity va començar amb una
constatació i una qüestió. La constatació: crisi de
la representació política que pateix la societat actual. La qüestió:
Què és una societat ben representada?
Lespai públic, segons Innerarity és un espai de representació,
però aquesta representació a vegades pot esdevenir fictícia.
Aleshores, com es pot crear un espai que no falsifiqui la realitat i ofereixi
una bona imatge representativa? La tesi presentada fou que la societat és
quelcom que sha delaborar políticament. És a dir,
la societat és una construcció, quelcom que sha de fer entre
tots, una matèria primera que sha de treballar i aquest treball
és el que sanomena representació. Avui en dia, el que està
succeint és que hi ha un descrèdit respecte al vell sistema de
representació. Vivim en lapoteosi de la immediatesa. Làmbit
del públic i del privat sestà intercanviant. En la societat
sestà produint un fenomen de politització dallò
privat: creences, costums... Apareixen nous moviments que posen en qüestió
la privatització dallò considerat com a privat. Va posar
com a exemple: la violència domèstica o el conflicte recent dels
banlieu a França. Abans certes qüestions que es mantenien en privat,
ara es fan públiques. La privatització de la diferència
ja no funciona. Com per exemple: el vel de les dones musulmanes.
Un altre indicador del problema de la crisi de representació ve donada
perquè vivim en societats on ningú vol representar linterès
general, però al mateix temps hi ha una renúncia a entendre les
societats com una totalitat. Les societats han esdevingut agrupacions dinterès
particular. Un exemple serien les organitzacions dun sol problema: Partit
dels caçadors, dels automobilistes... La societat sestà
descomposant en una juxtaposició dinteressos particulars provocant
una desfragmentació social. Les mateixes qüestions privades sestan
utilitzant com a tema de confrontació política. Allò privat
sha convertit en quelcom immediatament públic, o com diria Eugenio
Trias en una obscenitat.
Actualment lescenari social es forma a través de lenfrontament
de diversos interessos. La societat sestà convertint en un conjunt
de minories sense cap referència al conjunt. Els drets individuals han
passat a primer pla sense negociació ni compromís. Aleshores la
representació es trasllada a làmbit polític o esfera
pública. La idea que es transmet contínuament és que només
pot representar a un grup qui pertany a aquest grup. Daquesta manera el
concepte mateix de democràcia està canviant. Abans sentenia
la democràcia com un sistema de síntesi de la societat civil o
fotocòpia, en canvi ara només el similar representa al similar,
eliminant-se la possibilitat dinteracció i convivència dallò
diferent. Segons, Innerarity sha de tornar a entendre al democràcia
com a deliberació. El parlament hauria desdevenir el lloc on la
societat hauria de poder-se aclarir sobre ella mateixa, on poder descobrir els
vertaders interessos de la societat. Els parlaments democràtics haurien
de ser parlaments epistemològics, laboratoris de comprensió de
la societat, i no una competició dinteressos particulars. Shauria
de vincular més la política al coneixement. Potser, afegiria a
tall personal, es tracti només duna utopia?
|