Jaja
Tens tota la raó Adonis, jo tampoc me'n puc fer a la idea. Un dia ho va dir en Gerard i em va fer gràcia: algun dia acabaràs donant la volta no? jeje

Bé jo no mi capfico gaire en això, dubto que mai pugui estar-ne ni una mica segura, però el que jo penso és que, encara que costi d'imaginar: alguna cosa va sortir del no-res.

Un petÓ!

 Jo estic amb tu franc (per cert: molt maca la foto, un moment molt filosòfic, amb molt en què pensar oi?).

Ara, gràcies a la ciència, creiem en l'evolució i tenim "proves" que més o menys la demostren, però abans, anaven bojos buscant d'on haviem vingut, perquè existiem i totes aquestes coses. Bé, dons a alguna persona amb imaginació se li va acudir que un home amb barba ens hagués fet a tots, i ja està, ja la tenim liada! jaja

El que és fort és que encara avui hi hagi gent onvençuda de la seva existència.

Per tant jo penso com en Franc:
algun dia això s'acabarà. Només sentirem a parlar de Jesús en un llibre de recull de contes. Perquè, al cap i a la fi, no és res més que un conte que hi ha gent que s'ha agafat massa a la valenta...

Un petó*

Jo estic d'acord amb en Pepe (bé, suposo que l'ets) 

Crec que mai podrem assegurar d'on ha sortit tot, en algun moment, hauria d'haver sorgit alguna cosa del no res.  I això és difícil d'imaginar.

No podem estar segurs de res, ni tant sols de que existim. Perquè què és existir?

Si es limita a voler dir que tenim sentiments, sensacions, que pensem...doncs, per exemple, en un somni, jo sento i penso, en canvi, el que estic fen dins d'ell no és real.

LLavors, ja es nega que per sentir i pensar, no vol dir que existim, que tot això sigui real, no té perquè.

Bé, però vui deixar clar que penso que es pot viure perfectament sense estar segura, ni tant sols, de que estem visquent.

Jo també sóc de l'institut de l'Eudald i també m'he vist implicada en aquest debat tant problemàtic.

Jo també sóc relativista. Tal i com diu l'Eudald, segur que els universalistes defensen un criteri general (com sería no fer mal a la gent, o respectar-la) bé, dons jo penso que hi ha moltes maneres de fer-ho, segons la persona, la cultura, etc.

Un universalista, doncs, només vol imposar la seva manera de arribar a aquests objectius, sense admetre que poden haver-hi diferents criteris.

Es neguen a admetre que si haguessin nascut en un altre lloc, i se'ls hagues implantat una altra cultura, creurien molt diferent, veurien les coses des d'un altre punt de vista..però jo penso que això és cert.

Només es pot entendre una cultura des de dins...això hauria d'estar clar.


IES Castelló d'Empúries