Fòrum de filosofia
29 de Març de 2024, 04:02:39 *
Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't.

Ingressar amb nom d'usuari, contrasenya i duració de la sessió
Notícies: Forum actualizado (Julio 2009). Para participar es necesario registrarse.
Fòrum actualitzat (Juliol 2009). Per a enviar missatges és necessari registrar-se prèviament. Els alumnes que vulguin participar s'han de registrar.
 
   Inici   Ajuda Buscar Calendari Ingressar Registrar-se  
Pàgines: 1 [2]   Anar Baix
  Imprimir  
Autor Tema: El jo personal si existeix  (Llegit 22255 cops)
cristian
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 14



« Resposta #15 el: 18 de Febrer de 2007, 06:40:03 »

Es podria considerar el expressar-se o comunicar-se com a necessitat? Els éssers humans som éssers que necesiten la comunicació i expressar-se no? De aquí que tinguem un llenguatge...

Pero m'ha semblat molt interessant el que ha dit KuroNeko:

"I ni tansols sóm nosaltres qui creem aquestes reaccions, si no tot un conjunt de cél·lules l'objectiu de les quals (com el de tot bixu vivent) és sobreviure. Aquestes cel·lules procuren que el conjunt de el nostre cos estigui sa i equilibrat, tan física com psíquicamen, perque els hi va la vida en aconseguir-ho"
En línia

IES Castelló d'Empúries
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #16 el: 18 de Febrer de 2007, 07:51:00 »

Paranoid Android

La necessitat biològica que estic satisfent? Simple. La de voler sobreviure.

Es podria dir que un dels objectius dels qui sóm en aquest fòrum és apendre. Enriquir el nostre coneixement a través de donar la nostra opinió i escoltar la dels altres. Per què volem apendre? Perque als humans ens espanta el qué és desconegut, i a més, tenim possibilitat de controlar algunes de les coses que poguem descobrir. Allò desconegut pot ser perillós, i pertant pot ocasionarnos algun tipus de mal o poder la mort. Però si ho conec tinc més possibilitats d'enfrontar-m'hi, o fins i tot de controlar-lo, i per tant de garantir la meva subsistència o millorar-la.

Jo crec que és per això que l'home vol conèixer, per sobreviure. I si sobrevivim nosaltres qui sobreviu a l'hora? Els éssers que ens formen. És per això que dic que no sóm un únic ésser, perque actuem sengons els interessos de molts d'altres de petits que ens formen.

De la mateixa manera ho fa "la humanitat". Aquesta és formada per tots nosaltres, que ens unim i movem a tot el conjunt a interactuar amb el planeta per tal d'explotar-lo i treure'n benefici per garantir la nostra subsistència. Però "la humanitat" a l'igual que una persona sola, va néixer, està visquen, i algun dia s'extingirà.

Si ens considerem a nosaltres individualment com a una entitat única, no ho hauriem de fer també amb el conjunt de "la humanitat", en el qual cadascún de nosaltres sóm les seves petites cèl·lules?

- Em sembla que quan comento divago força i al final ja no se ni de què estic parlant xD. Però bé, que hi dieu? A mi no em sembla que l'home actui per voluntat pròpia, per tant no crec que el "jo" és pugui definir per la seva capacitat de pensar.
En línia
Paranoid Android
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 2



« Resposta #17 el: 18 de Febrer de 2007, 09:00:33 »

De debó es necessari saber si el jo personal existeix per sobreviure? Dubto que els animals, i moltes persones, s'ho hagin plantejat mai.

En línia
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #18 el: 19 de Febrer de 2007, 09:20:26 »

Necessàri segur que no és. Les plantes no deuen saber de la seva pòpia existència i són dels éssers que més temps poden viure.
En línia
APF
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 1



« Resposta #19 el: 24 de Febrer de 2007, 12:44:22 »

La condició humana ens diferencia dels animals,  aquets neixen ensenyats, les seves reaccions  venen determidades per els instints(herència biologica) En canvi les persones neixen  només amb algunes actituts reflexes apreses,  per exemple plorar. Nosaltres, el "jo",  sóm  per una  part  herencia biològica i  l'altre  és el   nostre  ambient,es a dir ,  la nostre educació , el nostre procés cultural. Una persona és i será sempre única perquè es el resultat de les expèriencies viscudes. En funció d'aquestes sera de una manera  o una altre. Els primers que tenen  la responsabilitat(no sempre asimilada)de transmetre un ensenyament són els pares , aquets influiran també al llarg de tota la vida  però a mesura que el fill vagi asimilant coneixements i  aconsegueixi una actitud  pròpia i crítica  la seva influencia serà menor. Seguint el procés lineal  després dels pares vindrán les relacions socials  amb altres individus aquestes seran a l'escola , en les activitats extraescolars i a mesura que creixi la persona ,en qualsevol situació que es  pugui arrivar a viure sense deixar la vida  l'experiencia viscuda, també com més intenses seguin les experiències viscudes més influiran. La clau però de tot el  procés es troba en la imitació , aprenem a parlar per imitació , aprenem a fer moltes coses per imitació.  Entran ara en la societat actual la gent s'ha pres massa al peu de la lletra  imitar,  es lógic que  un faci el que  tothom fa, si no ho fà es veura desplaçat de la comunitat però fa falta arrivar aquets extrems . Indecís
En línia
Patufet
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 2


« Resposta #20 el: 30 de Maig de 2008, 06:28:10 »


           Que el jo existeix és tant clar com que dos més dos són quatre, però jo m'esforçaré a dubtar-ho, aquí tothom a dit la seva, amb un llenguatge ple de lògica, de fet tota llengua éslògica, tot pensament, fins i tot les emocions responen a una lògica, química, física, les màtemàtiques estan a l'ordre del dia, si un estudia filosofia, cada autor, per poc racionalista que es consideri, el seu discurs roman lligat a la lògica d'alguna manera. Però la pregunta clau és fins a quin punt la lògica és viable per preguntar-nos sobre les coses? algú em dirà que és indiscutible que dos més dos siguin quatre, doncs sí que pot ser discutible, i no és un cas hipotètic, la mecànica quàntica mateix es basa en criteris així, per citar un exemple. això ens aboca a l'escepticime radical i a la suspenció del judici, ja que es qüestiona el prpi jo. Espero que algú em contesti perquè això no mola.
En línia
Pàgines: 1 [2]   Anar Dalt
  Imprimir  
 
Anar a:  

Impulsat per MySQL Impulsat per PHP Powered by SMF 1.1.11 | SMF © 2006-2008, Simple Machines LLC XHTML 1.0 vàlid! CSS vàlid!