L'assemblea

L'assemblea

Heu necessitat mai fer una assemblea?
Us voldria transmetre el meu sentiment.
Quin ha estat el vostre ànim per convocar l’assemblea? carregós? complir
una obligació oficial?
Si es així és que no us adoneu de la transcendència d’aquest fet.
Hi ha una pregunta clau si es vol progressar en la conducta social. Altrament dit anirem de mal en pitjor si no resolem la següent qüestió.
Com es prenen les decisions?
Tota entitat associativa està a l’avantguarda per optimitzar el mètode. Estem fent camí, però la assemblea no serà mai atractiva si esdevé com ara:
Lectura de l’acta anterior
Aprovació del balanç
Precs i preguntes.
Les decisions tècniques les han de prendre els tècnics. (Com l’aprovació
del balanç). Les decisions d'il·lusió (Com l’activitat propera) l'ha de
prendre l’assemblea(S’ha anomena una comissió per executar-la, mai la junta), ben feta, mes freqüent i participant-hi sense inhibicions, sabent expressar-se, fent pauses de reflexió i finalment recolzant tots (I això es difícil) el resultat de la votació. La Junta Directiva es per coordinar i per tenir iniciatives d'execució. Res més.
L'arqueòleg Eudald Carbonell diu “encara no som humans ” interpreto
que vol dir: Les decisions les pren qui té mes força. El líder. Això és així
en la natura per la supervivència i millorament genètic dels animals.
En l’home també ha funcionat així però compte, ara ens trobem en un carreró sense sortida. Som molta gent al planeta i la competitivitat sense control es un destorb en lloc d'una millora.
Sens dubte si hi ha una solució es cerebral i dolorosa, com sempre ha estat, quan hi ha una crisi.
Caviar el comportament no és fàcil i vol temps però hem de sentir la responsabilitat de fer-ho la humanitat en depèn.
I sóc agosarat al dir que, com en va dependre al seu dia, en el fet que uns homínids van adaptar-se al fer pinça en la ma (Amb els dits polze i índex).
El baixar dels arbres. Al posar-nos erectes. El fer eines. Utilitzar el foc.
El crear el llenguatge.
En el neolític fa 10.000 anys ens varem fer sedentaris i uns espavilats varen dir “ nosaltres ens en cuidarem de tot” i uns mandrosos la van acceptar tot pensant “que bé que estarem sense preocupacions” i aquí la varem “cagar”, o érem encara massa animals per adonar-nos-en. Tots hem estat culpables.
M’acomiado tot demanant que siguem capaços de sentir-nos protagonistes
d'un fet social innovador com ha de ser la execució de assemblees modernitzadas. A la vegada, no renunciem a la nostra dualitat com a persones: Som professionals i alhora, de una manera latent, associatius, progressar vol dir participar en les decisions cada vegada en un ritme mes intens.