Fòrum de filosofia
22 de Novembre de 2017, 09:16:57 *
Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't.

Ingressar amb nom d'usuari, contrasenya i duració de la sessió
Notícies: Forum actualizado (Julio 2009). Para participar es necesario registrarse.
Fòrum actualitzat (Juliol 2009). Per a enviar missatges és necessari registrar-se prèviament. Els alumnes que vulguin participar s'han de registrar.
 
   Inici   Ajuda Buscar Calendari Ingressar Registrar-se  
Pàgines: [1]   Anar Baix
  Imprimir  
Autor Tema: Comunisme?  (Llegit 2747 cops)
dofus
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 1


« el: 14 de Novembre de 2007, 02:24:32 »

Bones,

A veure que opineu d'aquesta forma de "govern", mes aviat, ideologia política, si creieu que ja ha desaparegut o encara esta entre nosaltres. (A Moscou obviament, no)

Salut
En línia
sopaman
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 2


« Resposta #1 el: 13 de Febrer de 2008, 12:22:03 »

Tot pot estar i no pot estar...tot depèn de quí mani, quina legitimitat té per manar, quins poders   gaudeix per manar, de quins instruments es fa valdre, etc.

D'entrada tenim un problema greu: el comunisme que ha cuallat a nivell estatal ha estat de caire piramidal, absolutiste i gens curòs amb els drets humans, la democràcia participativa, eleccions lliures. (del tipus Stalin, Mao, Tito, Chauchescu, Castro), etc. Aquest precedent històric fa tirar endarrera tota possibilitat de plantejar-nos que el comunisme sia un model possible al segle XXI. I fa por (especialment als catalans) de triar-lo.

Dit tot això -que hem d'èsser concients- també es dolent pensar que tot el que no sia comunisme (o dictadures de dretes també) es bó. Anem en compte!. El que està passant ara amb el capitalisme neo-lliberal també ens està fent molt de mal:

-Tenim un sistema malalt de consumisme (fins i tot pel damunt del que podem estalviar)
-Els governs lliberals no volen que les empreses marxin fora (per por a l'atur) i per tant redueixen llur capacitat de potenciar polítiques socials més decidides.
-Per augmentar les vendes de les empreses cal idiotitzar a la gent, que faci que consumeixin cada cop més i més, que no siguin conscients de la disbauxa que això soposa a la seva butxaca, que no hi pensis que poden venir temps pitxor. Com es fa això?. Doncs porten anys planificant una educació que no educa com a persones -per saver triar responsablement- si no que s'educa a èsser esclaus d'aquest sistema consumista.

Com veieu, el sistema capitalista neo-lliberal tampoc és tant bó com sembla...

Quin és doncs el problema?. El problema és la PROPIETAT i el CAPITAL (i tornem a Marx, es clar).  El problema són els conflictes socials de la pròpia condició humana:

a) Si jo no puc gaudir del que gaudeixes tú (encara que sigui just), es creen envejes, odis i potser guerres.
b) Si tots gaudim amb igualtat de tot però del tot insuficient, llavors el sistema es colapsa en sí mateix i la gent intenta marxar (com passava a la URSS a la guerra freda).
c) Si l'estat es l'únic que té el poder de la propietat si l'estat es torna dictadura, llavors ningú pot reclamar res i està sotmés com un esclau al que vulgui per ell l'estat.
d) Si l'estat es l'únic que té el poder de decidir per sí mateix en les qüestions d'estat, llavors podria decidir deixar de banda la democràcia i tornar-se automàticament en dictadura també.

Tots aquests perills podrien evitar-se si es repensa el comunisme per tal de que no sia possible que caigui en una dictadura ni en un sistema injust. Però la base seria treure la propietat privada, democràcia participativa, i un model d'estat que tindria com objectiu la igualtat real de drets i obligacions sense excepcions.

D'un altre manera: l'estat ha d'èsser com una comunitat de veïns d'una finca o d'una urbanització on tothom ha de consensuar les millores i el manteniment col.lectiu amb igualtat de condicions, amb dret d'opinar, de reclamar i de votar; amb la obligació de contribuir solidariament com tothom, sense privilegis de cap mena. I especialment, el que mana ha d'èsser escollit democràticament per un temps, mitjantçant eleccions lliures i universals.

Jo crec que si és possible el comunisme, que com tot sistema pot funcionar, però hem d'estudiar molt bé tots els perills i precedents que ens ha portat a rebutxar-lo per què la Història està per apendre-la. I potser que ens afanyem, per que si ens idiotitzen els estats neo-lliberals només per consumir, mai tindrem un altre oportunitat.
En línia
Pàgines: [1]   Anar Dalt
  Imprimir  
 
Anar a:  

Impulsat per MySQL Impulsat per PHP Powered by SMF 1.1.11 | SMF © 2006-2008, Simple Machines LLC XHTML 1.0 vàlid! CSS vàlid!