Missatges recents

Si no admetem la idea de déu d'entrada és més raonable ser ateu, ja que l'agnòstic el que diu es que no té coneixement sobre quelcom desconegut i que mai s'arribarà a conèixer i per tant no refusa la idea de déu directament.

:oPosem-nos en el cas de que Déu existís. Per qué permet el sufriment als humans? El seu proposit era que visquissim feliços....... o no? 

tu dius que déu permet el sufriment, oi? però tu fas alguna cosa de les que diu déu?
et poso un exemle: no se quina religió segueixes o potse cap, però, poset en el cas que una noia molt guapa que te novio et diu que li agrades i es vol enrollar amb tu, suposem que li dius que si, ( cosa que no està permesa per la religió, perquè es considera pecat) i el seu novio arriva un moment que descobreix la veritat i pateix, de qui seria culpa que aquest noi patís? de déu o teva, o potser de la noia?
 Amb això et vull dir que no crec que déu permeti el patiment dels humans, sinó que som nosaltres que no seguim les "normes" per dir-ho d' alguna manera.

MODERADOR III (ajudant de l'ajudant): voldria proposar un enfoc nou per veure si rellancem el debat: suposem que no admetem la idea de Déu, aleshores què és més raonable ser agnòstic o ser ateu?

¿Sabeu perque les persones cometen l'error de culpar a Déu de tots els patiments? En molts casos, perque pensen que Déu es el gobernant d'aquest món. però de veritat, el veritable gobernant d'aquest món es el Diable.
 Per aixó en el món, hi ha tant de sufriment, perque el Diable es engañador, odiadior i cruel. Aquesta es una raó. L'unic que vol es que tothom deixi d'adorar a Déu.
Com que aquest món no està gobernat per Déu, no compte amb la seva protecció. Així que la gent pot patir mals per trobar-se en un lloc en un mal moment.

 :oPosem-nos en el cas de que Déu existís. Per qué permet el sufriment als humans? El seu proposit era que visquissim feliços....... o no? 

Amb la pregunta si nosaltres som conscients de que fem servir una serra per tallar fusta ho feia perquè vegis la semblança entre això i que un simi faci servir un pal perquè evidentment ho sé que en som conscients però no hi veig cap diferencia, per això t'he fet aquesta comparació. No crec que un simi ho faci per instint perquè nosaltres tampoc no tallem la fusta amb una serra per instint.
I crec que una mare animal sent tristesa quan se li moren els fills i sap perquè està trista i, aquests no li donen menjar ni res del que has dit.
Tu saps perquè estàs trist o alegre? Per què no ho pot saber un animal?
A nosaltres si ens mort un pare també perdem una font d'aliments i de benestar però sabem que s'ha mort. Els gossos no saben que està mort perquè no entenen el nostre llenguatge però se n'adonen que la persona que els cuidava i els estimava ja no hi és.

Dew

no em referia a tu amb lo dels sentiments, po es iual

bé, dius que nosaltres no som conscients de tallar nusq dons home clar que en som si nosaltres pensem es el que t'estic dient.

un gos esta trist perque no reb mes premis, no menja, no te ningu que l'acaricii i per aixo esta trist, però no esta trist perq raoni que li passa aixo perq el seu amo ha mort, sino que simplement veu que no viu com ho feia i aixo el fa estar deprimit per dirho duna manera. es a dir que tot torna a linstint de supervivència que és lunic del que disposen els animals.

és tard i no crec que hagi sigut un gran comentari intentare rectificarme si és possible mes endavant.

bonanit

Perdona adonis, però en cap moment he parlat de sentiments per defensar que els animals pensen perquè també crec que pensar és més que tenir sentiments.
Però igualment no estic d'acord amb el que has dit i no ho considero un argument per defensar la teva postura.

I com saps tant bé que els gossos moren de pena?
Per tu els gossos estan tristos perquè si, sense saber-ne els motius?

El simple fet de que morin de pena, com dius tú, ja implica que siguin conscients de que ha passat alguna cosa amb el seu amo. O, creus que una mare animal no és conscient perquè està trista quan moren els seus fills? Un primat no és conscient perquè fa servir un pal per ajudar-se? Així, nosaltres no sóm conscients perquè fem servir una serra per tallar fusta?

Dew

mm.. molt be dons no comparem intel·ligències, simplement penseu. un gos mor de pena pel seu amo= pensa. No. els defensors del pensament animal digueu els animals tenen sentiments i per tant pensen. molt bé, primera tenir sentiments no = pensar. però ser conscient de tenir senitments o ser conscient de estar d'alguna manera, si que és pensar i un gos no es conscient de que esta trist, sino que ho està simplement. no se si m'enteneu. crec que pensar es alguna cosa més que tenir "sentiments" o perspicàcia"

salut

mmm molt bé la teva visió sobre la separació en essers vius i no vius és que no hi estàs d'acord. la meva és que sí crec que per moltes reaccions quimiques que es produeixin en una tempesta objectivament es pot dir que no esta viva. i sobre l'esperit poc crític.. bé, jo la educació que se ma establert le adaptada a les meves creences i fa poc li vaig posar aixo mateix a una redaccio a la meva professora. en el sentit de essers vius i no vius crec el que em van dir en altres aspectes discrepo. tothom ho veu com vol, jo aixo, encara que m'ho agin imposat, u crec igualment.

salutt!!!