Fòrum de filosofia
28 de Març de 2024, 08:52:07 *
Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't.

Ingressar amb nom d'usuari, contrasenya i duració de la sessió
Notícies: Forum actualizado (Julio 2009). Para participar es necesario registrarse.
Fòrum actualitzat (Juliol 2009). Per a enviar missatges és necessari registrar-se prèviament. Els alumnes que vulguin participar s'han de registrar.
 
   Inici   Ajuda Buscar Calendari Ingressar Registrar-se  
Pàgines: [1] 2 3   Anar Baix
  Imprimir  
Autor Tema: Estic segura de...  (Llegit 28432 cops)
senoia
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 3



« el: 01 de Febrer de 2007, 06:56:53 »

Jo estic segura que sóc mentre escric en aquest fòrum. Si no fos així no podria escriure-hi. o no? Ginyar
En línia
--Aina--
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 1


« Resposta #1 el: 01 de Febrer de 2007, 07:30:56 »

Jo crec que som com som, primer de tot, per la societat que ens envolta, encara que ningú sigui igual, hi ha molts punts en comú. Suposo que també som com som, per tal com ens han educat i finalment som com som, per la nostra mentalitat, la nostre manera d'actuar davant les situacions.




aina,

ies castell d'estela, Amer
En línia
antigona
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 19


« Resposta #2 el: 02 de Febrer de 2007, 09:21:41 »

Però...

Quan somies, per exemple, normalment no te'n adones de que estàs somiant i confons allò que veus i vius amb la realitat. I llavors ets o no ets? El que penses que fas no és real...

Però què és el que som? Alguna cosa més que un cos i un cervell està clar... Una personalitat? Una consciència?

Primer hauria de tenir clar que és el que és SER per dir si sóc o no. Aquest tema és complicat!   Huh


IES Castelló d'Empúries
En línia
alexander_16
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 2



« Resposta #3 el: 04 de Febrer de 2007, 10:36:08 »

Poder ens hauriem de sentir algu més del que som...Perque hi ha gent que ens fa sentir que no som res...


Ies Cap Norfeu
En línia

*[[La distancia no es el olvido de aquellas personas que has querido, podras no verlas, podras no oirlas, pero nunca podras dejar de quererlas]]*
diògenes
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 14


« Resposta #4 el: 06 de Febrer de 2007, 05:38:01 »

no esteu d'acord amb mi que això d'haver de ser algú és més aviat una nosa? de fet quan m'ho passo més bé és quan no m'adono que sóc jo
En línia
diògenes
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 14


« Resposta #5 el: 06 de Febrer de 2007, 05:41:14 »

sí, però qui escriu? la teva mà? el teu cervell? un simple cop al cap i el jo se'n va a fer punyetes, no serà una mica il.lusori això de que hi ha UN jo? potser és la memòria simplement, però és tant tramposa la memòria, no?
En línia
Gi
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 5



« Resposta #6 el: 07 de Febrer de 2007, 05:59:36 »


No podem estar segurs de res, ni tant sols de que existim. Perquè què és existir?

Si es limita a voler dir que tenim sentiments, sensacions, que pensem...doncs, per exemple, en un somni, jo sento i penso, en canvi, el que estic fen dins d'ell no és real.

LLavors, ja es nega que per sentir i pensar, no vol dir que existim, que tot això sigui real, no té perquè.

Bé, però vui deixar clar que penso que es pot viure perfectament sense estar segura, ni tant sols, de que estem visquent. Somriure

En línia
/EuDAlD/
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 31



« Resposta #7 el: 07 de Febrer de 2007, 10:07:33 »

Gi, nose perqué aquesta teoria que coincideix amb la de Berkeley te l'havia explicada jo..pero buenoo!

Jo dintre d'aquesta discusió m'agardaria introduiri una petita disputa..

Per estar segur de les coses, ens podem fiar dels sentits? fins a quin punt podem creure i fins a quin punt podem saber?

Creieu que deu existeix o no, o sabeu que deu existeix o no? tenint en compte que per saber-ho haurieu de tenir arguments totalment objectius. 

A veure que digeu!
En línia
Aquiles
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 5


« Resposta #8 el: 08 de Febrer de 2007, 09:34:34 »

eudald, jo crec que Déu no existeix ja que no hi ha teories científiques que ho demostrin. Però putser jo no i crec perquè a la meva família mai hi ha hagut creients i això és important, ja que, la majoria de creients surten de families creients 
En línia
Kataklysm
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 2



« Resposta #9 el: 08 de Febrer de 2007, 09:40:20 »

Les religions no són res més que sectes legals. Si no només cal veure com funciona qualsevol secta i comparar-ho amb la religio.
En línia

You want your chaos?.. I´ll give your war
Locked inside myself. I´ll always blame it on you.
/EuDAlD/
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 31



« Resposta #10 el: 08 de Febrer de 2007, 04:00:57 »

La religió és una secta, sobre això no tinc masses dubtes, però no hem refereixo al negoci de l'esglèsia. Em refereixo a un "dèu" o subtancia o naturalesa, digali com vulguis, el perquè de les coses. Què hi havia abans del res?  Gracies a l'atzarisme del món, pot haver sortit un món tant perfecte?
I un cop feta aquest putualització, sabeu o creieu que aquest "dèu" existeix o no ?

Encara que parli així sóc un ateu rotund, no en dubteu!
En línia
antigona
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 19


« Resposta #11 el: 08 de Febrer de 2007, 07:55:37 »

Ei Eudald, coincidim en algo!  Llengua


Jo no crec en cap déu, però no puc probar que no existeixi.
Fins que no es demostri el contrari, no existeix.
En línia
Sherpa
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 3



« Resposta #12 el: 08 de Febrer de 2007, 10:35:15 »

Déu.. coincideixo amb l'opinió de l'antigona, encara que tinc una certa esperança en que existeixi algú superior per arreglar certs problemes.

Una cosa per l'eudald, dius 'aquest món tant perfecte'. Segurament, encara que no podem estar-ne segurs (per ara), hi ha mons molt més perfectes que nosaltres amb, potser, sistemes biológics més complexos.. Aquest món tant perfecte, com dius, no ve donat per l'atzarisme, ve donat per unes característiques de situació.. o això es el que penso. Segurament existeixen més mons amb aquestes característiques.

salut!
En línia

Torna a casa, el hijo pródigo, para comer.
Colombo
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15


« Resposta #13 el: 09 de Febrer de 2007, 01:55:29 »

Vigila el que dius, Sherpa. Potser hi ha altres mons però segur que estan en aquest. El món sempre és únic, encara que els seus continguts els multipliquis. Més enllà del món ké hi ha? El desconegut? Uf, potser estic penetrant en unes qüestions supermetafísiques. Sigui el que sigui el nostre món, més gran o més petit, blanc, negre o multicolor, segur que és com a mínim una part d´alguna cosa de la qual no en tenim ni idea. Com veus, Sherpa, un món diluït en algo que ignorem no és res sòlid ni estable, i encara menys perfecte. I què és la perfecció? El que s´ajusta a les nostres idees?  Allò que coincideix amb el que hem pensat abans? És perfecte allò que hem decidit abans que és perfecte. Em sona a trampa. De totes maneres, per mi això no és cap problema: la perfecció sempre m´ha provocat alèrgia.

Sobre el problema de l´existència de Déu (en majúscules, ep). Demano a algú que m´expliqui què entén per Déu. Després parlarem sobre si es pot demostrar o no la seva inexistència. La qüestió de l´esperança trobo que és una cosa personal. Déu existeix o no independentment de les nostres esperances, pors o desitjos. Es pot riure de nosaltres (si existeix) o nosaltres d´ell (si no existeix). Si alguna cosa no és evident en la nostra societat és la seva existència. De què podem estar segurs? No podem partir de Déu. De totes maneres afegiré una qüestió, a veure si esteu d´acord: com pot conviure un ésser tan especial  sense cap problema amb nosaltres?

Si ni el món ni Déu són res segur, ké keda? El meu jo? Els meus sentiments i pensaments? Els pensaments de qui? Del meu jo? I a on és aquest jo? No estem canviant sempre tan a nivell cel.lular com a nivell psíquic? Som els mateixos que fa 10 anys?


KÉ KEDA DONCS? HI HA RES SEGUR?

 Somriure


En línia
antigona
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 19


« Resposta #14 el: 09 de Febrer de 2007, 05:40:57 »

ei ei ei...

ser escèptic amb tot és perdre l'esperança!

una cosa és segura, recordeu aquella frase: "pienso, luego, existo"
En línia
Pàgines: [1] 2 3   Anar Dalt
  Imprimir  
 
Anar a:  

Impulsat per MySQL Impulsat per PHP Powered by SMF 1.1.11 | SMF © 2006-2008, Simple Machines LLC XHTML 1.0 vàlid! CSS vàlid!