El cielo sobre Berlín (Wim Wenders, 1987), La taronja mecànica (Stanley Kubrick, 1971), El show de Truman (Peter Weir, 1998) i més recentment Matrix (Any y Larry Wachowski, 1999) són quatre exemples de pel·lícules que, més enllà de l'argument cinematogràfic, revisen temes clàssics de la filosofia. Aquest vincle serveix a Christopher Falzon, professor a la Universitat de Newcastle, a Austràlia, per introduir en La filosofía va al cine (Tecnos/Alianza) la història del pensament occidental a través de les pel·lícules que permeten «il·lustrar i discutir idees». Partint de la base que els temes i problemes filosòfics formen part essencial de l'experiència quotidiana de qualsevol persona, i per tant, tractar-los està a l'abast de tothom, Falzon analitza el contingut filosòfic de diversos films, des dels clàssics fins als darrers èxits de Hollywood.
El llibre s'estructura en sis capítols que repassen les grans àrees d'interès filosòfic. El primer apartat analitza la teoria del coneixement, com i què es pot conèixer. A través del mite de la caverna de Plató i la teoria del 'geni maligne' de Descartes, l'autor planteja la frontera entre realitat i il·lusió. La taronja mecànica i Matrix són dos dels films que li serveixen per il·lustrar aquestes reflexions.
Després, continuant amb els grecs, pren la pel·lícula Dos veces yo (Carl Reiner, 1984) per investigar sobre el jo i la identitat personal. Per mitjà d'un títol de Woody Allen, Delictes i faltes (1989), el professor universitari tracta de la filosofia moral i d'autors com Kant, J.S. Mill, i l'existencialisme de Jean Paul Sartre.
Pel que fa la filosofia social i política, Folzon pren com a referent el film de dibuixos animats Antz (Formiguez) (Eric Darnell, Tim Johnson, 1999) per discutir les teories de Hobbes i Foucault, entre altres filòsofs. L'assaig, que inclou una extensa bibliografia de cada un dels capítols i un índex d'autors i conceptes, també parla de la societat, la ciència i la tecnologia i ho fa mitjançant Temps moderns, de Chaplin (1936). Aquí planteja el pensament de la Il·lustració, tot introduint les teories d'Habermas i de l'escola de Frankfurt.
Finalment, Falzon exposa les principals línies de l'anomenat 'pensament crític' gràcies a una comèdia dels Monty Python, Els cavallers de la taula quadrada (Terry William, Terry Jones, 1975). Les pel·lícules de sèrie negra, com les basades en les novel·les de Sherlock Holmes i alguna de Hitchcock, són altres films que pren com a referència per tractar de les fal·làcies i els raonaments il·lògics. La filosofia va al cine, que destaca per la seva claredat a l'hora d'explicar conceptes, conclou defensant la necessitat de ser crítics.
V. Galliard 30/04/2005 El Punt
