| .:Opinió: La Filosofía ha perdido la complicidad de la sociedad |
| .:Enviat per filosofia el Diumenge, 15 abril a les 19:07:38 (28 Llegides) |
El catedrático de Lógica y director de la revista «Teorema» pide
«acciones afirmativas que protejan las disciplinas humanísticas» Oviedo, Eloy MÉNDEZ Luis Manuel Valdés Villanueva se considera un profesional de «la
ingeniería conceptual». El catedrático de Lógica y Filosofía de la
Ciencia ha dedicado la última década a indagar cómo y por qué tenemos
creencias de cualquier tipo y si éstas deben apuntar hacia la verdad o
pueden existir al margen de ella. Además, dirige desde 1996 la revista
«Teorema», con tres números al año y convertida en un referente
internacional por la calidad y cantidad de autores que firman los
artículos. «Las Humanidades han perdido la complicidad de la sociedad
desde hace tres décadas porque se cambiaron las prioridades educativas
con el objetivo de formar personas únicamente para producir», explica,
convencido de que estas disciplinas necesitan «algún tipo de acción
afirmativa que las proteja, como se hace a veces con los grupos
minoritarios».
Valdés contrajo matrimonio con la Filosofía en edad muy
temprana, cuando era alumno del instituto ovetense Alfonso II y entró en
contacto con el profesor Pedro Caravia, uno de sus mentores. Tras
cursar en la Universidad asturiana los dos años comunes con los que
contaba a finales de los sesenta la carrera de Humanidades, se trasladó a
Valencia para realizar los tres de especialidad. En la capital
levantina conoció a su otro gran maestro, el catedrático de Lógica
Manuel Garrido. Dio clases en la Facultad y, en 1975, leyó su tesis
doctoral, sobre «Actos de habla». Recaló en Murcia en 1983, obtuvo su
actual plaza y continuó con el desarrollo de su carrera docente hasta
1997, cuando regresa definitivamente a la capital del Principado tras un
concurso de traslado, convertido ya en un referente nacional, lo que le
ha llevado a disfrutar de estancias en instituciones académicas de
Berkeley, Hull, Tréveris y Viena, entre otras.
|
| (Llegir més... | 9200 octets més | ¿Comentaris? | Opinió | Puntuació 0) |
| .:Opinió: Filosofia i vida |
| .:Enviat per filosofia el Dimarts, 22 novembre a les 17:43:53 (178 Llegides) |
OLGA MOROTE: Diari de Girona 22-11-2011
El passat dijous 17 de novembre es va celebrar el Dia Mundial de la Filosofia,
i com s'ha fet els últims cinc anys, els professors de filosofia dels
instituts d'ensenyament secundari i els seus alumnes van participar en la V
Mostra de fotofilosofia que "està vinculada als actes que la Unesco
coordina arreu del món amb motiu del Dia de la Filosofia". "Qui
s'inventa una pregunta comença a filosofar". Aquesta activitat està
organitzada per AD HOC, Creaif (Centre de Recursos per a l'Ensenyament, Aprenentatge
i Innovació de la filosofia), Filolist, la Societat Catalana de Filosofia
(SCF), amb la col·laboració de la Facultat de Filosofia de la
Universitat de Barcelona i el CRP de Sant Cugat del Vallès.
La fotofilosofia consisteix en la participació dels alumnes en una
mostra fotogràfica que ha d'anar acompanyada d'una pregunta que impliqui
un plantejament filosòfic per fer-nos reflexionar sobre el món
que ens envolta. Aquest any hi han participat 52 centres comptant-hi els de
Catalunya, les Illes, Catalunya Nord i València. Pel que fa a les comarques
gironines, n'hi han participat cinc: l'INS Illa de Rodes (Roses), l'INS Sant
Elm (Sant Feliu de Guíxols), l'INS La Jonquera, l'INS Baix Empordà
(Palafrugell) i l'INS Cassà de la Selva.
|
| (Llegir més... | 4039 octets més | ¿Comentaris? | Opinió | Puntuació 0) |
| .:¿Pueden los robots tener conciencia? |
| .:Enviat per filosofia el Diumenge, 18 setembre a les 16:26:15 (280 Llegides) |
Barry C. Smith, director del Instituto de Filosofía
Para la BBC-Última actualización: Domingo, 18 de septiembre de 2011
Si se fabrica un robot que se comporte igual que
nosotros en todo aspecto, incluyendo el pensamiento, ¿tiene conciencia o
es sólo una máquina hábil?, se pregunta el profesor Barry C. Smith,
director del Instituto de Filosofía.
Los seres humanos están hechos de carne y hueso,
una masa envuelta en un intrincado arreglo de tejido nervioso.
Pertenecen al mundo físico de la materia y la causalidad, y sin embargo
tienen una propiedad notable: de tanto en tanto están conscientes.
La conciencia le proporciona a criaturas como
nosotros una vida interior: un reino mental en el que pensamos y
sentimos, percibimos imágenes y sonidos, sabores y olores, según los
cuales hemos llegado a conocer el mundo que nos rodea.
¿Cómo puede la mera materia provocar experiencias conscientes?
El filósofo francés del siglo XVII René
Descartes pensaba que no podía. Él suponía que además de nuestra
configuración física, criaturas como nosotros teníamos una mente no
material, o alma, en la que se daba el pensamiento.
|
| (Llegir més... | 7395 octets més | 1 Comentari | Puntuació 0) |
| .:Opinió: "Si Dios no existe, todo es posible" |
| .:Enviat per filosofia el Diumenge, 21 agost a les 12:53:04 (269 Llegides) |
Dentro de la fe cristiana es "problemático" cualquier sufrimiento
que no pueda ser redimido ni explicado en términos de castigo
La Vanguardia - Cultura
|
21/08/2011 - 10:07h
Diego Giménez
La coexistencia entre el mal y la divinidad es un
problema que ha afectado a la filosofía desde los griegos. Los
epicúreos, por ejemplo, afirmaban que dada la maldad que hay en el
mundo, Dios es malo o es impotente o ambas cosas a la vez. Por
consiguiente, un Dios infinitamente bueno es lógicamente imposible. Dostoievski escribía en los Los hermanos Karamazov:
"No puedo resolver esta cuestión. Si todos deben sufrir para ayudar con
su sufrimiento a la armonía eterna, ¿qué papel desempeñan los niños? No
se comprende por qué deben sufrir ellos también en nombre de la
armonía".
El problema de la Teodicea es uno de los principales escollos que ha
de responder, entre muchas religiones, el cristianismo. En 1995 el
filósofo de la religión, Leszek Kolakowski, plasmó estas inquietudes en el libro Si Dios no existe: Sobre Dios, el diablo, el pecado y otras preocupaciones de la llamada filosofía de la religión,
utilizando una de las frases celebres de Los hermanos Karamazov que
decía algo así como que "Si Dios no existe, todo es posible".
|
| (Llegir més... | 5020 octets més | ¿Comentaris? | Opinió | Puntuació 0) |
| .:Técnica y esencia de la humanidad |
| .:Enviat per filosofia el Dimarts, 12 juliol a les 19:58:57 (251 Llegides) |
J. M. S. R.
BABELIA - 18-06-2011
La pregunta de cuál es la esencia de los humanos se encuentra
entre las más fundamentales que podemos plantearnos. No hay duda de que
somos un eslabón de una larga cadena que no necesita para ser explicada
más que de las leyes físico-químicas y de las contingencias de la
naturaleza. Somos, en definitiva, el producto, más o menos afortunado,
del -recurriendo a la sentencia de Demócrito que Jacques Monod convirtió
en título de un libro- azar y de la necesidad; el azar propiciado por
las cambiantes circunstancias ambientales y la necesidad de las leyes
físico-químicas. Ahora bien, aceptado este punto, que somos un producto
evolutivo con una serie de habilidades notables, ¿qué es lo que nos
distingue de aquellos seres que aparecieron antes que nosotros y con los
que estamos emparentados, especialmente con los demás homínidos?
|
| (Llegir més... | 17952 octets més | ¿Comentaris? | Puntuació 0) |
| .:Entrevistes: Los animales actúan a partir de emociones morales |
| .:Enviat per filosofia el Dimarts, 12 juliol a les 19:27:26 (305 Llegides) |
INÉS P. CHÁVARRI
-
San Sebastián
EL PAÍS - 03-06-2011
El devenir de Mark Rowlands, catedrático de Filosofía en la
Universidad de Miami, ha estado plagado de una suerte de decisiones, tal
vez inexplicables, quizás excéntricas, que le han empujado a
convertirse en una autoridad, no exenta de polémica, sobre la condición
moral de los animales. El primero de aquellos instantes decisivos se
produjo cuando tenía 20 años y decidió abandonar sus estudios de
Ingeniería por los de Filosofía y el segundo cuando en los años noventa
decidió, por "pura curiosidad", responder al anuncio de un periódico y
comprarse un lobo. La convivencia con el animal duró 11 años y de ella
nació El filósofo y el lobo (Seix Barral), el último de sus libros publicados.
Rowlands ofreció ayer en San Sebastián la conferencia Can be animals moral? (¿Tienen moral los animales?) en la 17ª Semana de Ética y Filosofía Política, organizada por la UPV.
|
| (Llegir més... | 5455 octets més | ¿Comentaris? | Entrevistes | Puntuació 0) |
| |
| .:Opinió: Una experiència, una expectativa |
| .:Enviat per filosofia el Divendres, 13 abril a les 14:58:02 (16 Llegides) |
Avui més que mai, la filosofia proporciona una visió de conjunt del món i pensament crític.
JOAN MANUEL DEL POZO
El Periódico - 12-05-12
Tinc un record molt especial dels
primers dies de curs a les meves classes de filosofia com a professor
d'institut. Evoco aquest antic record personal perquè espero que ajudi
modestament a entendre l'expectativa social que el seguirà. Aquest
record són les mirades, entre incrèdules i estupefactes, dels més de
quaranta nois i noies que a cada aula seien davant meu. Les mirades
començaven sent sobretot incrèdules: i és que no podien creure que la
realitat comencés, gairebé des del primer dia, a desmentir el tòpic de
la filosofia abstracta, difícil i inútil; i esdevenien de seguida
estupefactes, perquè una molt específica sorpresa desbordava totes les
previsions. Al cap de pocs dies ja eren mirades plenes d'un interès viu i
sostingut. Resultava que aquella assignatura els estava parlant de la vida,
cosa insòlita, perquè les altres no les veien prou lligades a la seva
existència atès que els respectius objectes d'estudi -números, lletres,
animals i plantes, elements químics, fets de la història, etc.- s'havien
enfilat en la categoria de saber segur, de continguts acabats, de
fórmules i dogmes incontestables. Eren un fet indiscutit, amb raó o
sense. El mateix tòpic que castigava la filosofia en un sentit -com a
estranya i abstracta-,mostrava comprensió amb les altres matèries en el sentit invers -com a normals i concretes.
|
| (Llegir més... | 5815 octets més | ¿Comentaris? | Opinió | Puntuació 0) |
| .:Llibres: Presentació llibres de filosofia pràctica |
| .:Enviat per filosofia el Dissabte, 05 novembre a les 13:00:06 (237 Llegides) |
Des
de l'ASSOCIACIÓ DE FILOSOFIA PRÀCTICA DE CATALUNYA (afpc)
Us volem convidar a la presentació dels llibres Intervenciones filosóficas en la sociedad i Filosofía y Espacios Sociales, que tindrà lloc el proper dia 5 de Novembre a les 18 hores a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3. 08010 Barcelona –al costat de Plaça Catalunya-).
Tots dos volums corresponen a les actes del Congrés celebrat a Barcelona aquest any (Primer Congrés Nacional de Filosofia Pràctica o Aplicada).
Després de la presentació hi haurà una recepció amb pastes i begudes.
www.afpc.es
|
| (¿Comentaris? | Llibres | Puntuació 0) |
| .:Llibres: Llibre sobre el pensament grec presocràtic |
| .:Enviat per filosofia el Dissabte, 05 novembre a les 12:26:38 (197 Llegides) |
ELA GEMINADA PUBLICA, PER PRIMERA VEGADA EN CATALÀ, EL GRUIX MÉS IMPORTANT DEL PENSAMENT GREC PRESOCRÀTIC
Ens plau molt comunicar-vos que, a partir d'aquesta setmana, podreu trobar a les llibreries el volum "El pensament grec presocràtic. Fragments i testimonis" (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2011). El llibre reuneix en edició bilingüe grec-català tots els fragments i una generosa selecció de testimonis de Tales, Anaximandre, Anaxímenes, Pitagòrics, Xenòfanes, Heraclit, Alcmeó, Parmènides, Zenó, Melís, Empèdocles, Anaxàgoras, Diògenes, Leucip i Demòcrit.
D'aquesta manera, "El pensament presocràtic. Fragments i testimonis" (885 pàgines) dóna veu, per primera vegada en llengua catalana, al pensament grec antic sorgit abans de Sòcrates, que constitueix la base de tota la tradició filosòfica occidental.
L'edició, la introducció i la traducció del llibre han anat a càrrec de Joan Ferrer Gràcia, llicenciat en Filologia clàssica i en Filosofia i professor de Filosofia a l'Escola d'Art de Vic.
+ info: http://elageminada.cat/fitxa-llibre.html?id=5
|
| (¿Comentaris? | Llibres | Puntuació 0) |
| .:Opinió: Karl Marx tenía razón |
| .:Enviat per filosofia el Diumenge, 18 setembre a les 16:31:23 (255 Llegides) |
John Gray, filósofo
Especial para la BBC -Última actualización: Domingo, 11 de septiembre de 2011
Karl Marx pudo haberse equivocado con el comunismo
pero, en lo que se refiere al capitalismo, mucho de lo que dijo resultó
ser correcto, como señala el filósofo John Gray, quien escribió este
artículo para la BBC.
Como efecto secundario de la crisis financiera, más y más gente está dándose cuenta de que Karl Marx estaba en lo cierto.
El gran filósofo alemán del siglo XIX, economista y revolucionario, pensaba que el capitalismo era radicalmente inestable.
Tenía incorporada la tendencia de producir auges
y colapsos cada vez más grandes y profundos y, a largo plazo, estaba
destinado a destruirse a sí mismo.
A Marx le complacía esa característica: estaba
seguro de que habría una revolución popular, la cual engendraría un
sistema comunista que sería más productivo y mucho más humano.
Marx erró en lo que se refiere al comunismo. Pero su percepción de la revolución del capitalismo fue proféticamente acertada.
No fue sólo sobre el hecho de que en ese sistema
la inestabilidad era endémica, aunque en ese respecto fue más perspicaz
que la mayoría de los economistas de su época y de la actualidad.
A un nivel más profundo, Marx entendió cómo el capitalismo destruye su propia base social: la forma de vida de la clase media.
La terminología marxista de burgueses y proletariado suena arcaica.
Pero cuando argumentó que el capitalismo
hundiría a la clase media en algo parecido a la existencia precaria de
los angustiados trabajadores de su época, Marx anticipó un cambio en la
manera en la que vivimos que apenas ahora estamos teniendo que afrontar.
|
| (Llegir més... | 14754 octets més | 1 Comentari | Opinió | Puntuació 3) |
| .:Apunts: Quantes intel·ligències hi ha al cervell? |
| .:Enviat per filosofia el Diumenge, 21 agost a les 13:12:56 (282 Llegides) |
L'excusa o la lamentació de "no sóc intel·ligent" no val. Ho diu el
psicòleg Howard Gardner, que va revolucionar l'educació en anunciar que
tenim 8 intel·ligències
|
| (Llegir més... | 6504 octets més | 1 Comentari | Apunts | Puntuació 0) |
| .:CONSUM RESPONSABLE, ENTRE LA REIFICACIÓ I EL RECONEIXEMENT |
| .:Enviat per filosofia el Diumenge, 21 agost a les 12:44:25 (198 Llegides) |
ASPASIAMF va escriure "La noció de “reificació” prové de Marx; tanmateix, fou Lukács un dels principals filòsofs que va analitzar la noció a l’obra Història i consciència de classe publicada el 1923. Lukács cita a Marx a l’apartat que porta per títol Reificació i consciència del proletariat de l’esmentada obra, a propòsit de la reificació. Marx entén per aquesta noció, el següent:
"A commodity is therefore a mysterious thing, simply because in it the social character of men’s labour appears to them as an objective character stamped upon the product of that labour; because the relation of the producers to the sum total of their own labour is presented to them as a social relation existing not between themselves, but between the products of their labour. This is the reason the products of labour become commodities, social things whose qualities are at the same time perceptible and imperceptible by the senses ... It is only a definite social relation between men that assumes, in their eyes, the fantastic form of a relation between things.” [1]En la reificació, terme relacionat amb la cossificació, la relació entre els agents socials només és apreciada a través del producte del seu treball i tot valor apareix com valor de la cosa produïda, fins i tot el treball humà. Lukács fa explícits els implícits continguts al paràgraf anterior escrit per Marx, que podem resumir de la següent manera: - L’activitat pròpia de l’home es converteix en quelcom independent d’ell. Pren autonomia. - Conseqüentment, l’activitat de l’home s’aliena de sí mateix. - El treball de l’home es converteix en mercaderia. "
|
| (Llegir més... | 8490 octets més | ¿Comentaris? | Puntuació 0) |
| .:Entrevistes: Thomas Pogge, filósofo, reconocido en el mundo por sus propuestas contra |
| .:Enviat per filosofia el Dimarts, 12 juliol a les 19:42:47 (403 Llegides) |
La Vanguardia: 28/06/2011 Thomas Pogge, Filósofo global:
Ha elevado la filosofía a su máxima
categoría, la practicidad. La prensa alemana lo apodó “el pensador para
cambiar el mundo” y tiene planes para ello. En su libro Hacer justicia a la humanidad (FCE, 2009) plantea posibles reformas realizables y políticamente realistas, y en La pobreza en el mundo y los derechos humanos
(Paidós, 2005) demuestra que el orden económico global es éticamente
indefendible y que cambiarlo no es tan difícil. Dirige un proyecto
internacional para garantizar el acceso a los medicamentos esenciales
sin que las farmacéuticas dejen de ganar dinero. Pasó por el CCCB para
participar en unos diálogos sobre justicia, democracia y Estado de
derecho.
|
| (Llegir més... | 7638 octets més | ¿Comentaris? | Entrevistes | Puntuació 0) |
|