La condició humana ens diferencia dels animals, aquets neixen ensenyats, les seves reaccions venen determidades per els instints(herència biologica) En canvi les persones neixen només amb algunes actituts reflexes apreses, per exemple plorar. Nosaltres, el "jo", sóm per una part herencia biològica i l'altre és el nostre ambient,es a dir , la nostre educació , el nostre procés cultural. Una persona és i será sempre única perquè es el resultat de les expèriencies viscudes. En funció d'aquestes sera de una manera o una altre. Els primers que tenen la responsabilitat(no sempre asimilada)de transmetre un ensenyament són els pares , aquets influiran també al llarg de tota la vida però a mesura que el fill vagi asimilant coneixements i aconsegueixi una actitud pròpia i crítica la seva influencia serà menor. Seguint el procés lineal després dels pares vindrán les relacions socials amb altres individus aquestes seran a l'escola , en les activitats extraescolars i a mesura que creixi la persona ,en qualsevol situació que es pugui arrivar a viure sense deixar la vida l'experiencia viscuda, també com més intenses seguin les experiències viscudes més influiran. La clau però de tot el procés es troba en la imitació , aprenem a parlar per imitació , aprenem a fer moltes coses per imitació. Entran ara en la societat actual la gent s'ha pres massa al peu de la lletra imitar, es lógic que un faci el que tothom fa, si no ho fà es veura desplaçat de la comunitat però fa falta arrivar aquets extrems .
