Fòrum de filosofia
29 de Març de 2024, 02:30:04 *
Benvingut(da), Visitant. Per favor ingressa o registra't.

Ingressar amb nom d'usuari, contrasenya i duració de la sessió
Notícies: Forum actualizado (Julio 2009). Para participar es necesario registrarse.
Fòrum actualitzat (Juliol 2009). Per a enviar missatges és necessari registrar-se prèviament. Els alumnes que vulguin participar s'han de registrar.
 
   Inici   Ajuda Buscar Calendari Ingressar Registrar-se  
Pàgines: 1 2 [3]   Anar Baix
  Imprimir  
Autor Tema: Estic segura de...  (Llegit 28438 cops)
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #30 el: 17 de Febrer de 2007, 08:59:29 »

moderador II va dir:"I la gran certesa de la nostra mort futura? D´on ve? En fi, només és una proposta."


Jo no tinc certesa de la meva mort futura Llengua. Com podem dir que estem vius si tot el que sóm esta format per aigua, minerals, àcids,... que interacionen en reaccions químiques i elèctriques.

Sóm fets de matèria morta. Així  no podem morir perque en realitat no som vius.

Si sóm capaços de caminar, menjar, pensar i tal, és simplement perque el que venia sent una petita reacció quimica entre dos elements milions i milions d'anys enrere va originar-ne una de més complexa, i aquesta un altre de més complexa, i na fent cadena fins que aqui vam ser, pul·lulant pel planeta. Els essers vius, no sóm més que organismes transformadors de massa i energia.

Conclusió estimat geni maligne, jo visc amb la gran certesa de que mai moriré. (Así que por ahí no me la vas a colar xD)

PS: Algú m'explica com funciona el botonet de "citar" xD, esque intento agafar només un tros de text i quan publico no surt la cita marcada... :p
« Darrera modificació: 17 de Febrer de 2007, 09:12:27 per KuroNeko » En línia
moderadors
Moderador
Novato
*****
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 29


« Resposta #31 el: 18 de Febrer de 2007, 10:29:53 »

El moderador II (o el geni maligne que ho pot embolicar tot) s´ha sentit aludit personalment per l´usuari  KuroNeko i respon, encara que com a moderador no acostumi a fer-ho.

Benvolgut contertulià:

En primer lloc, agraeixo la teva intervenció perquè està argumentada. Però... mmmmm. A veure.

Si no t´entenc malament,  el teu raonament - tan enginyós d´altra banda - és el següent:

No som mortals perquè no estem vius.
No estem vius perquè som matèria "inert"  sotmesa a interaccions físiques, químiques, etc.

Bé, la teva primera argumentació em sembla impecable. Certament no podem morir si no estem vius.

I la segona argumentació? Uf. Hem sona a aquella fal.làcia del gra de mill.  Quan un gra de mill cau no fa soroll, però mil milions sí. Que les parts del nostre cos no siguin éssers vius no implica que el conjunt total tampoc sigui un ésser viu. Aquesta argumentació teva és el que s´anomena una "fal.làcia de composició", la qual consisteix a aplicar a la totalitat el que correspon només a les parts. Explicat d´una altra manera: el conjunt total no és simplement la suma de les parts; el tot pot tenir propietats diferents a les seves parts.

Ah, per cert, l´opció de "citar" afecta en principi a tot el text. Si vols citar fragments, et recomano "copiar" i "pegar".


Salut per part d´una ment diabòlica amb una capacitat infinita per "colar" coses.

En línia
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #32 el: 18 de Febrer de 2007, 11:48:51 »

Nem per parts:

1- Quan un gra de mill cau no fa soroll? Si que en fa, en fa fins i tot mentre cau fregant l'aire abans de tocar a terra, el que passa és que l'home no té capacitat de escoltar-ne el so. Quan mil milions de grans de mill cauen, la suma de tots aquells petits sons és audible per l'home, però això no implica que abans un sol gra de mill no emetès un so de exactament de les mateixes característiques que dels mil milions.

2- I aquest mateix raonament es pot aplicar a el fet que no siguem vius: que la persona humana en concret no sigui capaç de percebre directament els canvis elèctrics i químics del seu cos com a tals, no implica que no hi siguin. El conjunt d'aquests canvis proporciona la capacitat de mouren's i pensar i tal, que són coses que sí notem, però com no notem les causes que les originen immediatament pensem que provenen de nosaltres com a conjunt (no de les nostres parts) i decidim nomenar aquesta capacitat "ser viu".

Un cas similar a aquest el trobem en l'edat mitjana. El fet que la Terra es mogués i girés al voltant del Sol era inadmisible. Com podia ser certa una cosa que ni tan sols podien percebre? Avui dia pocs dubten aquest mateix fet, tot i no haver experimentat directament el gir de la Terra al voltant del Sol.
En línia
moderadors
Moderador
Novato
*****
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 29


« Resposta #33 el: 18 de Febrer de 2007, 01:14:19 »

De moderador II

Estimat aspirant a la immortalitat:

Totalment d´acord amb el que dius sobre els grans de mill. És l´explicació física basada en el comportament de les ones sonores. El gran de mill és només un exemple d´una paradoxa que té molts d´anys d´història. Però aquesta no és la qüestió. El problema és d´un altre ordre: com podem passar de les parts al conjunt total?, com podem negar que estem vius perqué les operacions del nostre cos són resultat de l´interacció de parts que no són éssers vius, com tu fas? Cito:  "Sóm fets de matèria morta. Així  no podem morir perque en realitat no som vius" + "Conclusió estimat geni maligne, jo visc amb la gran certesa de que mai moriré. (Así que por ahí no me la vas a colar xD)". (Per cert, no hi ha una contradicció entre les dues frases?).

La meva resposta consisteix només a dir que les propietats de les parts (ser inert) no es poden necessàriamente projectar al tot (l´individu viu en aquest cas). Per exemple, Michael Jackson canta (o cantava), però les seves blanques cèl.lules i el seu fetge no.  Estar viu des d´un punt de vista biològic implica poder fer coses que no poden fer necessàriament totes parts "inerts" del nostre organisme, encara que per poder-les exercir evidentment requereixen el concurs de les seves parts.

Repeteixo: el tot no és pot reduir (eliminar) a favor de les parts. És com si afirmessis que no hi ha cercles (o circularitat) perquè estan formats de coses que no són cercles. Els cercles no tenen algunes propietats diferents a les seves parts (que són els punts)?

I per què el tot és més que les seves parts? Perquè les parts es van relacionant i recombinant unes amb les altres formant estructures noves amb propietats també noves, per tant propietats que desborden les parts.

En conseqüència, i em sap greu dir-t´ho tan cruament, tots ens anirem al canyet.

Per cert, la teva posició té un nom filosòfic: reduccionisme.

Ah, i sento molt haver-me enrotllat tant, simplement sóc un trist moderador que ha cedit a causa de la seva debilitat a la dialèctica del debat.


Salut i a viure la vida!

Atentament,

el geni maligne
En línia
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #34 el: 18 de Febrer de 2007, 02:34:16 »

-Dius: "com podem passar de les parts al conjunt total?, com podem negar que estem vius perqué les operacions del nostre cos són resultat de l'interacció de parts que no són éssers vius, com tu fas?"

Com podem afirmar-ho? Dic jo. El sol és fet de matèria inerta i s'hi produeixen reaccions químiques, a l'igual que en l'home. El Sol és viu? La meva opinió és que no.
En una tempesta s'hi produeixen reaccións químiques i elèctriques, a l'igual que en l'home. Diem que una tempesta és viva? Certament mai he sentit ningú dir res per l'estil, així que suposo que la majoria pensem que no.

Tots aquests fenomens són produits com a resultat de les interaccions dels elements que les formen, i n'atribuim la mateixa característica de inertitud que als seus elements tot i ser fenomens físics on s'hi produeixen canvis, com en l'home. Com és que no trobes correcte aplicar el mateix als éssers vius? Poder no trobes comparable un fenomen físic simple com una tempesta amb els éssers vius, que són organismes més "complexes" que una tempesta. Però no entenc aquesta manía de considerar l'home especial  i diferent a la resta de fenomens del mon on vivim.

-Cites: "Sóm fets de matèria morta. Així  no podem morir perque en realitat no som vius" + "Conclusió estimat geni maligne, jo visc amb la gran certesa de que mai moriré. (Así que por ahí no me la vas a colar xD)". (Per cert, no hi ha una contradicció entre les dues frases?).

No hi ha contradicció (o com a mínim no la se veure):

Frase 1, primer enunciat:     No som vius
Frase 1 segon enunciat:       El que no és viu no pot morir
-------------------------------------------------------------------------
Conclusió est. geni maligne: No podem morir

- Passem a Michael Jackson (ara el que s'esta enrotllan massa poder sóc jo xD). Si en Miki canta, és perque s'hi guanya la vida. Si s'hi guanya la vida, és per que pot viure i alimentar-se i tal. Si pot fer aixó, el seu fetge i les cèl·lules que l'integren sobreviuran més temps. A mi em sembla que el fetge den Miki esta força relacionat amb la seva carrera.

- Que és cercles siguin formats de punts és una cosa força abstracta que hem decidit els homes per poder-los estudiar amb més facilitat. És més, és una definició matemàtica, que és una ciència formal, que pel que tinc entès és una ciència que diu a altres ciències com han de estudiar la realitat, però no ens diuen com és la realitat, això és cosa de les ciències materials. Així que no em sembla un exemple gaire encertat.

- Finalmen acabes exposant "I per què el tot és més que les seves parts? Perquè les parts es van relacionant i recombinant unes amb les altres formant estructures noves amb propietats també noves, per tant propietats que desborden les parts."

En el cas dels humans, quines són aquestes propietats noves? La cel·lula s'alimenta, l'home s'alimenta. La cèl·lula és reprodueix, l'home es reprodueix. La cel·lula decideix per intuició, l'home no? A mi em sembla que la capacitat de reflexionar no és res més que una evolució de la intuició animal. Reflexionant, arribem a intuir en cada cas concret quina és la opció més encertada.

En conseqüència, i em sap greu dir-t'ho tan cruament (i amb aquest pèl de malicia que espero no em tinguis en compte) , pero tots anirem al canyet tan morts abans com després de que ens hi llençin.
En línia
moderadors
Moderador
Novato
*****
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 29


« Resposta #35 el: 18 de Febrer de 2007, 04:14:17 »

Moderador II,
el geni maligne contraataca


Estimat Sr KuroNeko:

En primer lloc, sóc un moderador, no un participant més en el debat. La meva funció és suggerir o orientar el debat. Abans t´he contestat amb molt de gust perquè m´he sentit al.ludit i, a més, és el que he considerat correcte. Per tant, animo a tothom a incorporar-se a aquest debat.

En segon lloc, no hem de perdre de vista que el tema d´aquest fòrum és "De què podem estar segurs?". Jo havia proposat discutir sobre certeses més directament lligades a la nostra vida pràctica i vaig esmentar la de la nostra mort entre d´altres. Tu has replicat molt correctament amb uns arguments qüestionant l´evidència d´aquesta suposada veritat. Simplement estic fent memòria.

En tercer lloc, constato que continues mantenint la teva posició, cosa que és molt respectable. No obstant, et contestaré molt breument només a algunes de les teves objeccions:

- Jo no he tingut la mania de considerar l´home com a un ésser especial en aquest debat. Els arguments que he utilitzat valen per les rates, els mosquits, els bolets... i  fins i tot els cercles! (és cert que són abstractes, però també són totalitats formades de parts: un cercle és una figura plana, els seus punts no). 

- La contradicció està entre l´expressió " no som vius" de la primera frase i l´expressió "jo visc amb la certesa..." de la segona. És el que havíem dit molt abans: per estar segur o dubtar d´alguna cosa has d´existir... i de pas, ejem, estar viu.

- Exemples de propietats que van més enllà de les parts: funcions cognitives que pot fer el cervell humà (però no individualment cada neurona), capacitat de parlar (el meu ADN o les meves cèl.lules no parlen), de seduir, de somiar, d´aprovar un examen, d´adorar a un déu, etc. Hi ha, per tant, propietats que podem atribuir a l´organisme (o a un òrgan seu) que no podem atribuir a les seves parts.

Ara bé, si el que vols dir és que no podem interpretar la vida com a una propietat que derivi d´un principi anomenat "ànima" o "esperit", que les nostres funcions vitals depenen d´un concurs complex de cèl.lules, ADN, teixits, àtoms i molècules, etc., aleshores estic totalment d´acord amb tu.

En principi, doncs,  la meva intervenció acaba aquí. I espero que algú més s´afegeixi.


Cordialment,

L´INFATIGABLE GENI MALIGNE

En línia
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #36 el: 18 de Febrer de 2007, 05:49:38 »

- Cert, crec que obriré un tema en un altre espai més adient del fòrum per discutir aquesta matèria.

- Pel que fa a la contradicció: tocado y hundido  Ginyar. Quan expliques les idees que defenses has d'anar mol amb compte amb les expressions que utilitzes xD.

- Tornant al tema principal. Encara no soc capaç de contestar de qué podem estar segurs perque diria que només podem estar segurs de la nostra existència, però encara no he trobat arguments per afirmar-ho  Indecís.
En línia
stuart mill
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 1


« Resposta #37 el: 23 de Febrer de 2007, 01:21:55 »

estik am tu noia però no xk estiguis esc rivint has de existir u no? Somriure
En línia
KuroNeko
Novato
*
Desconnectat Desconnectat

Missatges: 15



« Resposta #38 el: 23 de Febrer de 2007, 03:08:36 »

estik am tu noia però no xk estiguis esc rivint has de existir u no? Somriure

Noia? És a mi? xD

Total, pro i si resultès que tan sols fossim conciències? I no existís un mon físic? Llavors no estaria escrivint sinó ceguent que escric.

Es pot demostrar que la situació que dic sigui real? No.
Es pot demostrar que sigui mentida? Diria que tampoc.

Com podem saber segur res més que no sigui que existim, doncs?
En línia
Pàgines: 1 2 [3]   Anar Dalt
  Imprimir  
 
Anar a:  

Impulsat per MySQL Impulsat per PHP Powered by SMF 1.1.11 | SMF © 2006-2008, Simple Machines LLC XHTML 1.0 vàlid! CSS vàlid!