Fòrum de filosofia
28 de Març de 2024, 11:25:31 *
Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't.

Ingressar amb nom d'usuari, contrasenya i duració de la sessió
Notícies: Forum actualizado (Julio 2009). Para participar es necesario registrarse.
Fòrum actualitzat (Juliol 2009). Per a enviar missatges és necessari registrar-se prèviament. Els alumnes que vulguin participar s'han de registrar.
 
   Inici   Ajuda Buscar Calendari Ingressar Registrar-se  
Pàgines: [1]   Anar Baix
  Imprimir  
Autor Tema: Berkeley  (Llegit 7142 cops)
/EuDAlD/
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 31



« el: 07 de Febrer de 2007, 10:29:57 »

Si no he entes malament el que he llegit sobre Berkeley, ell creu en el no-materialisme. Per ell Dèu és esperit. I totes les coses són esperit. Per tant, tot és Dèu. Quan tu dones un cop a la taula, no impactes amb la materia de la taula, impactes amb l'esperit de la taula. A primera vista sembla molt subrealista, pero Berkeley utilitza un exemple per posar-ho a la pràctica. Una persona sumia, en el somni es dona un cop contra una taula, i en el somni te la sensació de mal, provocada per haver impactat contra una materia. En el somni hi ha alguna materia? I en la realitat hi ha materia?

Aquesta filosofia és considerada filosofia de l'absurd, perqué potser si que és una mica absurda, o si més no, difícil de compendre, pero no és fascinant poder pensar d'aquesta manera?

Per acabar us deixaré una frase poètica:

 ¿y si durmieras? ¿ y si en tu sueño, soñaras? ¿ y si soñaras que ibas al cielo y allí recogias una extraña y hermosa flor? ¿ y si cuando despertaras tuvieras la flor en tu mano? ¿Ah, entonces que?

Comenteu!!
En línia
Ol6a
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 5


OlGa·


« Resposta #1 el: 09 de Febrer de 2007, 04:26:41 »

 Huh

No ho acabo de entendre... A que et refereixes quan dius esperit? A l'anima?
Per una altre part t'entenc, es fascinant com tu has dit cambiar el teu punt de vista, i de cop no estar tocant particules (atoms..) sino l'esperit.
Pero tot i aixi es una mica extrany ja que...

Dèu és esperit.
Tot les coses son esperit.
Totes les coses son Dèu.
_______________________
Per tant cada cosa que toquem es Dèu?

Ara mateix cada tecla que toco es Dèu?
Si, si, es molt subrealista. XD
Però m'agrada.
En línia

Gινє mє Nσναсαιиe ···
diògenes
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 14


« Resposta #2 el: 10 de Febrer de 2007, 09:12:38 »

crec que d'això que parla l'Olga se'n diu panteisme, que vol dir que déu és la natura, no hi ha diferència, és un déu que coincideix amb els àtoms i no és superior ni està separat, ni per suposat pot castigar ningú (quin infantilisme, no?) és la força mateixa que hi ha en totes les coses, en la vida mateixa, ho defensava un tal Spinoza...
En línia
adonis
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 37



« Resposta #3 el: 14 de Febrer de 2007, 11:20:57 »

bé euda, ja saps que no sóc tant bon filòsof com tu, però m'agrada això.

segons el que dius i el que ha aclarat en diògenes, aquest Berkeley enten déu com la natura, com tot el que ens envolta.. llavors jo sóc déu? com mola! és interessant i si, fascinant, però no hi veig molta lògica i no la trobo creïble. si tot és alguna cosa, perquè dir-li déu? que entens per déu?

hi ha molt d'espiritual en tot això, i m'agradaria saber si estàs dacord amb ell, perque tu sempre has defensat el NO- espiritual i l'inexistència de déu. vull la teva opinió Ginyar

sobre mi ja la saps, crec que déu, ni com a antropomòrfic ni com a natura, per mi déu no n'hi ha cap. potser alguna cosa més enllà del que ens sembla real, però déu pròpiament dit no.

*
« Darrera modificació: 15 de Febrer de 2007, 08:41:27 per adonis » En línia

"el dubte és el principi de la saviesa..."
/EuDAlD/
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 31



« Resposta #4 el: 15 de Febrer de 2007, 03:01:55 »

Jo no crec en que tot sigui ànima i Déu, però la meva postura bastant esceptica hem fa dubtar de tot, encara que he aprés avui, distingeixo, com Descartes, l'escepticisme en la vida quotidiana i en el verdader pensament i per tant mentre estic escriguen en aquest fòrum no crec que jo i el teclat siguem ànimes o Déu, però si hi reflexiono si verdaderament estic segur de que és o no és Déu, dons la veritat, no ho se!
En línia
adonis
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 37



« Resposta #5 el: 15 de Febrer de 2007, 04:38:47 »

déu és un concepte molt ampli, en aquest forum s'està fent servir en molts contextos i crec que seria bo puntualitzar perquè a aquest pas acabarem escrivint comentaris on déu hagi perdut tot el significat i ningú pugui entendre de què parla cadascú

sobre lo de l'escepticisme.. el teu escepticisme total que dius tenir al comentari no s'ha reflexat al test, per començar. I si estàs d'acord amb descartes és difícil que puguis ser escèptic a no ser que m'ho aclaris més perquè el meu coeficient intel·lectual no ha lograt comprendre el missatge que transmeties.
En línia

"el dubte és el principi de la saviesa..."
Carraway
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 3


« Resposta #6 el: 27 de Juny de 2007, 11:40:31 »

Jo crec que aquest tema és molt interessant i se'n pot treure molt de suc. Per una banda estic d'acord en això que dieu referent al concepte i idea de Déu.

No vull tenir una filosofia gaire analítica, però, en el fons, crec que el problema rau en la definició. I és que si no sabem què és Déu, no podem continuar. Però em refereixo a una definició de Déu. No deia Descartes que tots, de forma innata (aquí podríem comentar, a la vegada, l'existència de les idees innates... !!), tenim una idea de Déu que incorpora la infinita bondat? Si és així, seguint la tesi panteista d'en Eudaid, ¿és possible que el teclat en què escric ara, individualment o com a part d'un tot (pan), tingui una voluntat, i que aquesta voluntat sigui al seu torn infinitament bona??

Seguint aquest esquema, el panteisme, per mi, no s'aguanta. Però si estem disposats a acceptar un Déu com a tot, sense voluntat ni més poder que el que té la natura en si -- si estem disposats a reinventar el concepte de Déu, i som capaços de donar-li una definició com la que proposa Berkeley, llavors bé.

--Però la idea tradicional occidental de Déu... se'n va a la banda del "no ésser", ( o més aviat, a la de "l'estat, però ja no éssent"!!)




En línia
Pàgines: [1]   Anar Dalt
  Imprimir  
 
Anar a:  

Impulsat per MySQL Impulsat per PHP Powered by SMF 1.1.11 | SMF © 2006-2008, Simple Machines LLC XHTML 1.0 vàlid! CSS vàlid!